La setmana que ve sembla que es votarà la reforma de la llei mordassa i no hi ha expectatives que s'aprovi. Les negociacions han fracassat i el govern no està disposat a acceptar les propostes dels seus socis –ERC, Junts i Bildu–. Els punts conflictius són la prohibició de les pilotes de goma, a més de les devolucions en calent, que es volen deixar per a “més endavant”. Els altres elements que bloquegen les negociacions són “les faltes de respecte” als agents i “la desobediència”, dues eines clau que augmenten desproporcionadament el poder de la policia. Molts ciutadans han estat sancionats simplement per interrogar els agents quan aquests realitzen identificacions per perfil racial. No volen que ningú controli els controladors.

L'escaladora iraniana Elnaz Rekabi, campiona mundial en la seva disciplina, ha estat desapareguda unes hores després de competir sense vel a Seül. Després que la seva família denunciés que hi havia perdut el contacte diumenge, un post al seu compte d'Instagram, en què no apareix en imatges, assegura que ha demanat perdó. "Em disculpo per les preocupacions que he causat", diu l'escrit, i afegeix que tornant a l'Iran amb l'equip, "d'acord amb el calendari preestablert".

L'ONG Human Rights Watch ha fet públic un demolidor informe que acusa les autoritats marroquines d'haver construït una sibil·lina maquinària legal i mediàtica per sufocar qualsevol veu dissident. Segons l'ONG, el que en un principi sembla ser una simple aplicació de la llei acompanyada d'actes dispersos de difamació als mitjans oficialistes, quan es connecten els punts configura un manual en tota regla per a la repressió de l'oposició.

L’última persona que em va dir “M’agrades més quan et mostres vulnerable” va aprofitar la primera ocasió (i la meva estupidesa) per, en efecte, vulnerar-me. Els detalls no venen al cas, excepte allò de l’estupidesa, que vull remarcar perquè no es confongui amb la ingenuïtat. La ingenuïtat és noble, l’estupidesa és estúpida. Dit això, ha estat un estiu ple de referències a la vulnerabilitat començant per l’apel·lació de l’alcaldessa Colau en la seva dura experiència de balconing estival. Però també la decisió de Biden de retirar-se de l’Afganistan, o la pèrdua de Messi, inconsolable malgrat els mocadors auxiliadors, o la interrupció d’un monòleg suposadament ofensiu per una regidora; són amargues cures d’humilitat que no queda tan clar si guareixen o enverinen. La humilitat, la vulnerabilitat, l’empatia i el respecte només són virtuts si no són el refugi del cinisme. O bé, com deia abans, si no són fruit d’una profunda estupidesa. No sigueu estúpids.

1. Ciència. Entrevistat per Antoni Bassas en aquest diari, el conseller Argimon ha dit tres coses que em semblen pertinents per alimentar els debats sobre la gestió de la pandèmia que la por ha impedit que es despleguessin amb la llibertat i amb el rigor que requerien. Alain Corbin, un dels grans savis francesos, deia que és impossible conèixer els homes del passat “sense discernir el que no sabien, sigui perquè tothom ho ignorava, sigui perquè no estaven en situació de saber-ho”. La ciència ens ensenya cada dia coses noves que, com hem viscut durant el trasbals del covid, generen un desemparament que ens obliga a creure en ella, com abans es feia amb les creences que prometien redempció. Cal fer créixer els debats de fons, aquells que la política ha eludit parapetant-se darrere l’autoritat científica.

Hi ha unes quantes raons per no anar a votar o anar-hi amb la pinça al nas. De fet, hi ha potencialment tantes raons per estar desanimat com electors convocats a les urnes. Per a les generacions que hem viscut en democràcia, votar és una obvietat, una rutina que competeix amb les rutines d’un diumenge de pandèmia. Que si la por al contagi, que si la mandra, que si la pluja, que si l’aperitiu. Que si la desil·lusió i el cansament amb uns representants polítics desbordats per la realitat i amb un prestigi deslluït. De fet, no és nou, ho deia JFK, que les mares vulguin que els seus fills creixin per ser presidents, però no vulguin que en el procés es converteixin en polítics. 

Joshua Wong, la cara més visible del moviment pro democràcia de Hong Kong, ha exigit aquest dimecres a Europa que no miri cap a una altra banda i ha advertit que l'antiga colònia britànica s'ha convertit, arran de la seva mobilització contra l'autoritarisme xinès, en "el nou Berlín d'una Guerra Freda".

L'any 2017 han mort 65 periodistes al món mentre feien la seva feina, un 18% menys que l'any anterior. Mèxic va seguir sent el país més perillós per als informadors si s'exclou els que estan en guerra, segons l'últim informe publicat aquest dimarts per Reporters Sense Fronteres (RSF).

La Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels Estats Units va revocar ahir la norma que garantia el principi bàsic de neutralitat a la xarxa per tres vots de republicans a favor i dos de demòcrates en contra. La regulació -aprovada el 2015 durant la presidència de Barack Obama- impedia als proveïdors d’internet bloquejar pàgines web, reduir la velocitat de connexió i obligar els usuaris a pagar en funció de les pàgines que visiten.

El Parlament Europeu ha concedit el premi Sàkharov a la llibertat de consciència a Nadia Mourad i Lamiya Ali Baixar, dues joves iraquianes de la minoria iazidita que han patit la repressió de l'Estat Islàmic. Milers de dones d'aquest grup que practica una religió minoritària han estat esclavitzades pels jihadistes, que consideren la seva religió herètica.