La família d’Eva va fer números i va decidir instal·lar aparells d’aire condicionat amb bombes de calor a la casa de Santa Margalida on viuen ella, els fills, les nores i els nets. “És antiga i tarda molt a escalfar-se i refredar-se”, assegura. El confort els va durar fins que va arribar la primera factura: 384 euros. “Ens va baixar la tensió. L’impacte va ser molt fort. Ens va costar més maldecaps que alegria. Els instal·làrem nosaltres i ens n’havien regalat un”, confessa, per justificar-ne la inversió.

A Catalunya cada vegada són més les persones que pateixen pobresa energètica i viuen sense accés a serveis bàsics com l’electricitat, la calefacció o l'aigua corrent. La Mari M. i el Pedro (nom fictici per preservar la seva privacitat) comparteixen amb l'ARA les seves vivències per visibilitzar un problema que creix i persisteix. La manca d'aquests serveis essencials no només afecta la qualitat de vida, sinó que també genera despeses addicionals i compromet els drets fonamentals. El contrast entre les dues realitats que conviuen en una mateixa ciutat, i fins i tot en un mateix edifici, és colpidor. 

Parlem, aquests dies, de la baluerna que l’alcalde García Albiol plantarà a la ciutat de Badalona, i que representa un arbre de Nadal. Ha promès que la tindrà més llarga que la d’un altre alcalde, el de Vigo, a Galícia, que va ser el pioner en això de la mida del con nadalenc. Amb aquesta demostració lumínica, no exempta de l’horterisme que li pertoca, l’inquiet alcalde pretén incentivar el comerç. Ja ho diu la dita: “The only difference between men and boys is the price of their toys”. Que traduït vindria a ser: “L'única diferència entre els nens petits i els homes drets és el preu dels seus joguets”. Diria que l’home, per mèrits propis, s’ha guanyat el sobrenom del Gegant del Pi.

Assegura sentir-se com una David que ha vençut Goliat. “La lluita ha valgut la pena”, diu satisfeta Yolanda Peregrín, al conèixer que un jutjat penal de Barcelona ha condemnat dos directius i una treballadora de DPS Consulting (ara Pares Seixa), un despatx jurídic contractat per Endesa per reclamar els deutes de clients fent servir mètodes que, segons la sentència, inclouen la “intimidació” i “coaccions”. Una mena de cobradors de frac dels deutes a la gran elèctrica. En el cas de Peregrín, en una trucada del juliol del 2020, una operària de l’empresa es va fer passar per funcionària dels jutjats i la va amenaçar dient-li que si no pagava els 2.300 euros que devia li embargarien tots els béns i comptes al seu nom. La dona va aconseguir enregistrar la conversa, que ha estat clau per a la condemna, que encara es pot recórrer a l’Audiència de Barcelona i, per tant, no és ferma.

Famílies vulnerables o pobresa energètica són conceptes que en els últims anys han entrat amb força en el vocabulari dels mitjans de comunicació. La guerra a Ucraïna ha agreujat aquest problema i el govern espanyol ha establert tota una sèrie de mesures per alleugerir el pes de les famílies. Algunes, com la rebaixa de l'IVA o de l'impost a l'electricitat, són automàtiques, però d'altres requereixen un cert coneixement dels mercats energètics i certa proactivitat per part dels usuaris per accedir-hi.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat la lletra petita de 18 de les mesures que es van incorporar al pla de contingència energètic presentat fa just una setmana. En concret, es tracta d'un paquet de canvis en matèria energètica i social que afectarà consumidors domèstics, empreses i també administracions públiques. La majoria de mesures estaran en vigor tot el 2023, amb l'objectiu que les llars més vulnerables o que fins ara no s'han beneficiat del topall al preu del gas –és el cas dels edificis amb calefacció central– vegin reduir encara més la seva factura energètica. A més, algunes mesures també suposen un impuls a la transició energètica.

En la visita llampec que dimecres passat va fer Boris Johnson a Kíiv per commemorar el Dia de la Independència d'Ucraïna, el premier britànic sortint va afirmar: "Sabem que paguem [molt més altes] les nostres factures d'energia pels mals de Vladímir Putin, però el poble d'Ucraïna ho està pagant amb la sang". Ho va dir quaranta-vuit hores abans que aquest divendres s'hagi anunciat a Londres un brutal augment del 80% del preu estàndard del gas i de l'electricitat per a una casa de quatre persones a Anglaterra, Escòcia i Gal·les a partir de l'1 d'octubre. De les 1.971 lliures anuals actuals (2.327 euros) passarà a costar-ne 3.549 (4.192).

Europa es prepara per a una tardor energèticament molt incerta. La reducció del subministrament de gas i petroli per part de Rússia ha agreujat una escalada dels preus de l’energia que sembla que no té aturador. En paral·lel, les famílies vulnerabilitzades contenen la despesa energètica, asfixiades per una crisi energètica i un context socioeconòmic gens optimista. Els efectes greus de la crisi social derivada de la pandèmia són palpables, i s’hi han afegit les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, una inflació mai vista i, fins i tot, l’ombra d’una recessió econòmica.  

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que el Govern preveu destinar 30 milions d'euros "a combatre la pobresa energètica a les Balears". Aquesta partida forma part dels 233 milions d'euros per a la transició energètica, ha puntualitzat Yllanes, en resposta a una pregunta de la diputada popular Maria Nuria Riera.

"Benvolgut/Benvolguda, l'informem que s'ha cancel·lat totalment el deute que tenia per la o les factures identificades a l'annex [...]". Feia vuit mesos que desenes de milers de famílies en situació de vulnerabilitat esperaven la carta que confirmava que se'ls perdonava el deute acumulat per no haver pagat les factures de la llum entre el 2015 i el 2020 perquè no tenen prou diners per afrontar-lo. Aquest divendres han començat a arribar les primeres. La condonació és fruit de l'acord que van signar Endesa i la Generalitat el 29 de març passat. Segons aquest pacte, la companyia assumeix gairebé tres quartes parts dels rebuts impagats de les famílies vulnerables, i de la resta se'n fan càrrec les administracions.

Som just a la meitat del novembre i, malgrat que la previsió és de baixada de les temperatures, el temps a Madrid ha donat una treva. Si bé el sol del migdia esvaeix la sensació d’estar a les portes de l’hivern per a la majoria dels ciutadans, no passa el mateix per a alguns dels que viuen a la Cañada Real: “Estem vivint amb por. Afrontar un hivern aquí no és segur i menys si es repeteix una nevada com la de l'any passat”, anticipa la Rahma, una veïna del sector V d’aquest assentament irregular, considerat el més gran d’Europa, i situat a només 15 km del bell mig de Madrid, la Puerta del Sol i tot el luxe que es concentra en aquella zona. “Si torna a passar, els cossos no aguantaran. No ho aguantarà ningú”, avisa la veïna.

La Conselleria d'Afers Socials, conjuntament amb la de Transició Energètica, destinarà 400.000 euros a ajuts per a les famílies que es trobin en una situació de vulnerabilitat econòmica i no es puguin fer càrrec de les factures energètiques. Aquesta suma significarà un increment d'un 48% respecte de l'exercici 19-20, concretament 130.000 euros més.

El preu del llum continua batent rècords. Dijous va arribar als 288,53 euros, el més alt fins al tancament d’aquesta edició. De fet, es va posicionar un 26% per damunt del darrer preu més alt, que s’havia assolit el dia anterior, amb 228,59 euros. Aquesta pujada constant ha fet que un 74% d’illencs hagi canviat els seus hàbits de consum energètic –segons l’enquesta publicada per Mútua de Propietaris–, però també ha agreujat les situacions de pobresa energètica. Per fer front a aquests pagaments, la Conselleria d’Afers Socials i la de Transició Energètica subvencionen cada dos anys entitats del tercer sector perquè donin ajudes a les famílies sense recursos. Però, amb la pujada del preu del llum, “hi ha una previsió d’augment” de la demanda d’aquestes prestacions, segons la consellera Fina Santiago, i per això ja han incrementat un 48% el pressupost de la convocatòria del 2021-2022, en comparació amb l’anterior, i serà de 400.000 euros.

La llei de l’habitatge catalana, la 24/2015, que va ser impulsada pels moviments socials per un habitatge digne, ha aconseguit evitar “com a mínim” uns 200.000 talls de llum, aigua i gas des que va entrar en vigor. Són xifres recollides en l'últim informe de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), d’entre el 2015 i el 2020, que calcula que en aquest temps s’han protegit més de 100.000 famílies. “Es tracta de dades molt conservadores perquè a hores d’ara encara falten moltes dades que no es faciliten a temps i moltes famílies que no apareixen als llistats dels serveis socials”, ha assegurat Maria Campuzano, portaveu de l’APE.

L'Institut Balear de l'Energia (IBE) començarà a comercialitzar energia renovable a preu de cost abans que acabi el 2021, segons han anunciat aquest dijous el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, i el director de l'IBE, Ferran Rosa. En total, s'instal·laran sis unitats d'autoconsum a les Balears –s'hi destinaran dos milions i mig d'euros de fons europeus– i els ajuntaments seran els encarregats de decidir a qui es destinarà aquesta energia, perquè una de les prioritats serà "combatre la pobresa energètica", segons ha explicat Yllanes. A més de les famílies vulnerables, en podran fer ús les pime i l'administració. A Mallorca, hi haurà unitats a Santa Eugènia, ses Salines, Deià i Consell. En el cas de Menorca, se n'instal·larà una a Ciutadella i la darrera estarà a Sant Antoni de Portmany, a Eivissa.

Gas Natural no haurà de pagar de moment la sanció de mig milió d'euros que li va imposar la Generalitat pel cas de la mort d'una dona a Reus que vivia en situació de pobresa energètica després que la companyia li tallés el subministrament elèctric. Segons ha avançat el Diari Més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el recurs que va presentar l'empresa –ara sota el nom comercial de Naturgy– i esgrimeix que el protocol de la llei de pobresa energètica no estava aprovat quan van passar els fets, i per això deixa sense efecte la multa. El departament d'Empresa, però, ja ha presentat recurs de cassació al mateix TSJC i ha rebatut que la companyia havia d'haver esperat l'informe dels serveis socials abans de procedir al tall, com fixa la llei catalana de pobresa energètica, al marge del protocol.