Que les orques i altres animals marins necessiten rascar-se no és cap novetat. Fa anys que se sap que diverses espècies d'orques fan el que es coneix com a kelping: fregar algues marines amb el cap, les aletes i el cos per eliminar paràsits i mantenir la pell sana. Ara bé, un equip d'investigadors del Center for Whale Research (CWR) –el centre per a la investigació de les balenes al nord del Pacífic– i la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, han aconseguit documentar un fet totalment inusual: l'allokelping.

El primer punt d’esperança marina (hope spot, en anglès) de la Península estarà a les aigües de la costa de Vilanova i la Geltrú. La fundació Mission Blue, una organització sense ànim de lucre centrada en la conservació marina internacional, ha triat la capital del Garraf per instal·lar un espai de seguiment i estudi de la conservació de balenes i la biodiversitat. Es tracta d’un projecte impulsat pels investigadors del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, que faran el seguiment de rorquals comuns, és a dir, de balenes. A partir de l’observació es pretén dibuixar un mapa d’unes 15 milles d’ample, uns 1.944 km².

A la costa catalana hi ha una gran quantitat de cetacis. Així ho revela un estudi que ha fet públic aquest divendres l'entitat Submon, que es dedica a la conservació, estudi i divulgació del medi marí català. Concretament la investigació ha analitzat la presència d'aquestes espècies al sector nord del corredor de migració de cetacis del Mediterrani, que comprèn l’àrea, de nord a sud, entre el cap de Creus (Alt Empordà) i el delta de l’Ebre, i d’est a oest, de la costa catalana a les illes Balears.

Des que fa 60 anys es van descobrir les cançons de les balenes, els científics han intentat desxifrar-ne les lletres. ¿Els animals produeixen missatges complexos semblants al llenguatge humà? ¿O comparteixen informació més senzilla, com ho fan les abelles? ¿O comuniquen una altra cosa que encara no entenem?

En els éssers humans, la menopausa és un fenomen de sobres conegut. En la resta d’espècies, però, és extraordinàriament poc freqüent. L’any passat, un equip de científics va revelar que les femelles d’una sola població de ximpanzés viuen molt de temps un cop acabada la seva etapa fèrtil. Però, a banda dels ximpanzés i els éssers humans, els investigadors només han trobat proves clares de l’existència de la menopausa en cinc espècies, totes de l’ordre dels cetacis.

Fa cinquanta milions d'anys els ancestres de les balenes van abandonar la superfície terrestre per endinsar-se al mar. Per poder seguir comunicant-se, van haver d'adaptar el seu sistema per reproduir sons que, fins al moment, havia estat molt similar al dels humans. Davant la impossibilitat d'estar obrint constantment la boca sense ofegar-se, les balenes van desenvolupar un nou mecanisme fonològic mitjançant el qual van començar a "parlar" entre elles amb els famosos cants que reverberen sota l'aigua.

El setembre passat, un equip de científics va pujar a bord d’una barca de petites dimensions i va salpar endinsant-se a la mar dels Salish a la recerca d’una població d’orques amenaçada. Les orques residents del sud, una de les diverses comunitats diferenciades d’orques que habiten el Pacífic nord-occidental, poden resultar difícils de veure. Per aquest motiu, els investigadors van estar encantats de trobar-ne un petit grup. En acostar-s’hi, però, una pudor pútrida va assaltar l’embarcació.

Durant la temporada cetàcia del Mediterrani, que dura només unes setmanes, és possible observar balenes a la costa catalana, sobretot a ports actius de pesca com el de Vilanova i la Geltrú. Allà se'n va anar entre abril i juliol del 2022 Neus Ballús, la premiada directora de La plaga i Sis dies corrents, per filmar les balenes catalanes i la intensa activitat d'un vaixell científic dedicat a l'estudi d'aquests animals. El resultat és Blow!, un magnífic exercici de cinema immersiu i poètic que ha guanyat aquest dissabte el premi al millor curt del Festival de Gijón, un dels més importants de tot l'Estat, on competia en una secció internacional amb cineastes de primera línia com Pedro Costa.

Un equip de paleontòlegs ha descobert els ossos fossilitzats d'una de les balenes més estranyes de la història. El Perucetus colossus (així han anomenat l’animal) va viure fa uns 39 milions d’anys i podria haver pesat unes 200 tones, tant com una balena blava, fins ara amb diferència l’animal conegut més pesant del planeta. Mentre que les balenes blaves són bussejadors elegants i neden ràpidament, el Perucetus era una bèstia molt diferent. Els investigadors sospiten que es movia a la deriva per aigües costaneres poc profundes com un manatí, impulsant el seu cos semblant a una salsitxa amb una cua en forma de paleta.

El principal factor de risc per desenvolupar un càncer és l’edat: com més viu una persona, més probabilitats hi ha que en tingui un. La raó és bàsicament estadística. Una cèl·lula es torna maligna després d’acumular diverses mutacions (canvis inesperats en llocs clau del seu ADN), que apareixen aleatòriament, i el pas del temps incrementa les possibilitats que passin aquestes combinacions letals de mutacions.

Quan Jane Goodall i Jordi Sabater Pi van descobrir a principis dels 60 que els ximpanzés fabricaven eines, van fer trontollar els fonaments de l’antropologia. Molts experts establien el tret diferencial humà en la tecnologia. El primatòleg català va adonar-se, a més, que el coneixement de com manufacturar els bastons amb què els simis furgaven els termiters per extreure’n insectes i menjar-se’ls s’estenia a diversos grups de la mateixa manera que ho fan les innovacions culturals humanes, és a dir, mitjançant l’observació i l’aprenentatge. La nova troballa va acabar d’enfonsar aquells vells fonaments: ni la tecnologia ni la cultura eren privilegi dels humans. El terrabastall va portar el paleoantropòleg Louis Leakey a fer, en veu baixa, una confessió a Jane Goodall: "O canviem la definició d’ésser humà o haurem de considerar els ximpanzés com a humans".

Una de les característiques més destacables de la nostra espècie és la velocitat a què pot canviar la cultura humana. D’un continent a l’altre es difonen noves paraules, mentre que tecnologies com els mòbils i els drons transformen la nostra manera de viure a tot el món. I ara resulta que les balenes geperudes tenen una evolució cultural pròpia, de gran abast i velocitat, que no necessita ni internet ni satèl·lits.

Unes 230 balenes embarrancades en una remota platja al sud d'Austràlia, de les quals es creu que només han sobreviscut la meitat. Aquesta és la tràgica escena que s'ha pogut veure aquest dimecres a la badia de Macquarie, a l'oest de l'illa de Tasmània, segons han informat les autoritats.

Hom estima que la caça de cetacis, que es produí durant gairebé quatre segles fins a la seva prohibició parcial a mitjans del segle XX, eliminà una fracció enorme de les poblacions de balenes, catxalots, dofins i marsopes, a les quals cal afegir les d’altres animals marins com foques, tortugues i pingüins. Tots aquests animals foren percaçats pel seu greix, que s’emprava bàsicament com a combustible per als llums abans que el petroli, el gas i l’electricitat il·luminessin les nostres llars; però també per a la carn, l’oli finíssim de l’espermaceti, les barbes o balenes, el vori i altres recursos necessaris fa un parell de segles, però dels quals avui la nostra societat se’n pot passar sense problemes.

La proposta d'OceanCare per reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen pel corredor de migració de cetacis (ubicat entre les Balears i la Península) ha guanyat dos suports importants. El conseller de Medi Ambient i Territori del Govern balear, Miquel Mir, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de l'Executiu català, Teresa Jordà, comparteixen el plantejament que l'entitat conservacionista internacional va fer fa tot just una setmana a Palma. Pel corredor de cetacis majoritàriament hi passen vaixells portacontenidors i ferris de passatgers que sobrepassen els 20 nusos, i l'organització considera que en aquesta zona no s'haurien de superar els 10 per evitar col·lisions amb balenes i dofins, però també per reduir la contaminació en un context de crisi climàtica.

L'entitat conservacionista internacional OceanCare ha reclamat aquest dimarts reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen pel corredor de migració de cetacis (ubicat entre les Balears i la Península) pel qual, majoritàriament, hi passen vaixells portacontenidors i ferris de passatgers. Aquestes embarcacions sobrepassen els 20 nusos, i l'organització considera que en aquesta zona no s'haurien de superar els 10 per evitar col·lisions amb balenes i dofins, però també per reduir la contaminació en un context de crisi climàtica, segons ha defensat el responsable de polítiques marines d'OceanCare, Carlos Bravo. La proposta que fan també minvaria el renou que causen els motors dels vaixells, que perjudica la comunicació dels animals.

Pel càlid Mediterrani neda des de fa setmanes un balena grisa –Eschrichtius robustus, de nom científic, i a la qual s'ha anomenat popularment Wally per la pel·lícula dels anys 90– que ahir dijous es va albirar a l'altura del Port de la Selva. L'aparició de l'animal per aquestes latituds és tan anòmala que ha posat en alerta entitats proteccionistes d'Itàlia, França i Catalunya, on els Agents Rurals que intenten localitzar-la urgentment perquè es tem que la seva vida corre perill. L'espècie està acostumada a les fredes aigües del Pacífic i se sospita que la Wally es va perdre per Alaska quan tenia pocs mesos i, desorientada, va iniciar en solitari una travessa tan estranya com perillosa.

Una platja de Tasmània convertida en un cementiri gegant de balenes. Sense que se'n conegui la causa de la mort, han estat localitzats uns 380 cadàvers de caps d'olla encallats en bancs de sorra prop de la costa de la badia de Macquiare, al sud d'Austràlia. Es considera que és el cas més massiu que s'ha produït mai. Els serveis d'emergència estan intentant salvar una cinquantena més d'exemplars que han quedat atrapades a dins de l'aigua.

Dos vaixells baleners i un vaixell factoria han sortit aquest dilluns des del port de Shimonoseki, a la costa oriental del Japó. A terra, veïns, autoritats locals i nacionals han organitzat una cerimònia per donar sort als pescadors. A l'illa de Kushiro, al nord del país, cinc pesquers més han sortit del port per iniciar una campanya balenera que durarà, almenys, un semestre. Al port, un grup de persones també els han desitjat encerts perquè aconsegueixin el seu propòsit: pescar balenes.