El Museu de l'Art Prohibit queda tancat "indefinidament" després de la pressió que, des de fa quatre mesos, estan exercint els vaguistes. En un comunicat, el museu explica que ha pres aquesta decisió arran de les "pèrdues econòmiques" derivades del "piquet que s'ha dedicat a fer tot el possible per impedir l'entrada normal dels visitants" i "dirigit pel sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT)". Segons l'equipament, la protesta continuada ha provocat "una situació insostenible" que "fins i tot ha posat en risc els visitants i els treballadors del museu".

La llengua catalana ha entrat en la precampanya electoral. I no ho ha fet per les diverses crisis que arrossega els últims anys (els mals resultats escolars, la sentència del 25% de castellà, la desfeta en l'ús social, etcètera) sinó per la proposta del president Pere Aragonès de crear una conselleria específica de Llengua la legislatura que ve. És el que han fet alguns ajuntaments després de les municipals, com el de Girona, Vic, Sant Cugat o la Garriga. El govern d'Esquerra ja havia elevat el rang de l'àrea de Política Lingüística, que va passar de direcció general a secretaria, però continua penjant de la conselleria de Cultura. Ara Aragonès proposa dedicar-hi una conselleria específica davant la "preocupació" que considera que el país té per l'ús social de la llengua. El català és el "nervi de la nació", a més d'un factor de "cohesió social", va afirmar dimecres.

L'artista i activista sud-africana Zanele Muholi viatja sempre amb el seu arxiu al damunt. És coneguda per donar visibilitat a les lesbianes del seu país –que pateixen formes de violència com violacions suposadament correctives– i el 2012 li van robar del seu domicili els discos durs amb cinc anys de feina, uns fets que van ser qualificats de robatori polític. El relat d'una d'aquestes dones, anomenada Lena, en una imatge carregada de reconeixement i elegància, rep els visitants del flamant Museu de l'Art Prohibit, engegat pel cofundador de Mediapro Tatxo Benet. La nova institució està ubicada en una joia modernista, la Casa Garriga Nogués de Barcelona, així que la primera impressió és la de contemplar una quarantena d'obres que en algun moment han sigut censurades, a vegades per la seva radicalitat, en un entorn decididament burgès.

Barcelona guanya un nou museu privat aquest dijous amb l'obertura al públic del Museu de l'Art Prohibit, un nou gran projecte de Tatxo Benet, propietari de la llibreria Ona i cofundador de Mediapro. El museu, ubicat a la Casa Garriga Nogués del carrer Diputació, a tocar de la rambla Catalunya, s'estrena amb una mostra inaugural que reuneix una quarantena d'obres de grans artistes nacionals i internacionals que han sigut agredides o censurades, o que són d'autors cancel·lats. És una selecció de les més de dues-centes que Benet ha comprat des que va adquirir Presos polítics a l'Espanya contemporània, de Santiago Sierra, a la fira Arco del 2018.

El museu d'art censurat que promou el fundador de Mediapro Tatxo Benet obrirà les portes al setembre a la Casa Garriga Nogués de Barcelona. Tanmateix, el productor audiovisual no tirarà endavant el projecte en solitari: segons ha avançat La Razón i ha pogut confirmar l'ARA, el fons d'inversió que promou una seu de l'Hermitage a Barcelona, Varia Investment Cultural, ha entrat en l'accionariat del futur museu.

El museu de l'art prohibit que impulsa l'empresari Tatxo Benet s'instal·larà a la Casa Garriga Nogués, a l'Eixample de Barcelona. Es preveu que el nou equipament cultural, que durant quatre anys ha acollit les exposicions de la Fundació Mapfre, obri les portes de la nova etapa la primavera vinent. Benet va començar la col·lecció amb l’obra de Santiago Sierra retirada de la fira Arco, Presos polítics a l'Espanya contemporània, que mostrava els presos independentistes catalans. Va ser l'inici de Censored, una col·lecció que en aquest temps ha acumulat més de 160 peces. "La primera exposició serà com una presentació, amb les obres més significatives, i anirem fent diverses propostes monotemàtiques, perquè són obres que necessiten el seu espai i han d'estar documentades", diu Benito Padilla, coordinador de la col·lecció. Per exemple, destaca Padilla, una exposició podria posar el focus en la censura genital al llarg del temps: "No només per part de l'Església, sinó també pel pensament políticament correcte". L'espai vol ser també un lloc de debat i reflexió sobre la censura, vingui d'on vingui.

La censura no hi entén d’orígens ni localitzacions: l’alcalde la ciutat belga de Middelkerke va prohibir el 2006 que s’exposés al Museu Donkenput una escultura satírica de Saddam Hussein de l’artista txec David Cerny perquè la considerava massa “explosiva”. Sí que es pot veure a La Panera de Lleida perquè la va comprar el col·leccionista i cofundador de Mediapro Tatxo Benet per a la col·lecció d’art censurat que va començar el 2018 amb l’obra de Santiago Sierra retirada de la fira Arco Presos políticos en la España contemporánea. L’amplitud i la penombra de la sala de La Panera encara fan l’obra de Cerny més colpidora: el ninot del dictador iraquià sura en calçotets i amb les mans lligades a l’esquena en un tanc ple d’un líquid dens i blavós. L’obra porta per títol Shark [Tauró] i, d’una banda, evoca les obres amb animals escorxats de Damien Hirst i, de l’altra, com Saddam llançava els dissidents als taurons.

Després d'adquirir l'obra dels presos polítics de Santiago Sierra, Tatxo Benet segueix ampliant la seva col·lecció batejada com 'Censored' a la fira Arco: enguany ha comprat dues peces, de Joan Fontcuberta i María Evelia Marmolejo. Les noves adquisicions del soci de Mediapro coincideixen amb l'exposició de 'Presos polítics a l'Espanya contemporània' al Museu Zapadores, a Fuencarral, coincidint amb la nova edició de la fira.

L'empresari de Mediapro Tatxo Benet ha comprat l'obra escultòrica 'Not dressed for conquering / HC 04 Transport', una peça que el 2015 va causar gran polèmica al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i va comportar la dimissió de l'aleshores director del centre, segons ha avançat 'La Vanguardia' i ha confirmat Benet a l'ACN. És la segona peça artística compromesa que transcendeix que ha estat adquirida per l'empresari, després de comprar el muntatge fotogràfic 'Presos polítics', de Santiago Sierra, que va ser censurat a la fira Arco de Madrid. Benet està pensant a crear una col·lecció privada d'art censurat.

L'obra de Santiago Sierra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània', retirada de la fira Arco de Madrid la setmana passada, s'exposarà al Museu de Lleida després que fos adquirida per l'empresari lleidatà Tatxo Benet poc abans que fos retirada. Benet va manifestar la seva intenció de posar-la a l'abast de tothom que la vulgui exposar perquè la vegi tanta gent com sigui possible. La inauguració està prevista el dimecres 7 de març a les 18.00 h i l'obra es podrà veure a la sala d'exposicions temporals del museu fins al 22 d'abril.

L'estudi de l'artista Santiago Sierra ha anunciat que l'obra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània', que ha estat motiu d'una gran polèmica en l'última edició de la fira d'art Arco, serà presentada finalment fora de la fira aquest dilluns, 26 de febrer, a Madrid i el dijous, 1 de març, a València.

El jutge Eduardo Enrech ha eximit de tota responsabilitat els consellers de l'antiga Unió Esportiva Lleida per la fallida del club l'any 2010. La institució va ser liquidada amb un deute de 28.000.000 euros i des d'aleshores fins avui el cas ha estat als jutjats.