Una de les derivades de la manca d’habitatge a les Balears és la dificultat per trobar treballadors, perquè a hores d’ara un salari mitjà no garanteix a ningú que pugui fer front a un lloguer. Aquesta situació ha fet que a les Illes es faci marxa enrere en el temps i es retorni a l’època en què els hotelers incloïen un lloc on allotjar-se en les seves ofertes laborals. Però, a quin preu ho fan?

“Hi ha un gran problema, perquè la gent no vol fer feina a foravila”. És el primer que respon el gerent d’Unió de Pagesos de Mallorca (UPM), Sebastià Ordines, en demanar-li pels jornalers. L’estiu és època de recol·lecció, però els camps mallorquins tenen problemes per trobar mans que ho vulguin fer. Davant aquesta situació, l’associació pagesa ja fa més de vint anys que porta a Mallorca temporers colombians que es dediquen a les collites aquests mesos. Enguany, n’han arribat 250.

Dia 1. 8 h. El préssec és a l’arbre

Dia 1. 8 h. El préssec és a l’arbre El sol, que ja cau aplomat, fa brillar uns flocs ataronjats i voluptuosos entre el fullam. L’Abdulai allarga el braç dret i en treu un préssec i així un altre i un altre. És de Mali però viu al Segrià des que fa 13 anys va aconseguir que Josep Cabré, un pagès d’Alpicat, li fes els papers. Ara treballa tot l’any amb ell i li ha portat altres treballadors, com el Kevian, que unes fileres d’arbres més enrere, s’enfila sobre una plataforma per collir els préssecs que no s’han pogut collir a peu pla. El Kevian porta nou anys fent la temporada al mateix camp. D’aquí marxa a Jaén i després a Huelva, en un circuit estable. Cabré té tres treballadors tot l’any i de juny a setembre vuit per collir la fruita dolça. Avui són préssecs però també té pomes i peres. De tots vuit només un no és africà, l’encarregat.

]]>

La mort d'un temporer a Llorca, Múrcia, que va ser abandonat en un centre de salut amb símptomes d'haver patit un cop de calor, ha destapat les condicions infrahumanes en què treballen alguns jornalers als camps durant la recol·lecta d'hortalisses i fruites en ple estiu. La família de la víctima, que era de Nicaragua i no tenia papers, va explicar que el responsable de l'explotació no facilitava aigua als treballadors i que es veien obligats a fer jornades de més d'onze hores. La crisi del coronavirus ja va posar el focus en el fenomen dels temporers pel risc epidemiològic que suposava tenir milers de persones allotjades en habitatges precaris, quan no simples barraques, de vegades sense aigua corrent i amb molt poc espai. Però ara la tragèdia de Llorca apunta a una realitat molt més dura: la dels immigrants sense papers que són explotats al camp.

]]>

Cada any arriben al Segrià entre 35.000 i 45.000 temporers per a la campanya de la fruita. Un nombre que s’ha reduït enguany per les pedregades que van fer malbé bona part de les collites. Es tracta d’un fenomen que canvia la morfologia de la plana de Lleida durant els mesos estivals i que enguany ha tingut un impacte molt més gran per la situació que es viu pel covid.

]]> Entaforar uns immigrants en un autocar a Granada i enviar-los a Lleida, perquè, si poden, treballin a la fruita, i fer-ho en ple confinament em sembla una acció boja, perillosa i diria que malvada. Aquest dilluns diversos periodistes de Lleida van dir al Catalunya migdia, a preguntes d’Òscar Fernández, que això s’ha fet. Que alguns temporers han arribat a Lleida en ple confinament procedents d’Andalusia. És a dir: quan no sortíem de casa, quan el meu germà camioner m’explicava que no sabia on anar a dinar o esmorzar o dutxar-se, mentre feia rutes, perquè estava tot tancat.

]]>

El president Sánchez va dir diverses vegades durant el confinament que el coronavirus "no hi entén de fronteres, de gèneres o de classes socials". La realitat el desmenteix. Ja s'ha parlat bastant del fet que el gènere i la classe estan relacionats amb una exposició superior al contagi, però poc de les fronteres. Sobretot de les interiors. Les fronteres no tan sols demarquen els límits de l'estat espanyol, també estan inscrites en l'organització social, en les lleis laborals, i són les que possibiliten que els i les migrants facin avui moltes de les feines amb més perill de contagi.

]]>