Canviar el so de les armes pel de la música i donar veu a la població de Gaza en forma de dansa, teatre i poesia. Així és com la cultura palestina s’ha manifestat aquesta nit en un acte al Palau de la Música amb les entrades exhaurides. "Estic orgullós de la meva ciutat. De veure'ns a tots aquí per Gaza i per Palestina", ha dit, visiblement emocionat, el poeta Mohamad Bitari abans de demanar un moment de silenci per totes les víctimes que han perdut la vida des de l'inici de l'ofensiva israeliana.

Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1825) és un dels compositors catalans més importants de la història de la música. Hereu dels grans mestres del Romanticisme europeu, va compondre una cinquantena d'obres de música simfònica i de cambra, exhibint sempre un do exquisit per la creativitat melòdica i un gran domini de l'orquestració. Unes qualitats que també va traslladar a la vuitantena de sardanes que va escriure, totes de gran nivell i molt originals, claus per elevar la qualitat i la riquesa de la música per a cobla. Aquest 2025 la Generalitat celebra l'Any Garreta, coincidint amb la doble efemèride del 150è aniversari del naixement del compositor i el centenari de la mort.

Hi ha qui tendeix a pensar que l'esport i la cultura tenen una relació irreconciliable, però, en realitat, no és res més que una falsa dicotomia. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va demostrar-ho aquest dijous al vespre a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, amb l’escenari fent de contrafort de l’Hotel Vela. Sota la batuta de Ludovic Morlot, els músics de l’OBC van oferir un tastet simfònic que, tot i ser d'un gran eclecticisme estilístic, quedava relligat per l'esperit de les competicions esportives. Des de l’Olympic fanfare de John Williams fins al Javelin de Michael Torke, passant pel Zadok the Priest de Händel –el famós himne de la Champions–, el repertori va servir per inaugurar la Regata Cultural de la Copa Amèrica de vela. "El 2024 serà un any olímpic", va explicar José Sanchís, de l'equip de L'Auditori, al principi del concert.

El compositor i pianista noruec Ola Gjeilo (Skui, 1978) ha voltat per mig món, però, per casualitats de la vida, fins a aquesta setmana no havia trepitjat mai Catalunya. "De petit, amb la família, sempre viatjàvem pel sud d'Europa, però a la meva mare li feien por els avions i amb el cotxe no vam baixar mai més avall de França", explica. Aquesta temporada el Palau de la Música li ha brindat l'oportunitat de debutar a Barcelona com a compositor convidat. "És molt emocionant actuar aquí per primera vegada", diu Gjeilo, que protagonitzarà dos concerts que, d'alguna manera, il·lustren les seves dues facetes principals: la música coral i la composició per a piano sol.

Dempeus i amb una ovació emocionant: així ha rebut el públic Albert Jané, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que ha avançat per la catifa vermella del Palau de la Música amb el caminador que l'acompanya des de fa un temps. Un cop assegut a la seva butaca, el lingüista, escriptor i traductor ha dedicat una salutació enèrgica per agrair i alhora aturar els aplaudiments, l'enèsima mostra del seu tarannà "humil" i "discret", però també "determinat", segons s'ha pogut llegir en la definició de l'autor que s'ha projectat en una gran pantalla a l'inici de l'acte. "El món de la cultura catalana és vast, nombrós i en constant renovació", ha dit Jané durant el discurs final, en què ha recordat un congrés de fa més de 40 anys, "buit de gom a gom", en contrast al Palau d'aquest dilluns, ple a vessar. Jané ha fet memòria també que va ser quan tenia "deu anys" que va visitar per primera vegada el Palau amb el seu pare. "Mai fins ara havia pujat aquí dalt!", ha exclamat.

El Palau de la Música creixerà en concerts i en pressupost artístic la temporada 2024-2025. Passarà de 3,5 milions d’euros a 4,1 milions i oferirà un total de 318 concerts (inclosos els 162 concerts familiars i escolars), amb obres de 59 compositors catalans i un total de 14 estrenes. "Estem esperonats pels bons resultats de públic, i per això creixem en nombre de concerts i en pressupost. Creixem perquè esperem que el finançament vingui de les mateixes taquilles", assegura el director general del Palau de la Música, Joan Oller. La temporada passada el Palau de la Música va vendre un total de 145.000 entrades, la qual cosa significa un 80% d’ocupació.

"Jesús tenia moments de debilitat, com tots nosaltres", diu el tenor i director alemany Christoph Prégardien. Un any després d'actuar al Palau de la Música amb el pianista Roger Vignoles, hi ha tornat aquesta setmana per participar en una producció que li fa "especial il·lusió": el dilluns 25 de març dirigirà la Passió segons sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, una obra que coneix gairebé de memòria perquè l'ha interpretat desenes de vegades en el rol d'Evangelista. Hi actuaran el Cor Infantil de l'Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau de la Música, l'orquestra barroca Vespres d'Arnadí i un elenc de joves solistes, la majoria catalans, seleccionats en una audició liderada pel mateix Prégardien. "És un projecte amb voluntat pedagògica; volem oferir a una nova generació de músics l'oportunitat d'endinsar-se a fons en el repertori de Bach", diu Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau. "Hem intentat que el nombre més gran possible de cantants es pogués beneficiar de treballar amb Prégardien", afegeix.

Sempre fa goig tornar a veure l’OBC a l’escenari del Palau de la Música per als qui vam seguir tantes temporades de concerts de la nostra orquestra a l’escenari modernista durant molts i molts caps de setmana. Per això sap greu quan els resultats no són els esperats davant d’obres majúscules com Die Schöpfung (La Creació), el magistral oratori de Franz Joseph Haydn.

Per al conjunt de cor i orquestra alemany Balthasar Neumann hi ha un abans i un després de la pandèmia. Des d’aleshores, conceben les gires "des de la sostenibilitat i amb una clara intenció de generar un impacte social positiu", explica la seva directora general, Christina Schonk. Des del confinament, la Balthasar Neumann va repensar la seva manera de relacionar-se amb els concerts i ara només fan una gira a l’any i cada actuació la plantegen com una residència artística en la ciutat que els acull. A Barcelona, on actuen el 13 i el 14 de febrer al Palau de la Música, van arribar el 6 de febrer i l’endemà ja van fer tres concerts de cambra per a pacients oncològics a la Fundació Kālida de l'Hospital de Sant Pau. En el seu programa també hi ha un taller amb el Cor Infantil i el Cor Juvenil de Palau Vincles, adreçat a joves en situació de vulnerabilitat, i dos assajos oberts per a abonats i socis del Palau.

L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya han presentat conjuntament laCultivadora, una plataforma digital per fer arribar les arts en viu als infants i joves. El projecte, que compta amb el suport de la Generalitat, neix amb la voluntat de centralitzar l’oferta educativa d’aquests sis equipaments i oferir formacions i recursos pedagògics als docents d’escoles i instituts. “És clau que els alumnes us visitin, participin en els vostres projectes, aprenguin i creixin amb les vostres arts”, ha assegurat aquest dilluns la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, durant l’acte de presentació del projecte al Museu de la Música.

El pianista anglès Paul Lewis continua present al Palau de la Música, oferint-hi la integral de les sonates de Franz Schubert. El recital de dijous deixava pas a obres de plena madures del músic austríac amb les sonates Núm. 15 en do major D. 840, la Núm. 13 en la major D. 664 i la Núm. 16 en la menor D. 845. El recital començava amb una de les peces schubertianes més enigmàtiques de l’autor de Rosamunda: la Sonata D. 840, estructurada en tan sols dos moviments per raons que se’ns escapen. Lewis va saber impregnar la serenitat i la dolça melangia que desprèn la peça.

Gustavo Dudamel al capdavant de la Los Angeles Philharmonic, Antonio Pappano dirigint la London Symphony Orchestra i dos concerts de John Eliot Gardiner són algunes de les fites de la temporada 2023-2024 de Palau 100, el cicle estrella del Palau de la Música. "Combinem orquestres internacionals de gran tradició, com la London Symphony i la de Los Angeles, amb noves formacions creades els últims vint o trenta anys de la mà de directors carismàtics, com l'Ensemble Pygmalion de Raphäel Pichon", ha explicat aquest divendres el director general del Palau de la Música, Joan Oller, durant la presentació d'una temporada amb dotze concerts, sis dels quals de caràcter simfònico-coral, amb obres com el Rèquiem de Mozart, Un rèquiem alemany de Brahms, La Creació de Haydn, Lobgesang de Mendelssohn i El Messies i Israel a Egipte de Händel. "Programar obres corals forma part del nostre ADN. Per això veiem amb més simpatia les propostes que incorporen una realitat simfònico-coral", precisa Oller.

"Hi ha melodies que penses que han existit sempre, però, esclar, algú les ha escrit. I la melodia d'El cant dels ocells em va arribar el cor", explica el compositor alemany Jörg Widmann, que aquest dissabte estrena al Palau de la Música la fantasia per a cor i orgue Variacions sobre 'El cant dels ocells', amb l'Orfeó Català i l'organista Juan de la Rubia. L'obra és fruit d'un encàrrec del Palau de la Música, que durant el confinament pandèmic va fer arribar a Widmann diferents partitures del cançoner català. "Hi havia cançons molt boniques, però vaig tornar a El cant dels ocells perquè hi ha un cert miracle amb aquesta melodia", diu.

“El Paf no se’n va, som nosaltres que li diem adeu”, explicava fa un any Eduard Estivill, poc abans de l’inici de l’última gira de Falsterbo, el grup que des del 1967, i amb diferent intensitat, s’ha dedicat a propagar la paraula del folk de gramàtica sobretot californiana i semàntica hippy. L’adeu definitiu dels escenaris ha sigut aquest diumenge al Palau de la Música, tot ple per acompanyar Estivill, Montse Domènech i Jordi Marquillas i, esclar, per cantar plegats Paf, el drac màgic, la composició de Peter Yarrow i Lenny Lipton que Falsterbo van popularitzar en català. I no només Paf, el Toy Story de la generació hippy, sinó també reeixides adaptacions de Donovan, Cat Stevens, David Olney, Jack Johnson i Crosby, Stills & Nash.

Com sona la novel·la La volta al món en 80 dies? I Michel Strogoff? Quina música li escau a l’univers literari creat per Jules Verne (1828-1905)? El compositor i pianista Albert Guinovart (Barcelona, 1962) també es va fer aquestes preguntes quan el conjunt valencià Spanish Brass li va encarregar una obra que al cap d’uns anys es va enregistrar i publicar en CD: Les aventures de Monsieur Jules (2020). La composició va guanyar el premi Alicia, i el disc el premi Carles Santos. “L’hem tocat bastant a València amb l’Spanish Brass, i ells n’han fet una versió orquestral que van estrenar a França”, recorda Guinovart. A Catalunya s’interpretarà per primer aquest dimecres, 8 de febrer, al Palau de la Música (19 h).

Thelma i Louise, la suboficiala Ellen Riple d'Alien, l'Scarlett O'Hara d'Allò que el vent s'endugué i la Holly Golightly d'Esmorzar amb diamants són alguns dels grans personatges femenins de la història del cinema. Ara també protagonitzen un nou espectacle simfònic de l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), Grans heroïnes del cinema, que s'estrena aquest divendres 3 de febrer a la Factoria Cultural de Terrassa (20 h) i que es farà dissabte 4 al Palau de la Música (18.30 h) i diumenge 5 al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès (19 h).

L’Orquestra Simfònica de Bamberg és una formació que a Barcelona hauria de despertar no poques simpaties, pel fet de ser l’hereva de la formació que va ser al fossat del Gran Teatre del Liceu com a acompanyant de la companyia de Bayreuth que el 1955 va protagonitzar el mític Festival Wagner. La gravació de Die Walküre feta en aquell moment al teatre ja testifica la qualitat sonora del conjunt orquestral bavarès.

Mitsuko Uchida sempre s’ha distingit i destacat per ser una especialista en l’obra de Wolfgang Amadeus Mozart. I les esplèndides gravacions que la pianista japonesa ens ha llegat del músic de Salzburg ho confirmen. Però l’exhibició d’estil que li hem vist d’altres vegades (en disc o en directe) va brillar per la seva absència al concert de dimecres al Palau de la Música.

Fidel a la tradició, Carlos Núñez (Vigo, 1971) torna a Barcelona per complir amb un compromís adquirit fa una dècada i actuar aquest divendres al Palau de la Música dins del Banco Mediolanum Festival Mil·lenni. És el tradicional concert de Cap d'Any del músic gallec. Més endavant, el 7 de gener, serà a l'Auditori de Girona.

Els primers acords, sobre el re major inicial, van tenir la textura embolcalladora suficient per pensar que tornàvem a ser casa, acollits per la calidesa de la llar i per la gent més estimada: aquesta va ser la primera sensació, corprenedora, davant de la versió que Philippe Herreweghe va oferir de la Missa solemnis de Beethoven, la nit de dimecres al Palau de la Música. Davant de l’Orchestra des Champs-Élysées i del Collegium Vocale Gent, el director flamenc va oferir una versió de l’opus 123 beethovenià curulla de bons, d’esplèndids moments. I, a excepció del primer aplaudiment fora de lloc mentre els segons de silenci reblaven el clau d’un viatge a les entranyes del transcendent –hi ha obres que mereixen ser respostes amb el més absolut dels silencis–, el públic que omplia el Palau va seguir la peça amb concentrada atenció (i sense el maleït so dels mòbils!). Oh miracle!