Un dels missatges més potents de la campanya de Trump ha estat aquell que clama contra els mals de la immigració: no només ens prenen la feina, sinó que fins i tot es mengen les nostres mascotes. Però, per absurd que soni, aquest discurs no és exclusiu de l'excèntric president americà. L’hem sentit molt més a prop, amb Vox o Aliança Catalana. Tots ells han captat la idea que, quan a una societat s’estén la desconfiança, la gent se sent atreta caps a líders forts que identifiquen un enemic amb cara i ulls. I, si té la pell d’un altre color, encara és més fàcil assenyalar-lo. La immigració s’ha convertit en el blanc perfecte de totes les frustracions. Però, realment els immigrants ens prenen la feina o hi ha alguna cosa més que cal entendre?

L’any 1999 les Nacions Unides van declarar el 12 d’agost Dia Internacional de la Joventut. Vint-i-quatre anys més tard encara tenim molts reptes en relació amb els i les nostres joves, que sovint pateixen els prejudicis i els estereotips d’una societat que els castiga alhora que anhela ser jove sempre. La visió que tenim com a societat de les persones joves els imposa moltes limitacions: només volen passar-s’ho bé, no tenen prou maduresa, els falta experiència laboral, corren massa riscos i no pensen en el demà.

A les economies modernes hi ha, en essència, tres tipus de feina. La dels treballadors manuals que fan tasques rutinàries, com els operaris d’una cadena de muntatge de vehicles. Les feines que requereixen també força i habilitat física però en un entorn més impredictible i amb un component creatiu o emocional, per exemple, les de jardineria i perruqueria o els serveis de contacte personal, com ara l’atenció a la gent gran. I un tercer grup, el dels analistes simbòlics, en afortunada terminologia de Robert Reich a The work of nations, un bon llibre de ja fa uns quants anys. Els analistes simbòlics treballen amb paraules, imatges o models matemàtics. En definitiva, amb símbols que expressen conceptes o idees. Aquí s’inclouen professions com la d’advocat, científic, directiu, periodista o artista.

La setmana en què els més de tres milions d'autònoms espanyols estrenaven les noves quotes ja va començar enterbolida. Un error va comportar que prop de 8.000 persones que s'acabaven de donar d'alta com a treballadors per compte propi se'ls cobrés la quota mínima normal, en lloc dels 80 euros de la tarifa plana. El ministeri de Seguretat Social va admetre l'equivocació i va assegurar que els pròxims dies els afectats rebran un correu electrònic per explicar-los com se'ls retornarà la diferència. I és que l'entrada en vigor del nou sistema de cotitzacions encara genera certa incertesa entre alguns autònoms: temen que pagar més no els acabi servint per millorar l'accés a les prestacions. A l'ARA hem parlat amb alguns d'aquests professionals de diferents sectors perquè ens expliquin què els ha suposat aquest primer mes en què paguen una quota segons el volum d'ingressos previst.

La conversa comença amb un "Com estàs?", i l'interrogat respon amb resignació: "Bé, com sempre, estressat a la feina". Aquesta interacció es repeteix en sopars en una terrassa, xats de WhatsApp i trobades sobtades al mig del carrer. Tan sovint que gairebé ho hem normalitzat com a síntesi d'un estat d'ànim habitual en molts treballadors. L'entorn laboral és una de les principals fonts d'estrès de la vida moderna. Però sovint és el resultat de diverses situacions en què el que es demana a l'empleat i els recursos de què disposa per fer-hi front no estan equilibrats. A l'ARA hem demanat a dos psicòlegs especialitzats en organitzacions com podem detectar si estem patint estrès laboral i quines eines ens poden ajudar a gestionar-lo.

L'Ajuntament de Palma ha presentat aquest divendres el balanç de les dades del mercat de treball a Ciutat el 2022. En una nota de premsa, explica que la xifra de persones aturades l'any passat va ser de 18.117 de mitjana, nombre que es troba per davall del registrat el 2019, abans de la pandèmia, quan va ser de 20.173 persones. Això ha suposat una davallada del 7,11%, és a dir, quatre punts per sota del 2021 i tres més per sota del 2019. Així mateix, implica que són 2.000 persones més de mitjana amb feina a Palma.

Des que va començar la crisi financera del 2008, Espanya no havia aconseguit que als registres d'atur del SEPE hi tornés a aparèixer el número 2 acompanyat de la paraula milions. Per primera vegada en més de 13 anys, des del novembre del 2008, la xifra de persones sense feina a l'Estat ha baixat dels 3 milions. Concretament, el nombre de desocupats es va situar en 2.922.991, després que al maig es reduís en 99.512 persones. "Tornem a donar xifres d'atur que no havíem conegut en tres lustres", ha reivindicat el secretari d'estat de Treball i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, durant la roda de premsa posterior a la publicació de les dades per part del ministeri.

El Genís té 27 anys, en fa cinc que treballa al centre especial de treball Femarec i, si tot va bé, aviat podrà presentar-se a les oposicions que està preparant. La seva vida laboral, però, representa un 20% minoritari i trenca amb una estadística contundent: només una de cada cinc persones actives amb discapacitat intel·lectual tenen feina a Espanya. Aquesta és la realitat per a la majoria del col·lectiu que denuncia la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), aquest cop a través d’un informe amb propostes perquè el model d’inserció laboral sigui més inclusiu.

Sindicats i treballadors de CaixaBank viuran aquest dimarts una jornada llargament esperada i temuda. L'entitat comunicarà el nombre de treballadors afectats per l'ERO que es va anunciar per digerir Bankia, absorbida recentment. El banc nacionalitzat tenia 15.000 treballadors que han anat a l'entitat catalana i es preveu que la retallada oscil·li entre 7.000 i 10.000 empleats. Serà, es preveu, l'ERO més gran de la història d'un sector, el financer, que des de l'esclat de la Gran Recessió el 2008 voreja una retallada de plantilla de 100.000 empeats.

Després d’un any congelada a causa de la pandèmia, el govern espanyol ha tornat a posar en marxa la maquinària per derogar parcialment la reforma laboral del PP del 2012. Ho ha fet activant la setmana passada la taula de diàleg social on hi ha, a part de l’executiu central, la patronal i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT.

En menys d’un any, la pandèmia del covid-19 ha deixat una profunda empremta al mercat laboral. Les restriccions que s’han vist obligats a imposar la majoria de països per aturar els contagis i que han aturat l’activitat econòmica durant setmanes o mesos han tingut un impacte enorme: durant el 2020, les hores de treball a nivell mundial es van reduir un 8,8%, l’equivalent a 255 milions de llocs de treball, segons els càlculs que ha fet l’Organització Internacional del Treball (OIT). “És una pèrdua global i sense precedents”, apunta l'informe publicat aquest dilluns per l’organisme amb seu a Ginebra. La destrucció generalitzada d’hores de treball també ha provocat una caiguda dels ingressos procedents de la feina del 8,3%, l’equivalent al 4,4% del producte interior brut (PIB) mundial.

El Tribunal Suprem ha sentenciat aquest dimecres que existeix una relació laboral entre la plataforma d'enviaments a domicili Glovo i els seus repartidors. És a dir, que els riders d'aquest tipus d'aplicacions són falsos autònoms. Aquesta era la sentència clau que esperava el sector després d'un llarg debat sobre el seu model laboral als tribunals.

Després de la "generació crisi", arriba la "generació confinada". Els joves seran un dels col·lectius més colpejats per la pandèmia i, segons un informe publicat aquest dimecres per l'Organització Mundial del Treball, hi ha un risc important que les seves vides laborals quedin marcades per sempre per aquest episodi. L'organisme calcula que un de cada cinc ha deixat de treballar des que va començar la crisi i els que continuen ho fan amb una reducció del 23% en les hores.

Cinc dies després que el pacte amb EH Bildu per derogar la reforma laboral dinamités la seva relació amb patronals i sindicats, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, tenia aquest dilluns la difícil tasca d’explicar al Senat la seva acció de govern per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus en el mercat de treball. Després de l'enuig que va provocar arribar a un acord en matèria laboral sense asseure's abans a negociar amb patronal i sindicats, s'ha mostrat confiada que aquesta relació torni a la normalitat. Díaz ha qualificat de "clau" el diàleg social i ha assegurat que la "connexió" del seu ministeri amb els agents socials és "màxima". "En política és important què es fa, però també és important com es fa. Importa el contingut però importa la forma", ha insistit.

En els últims dies són diverses les veus –Generalitat, sindicats i patronals inclosos– que han alertat que o s'allargaven els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) de força major, els causats pel covid-19, o l'atur es dispararia a una velocitat encara més vertiginosa que l'actual. Enmig d'aquest clam, finalment aquest divendres el govern espanyol ha anunciat que ha arribat a un acord amb sindicats i patronal per allargar-los fins al 30 de juny, data en què es preveu que es podria acabar l'estat d'emergència.

La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha assegurat aquest dimarts que durant un temps després de l'aixecament de l'estat d'alarma els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) mantindran exonerades o reduïdes les quotes socials i que els treballadors afectats cobraran la desocupació.

Allau d'expedients de regulació temporal d'ocupació per mitigar la frenada de l'activitat del coronavirus. Segons ha confirmat l'ARA, la primera gran companyia amb fàbrica a Catalunya que ja l'ha presentat ha sigut Seat i ho ha fet per la totalitat de la plantilla: 14.800 treballadors. L'altra gran empresa que seguirà les passes de l'automobilística és Vueling, que, segons ha pogut saber aquest diari, ja està preparant el seu ERTO.

Cop de la justícia als fraus en els acomiadaments improcedents. Segons avança aquest dilluns 'El Confidencial', l'Audiència Nacional ha ratificat una sentència que dona la raó a Hisenda perquè pugui cobrar l'IRPF en els casos en què l'empresa i el treballador fan passar per acomiadament improcedent un acord entre les dues parts per evitar liquidar l'impost.

Set mesos després que anunciés l’acomiadament de 20 persones de les oficines de Barcelona, el fabricant de brioixeria Bimbo Donuts Iberia va informar ahir en un comunicat que presentarà un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà 290 treballadors de la seva filial espanyola. El sindicat CCOO va explicar que els acomiadaments es concentraran a les diferents àrees comercials. A Catalunya, a banda de l’oficina de Barcelona, la companyia té una planta de producció a Granollers.

Continua l’embolic als tribunals per posar fi a una qüestió que aquesta setmana és encara més d’actualitat: ¿els riders de Glovo són falsos autònoms o no? Un jutjat de primera instància de Barcelona va resoldre ahir que un repartidor de la plataforma era autònom i no un treballador de l’empresa.