El cineasta Eduard Cortés va cometre ciberassetjament sexual i va fer xantatge sexual a diverses actrius i professionals del món de la cultura. Així ho ha determinat la comissió de l’Acadèmia del Cinema Català que ha investigat les denúncies contra el director de Merlí. Després que l’ARA reunís 25 testimonis de noies que denunciaven l’assetjament a través d’internet de Cortés, l’Acadèmia va obrir un procediment sancionador contra el director. Tanmateix, com que el cineasta es va donar de baixa de l’entitat no s’han pogut prendre accions contra ell.

Es diu Anne, és francesa i encara que resulti difícil de creure, durant més d'un any va pensar que tenia una relació amorosa a distància amb l'actor Brad Pitt. La dona, una decoradora d'interiors de 53 anys, va caure en l'engany fins al punt de transferir als estafadors més de 800.000 euros entre el febrer del 2023 i el juny del 2024. Els autors de l'estafa van contactar amb la víctima a través d'Instagram –primer fent-se passar per la mare de l'actor i després pel mateix Brad Pitt– i van aconseguir fer-li creure, sempre en una relació a distància, que l'actor s'havia enamorat d'ella. "Ni estic boja ni soc estúpida", es defensava aquest dijous en un vídeo difós a les xarxes.

El dibuixant Ed Piskor, un dels autors més prestigiosos i representatius del nou còmic independent nord-americà, s'ha suïcidat aquest diumenge als 41 anys, segons informen diversos mitjans nord-americans i confirma la germana de l'autor: "Amb el cor trencat, he de compartir que el meu germà gran Ed ha mort avui". Piskor va ser acusat fa una setmana de ciberassetjament per Molly Dwyer, una dibuixant que en el moment dels fets tenia 17 anys.

Tenc el mòbil constantment a la mà. Necessit notar-ne la textura. Quan el professor no mira, no puc evitar mirar si m’han entrat notificacions. Si no n’hi ha, m’enfad”. D’aquesta manera explica en Toni (nom fictici), un alumne que l’any que ve farà segon de Batxillerat, la seva interacció amb el mòbil durant l’horari lectiu. Al seu centre, l’IES Ramon Llull, l’ús dels mòbils està prohibit, però, com ell assegura, “fins i tot els professors el fan servir durant les classes”. Aquestes situacions són les que han fet que la prohibició d’emprar aquests dispositius, o fins i tot de dur-los, s’hagi estès a molts centres educatius de les Balears. Tot amb la meta de combatre l’addicció dels joves a les xarxes i els casos de ciberassetjament,

Al principi era un més entre els centenars de comentaris i missatges d'usuaris que la insultaven pel contingut que feia, que deien que estava bona o que li insistien per quedar en persona. "El meu objectiu a la vida és ser amb tu", deia un dels primers correus electrònics que va arribar a rebre diàriament. En uns altres, el noi descrivia totes les pràctiques sexuals que li faria quan anés a Barcelona per conèixer-la: "M'ho agrairàs eternament; no em refereixo a les bones mamades que m'acabaràs fent".

La vida d'una colla d'amics de Granollers es va capgirar com un mitjó l'estiu del 2018. Algunes de les adolescents van patir una persecució sistemàtica a Instagram d'un ciberassetjador sexual que, sota un perfil anònim, les amenaçava de mort si no accedien a fer videotrucades sexuals amb ell. El depredador tenia informació personal de les noies i la utilitzava per acovardir-les i pressionar-les. Elles aleshores no ho sabien, però en realitat el coneixien. Es tractava del nòvio de la germana d'un dels nois del grup, que sovint s'apuntava a les seves trobades. L'Audiència de Barcelona l'ha condemnat a 58 anys de presó per les agressions comeses.

Amb motiu del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar i el Ciberassetjament, que se celebra avui, 4 de novembre, l’Obra Social de SJD posa en marxa la campanya #NOalCiberbullying, que neix de la necessitat de fer visible un problema que pateixen cada cop més infants, joves i adolescents i que afecta la comunitat educativa i tota la societat en general. 

Primer van ser els insults, després el menyspreu dels companys, que no volien fer treballs amb ella a l'escola; després els missatges amenaçadors a Instagram. Va deixar d'anar a classe, les notes van caure en picat i, en una espiral de tristesa inacabable, va intentar tirar-se per la finestra de casa. Té tretze anys i està repetint 2n d'ESO, ara lluny dels assetjadors. La història d'aquesta alumna del Baix Llobregat -la seva mare, N., no vol donar noms ni localitzacions- exemplifica el sofriment diari de les víctimes de bullying i de les famílies. "Aquest dolor el patim tots", afirma la mare a l'ARA. Una plaga que afirmen haver patit el 40% dels alumnes catalans, segons l'estudi publicat avui per Amalgama 7, una entitat que es dedica a l'atenció d'adolescents i les seves famílies, i la Fundació Portal.

La Fiscalia demana dos anys i mig de presó per a un home de Barcelona acusat de difondre dades personals i fotografies de la víctima de la Manada, i imatges de la violació a un fòrum d'internet. En l'escrit de la Fiscalia, el ministeri públic acusa l'investigat, de 40 anys, d'un delicte contra la integritat moral i d'un altre de revelació de secrets, i demana que se'l condemni a pagar una multa de 3.600 euros i una indemnització de 5.000 euros a la víctima.

Una cerca ràpida a YouTube amb les paraules 'espiar' i 'mòbil' ofereix un llarg llistat de videotutorials que ensenyen els usuaris a 'hackejar' els mòbils aliens de manera gratuïta i en pocs passos. Només en els primers 100 resultats, la meitat d'aquests continguts proporcionen eines per cibercontrolar la dona en l'àmbit de la parella. Alguns, de manera explícita, amb títols com "Aprèn a espiar el WhatsApp de la teva xicota"; altres, fent servir descripcions que prometen que, si se segueixen les instruccions al peu de la lletra, "podràs saber si la teva xicota t'és infidel i posar fi a una relació infructuosa".

La tuitosfera parisenca en va plena. És precisament en aquesta xarxa social on ha sortit a la llum un cas de ciberassetjament contra desenes de persones, sobretot dones, que va tenir lloc entre el 2009 i el 2012, i que ha esquitxat diversos mitjans de comunicació francesos, com el diari Libération i les revistes culturals Les Inrockuptibles i Télérama. Alguns dels seus periodistes més reconeguts en l’actualitat van ser assetjadors durant aquells anys.

Dalas Review, àlies de Daniel José Santomé Lemus, és un dels ‘youtubers’ més coneguts i polèmics a Espanya. I probablement ara encara ho serà més, després que l’Audiència Provincial de Madrid el jutgi aquest divendres per presumptament haver assetjat una menor de 13 anys i haver-ne abusat sexualment. Uns delictes de ciberassetjament sexual infantil i abús sexual de menors de 16 anys pels quals la Fiscalia li demana cinc anys de presó, a més d’onze anys d’inhabilitació especial de feines relacionades amb menors i la prohibició d’acostar-se a la víctima durant nou anys, segons l’escrit d’acusació.

Qui són les persones que s’amaguen darrere de perfils falsos a les xarxes socials per assetjar altres usuaris? I, sobretot, què els porta a insultar i desacreditar públicament les seves víctimes, emparant-se en l’anonimat que els ofereix internet? Aquestes són les dues preguntes que intentarà respondre Pedro García Aguado, que es dedicarà a buscar alguns d’aquests trols i a posar-los davant de les persones que han patit els seus atacs a Cazadores de trolls, un nou espai que La Sexta estrena aquest dimarts a les 22.30 hores.

El fiscal de menors Pablo Borjabad, especialitzat en delictes informàtics, ha explicat aquesta tarda que els menors són el grup més procliu a patir crims sexuals. "Estem inundats de delictes de 'sexting'", ha declarat, referint-se a l’intercanvi de fotografies i vídeos de caràcter sexual. Borjabad, aquesta tarda, durant les primeres Jornades sobre ciberdelinqüència i cibervictimització de la Universitat Internacional de Catalunya, ha explicat que també hi ha pornografia infantil entre adolescents d’entre 14 i 18 anys –els més joves no tenen responsabilitat legal–, però que pot ser molt diferent de la pornografia infantil feta pels adults.

El WhatsApp s'ha convertit en la principal eina de ciberassetjament entre menors. Segons un estudi de la Fundació Mútua Madrilenya i la Fundació Anar, un de cada quatre casos d'assetjament escolar es comet a mitjançant les noves tecnologies, principalment el mòbil, i un 80% d'aquests casos són a través d'aquesta apli de missatgeria.