L'Audiència de Saragossa ha elevat la condemna a 20 anys de presó a l'antisistema Rodrigo Lanza per la mort d'un home en un bar a Saragossa el desembre del 2017 durant una baralla. És la nova sentència contra Lanza, a qui a finals de l'any passat l'Audiència havia condemnat a cinc anys de presó pels mateixos fets –llavors per homicidi imprudent–. Ara una jutge diferent li ha imposat 20 anys de presó per assassinat amb traïdoria i per motius ideològics. El judici s'ha tornat a fer per segona vegada després que el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) anul·lés la sentència anterior i obligués a repetir-lo. Lanza ja va complir condemna per les lesions a un guàrdia urbà de Barcelona que va quedar paraplègic el 2004, en un cas que va derivar en el documental Ciutat morta.

Amb un jurat popular nou i un tribunal diferent, l'Audiència de Saragossa ha començat a jutjat per segon cop l'antisistema Rodrigo Lanza per la mort d'un home en un bar de Saragossa el desembre del 2017. A finals de l'any passat, l'Audiència ja va condemnar Lanza a cinc anys de presó per homicidi imprudent. En aquell moment, va considerar que l'antisistema –que ja va complir condemna per les lesions a un guàrdia urbà de Barcelona que va quedar paraplègic el 2004, en un cas que va derivar en el documental Ciutat morta– havia agredit i colpejat la víctima per motius ideològics –es tractava d'un conegut militant d'extrema dreta– però va descartar l'assassinat. Les acusacions van recórrer la sentència i el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) va anul·lar la condemna i va ordenar repetir el judici.

No es va tractar d'un assassinat però sí d'un crim d'odi. El jurat popular ha declarat culpable Rodrigo Lanza de l'homicidi imprudent d'un home amb qui es va barallar en un bar de Saragossa el desembre del 2017. La víctima portava uns tirants amb la bandera d'Espanya. El tribunal popular no creu que aquesta peça de roba fos el detonant de l'agressió però sí que considera que Lanza va colpejar la víctima per la seva ideologia política i que, encara que aquesta no fos la seva intenció inicial, el va acabar matant. Lanza ja va ser condemnat per les lesions a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va quedar tetraplègic el febrer del 2006. El cas va derivar en el documental Ciutat morta, en què s'assegurava que hi havia proves que descartaven l'autoria de Lanza, tot i que la investigació mai es va arribar a reobrir.

Per al seu nou documental, Idrissa. Crònica d’una mort qualsevol, estrenat ahir en la prestigiosa secció oficial del Festival de Cinema Europeu de Sevilla, Xavi Artigas i Xapo Ortega van posar en marxa un dispositiu de treball similar al que van fer servir a Ciutat morta, en aquest cas per desmuntar les circumstàncies de la mort el 2012 d’Idrissa Diallo mentre estava intern al CIE de la Zona Franca i sota custòdia de l’Estat. És, un altre cop, un cas amb moltes zones fosques en què la justícia i els cossos de seguretat van fracassar a l’hora de depurar responsabilitats i van arxivar la causa per la via directa.

La jutge va enviar ahir a la presó Rodrigo Lanza per haver apallissat mortalment un home de 53 anys a Saragossa divendres de la setmana passada. El jutjat d’instrucció número 6 de la capital aragonesa va decretar presó provisional i sense possibilitat de poder eludir-la amb una fiança per a Lanza, un dels condemnats pel cas 4-F que protagonitzen el documental 'Ciutat morta'. En la seva interlocutòria, la jutge subratlla que l’acusat va actuar per la ideologia de la víctima, ja que l'hauria agredit després de recriminar-li “el simple fet de portar” uns tirants “amb els colors de la bandera espanyola”. La magistrada, que ahir va interrogar l'acusat, valora que hi ha “indicis racionals” per imputar-li un delicte d’assassinat amb traïdoria i amb l’agreujant d’odi.

El documental 'Ciutat morta' continua engreixant el seu currículum de reconeixements. Diumenge, la pel·lícula de Xavier Artigas i Xapo Ortega sobre el cas 4F es va imposar en la categoria de millor documental al Festival de cinema espanyol de Marsella, ex-aequo amb el documental 'Remine, el último movimiento obrero', de Marcos Merino, sobre les mobilitzacions mineres del 2012 a Astúries.

El documental 'Ciutat morta', dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, ha obtingut, per votació del públic, el premi honorífic de la XII Mostra de Cinema i Drets Humans, organitzada a Saragossa pel Servicio Cultural de la Fundación Caja Inmaculada.

"Va ser una acció coherent amb el que sempre hem defensat. La imatge és important, però no la buscàvem". Així ha justificat Xavier Artigas, un dels directors del documental 'Ciutat morta', la plantada que ahir dimarts li van fer a l'alcalde Xavier Trias en el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona.

"Diversos partits de l'oposició a Catalunya estan pressionant per reobrir una investigació sobre un enfrontament del 2006 entre la policia i els assistents a una festa". Així arrenca un article publicat aquest dimarts al diari britànic 'The Guardian' i que es fa ressò de la repercussió que ha tingut l'emissió del documental 'Ciutat Morta' a Catalunya. El text, signat per la periodista barcelonina Irene Baqué, repassa el fets del cas 4-F que s'expliquen a 'Ciutat Morta' i afirma: "Dissabte a la nit, després que més de mig milió d'espectadors de tot Catalunya veiessin el documental, les xarxes socials es van encendre i prop de 200 persones es van dirigir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per exigir la reobertura del cas".

L'informe a què va fer referència el llavors alcalde Joan Clos quan va dir que a l'agent de la Guàrdia Urbana ferit el 4 de febrer de 2006 li havia llançat un test al cap, "ni existeix ni va existir", ha declarat aquest matí el gerent de seguretat i prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Delort, a 'El matí de Catalunya Ràdio'. Aquí podeu escoltar la intervenció de Delort al programa i la referència a l'informe a partir del minut 3.

"Crec que no vam actuar irregularment; si hi ha proves, que es reobri el cas". Així s'ha pronunciat el secretari general del Sindicat d'Agents de Policia Local, Marcos González, aquest dimarts a 'El matí de Catalunya Ràdio' sobre el 'cas 4-F', arran de l'emissió del documental 'Ciutat morta' dissabte al canal 33. González –visiblement exaltat– ha expressat que una investigació interna per part de l'Ajuntament de Barcelona "no serveix per a res". "Fins i tot em fa gràcia", ha afegit, i ha defensat que si s'ha d'investigar, que "ho faci la justícia".

Després de guanyar el Festival de Màlaga i projectar-se en mostres de cinemes, centres cívics i ateneus populars, 'Ciutat morta' tindrà la seva estrena comercial el divendres 19 de desembre. Els Cinemes Girona estrenaran comercialment el premiat documental sobre l'anomenat cas 4F que denuncia la corrupció de l'Ajuntament i la Guàrdia Urbana en les condemnes a nou persones per la seva suposada relació amb l'agressió a un agent de la Guàrdia Urbana, el 4 de febrer del 2006. Una de les condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar en un dels seus permisos penitenciaris.

El documental 'Ciutat morta' ha guanyat tots els premis per a llargmetratges del Festival de cine de Madrid-PNR, on s'ha projectat a la Cineteca de Madrid i el Museo Reina Sofía. La pel·lícula de Xavier Artigas i Xapo Ortega s'ha endut el premi del jurat jove, el premi de la crítica i el premi del jurat al millor llargmetratge.