Humiliació sense pal·liatius per al primer ministre britànic, Keir Starmer. La setmana que havia de ser de la celebració del primer aniversari del retorn del laborisme a Downing Street –es compleix aquest divendres–, ha suposat la setmana en què el poder del premier ha quedat poc menys que reduït a cendres i en què ha sigut acusat de practicar "retallades dickensianes" a les ajudes socials per als més desvalguts. En un cop prou dur per a la seva autoritat moral i per a la legitimitat de la direcció del partit, Starmer ha vist aquest dimarts al vespre com la tramitació de la llei de reforma de les contribucions individuals als discapacitats (coneguda com a welfare bill) ha quedat pràcticament escapçada en el seu nucli fonamental per una revolta interna de proporcions fins ara mai vistes, que ha obligat el govern a plegar-se a la força dels rebels amb concessions de darrera hora minuts abans de la votació. Victòria formal en nombre (335 a 260), però derrota política i moral. Prèviament a la votació de la llei, una esmena per eliminar-la completament ha comptat amb 44 laboristes que s'hi han pronunciat en contra.

El 16 de juny, durant la cimera del G-7 celebrada al Canadà, Donald Trump i Keir Starmer van aparèixer davant dels mitjans de comunicació per fer saber al món que havien signat un acord comercial, tot i que de poca envergadura. I, mentre ho feien, al president dels Estats Units li van caure els papers. Ràpidament, el premier britànic es va ajupir per recollir-los.

Pràcticament un any després de la victòria del laborisme a les eleccions generals al Regne Unit, la popularitat del primer ministre, Keir Starmer, està per terra. I la del populista i xenòfob Nigel Farage, líder del Partit Reformista –el mateix polític que no va descansar fins a provocar el divorci amb la Unió Europea ara fa nou anys– està pels núvols. Tant és així que, en els darrers dies, diferents enquestes li donen moltes possibilitats d'esdevenir premier. O, almenys, de guanyar els comicis si se celebressin demà mateix i no l'estiu del 2029, quan està prevista la convocatòria.

Més submarins, més munició, més caps nuclears i més tecnologia per a la defensa. En resum, una vella doctrina: "Si vols pau, preparat per a la guerra". El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ho ha dit aquest dilluns d'una altra manera, però el missatge és inequívoc: "Hem de demostrar que estem preparats per garantir la pau a través de la força [...]. Estem directament amenaçats per estats amb forces militars avançades i hem d'estar preparats".

Fa deu dies el primer ministre britànic va anunciar un canvi de rumb en la política d’immigració del Regne Unit. Keir Starmer, un advocat de 62 anys especialitzat en drets humans i membre del partit laborista –és a dir, d’esquerres–, ha presentat tota una sèrie de canvis normatius per recuperar el control de les fronteres, limitar l’entrada d’immigrants i posar condicions per millorar les condicions socials i laborals de propis i nouvinguts. En definitiva, si bé reconeix que són una nació diversa, Starmer vol evitar que el país esdevingui, literalment, una “illa d’estranys”. 

El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha anunciat uns requeriments més estrictes de coneixement de l’anglès en els tràmits d’admissió d’immigrants al seu país. “Si vols viure al Regne Unit, has de parlar anglès. És de sentit comú”, va piular dilluns el premier. Segons com, feia pensar una mica en el títol de l’album Speak English or die, dels Stormtroopers of Death (S.O.D.), una banda de punk/mos/trash metal dels vuitanta vinculada amb l’extrema dreta nord-americana.

Menys d'un any després d'arribar al poder, el laborisme britànic sembla haver perdut el nord i intenta recuperar el rumb abandonant definitivament les polítiques progressistes i fent seves les de l'extrema dreta. Ras i curt, aquest dilluns el premier Keir Starmer ha assenyalat implícitament els estrangers com els responsables de la gran majoria dels mals del país durant la presentació de l'esperat llibre blanc sobre la immigració. El seu govern endurirà els requisits per a l'entrada i l'assentament a les illes amb l'objectiu de "reduir significativament" la immigració neta al final de la legislatura (juliol del 2029), per bé que no s'ha compromès a donar una xifra concreta. Entre el juny del 2023 i del 2024 es va situar en 728.000 persones, i el mateix període anterior (2022-23) va arribar quasi al milió de persones.

Moltes més preguntes que no pas respostes. La nova cimera, en aquest cas per videoconferència, que ha convocat aquest dissabte al matí el primer ministre britànic, Keir Starmer, per abordar les possibles negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna, impulsades pel president dels Estats Units, Donald Trump, i com s'hauria de garantir la seguretat de Kíiv, ha acabat amb poc més que un anunci burocràtic vestit de pas endavant. Dijous vinent, comandaments militars dels països que hi han assistit –la gran majoria de la UE, Nova Zelanda, el Canadà i Austràlia, més Ucraïna i l'amfitrió– es reuniran a Londres per passar a una "fase operacional" –en paraules del premier–. Amb tot, quant al possible desplegament de la "coalició dels voluntaris", segons la va batejar en la reunió presencial de fa dues setmanes, en la línia de front russo-ucraïnesa per consolidar un alto el foc, si és que s'hi arriba, el més calent és a l'aigüera.

L'aterratge de Donald Trump a la Casa Blanca ha sacsejat l'ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial i després de l'enfonsament de la Unió Soviètica. Un dels molts efectes, evident des de Westminster, ha estat l'acostament de Londres a Brussel·les i també a París, ja perceptible immediatament després de la victòria electoral de Keir Starmer el juliol passat. Sota el govern laborista, el Brexit no causa entusiasme, es vol refer la relació amb la Unió Europea i reparar les ferides que hi va deixar. Però malgrat la complicitat de les últimes setmanes en la carrera armamentista per a la defensa d'una Ucraïna i una Europa abandonada o gairebé pels Estats Units, moltes arestes continuen encara sense llimar. I no serà fàcil suavitzar-les.

Europa passa per l'adreçador d'un Donald Trump més alineat amb Moscou que no pas amb Kíiv. Els líders d'una quinzena llarga de països s'han reunit aquest diumenge a Londres per bastir una estratègia de suport a Ucraïna que condueixi a una pau duradora i, en un intent d'implicar-hi els Estats Units, han promès un augment significatiu en el capítol de defensa i presentar un pla al president Trump. Sense el "rearmament accelerat i massiu del continent" de què ha parlat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no hi ha pràcticament cap possibilitat d'aconseguir que les "garanties de seguretat" que demana Volodímir Zelenski comptin amb el suport dels Estats Units.

Les desqualificacions de la setmana passada de Donald Trump cap a Volodímir Zelenski i la guerra dialèctica oberta entre tots dos auguraven males cartes per a Kíiv en les futures converses per posar fi a la guerra. Una setmana després, el president dels Estats Units sembla que ha aconseguit un dels seus objectius: que Ucraïna accepti un acord per repartir-se els beneficis que genera l'explotació dels recursos naturals del país en guerra. Després d'això, Trump ha rebaixat el to contra el seu homòleg ucraïnès, que aquest divendres es reunirà amb ell a la Casa Blanca. Serà el primer cop que es troben cara a cara des que el magnat republicà va tornar a prendre possessió del càrrec.

Regal de compliment de Londres a Washington. Amb un dramàtic discurs, recordant la invasió d'Ucraïna de fa tres anys i els riscos que corre Europa davant la Rússia de Vladímir Putin, Keir Starmer ha comparegut aquest dimarts a Downing Street per anunciar que el seu govern apujarà la inversió en defensa fins al 2,5% del PIB d'aquí al 2027, i que al final del 2030, el nivell serà del 3%. Starmer abraça així el tradicional "si vols pau, prepara't per a la guerra".

No seria exacte dir que el temporal polític provocat per Donald Trump hagi agafat per sorpresa Europa. El magnat reconvertit a president dels Estats Units ja va demostrar durant el primer mandat la seva manera poc ortodoxa de fer política i la seva tendència a fer canvis en el tauler geopolític mundial. Però en aquestes primeres setmanes del seu segon mandat, un Trump hiperactiu i agressiu ha demostrat un grau d'imprevisibilitat inèdit, amb l'amenaça d'una guerra comercial, amb un acostament al president rus, Vladímir Putin, i amb durs atacs verbals al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. Europa està desconcertada i desorientada.

Després de les falsedats, inexactituds i insults llançats en les darreres trenta-sis hores pel president dels Estats Units contra Volodímir Zelenski, el líder ucraïnès sembla haver fet una mica de marxa enrere per intentar calmar una mica els ànims. Aquest dimecres al matí va acusar Donald Trump de viure en una "bombolla de desinformació" creada per Rússia, però hores després, en el seu habitual discurs nocturn, Zelenski va subratllar que és "crucial que la discussió i la cooperació global amb els Estats Units segueixi sent constructiva". Just el que no ha sigut des de l'anunci de la trucada de Trump amb Vladímir Putin del 9 de febrer.

Keir Starmer fa un pas endavant en el seu compromís amb el continent europeu i la integritat d'Ucraïna. Hores abans de la reunió informal de líders europeus que ha convocat a París aquest dilluns a la tarda el president Emmanuel Macron, el primer ministre britànic ha anunciat que Londres podria "desplegar tropes britàniques sobre el terreny, si fos necessari", per garantir una "pau duradora" a Ucraïna. En cap cas hi serien mentre hi hagués combats. En un article molt significatiu que publica al diari ultraconservador Daily Telegraph, molt crític i duríssim amb la gestió de Starmer des que va arribar al poder, el líder laborista assegura: "Ens trobem davant d’un moment únic en una generació per a la seguretat col·lectiva del nostre continent. Això no és només una qüestió sobre el futur d’Ucraïna, sinó que també és una qüestió existencial per a tot Europa".

Fa cinc dies, una de les columnistes més reconegudes de Le Monde, Sylvie Kauffmann, exeditora en cap del diari, publicava un fonamentat text d'opinió que posava en relleu els riscos per a Europa de la imminent presidència de Donald Trump: "Fins i tot abans de la inauguració, l'any Trump s'ha obert amb una ofensiva antidemocràtica i antieuropea liderada per [Elon] Musk", s'hi podia llegir.

Fa més d'una dècada, un horrible escàndol de tràfic sexual va sacsejar la Gran Bretanya. A partir de finals de la dècada de 1990, milers de noies majoritàriament blanques del nord postindustrial d'Anglaterra, moltes provinents de famílies en dificultats, van ser corrompudes per xarxes d'homes majoritàriament pakistanesos, que sovint es feien passar pels seus xicots abans d'atrapar-les en un infern de violacions infinites i prostitució. Diverses noies van ser assassinades.

Les relacions entre Londres i Pequín s'han enrarit significativament els últims dies. Un comunicat emès aquest dimarts per l'ambaixada xinesa a Londres demana a un seguit de diputats britànics que deixin "immediatament de crear problemes", i que aturin "les manipulacions polítiques antixineses". El text assegura que hi ha un intent obert per part de determinats parlamentaris de “difamar la Xina” i "soscavar els intercanvis normals de persones" entre els dos països.

Primer sotrac per al govern de Keir Starmer. La ministra de Transports, Louise Haigh, ha dimitit després de declarar-se culpable per haver fet una denúncia falsa l'any 2013. La seva dimissió és la primera dins del govern laborista i ha arribat un dia després d’admetre que havia informat la policia que li havien robat el telèfon mòbil de la feina durant un atracament que va patir al carrer, a Londres, durant una nit de festa. Més tard va descobrir que no li havien pres, però ho va amagar a la policia. Amb 37 anys, Haigh ha sigut la dona més jove que mai ha arribat a la posició de ministra del Regne Unit.

Hi ha sacrificis que el primer ministre britànic, Keir Starmer, no està disposat a fer. Encara que sigui a costa de la seva imatge pública d'home honest i seguidor de la llei, com a bon ex fiscal general de la Corona que és. Per exemple, renunciar a assistir en directe a un partit de l'Arsenal, el seu equip. Des de les eleccions del 2019 ha acceptat més d'una vintena de passis VIP per veure els Gunners, tant a l'Emirates Stadium com en alguns desplaçaments, per un valor de 19.340 lliures (22.880 euros). En total, el valor dels regals que ha rebut en els darrers quatre anys i mig ascendeix a 100.000 lliures (118.000 euros). S'hi inclou de tot: concerts, roba, ulleres, allotjaments. És el líder laborista que més prebendes ha acceptat mai.