Abans de les eleccions estatunidenques es va parlar molt de la campanya de desinformació de Rússia amb la finalitat d’afavorir la victòria de Donald Trump. Però Putin no va ser l’únic a intentar influir de forma maliciosa en el procés electoral als Estats Units. Els serveis d’intel·ligència del país nord-americà han acreditat que hi va haver una campanya semblant, però en sentit contrari, és a dir, a favor dels interessos de Harris, originada a Teheran. No hi pot haver una prova més fefaent del temor que li provocava al règim iranià el possible retorn de Trump a la Casa Blanca. 

L’Iran ha virat cap al progressisme moderat. És una mostra del cansament general de la població davant del règim totalitari dels aiatol·làs. La segona volta de les eleccions presidencials anticipades, convocades després de la mort en un accident d’helicòpter del president Ebrahim Raisi, ha donat la majoria dels vots al reformista Masoud Pezeshkian amb més de 16,3 milions de vots, per davant del seu rival, l’ultraconservador Saeed Jalili, que ha obtingut 13,5 milions. Només un 8% més d’electors van votar aquest divendres, després que en la primera volta del 29 de juny es registrés una abstenció del 60%, la participació més baixa des del triomf de la revolució islàmica el 1979. Aquesta davallada en la participació té diverses causes econòmiques, polítiques i socials. Les dificultats per subsistir, la pèrdua de poder adquisitiu, l’augment de la pobresa i l’atur deixen la majoria dels iranians amb pocs incentius per votar. El boicot de la majoria dels votants transcendeix les classes socials, els gèneres i les ètnies. 

L'esclat d'una guerra sol provocar un ràpid alineament de la comunitat internacional en relació amb els bàndols en litigi, sobretot quan en el conflicte s'hi veuen implicats un o diversos països amb un pes geoestratègic important dins l'escena internacional. I per la seva força simbòlica, pocs conflictes al món desperten unes passions més enceses que el que enfronta Israel i Palestina.

"Que et bombin!", li han cridat un grup d'estudiants al president iranià, Ebrahim Raisi, quan aquest dissabte ha visitat la Universitat Alzahra de Teheran, on feia un discurs. Les protestes desencadenades per la mort de la jove Mahsa Amini sota custòdia policial han revifat en diverses ciutats del país, on la repressió policial ja ha causat 185 morts, segons l'ONG Iran Human Rights.

Tot i comptar amb una gran marca al darrere, AppleTV+ encara és una plataforma petita si se la compara amb altres de més assentades com per exemple Netflix. Després d’un grapat d’estrenes nord-americanes i de producció pròpia, el servei de streaming d’Apple fa un primer pas cap a la ficció internacional incorporant avui al seu catàleg la sèrie israeliana Teheran, un thriller de Moshe Zonder, un dels guionistes de Fauda.

Ras i curt: tres milions de dòlars –uns 2,7 milions d'euros– a canvi de matar el president dels Estats Units, Donald Trump. Això és el que ha proposat i ha ofert un diputat iranià, davant del Parlament del país, a "qualsevol persona" que aconsegueixi assassinar el mandatari nord-americà. Unes declaracions que portaran cua i que s'han d'entendre, encara, en el context de venjança, ràbia i indignació que roman a l'Iran arran de la mort del poderós general Qasem Soleimani a mans de Washington. Fins al moment, però, ni el govern dels Estats Units ni el de l'Iran han fet cap comentari sobre aquestes paraules.

Els carrers de Teheran deixaven clar ahir que l'assassinat del poderós general iranià Qasem Soleimani a mans dels Estats Units de Donald Trump ho ha canviat tot. Fa només unes setmanes la capital iraniana era escenari d'una gran onada de protestes antigovernamentals, reprimida amb brutalitat desmesurada per l'executiu de Hassan Rouhani. Aquest dilluns centenars de milers d'iranians –milions, segons els mitjans estatals– han tornat a sortir al carrer. Aquest cop, però, agafats de la mà dels representants del govern per celebrar el funeral del "màrtir" Soleimani. L'estima pública cap a Soleimani, considerat un heroi per bona part de la societat iraniana, ha capgirat les prioritats: l'odi cap a la Casa Blanca –i la gran amenaça exterior que diuen que Washington suposa– uneix, almenys de moment, bona part dels iranians. I l'executiu ho està aprofitant per apaivagar focs passats.

El govern iranià tornarà a injectar urani en gas a 1.044 centrifugadores de la seva planta de Fordow, a l'oest del país. Ho ha anunciat aquest dimarts per televisió el president del país, Hassan Rouhani, i representa un pas més en la retirada de l'acord signat amb els Estats Units i les principals potències nuclears –França, Alemanya, Rússia, la Xina i el Regne Unit–. El president dels EUA, Donald Trump, va ser el primer a retirar-se'n el maig del 2018.

Després d'un mes de bloqueig, el Regne Unit ha autoritzar alliberar el petrolier iranià que va ser retingut a Gibraltar acusat de transportar petroli a Síria. Així ho ha decidit aquest dijous un tribunal de Gibraltar, que assegura haver rebut garanties escrites de l'Iran de què la càrrega no acabarà a terra sirià. La decisió, però, es produeix hores després que els Estats Units hagin reclamat al Regne Unit continuar amb la captura de l'embarcació, l'última d'una extensa llista d'accions ofensives entre Washington i Teheran.

La tensió entre els Estats Units i l'Iran continua creixent, i l'encreuament de declaracions agafa cada cop un to més agressiu. Aquest dimarts el president nord-americà, Donald Trump, ha tornat a deixar de banda la diplomàcia i ha sigut molt clar: "La molt ignorant i insultant declaració de l'Iran feta pública avui només mostra que no entenen la realitat. Qualsevol atac per part de l'Iran contra qualsevol nord-americà serà respòs amb una força gran i aclaparadora. En algunes àrees, 'aclaparadora' significa eradicació", ha assegurat el mandatari a través d'un missatge a Twitter.

Un exalcalde de Teheran, la capital de l'Iran, ha sigut arrestat per presumptament haver assassinat la seva dona, que va ser trobada morta a la banyera dimarts a la tarda amb signes evidents d'haver sigut tirotejada.

L'advocada i defensora dels drets humans iraniana, Nasrin Sotoudeh, ha estat condemnada a presó per "conspirar contra la seguretat nacional". La lletrada ha estat jutjada per haver representat legalment una dona arrestada per no portar vel en públic, cosa que les autoritats iranianes consideren "propaganda contra el sistema", i per promoure l'abolició de la pena de mort a l'Iran.

Almenys quinze persones han mort i una altra ha resultat ferida després que una avió de càrrega s'hagi estavellat aquest dilluns a prop de la ciutat de Karag, a l'oest de Teheran, tal com ha informat l'Organització de Medicina Forense de l'Iran.

El 27 de desembre Vida Movahed, una dona iraniana de 31 anys, es va enfilar en una caixa de llum d’una avinguda del centre de Teheran, i, durant uns minuts, va onejar el seu vel lligat a un pal, mostrant els seus cabells nus davant els vianants. Immediatament la van detenir.

"Podem dir que avui [per ahir] ha acabat la sedició". Amb aquestes paraules es va expressar ahir el comandant en cap dels Guardians de la Revolució de l'Iran, el general Mohammad Ali Jafari, per anunciar que les protestes que han sacsejat el país persa des de dijous passat ja es poden donar per acabades completament. "Els enemics saben que de cap manera poden amenaçar la República Islàmica", va assegurar. Ahir desenes de milers de persones es van manifestar a l'Iran a favor del règim, convocades precisament per contrarestar les mobilitzacions de protesta.

Nou capítol en l'escalada de tensió entre l'Aràbia Saudita i l'Iran. Segons el govern iranià, avions de guerra de Riad han atacat aquest dijous la seu de la seva ambaixada a la capital del Iemen, Sanà, i han causat diversos ferits entre el personal que hi estava treballant. "L'Aràbia Saudita és responsable dels danys causats a l'ambaixada de l'Iran i de les ferides provocades a alguns dels treballadors de la seu diplomàtica", ha denunciat el portaveu del ministeri d'Exteriors persa, Hossein Jabein Ansari.

Agents antidisturbis de la policia iraniana s'han enfrontat aquest dimecres a manifestants, propietaris i treballadors del Basar de Teheran durant una protesta contra la política econòmica del Govern. Es tracta d'una de les manifestacions més multitudinàries al país en gairebé un any.

Si Obama veu que és necessari llançar un atac militar a l'Iran, el Congrés dels Estats Units no li posarà bastons a les rodes. O almenys això és el que han volgut escenificar aquest dimecres un grup de 32 senadors dels Estats Units. Liderats pel candidat independent Joe Lieberman i el republicà Lindsey Graham, han llegit una resolució al Senat nord-americà que dóna el vistiplau al president Barack Obama, perquè pugui atacar l'Iran quan ho consideri oportú. Els legisladors li demanen que reafirmi que és "inadmissible" que Teheran es doti de capacitat nuclear i que és "vital" impedir que l'Iran fabriqui la bomba atòmica.