Quatre punts de 12 després de tres partits a Montilivi, no és un balanç per estar content. Però la lectura, malgrat la derrota contra l’Sporting (1-2), s’ha d’allunyar de l’alarmisme. El Girona no està ni a mig fer. Les idees de Míchel agraden i el vestidor disposa de qualitat i implicació suficients per millorar el que està fent fins ara. El tècnic té un pla, que el deixin treballar, necessita temps. Un pla que inclou Borja García, del qual ahir es va fer oficial el seu fitxatge per dues temporades. Emocionalment, és un reforç immens.

Fa dies que els jugadors, entrenadors, directius i aficionats del Girona reben missatges de WhatsApp, mig de broma, mig seriosament, en què es poden llegir perles com ara “Potser sí que pujareu”, “Carai com esteu, heu tornat a guanyar”, o “No et facis gaires il·lusions, que al final ja saps què passa”. Qui no bromeja és aquest equip, que va assolir la cinquena victòria consecutiva contra l’Sporting (1-0), tot un rival directe, es fa fort al cinquè lloc i agafa un marge de tres punts respecte al setè. Sisplau, que la ratxa no s’acabi mai.

No és fàcil assimilar que quan tot s’acaba, la vida continua. El Girona ho està intentant. De fet, fa un any i mig que prova de treure’s la gloriosa ressaca de sobre i començar de nou. Però no pot. Per afegir-hi ingredients, cal sumar la patacada de la temporada passada, en què un gol el va separar del cel. Allò va fer obrir els ulls a tothom. Calia un canvi, una sacsejada que permetés donar comiat a uns futbolistes esclaus d’una felicitat irrepetible. No es va fer amb el descens, però s’està produint ara. A Gijón va ser més visible que mai: de l’equip que va pujar a Primera el curs 16-17, només hi havia Juanpe a l’onze inicial. Una nova generació s’obre pas. Que sigui afortunada o no, dependrà de la passió que hi posi. De moment, però, va començar amb mal peu perdent contra l’Sporting (2-0).

El Girona que reprendrà la Lliga al camp de l’Sporting (18.15 h, Gol) tindrà poc a veure amb l’equip que defensarà Montilivi un cop es tanqui la finestra del mercat d’estiu. La pilota torna a rodar, però els pensaments estan dirigits a la revolució que du a terme l’àrea esportiva. Els luxes del passat quedaran oblidats, després que una plantilla dissenyada per a l’ascens, amb els sous desorbitats comprovats els mèrits, es quedés a les portes de Primera. El perfil del nou projecte de Quique Cárcel abraça la modèstia: jugadors amb menys currículum i més fam. Convertir-lo en realitat ja és una altra cosa, perquè és difícil maniobrar amb la realitat d’un pressupost a la baixa. Mantenir Francisco a la banqueta assegura competitivitat. Però l’estrena del campionat no serà gens senzilla, tenint en compte l’embolic emocional que hi ha al cap de la majoria dels futbolistes i la tensió que provoca anar tard per digerir un pressupost que encara no quadra.

Va fer mèrits per guanyar, però el Girona es va haver de conformar amb l’empat contra l’Sporting (0-0) en un partit marcat per la polèmica: no li van xiular un penal que podria haver canviat el seu destí. Els gironins són cinquens, amb tres punts de marge respecte al setè classificat. En només quatre dies, Francisco podia igualar les dues victòries consecutives que havien signat Unzué i Martí en tota la Lliga. Va anar d’un pèl, però la rentada de cara del conjunt gironí és absoluta. L’equip és un altre: mossega, pressiona com cal amb les línies més avançades i s’ho creu. Per entrega i lluita no va ser. L’atreviment als despatxos es veu reflectit a la gespa. Sembla que Cárcel ha tocat la tecla encertada. I això no impedeix que la gestió anterior sigui qüestionable, perquè viure un curs amb quatre entrenadors significa que alguna cosa no s’ha fet bé.

El Girona s’ha estrenat a Segona amb un empat contra l’Sporting, en un partit que ha significat el debut de Juan Carlos Unzué a la banqueta blanc-i-vermella. “S’ha de tenir paciència, perquè a Segona els partits es guanyen per desgast. És complicat superar els contraris amb facilitat i l’Sporting és un rival fort”, ha dit el navarrès, content a mitges amb la imatge dels seus homes. “El partit ha tingut moltes fases: en les dues parts hem arrancat bé però ens ha costat mantenir-nos i ells sempre han estat més a prop del partit que volien que nosaltres”. Borja ha evitat, amb un gol al tram final, la primera derrota del curs. “El millor és la reacció de l’equip, que possiblement ha actuat més amb el cor que amb el cap, però ha insistit fins a aconseguir l’empat, que és el resultat just”, ha comentat Unzué, crític respecte als minuts en què el Girona ha tingut superioritat numèrica. “L’expulsió, que ens havia de beneficiar, ens ha tallat el ritme; i no és fàcil aixecar-se quan et marquen el 0 a 1 amb un futbolista menys. De totes maneres, ens ha faltat presència”.

Un punt, i gràcies. Perquè el Girona, que s’ha estrenat a la Lliga empatant contra l’Sporting (1-1), no ha merescut gairebé res més, i segurament l'empat és un premi excessiu. És la nova realitat d’un club que no fa gaire guanyava al Santiago Bernabéu i que ara veu com la Segona Divisió no li posarà cap facilitat.

Tothom s'anima quan la Lliga està a punt de començar. Un cop la pilota roda, tots els mals desapareixen. Fins i tot la inestabilitat emocional del Girona sembla enterrada, malgrat que competirà a Segona i no a Primera, la categoria que l'ha vist jugar els dos últims cursos. Amb una plantilla digna de mirar als ulls a qualsevol i que té entre cella i cella recuperar el màxim nivell, els homes de Juan Carlos Unzué reben l'Sporting (18.30 h, GOLT) en la jornada inaugural d'un campionat que serà duríssim. "Veig una Segona Divisió amb molts equips històrics i una gran pressió pel que han sigut. També n'hi ha de més petits que fa uns anys que hi són i senten que formen part del futbol professional, amb tots els arguments. I després hi ha els descendits de Primera, que també són casos especials, perquè tenim una mica més de pressupost però venim d'un descens i el moment és delicat perquè no saps com respondràs. Si poso tot això dins una coctelera, em surt molta igualtat, que no és res nou", ha manifestat el tècnic navarrès, que ha continuat parlant del nou context que viu el Girona. "Dels vint-i-dos equips, m'atreviria a dir que, al llarg del curs, setze senten que poden anar a Primera i setze més veuen el pou molt a prop. Hi haurà moments per a tot. Això genera il·lusió, sí, però també pànic. I aquí és on juga un paper clau l'afició. Passarem moments difícils, i el sentiment de pertinença pot decantar la balança a favor nostre".