28 trens i 12 avions faran el trajecte entre Barcelona i Madrid aquest dilluns. Són els AVE que sortiran o arribaran a l'estació de Sants i els vols que s'enlairaran o aterraran a l'aeroport del Prat. Les desenes de persones que omplen els trens i els avions, juntament amb les que es desplacen en vehicles, fan que aquest enllaç entre les dues ciutats generi inquietud des que els indicadors de la pandèmia s'han disparat a la capital espanyola. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha insistit que cal reduir la mobilitat amb Madrid i ha fet una crida al govern espanyol a donar "missatges" en aquesta línia. En una entrevista a RAC1, Vergés ha admès que hi ha preocupació per la situació epidemiològica de la capital espanyola perquè Catalunya i Madrid estan molt "connectades". Segons la consellera, unes 6.000 persones es mouen amb AVE cada dia entre els dos territoris.

No és cap novetat que el conseller d'Economia reclami l'aprovació dels pressupostos. Fins i tot que faci servir paraules gruixudes per advertir de les conseqüències de no fer-ho. Però quan Pere Aragonès fa aquestes dues coses mentre l'independentisme negocia com fer front a la pèrdua de l'escó del president de la Generalitat, Quim Torra, les paraules guanyen força. Si dilluns el Parlament desacata la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) avalada pel Tribunal Suprem i permet que Torra ja no només sigui diputat sinó que també continuï votant a l'hemicicle, les votacions del ple a partir d'ara correrien el risc de ser impugnades. I, entre elles, les dels pressupostos del 2020, pactats amb els comuns i que fins ara es preveia que dimecres comencessin el tràmit parlamentari.

“Volem que els partits tombin aquest decret al Parlament i tornem a la casella de sortida”. Així de contundent va ser ahir la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, durant la roda de premsa del grup promotor de la llei del 30%, la norma que obliga els grans constructors a reservar un terç de les obres noves que facin per destinar-lo a habitatge social. Després d’analitzar –durant vint dies– l’extens decret de mesures urgents que va presentar el Govern a principis de març, les entitats (la PAH, l’Observatori DESC, la FAVB, el Sindicat de Llogaters i l’ABTS) han arribat a la conclusió que se senten “enganyats” per la Generalitat.

La patronal dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC) Unauto VTC Catalunya ha demanat al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que aclareixi en quin registre electrònic s'han d'inscriure els vehicles que continuïn operant a Catalunya. Actualment, la Generalitat té el seu propi registre i, a partir del dia 1 de març, començarà a funcionar també un registre estatal.

Quan Quim Torra va arribar al Palau de la Generalitat va aterrar sense un equip propi. De fet, va assumir el pinyolde Sant Jaume que ja hi havia amb l’expresident Carles Puigdemont i que va ser cessat amb el 155. Després de gairebé un any i a l’espera de si Elsa Artadi fa el salt a Barcelona, ahir el consell executiu va fer els primers canvis al departament de Presidència i que afecten el cercle més pròxim a Quim Torra. L’encara alcalde de Molins de Rei -plega divendres- i actual assessor al departament de Presidència, Joan Ramon Casals, dirigirà l’oficina del president, en substitució de Josep Rius, que serà director general d’Anàlisi i Prospectiva i que va arribar al càrrec amb Carles Puigdemont el 2016. Casals és llicenciat en dret, amb trajectòria al món municipal i pròxim també a l’expresident Puigdemont. Va ser diputat de JxSí la legislatura passada, en què es va mostrar ferm partidari de la declaració d’independència. La mateixa Artadi va explicar ahir en roda de premsa que Rius, quan va assumir el càrrec, es va comprometre a pilotar la “transició” entre els dos presidents, però que llavors ja va expressar la voluntat de desenvolupar altres responsabilitats. De fet, són diverses les veus que afirmen que Rius farà el salt amb Artadi a l’Ajuntament de Barcelona. Rius, també llicenciat en dret, va ser cap de gabinet de Joaquim Forn -número u de la candidatura de JxCat-, quan era primer tinent d’alcalde.

Si aquesta tarda no hi ha un acord de consens entre tots els implicats en la guerra del taxi, la Generalitat tirarà pel dret. Així ho ha assegurat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant la roda de premsa posterior al consell de govern d'aquest dimarts. Calvet es reunirà aquesta tarda amb l'ATM, representants dels taxis i els VTC (per separat, en el cas dels dos últims). En la trobada els demanarà que defensin amb informes jurídics i econòmics l'interval de temps que reclamen a la Generalitat i si no es posen d'acord tirarà endavant la versió inicial del decret, que establia un període de 15 minuts d'antelació per reservar un VTC.

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha afirmat aquest dimarts que el recurs d'empara de l'expresident Carles Puigdemont al Tribunal Constitucional és una "qüestió tècnica" i que en cap cas és un "atac al soci de Govern", que ostenta la presidència del Parlament amb Roger Torrent. "No s'ha tractat a la reunió del consell executiu perquè no ha generat tensió dins el Govern", ha afirmat la portaveu.

“Proposta de llarg recorregut”. “Molt innovadora en termes europeus”. “Marcarà tendència per a altres comunitats autònomes”. Són algunes de les expressions que el conseller de Territori, Damià Calvet, va utilitzar divendres per presentar el seu decret, amb el qual espera regular el sector de les VTC. Són afirmacions que, pocs minuts després, es va demostrar que eren massa optimistes. Els taxistes, rivals de les VTC, van començar a tallar els carrers i a demanar la dimissió del conseller. Però el decret tampoc va agradar gens a les VTC, que veuen atacat el seu model de negoci amb la regulació que vol impulsar Calvet. Solució: l’endemà, el conseller, reunit amb els taxistes, es va avenir a canviar el decret. A les VTC ni tan sols les va rebre.

Els taxistes de Barcelona tornen a estar en vaga indefinida i a ocupar amb els seus vehicles un ampli tram de la Gran Via. La raó és la de sempre: el que ells anomenen la seva "guerra" contra els vehicles de turisme amb conductor (VTC), com els d'Uber o Cabify. Ahir el departament de Territori i Sostenibilitat va explicar les grans línies del decret llei que aprovarà aviat i que estableix mesures molt estrictes per als VTC per restringir la seva operativitat. Per exemple, si no estan de servei, no els permet circular ni estar estacionats als carrers de la ciutat. I els serveis sempre els han de fer partint de la seva base. D'altra banda, l'aplicació no pot informar de la proximitat del vehicle fins que no s'ha fet ja la demanda. Són condicions que han indignat les patronals del vehicles de lloguer amb conductor, que han anunciat que recorreran el decret per impedir-ne l'aplicació. Tanmateix, tot això no ha satisfet els taxistes, que havien exigit que la petició de servei a un VTC s'hagués de fer com a mínim sis hores abans, tot i que alguns demanaven que fossin 24 hores. El decret preveu només una antelació de 15 minuts i això ha estat, al seu parer, motiu suficient per posar-se en vaga indefinida immediatament.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquest dimecres a la tarda un acord amb el govern espanyol per rescatar les lleis catalanes d'habitatge. En concret, han pactat que la Moncloa retirarà part dels recursos al Tribunal Constitucional que permetran a la Generalitat recuperar competències en tres àmbits: la mediació en cas de desallotjament, el reallotjament obligatori per part dels grans tenidors amb un lloguer social (que es concretarà posteriorment per un reglament que en determinarà la quantitat) i la capacitat per expropiar habitatges buits als grans tenidors si estan sense ocupar per un període de dos anys.

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha instat el govern espanyol a fer una "oferta" que vagi en la línia de resoldre el conflicte a Catalunya i que acabi amb la repressió si vol negociar els comptes de l'Estat amb els independentistes. Una manera de mantenir l'ultimàtum que va llançar el president, Quim Torra, en el debat de política general al cap de l'executiu espanyol. "Seguim sense saber què vol fer. Necessitem que parli més clar. A l'inici parlava d'una solució política, però no hi ha hagut cap pas en aquest sentit", ha afirmat. És per això que Artadi, ara per ara, ha admès que el Govern té "menys esperances ara que al principi" d'assolir un acord amb el govern espanyol per resoldre la situació, però ha dit que es mantindrà en el "diàleg".

Un equip de 250 voluntaris va anellar diumenge passat 400 polls de flamenc nascuts a la Punta de la Banya, al municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), dins del Parc Natural del Delta de l'Ebre, segons ha informat el departament de Territori i Sostenibilitat. Aquesta jornada s'organitza des de fa 11 anys per facilitar el seguiment i el control biològic de la població d'aquesta espècie, que a Catalunya només es reprodueix en aquest espai.

L'os Goiat té els dies comptats al Pirineu. El Govern ha decidit treure aquest animal del territori on viu des de fa dos anys per apaivagar el conflicte que han generat els seus atacs al bestiar. Així ho va anunciar ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, després de reunir-se amb els ramaders de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà. Calvet va mostrar la predisposició "d'afrontar puntualment" aquesta "problemàtica", però va deixar clar que la retirada de Goiat no suposarà la fi del programa Piros Life de reintroducció de l'os al Pirineu, que continuarà endavant. Els ramaders van considerar que aquesta mesura és insuficient, perquè sostenen que Goiat no és l'únic exemplar de l'espècie que agredeix altres animals. Per això van exigir la retirada de tots els ossos.

El govern de Quim Torra encara no ha començat a caminar i diverses fonts ja apunten que el més probable és que, quan ho faci, hi hagi quatre cares diferents. Tant JxCat com ERC ja han definit qui seran els substituts dels consellers presos i exiliats per agilitzar els canvis en cas que es mantingui el veto de l'Estat o si són suspesos pel Tribunal Suprem. Segons ha pogut saber l'ARA, els noms que es preparen són els d'Alba Vergés a Salut, Damià Calvet a Territori, Laurà Borràs a Cultura i Elsa Artadi a Presidència.