La zona única escolar, que s'implantarà a la majoria dels municipis de les Balears, farà que tots els alumnes tinguin la mateixa puntuació per proximitat del domicili al centre. Sobre el paper, la mesura promet igualtat; a la pràctica, però, pot reforçar les desigualtats. Fins a 5,5 punts obtindran tots aquells que acreditin més de dos anys d’empadronament a la zona en qüestió. Això situa en desavantatge els centenars de nouvinguts que arriben cada any i que –almanco per aquest criteri– queden enrere.

El ple de l’Ajuntament de Manacor ha aprovat aquest dilluns una moció dels grups municipals MÉS‑Esquerra, PSIB‑PSOE i AIPC‑SyS per no aplicar la zona única d’escolarització al municipi. La mesura havia estat aprovada recentment per la Conselleria d’Educació i Universitats per al procés d’admissió del curs 2026‑2027. La moció ha estat presentada pel delegat d’Educació, Ferran Montero.

La Conselleria d’Educació i Universitats aplicarà la zona única en gairebé tots els municipis de Mallorca i Menorca com a part del procés de matrícula pel curs 2026- 2027. El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha presentat la nova ordre d'admissió i ha detallat els canvis en adscripció, admissió i matrícula, a més de les novetats en cada etapa educativa. Vera ha destacat que la via telemàtica continuarà sent l’opció preferent per sol·licitar places i formalitzar la matrícula, ja que aporta una gestió més ràpida, eficient i fiable, tot i que es manté l’atenció presencial per a aquelles famílies que ho necessitin.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha presentat a la Mesa Sectorial d'Educació l'esborrany de l'ordre que regula el procés d'adscripció, admissió i matriculació de l'alumnat als centres educatius sostinguts totalment o parcialment amb fons públics.

El claustre docent i l’equip directiu del CEIP Porta des Moll estan “indignats” per la decisió de la Conselleria d’Educació de tancar-los una línia de 4t d’Infantil (tres anys) el pròxim curs. El centre té dues línies i ha rebut 21 peticions de plaça. S’ha quedat a dues de les 23 peticions que la normativa fixa perquè es puguin fer dos grups. Sí que mantindran les dues línies el CEIP Hort des Fassers i el CEIP Puig de Sant Martí. Les dues escoles d’una línia, el CEIP Norai i el CEIP S’Alfubera mantenen la unitat. Cal recordar que la ràtio màxima d'alumnes en aquest nivell educatiu se situa en 22. Arreu de les Balears, s'han perdut 17 línies de tres anys. Totes a l'escola pública.

El cas de Ferreries, on s'ha donat plaça a l'escola concertada religiosa a 11 famílies que s'han plantat perquè volien anar a la pública, no ha estat l’únic pel que fa al procés de matriculació per al pròxim curs. A Santa Maria del Camí són quatre les famílies d’infants de 3 anys que han quedat fora del CEIP Melcior Rosselló i Simonet. Se’ls ha concedit plaça al col·legi Ramon Llull, un centre concertat de caràcter confessional cristià, regentat per les Germanes de la Caritat. "Volem dur el nostre fill a l'escola pública i laica del poble. A més, som una família formada per dues dones, fet que, lamentablement, ens fa sentir encara més vulnerables en aquest context”, explica Marta (nom fictici), mare d’una de les famílies que s'han vist afectades per la manca de places escolars públiques.

La Conselleria d’Educació no ha atès la petició de les 11 famílies de Ferreries que volien matricular els fills de 4t d'Infantil a l’escola pública CEIP Castell de Santa Àgueda i que no ho han pogut fer per falta de places. Aquest centre és d’una línia i es va oferir a habilitar una nova aula per atendre la demanda, però la Conselleria ho ha rebutjat. Les famílies han de matricular els nins a l’escola concertada Sant Francesc, però també poden optar per no escolaritzar-los (no és obligatori fins als 6 anys) o per cercar plaça a un altre municipi.

El termini per sol·licitar plaça al segon cicle d'Educació Infantil, Primària i ESO acaba dimarts, 20 de maig, a les Balears. En una nota de premsa, la Conselleria d'Educació i Universitats ha informat que tancarà dimarts el procés d'escolarització per al curs 2025-2026, destinat a sol·licitar plaça a 4t, 5è i 6è d'Educació Infantil, Educació Primària, educació especial i Educació Secundària Obligatòria (ESO).

El Govern de les Illes Balears ha explicat aquest dilluns que el procés d'escolarització 2025-2026 de Palma tindrà un canvi molt significatiu. A partir del curs que ve a Ciutat hi haurà només dues zones d'escolarització, enfront de les tres del curs passat i les vuit del curs 2023-2024. Aquesta decisió ha aixecat polseguera i crítiques des del moment del seu anunci, tot i que el conseller d'Educació, Antoni Vera, ha assegurat que permetre que els pares triïn és "democratitzar l'educació".

El curs 2025-2026, Palma tindrà només dues zones d’escolarització, enfront de les tres del curs actual i les vuit del curs 2023-2024. La federació de famílies FAPA Mallorca ha denunciat que aquesta mesura, qüestionada per bona part de la comunitat educativa, fomentarà la segregació de l’alumnat, però el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha assegurat que permetre que els pares triïn és “democratitzar l’educació”. Les zones que s’uniran són la A i la B, on es concentren les escoles concertades més conegudes (La Salle, Monti-Sion, Madre Alberta, Sagrat Cor, i totes les que són a la zona col·legis). La idea de la Conselleria és implantar la zona única abans d’acabar la legislatura, una mesura que també genera polèmica entre els docents, les famílies i els sindicats.

La federació d'associacions de pares FAPA Mallorca ha reclamat a la Conselleria d'Educació que reverteixi el canvi en la zonificació en el procés d'escolarització per al curs 25-26, que redueix Palma a dues zones, i asseguri l'escolarització de proximitat al domicili familiar o a la feina dels pares.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha obert un període d'escolarització extraordinària per a alumnes de 0 a 3 anys amb la creació de 299 noves places.

El conseller d'Educació, Antoni Vera, s'ha referit a les reclamacions d'un grup de famílies de Palma que s'han unit després d'haver-se quedat sense places de 4t d'Infantil (tres anys) en els col·legis més pròxims als seus domicilis, tal com va avançar l'ARA Balears. La Conselleria tractarà de donar una solució a aquestes famílies i veure en quines opcions poden encaixar millor, a partir de l’anàlisi cas per cas i centre per centre. Amb relació al cas de Palma, el conseller ha recordat que el canvi de vuit a tres zones d'escolarització era un compromís electoral, que el curs 2025-2026 culminarà amb la implantació de la zona escolar única, a la qual la Conselleria no renunciarà. El conseller també ha posat l'accent que malgrat aquesta modificació del mapa escolar d'enguany, el percentatge de famílies que a Palma no han obtingut plaça en la primera o segona opció no ha variat gaire amb relació a altres anys i només ha crescut en 30 famílies, malgrat haver-se registrat 177 sol·licituds més que l'any passat.

El 92,45% dels infants de 4t d'Infantil (tres anys) ha obtingut plaça a la seva primera preferència durant el procés d'escolarització 2024-2025; i el 5,32%, a la segona. Ara bé, 192 infants han quedat provisionalment sense lloc i alguns dels que sí que l'han obtingut ho han fet molt lluny de casa. Davant això, un grup de famílies de Palma amb fills que han de començar 4t d'Infantil el curs que ve i que no tenen plaça a la primera opció s'han mobilitzat per exigir solucions a la Conselleria d'Educació, a qui remeten una carta.

El procés d'admissió d'Infantil, Primària, ESO i Educació Especial comença el pròxim 20 de maig i una de les principals novetats és la reducció de zones d'escolarització de Palma, que passen de les vuit actuals a tres. Aquest és un pas intermedi fins a arribar a la zona única, una realitat que previsiblement s'assolirà el curs 2025-2026. A continuació, pots consultar en quina zona queda cada centre educatiu de la ciutat.

El pròxim curs 2024-2025, la Conselleria d'Educació posarà en marxa dos nous CEIPIESO per donar resposta als problemes d'escolarització existents. El primer és a sa Pobla, on el CEIP Son Basca acollirà els estudis d'ESO a partir del curs vinent. L'altre centre que també acollirà els estudis d'ensenyament secundaris obligatoris és el CEIP Ponent d'Inca, que passarà a ser també un CEIPIESO. Aquests dos nous centres se sumen als CEIPIESO Aurora Picornell, Pintor Joan Miró, Gabriel Vallseca i Son Quint, pioners en el model d'escola-institut. Els tres primers s'ubiquen a la Soledat, Nou Llevant i Son Gotleu, respectivament, tres zones de Palma amb trets sociodemogràfics complexos i en les quals l'abandonament escolar ha tingut habitualment una forta presència.

La Conselleria d'Educació no podrà aplicar el punt d'antic alumne durant el procés d'escolarització del curs 2024-2025 i l'haurà de suspendre fins al 2025-2026. Aquesta situació es deu al fet que la Conselleria no arribarà a temps per fer les modificacions del Decret d'escolarització que ha demanat el Consell Consultiu, malgrat que les observacions que fa no són de compliment obligatori. Els canvis a fer, ha assenyalat el Conseller d'Educació, Antoni Vera, fan referència a qüestions de procediment. "No traurem el decret sense fer cas al Consultiu i, si fa falta, el tornarem a dur al Consell Escolar de les Illes Balears", ha remarcat. El Consultiu, de fet, no ha trobat objeccions al punt d'antic alumne, malgrat que tres vocals han emès un vot particular en què qüestionen la mesura i que bona part de la comunitat educativa hi està en contra, en considerar que és una mesura segregadora.

El Consell Consultiu de les Illes Balears no ha aconseguit una posició unànime envers una de les principals novetats del Decret d’Escolarització del curs 2024-2025: el punt per fill d’antic alumne. Les conselleres Maria de los Ángeles Berrocal Vela, Maria Ballester i Lourdes Aguiló Bennasar han emès un vot particular sobre aquest aspecte del Decret, que "la majoria dels vocals considera conforme a dret", diuen.

Les Federacions d’Associacions de Famílies d’Alumnes de les Illes Balears treballen per emprendre mesures legals contra el Decret d'escolarització del curs 2024-2025, que incorpora mesures com el punt d'antic alumne i l'adscripció al primer i segon nivell d'Infantil, entre altres novetats: "Una vegada llegida la Memòria de l’anàlisi de l’impacte normatiu del projecte de decret d’admissió d’alumnes, en resposta a l’informe del Consell Escolar de les Illes Balears votat per majoria dels seus membres, estudiarem dur als tribunals la Conselleria d’Educació i Universitats. Al mateix temps, volem manifestar la nostra sorpresa davant la resposta de la Conselleria d’Educació a la consideració del Consell Escolar de les Illes Balears sobre la precipitació i tramitació d’urgència del decret, que n'ha dificultat la tramitació, participació i debat, segons la qual “en la tramitació de la norma s’ha seguit el procediment establert que garanteix la participació de tots els membres de la comunitat educativa. S’ha debatut a la Mesa Sectorial d’Educació, a les diverses meses de participació: de directors, de famílies...” , cosa que és falsa", diuen les federacions en un comunicat.

El decret d'escolarització, que regularà l'elecció d'escola per part de les famílies, continua la tramitació d'urgència al Consell Escolar de les Illes Balears, d'on sortirà el febrer un informe preceptiu no vinculant, però que servirà a la Conselleria d'Educació per conèixer el pols de les associacions i entitats que hi estan representades. És el cas de l'Associació de Directors d'Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), que aplega prop de 100 centres educatius de l'illa i ha presentat 11 al·legacions que qüestionen apartats claus del text de la Conselleria.