Sempre ha estat polifacètic: poeta, narrador, autor teatral, rapsode, biòleg, periodista, prescriptor literari, creador i director del Festival de Poesia de la Mediterrània, etern activista de causes diverses. Biel Mesquida va recollir el passat dilluns, dia 8 de juny, al marc incomparable del Palau de la Música, a Barcelona, el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural. Aquest mallorquí nascut a Castelló el 1947 va arrencar la seva trajectòria el 1973 amb L’adolescent de sal, prohibit dos anys per la censura. Acaba de publicar a La Breu un nou poemari, Trast.

Mario Vargas Llosa ha mort aquest diumenge a Lima (Perú) als 89 anys. L’escriptor hispanoperuà premi Nobel de literatura ha mort "envoltat de la seva família i en pau", segons han confirmat els seus fills en un missatge a X. "El seu comiat entristirà els seus parents, amics i lectors d'arreu del món, però esperem que trobin consol, com nosaltres, en el fet que va gaudir d'una vida llarga, múltiple i fructífera, i que deixa una obra que el sobreviurà", han apuntat els fills del prolífic autor. També han informat que la cerimònia de comiat a Mario Vargas Llosa es farà en l'estricta intimitat, sense cap acte públic.

Aquesta és la darrera novel·la traduïda al català de la guanyadora de l'últim premi Nobel de literatura, l’escriptora sud-coreana Han Kang. Un llibre que es relliga amb tots els de l’autora, però especialment amb Actes humans, perquè també indaga –amb tanta força com delicadesa– en el passat traumàtic de la història coreana. En aquest cas, l’episodi sagnant que batega al fons de tot plegat és una matança que es va produir a l’illa de Jeju, a la zona més septentrional del país, en la qual van morir assassinades més de deu mil persones. Va ser una autèntica barbaritat perpetrada per policies i militars contra un aixecament popular de camperols que rebutjaven la divisió de Corea en dos països. Era el 1948, i alguns historiadors situen aquest episodi com un dels prolegòmens de la Guerra de Corea, que va començar al cap de dos anys. No cal dir que tota la massacre es va produir amb el coneixement de l’exèrcit dels Estats Units, que ja controlava el territori.

“Per la seva prosa poètica intensa que confronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana”. Per aquesta raó, l’Acadèmia Sueca ha concedit el premi Nobel de literatura a l’escriptora sud-coreana Han Kang.

"Quan era petita creia que el luxe eren els abrics de pells, els vestits llargs i les vil·les davant del mar. Més tard, vaig pensar que era fer una vida d'intel·lectual. Ara em sembla que també és poder viure una passió per un home o per una dona". Aquestes paraules pertanyen a Pura passió, d'Annie Ernaux (Lillebonne, 1940), un dels vuit llibres de la premi Nobel de literatura 2022 que de moment es poden llegir en català, tots publicats per Angle i traduïts per Valèria Gaillard. A punt de fer 84 anys, l'escriptora francesa ha visitat Barcelona per mantenir una conversa amb Anna Guitart a la biblioteca Jaume Fuster i per presentar a la Filmoteca el documental Els anys super-8 (2022), en què el seu fill David ha rescatat les pel·lícules domèstiques que el seu pare va filmar entre 1972 i 1981, abans del divorci.

L'escriptora canadenca Alice Munro ha mort als 92 anys, una dècada després de rebre el premi Nobel de literatura per la seva "mestria" en la "narració breu contemporània". "Durant anys i anys vaig creure que l'escriptura de relats era una manera de practicar fins que tingués prou temps per escriure una novel·la, fins que em vaig adonar que els contes eren tot el que sabia fer", declarava a la revista The New Yorker el 2012.

Jon Fosse és un autor noruec que escriu en nynorsk. El nynorsk (literalment “nou noruec”) és la llengua habitual del 12% de la població de Noruega, és a dir, de poc més de sis-centes mil persones. La resta de la població parla la llengua majoritària, el bokmål.

El premi Nobel de literatura amb què va ser distingit el 2016 reflectia una evidència: la naturalesa literària del cançoner de Robert Allen Zimmerman, Bob Dylan per a l’art. Un caràcter, a més, reforçat per una infinitat de connexions: el nom artístic manllevat del poeta Dylan Thomas; la simetria entre versos de les seves cançons i versos de poetes de la Generació Beat com Ginsberg i Ferlinghetti; l'eco de la mirada de Mark Twain i les obsessions de Herman Melville; la influència formal, temàtica o moral de la Bíblia a Highway 61 revisited, All along the watchtower, A hard rain’s a-gonna fall, Gotta serve somebody i Every grain of sand, entre moltes altres; l’alè del poeta Walt Whitman a ‘Cross the green mountain i el de T.S. Eliot i Ezra Pound a Desolation row. Òbviament, Shakespeare aquí, allà i al disc Tempest.

El Nobel de literatura d’enguany m’ha fet molt feliç. No perquè conegués Annie Ernaux, sinó perquè me l’ha descobert. Cada any, quan s’anuncia el premi, faig cap a la llibreria a demanar alguna obra del guanyador, i ja feia força temps que cap autor no em feia ni fred ni calor. Amb Ernaux va ser amor a primera vista. Vaig endur-me una de les traduccions al català que Valèria Gaillard ha fet per a Angle Editorial, i en pocs mesos les he comprat i llegit totes. Convertit en groupie, tenia moltes ganes d’escoltar el discurs d’acceptació davant del rei de Suècia que havia de pronunciar dijous. El titular que Jordi Nopca va escollir per a la notícia de l’ARA feia així: “Escric per venjar el meu sexe i la classe social d’on vinc”.

Els lectors d'Annie Ernaux saben que les paraules dels seus llibres contenen l'elixir –o potser el verí– addictiu de la veritat. El discurs de recepció del premi Nobel de literatura, que l'autora francesa ha pronunciat aquest dimecres a la tarda a l'Acadèmia Sueca, a Estocolm, ha sigut un concentrat, contundent i enlluernador, de les raons per les quals s'ha dedicat a escriure i un toc d'atenció a alguns perills del present.

Escric aquestes línies des d’un avió. Pel vidre que s’obre al cel, veig núvols. Alguns de més flonjos, d’altres grisos i desfets, com si anunciessin l’inici d’una tempesta. Quan els travessa, l’avió tremola. Aleshores, s’encén el senyal vermellós per demanar-nos que ens lliguem els cinturons. Hi ha gestos que serveixen per calmar la catàstrofe, com aquest: una tira de roba i una sivella metàl·lica et protegeixen de caure milers de metres avall, contra un continent desconegut.

L'escriptora francesa Annie Ernaux ha guanyat el premi Nobel de literatura 2022, segons acaba de fer públic l'Acadèmia Sueca. L'autora d'Els anys i L'esdeveniment ha estat premiada "per la valentia i per l'agudesa clínica amb què descobreix les arrels, la distància i les constriccions sociohistòriques a través dels records personals".

El Michel Houellebecq deu estar content. Quan el vaig entrevistar, fa uns quants anys, li vaig preguntar què li semblava ser considerat una estrella de la literatura. D’entrada, per la cara que va fer, em va semblar que li era igual. De seguida, però, i amb sornegueria, va afegir: “Si hi ha d’haver estrelles, al món, per què no hauria de ser-ho, jo?”. Per això penso que el deu fer content ser el pròxim guanyador del premi Nobel de literatura. Almenys, això és el que pronostiquen les cases d’apostes. I és que, a menys d’una setmana per a l’anunci de l’acadèmia, el 6 d’octubre, no paren de circular noms amunt i avall. La llista de referència la publica Nicer odds, que l’elabora a partir de les dades que recull de les cases d’apostes. Segons el dia que la consultis, i en funció del que hagi apostat la gent, els noms pugen o baixen. Fa uns dies, Salman Rushdie anava per darrere d'Houellebecq. Quan hi accedeixo jo, Ngugi Wa Thiong’o l’ha avançat, i no és gaire lluny del francès (Murakami, per si us ho esteu preguntant, va vuitè. El deu afectar, ser sempre a les travesses i no guanyar mai?). 

Des que va debutar el 1987 amb la novel·la Memory of departure [Informe d'una sortida], l'escriptor Abdulrazak Gurnah s'ha hagut d'enfrontar a múltiples intents de categoritzar-lo, tant a ell com als seus llibres. ¿Es considera un escriptor africà o britànic? ¿En nom de qui parla?

L a relació de Camilo José Cela amb Mallorca s’inicià el febrer del 1954, havent ja publicat dues de les seves obres cabdals: La familia de Pascual Duarte i La colmena. Amb la seva primera dona, Rosario Conde, l’escriptor gallec, de 38 anys, passà uns dies de descans a l’hotel Maricel de Cas Català (Calvià). Al cap d’un any ja decidí establir-se a l’illa per fugir del “pudridero de Madrid”, tal com li agradava dir. Necessitava un lloc tranquil per acabar d’escriure La catira. El matrimoni i el seu fill Camilo, de vuit anys, acabarien llogant una casa al port de Pollença. Un any després es mudaren a Palma, on passaren per tres domicilis: primer al barri de Son Armadams, en una casa del carrer Bosc número 1, ja desapareguda; després al Terreno, al número 47 del carrer de Josep Villalonga (avui una placa recorda la seva estada), i finalment, el 1961, a la Bonanova, en un xalet ja construït al seu gust.

Wole Soyinka (Beokuta, Nigèria, 1934) no pot evitar seguir fent oposició política, encara que es vagi repetint a ell mateix que voldria una vida en l'anonimat. Manté que el premi Nobel de literatura de l'any 1986 –va ser el primer africà a rebre aquesta distinció– és una "arma de doble tall" perquè concedeix una certa "protecció", però alhora, "els que estan al poder tenen rancúnia". "Això representa un risc diari per a la teva existència", afirma durant la presentació de la seva última novel·la, Chronicles from the land of the happiest people on Earth (Crónicas desde el país de la gente más feliz de la Tierra en l'edició en castellà d'Alfaguara). El llibre retrata des de la ficció la crua realitat de Nigèria, coincidint amb el 60è aniversari de la independència del país. Feia 48 anys que no publicava narrativa, però el "deteriorament de la humanitat va adquirir tal dimensió que requeria un mitjà més bo per transmetre-ho", explica.

Un jove José Saramago (1922-2010) va publicar l'any 1947 Tierra de pecado a Portugal, una obra inèdita en castellà que ara arriba amb el títol original que li havia posat l'autor, La viuda (Alfaguara). De fet, va deixar que l'editor li canviés el títol i ni tan sols va firmar cap contracte, no va veure ni un escut, "però que feliç va ser de veure-la publicada". Per això la seva viuda i presidenta de la Fundació Saramago, Pilar del Río, creu que així es fa "justícia" anys després al premi Nobel del 1998.

“Quan m’han trucat de l’Acadèmia Sueca creia que era una broma. De debò. Aquesta mena de premis se saben amb setmanes d’antelació, o fins i tot mesos. La persona que em trucava anava parlant, i ha mencionat la web de l’Acadèmia. Llavors, mentre xerrava, he anat a comprovar que el que em deia era veritat...” I ho era: Abdulrazak Gurnah acabava d’afegir-se al palmarès de guanyadors del premi Nobel de literatura, dotat amb 950.000 euros. El jurat del guardó ha escollit l’obra novel·lística de Gurnah perquè fa “una rigorosa i commovedora aproximació als efectes del colonialisme i el destí dels refugiats en la intersecció entre cultures i continents”.

Setmanes abans que s'anunciï el Nobel de literatura comencen les apostes en cases de subhastes com Ladbrokes, Bwin, Betsson o Smarkets. Qui hi aposta és una incògnita, però davant la dificultat d'especular a cegues entre tots els escriptors del món que l'Acadèmia Sueca podria valorar, aquests rànquings sempre ofereixen una desena de noms per posar a les travesses. Però l'encerten? Gairebé mai. Aquest dijous a les 12 del migdia se sabrà qui és el guanyador del Nobel de literatura 2021, dotat amb gairebé 950.000 euros.