Aprofitant la diada de Ramon Llull, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat les novetats lexicogràfiques del diccionari normatiu. Aquest any hi ha 376 novetats, entre les quals hi ha 87 incorporacions i 289 modificacions. Les principals novetats fan referència a varietats dialectals, que guanyen presència al diccionari perquè "cap catalanoparlant pugui pensar que la seva única manera de dir una cosa genuïna no és bona", diu la filòloga Sandra Montserrat, i també a neologismes que s'acaben adaptant a la nostra llengua.

El restaurant Disfrutar acaba de guanyar tres estrelles Michelin i ha aparegut sovint als titulars periodístics. Però si en comptes de referir-nos al nom propi del restaurant ens referim al verb disfrutar, hi està proscrit. Per què? Doncs perquè tot i que es tracta d'una forma molt estesa en el català col·loquial, no és una paraula normativa. Això vol dir que, en el registre formal, el català ja té altres recursos amb el mateix sentit i que són genuïns. L'Optimot, per exemple, proposa gaudir, fruir, sentir goig, divertir-se, passar-s'ho bé, xalar, entre d'altres. També hi ha altres expressions de gaudi col·loquials, com passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa i passar-s'ho teta.

Sí, parlo del tradicional pessebre nadalenc. Del caganer, els tres Reis i el riu de plata. I el tenim doblement assetjat per motius ben diferents. D’una banda, per la cada cop més invasiva i repressiva correcció política, que amb l’ajut d’alguns servidors públics –sigui per militància o per pobresa d’esperit– està arrencant, com una mala herba, tot el que encara tenia gust i olor de Nadal, començant per aquesta mateixa paraula. L’escola de les meves filles m’envia un correu avisant que no faran "el concert d’hivern". Fa dos anys era "el concert de Nadal", l'any passat ja va ser "d'hivern" i aquest ja no es fa. L’excusa per esterilitzar el propi passat, les pròpies tradicions, sol ser, parlant en plata, que la identitat d’un petit país i territori pot incomodar (o discriminar) els que, venint d’altres cultures i religions, no la comparteixen. Si la identitat és global (és la dels més poderosos), com passa amb Halloween, ens l’hem de menjar amb patates. Si és la nostra, amaguem-la perquè put a carrinclona, a rosegaaltars, i així tothom es podrà sentir bé en el buit asèptic (i universal) que queda. Com si fos el buit, i no un país que s’estima i es fa estimar, el que pot integrar els nouvinguts.

Fins ara, només un homenot podia destacar per la seva "aportació intel·lectual, artística o cívica", però no existia cap terme paral·lel per al femení. A partir d'avui, les donasses també són persones significades per la seva tasca intel·lectual (a més de poder ser dones corpulentes). Aquesta entrada és una de les novetats que incorpora el Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC (DIEC). La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha inclòs aquest 2023 fins a 30 articles nous al diccionari i hi ha fet 278 modificacions.

Les expressions populars referents a l’anatomia poden ser de gran ajut quan els corresponents termes lèxics estan poc implantats o no faciliten la comunicació. 

En homenatge al coratge, intel·ligència i compromís d’una lingüista excepcional, Carme Junyent, avui parlo d’un tema en què no es va cansar de fer pedagogia molt més sola del que podríem esperar d’algú que rep tants reconeixements pòstums: els problemes de coherència, cohesió i adequació que provoquen les diverses estratègies per evitar l’anomenat masculí genèric. Cadascuna fa els seus estralls. No insistiré en els que provoca el desdoblament, ja sigui sencer o omplint-ho tot de barres (/). No es queda enrere l’ús de noms col·lectius. Fa uns mesos, per exemple, la líder d’ERC a Ripoll assegurava a TV3 que el seu partit, a diferència del de Sílvia Orriols, "tenia en compte tots i cadascun de la ciutadania". Però avui em centraré en un cas de personitis que, per defugir el correcte i adequat masculí genèric, incorre en un flagrant castellanisme: el de "les persones empleades". El trobem, cada dia més, en documents de la Generalitat, que tan sovint lideren el que combatia Junyent: permetre que la correcció política trepitgi la correcció.

Després de quinze anys de feina, el català té des d'avui un nou diccionari consultable en línia, el DEIEC, el Diccionari essencial de la llengua catalana que ha elaborat la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Es tracta d'un diccionari més restringit que el normatiu, perquè perd més de 30.000 entrades de llenguatge especialitzat o paraules en desús, però, en canvi, guanya en profunditat en cadascuna de les entrades. El que en el Diccionari de la llengua catalana (DIEC) podia ser poc transparent per als parlants o ambigu per als especialistes, aquí queda resolt.

El Diccionari de la llengua catalana creix amb 18 paraules noves i 138 modificacions o ampliacions de sentit. L'Institut d'Estudis Catalans actualitza la versió digital de la gran obra normativa dues vegades l'any, i aquest maig hi ha fet 156 modificacions.

Les polèmiques imatges d'una discoteca amb desenes de noies remenant el cul davant els genitals d'uns nois, és a dir, fent perreo, han tornat a obrir el debat sobre com s'ha d'anomenar un estil de ball que els últims anys s'ha popularitzat. Es pot dir perrejar? O cal dir gossejar? O no s'hauria de traduir? O s'hauria de buscar una paraula pròpia?

Tots els topònims del món ja es poden denominar en català. Aquest dijous s'ha presentat el Nomenclàtor mundial de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) que recull els 8.500 topònims més coneguts i d'ús habitual del planeta, des dels rius de la Xina fins a les muntanyes Rocoses (no pas Rocalloses). Després de set anys de feina, seixanta reunions i l'ajuda de vint-i-set especialistes en llengües estrangeres, l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC ha donat a llum una obra mestra que ha fixat definitivament les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana (exotoponímia), que servirà tant als mitjans de comunicació com als geògrafs i als editors d'obres divulgatives. I ja es pot consultar online. De fet, el projecte parteix d'una petició de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i de la necessitat de fer un planisferi. "Hem de poder dir el món en català", afirmava Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l'IEC. "El català aspira a ser una llengua completa, una llengua que ens permeti parlar de tot. Hem de tenir una manera de parlar del món des de la nostra llengua", assenyalava el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

El 2021 el neologisme de l'any va ser negacionisme, que òbviament sorgia després de la pandèmia sanitària. Aquest any ja s'ha inclòs al diccionari. Els anys anteriors el neologisme de l'any va ser estelada (2014), dron (2015), vegà-ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). L'elecció del neologisme de l'any va directament lligat amb els canvis que viu la societat catalana, i amb la necessitat de fer servir paraules noves (o recuperades) per referir-s'hi.

La vida de les paraules no és immutable i van canviant a remolc dels canvis socials que es produeixen. I que ho facin és símptoma que les llengües són vives. L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) cada any rep desenes de propostes que provenen de tots els àmbits, des de persones, que ho fan individualment, fins a empreses concretes, passant per col·lectius que reivindiquen millores socials. Enguany, el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat un centenar de paraules noves i n'ha modificat 239. Entre les noves incorporacions, destaquen covid (en femení), el coronavirus, culleradeta o espertinar. Culleradeta no és un diminutiu, sinó que es refereix concretament a la "quantitat d'una substància alimentària, medicinal, etc., que cap en una cullereta". Espertinar és una altra manera de dir berenar, és a dir, l'àpat que es pot fer entre el dinar i el sopar. "La llengua catalana és molt àmplia i espertinar forma part del vocabulari bàsic de la Catalunya Nord", ha destacat el filòleg de la  Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Martines.

Les paraules sororitat, supremacisme i empoderar són tres de les que s'inclouen en la nova actualització del volum de lèxic del diccionari el línia DIEC2. En total s'han introduït 78 unitats lèxiques noves i hi ha hagut una trentena de modificacions. Per exemple, també hi ha etilòmetre, els adjectius impactant, llegit i maleducat (escrit en una única paraula).

Una 'cassolada' ja no és només el "menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola". També és una "manifestació de protesta consistent a fer repicar cassoles o altres atuells metàl·lics percudint-los insistentment". Aquesta és una de les 200 novetats que inclou la nova actualització online del 'Diccionari de la llengua catalana' de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), que ha incorporat, entre altres modificacions, les novetats de la 'Gramàtica de la llengua catalana', publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2016.