L'ANC fa setmanes que va anunciar que pel cinquè aniversari de l'1 d'Octubre instal·laria una muralla d'urnes davant del Palau de la Generalitat, molt abans que la crisi al Govern implosionés. Ara bé, que aquesta acció hagi sigut avui, amb l'executiu a punt de trencar-se i el moviment independentista desorientat, li ha reforçat el seu simbolisme, ja que l'1-O és sinònim d'unitat. Aquesta muralla d'urnes –que no passava dels dos metres– representa per a l'ANC la distància entre les institucions i el poble. Una esquerda que els últims dies, amb Junts i ERC enfrontats, afirmen que ha augmentat: si per la Diada el clam principal era "botiflers", avui ha estat "Aragonès, dimissió" i "Govern, dimissió". Una plaça Sant Jaume plena ha repetit els dos eslògans, i de tant en tant també en ressonava un altre: "Llista cívica, llista cívica". L'Assemblea té clar que la vol impulsar i presentar-se a les eleccions, i ara les seves manifestacions ja tenen traces de míting electoral.

Després de la condemna per sedició del Tribunal Suprem als líders independentistes, semblava que la majoria de causes pendents per l'organització de l'1-O es resoldrien ràpidament. Però a hores d'ara, continuen obertes, fins i tot la més antiga de totes, que manté una trentena de càrrecs i excàrrecs del Govern investigats pel referèndum al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, en la que es considera la macroinvestigació que va servir de base per a la condemna del Suprem. També va ser el cas que ha portat els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó a les portes d'un judici per desobediència, malversació, prevaricació i revelació de secrets, juntament amb la consellera Natàlia Garriga, només processada per desobediència. Aquesta causa feia mesos que estava bloquejada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ara ha demanat a les defenses que es pronunciïn sobre la conclusió del sumari. Quan això passi d'aquí a uns dies ja només caldrà que es presentin els escrits d'acusació i defensa i el cas s'enviarà a judici.

Les càrregues de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Cinc anys després dels fets, però, encara no s’ha registrat ni una sola condemna dels policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més de pressa han acabat amb l’absolució dels agents o bé s’han arxivat definitivament per falta de proves. Hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici, però la seva tramitació s’ha encallat en l’últim any.

Hi ha moltes fotos del referèndum de l'1-O que ja són història. A punt de fer 78 anys, Fina Feliu Serra (Sant Julià de Ramis, 1944) en protagonitza una. Quan la mira encara se li fa un nus a l'estómac. El mateix nus d'ansietat i d'indignació amb què va viure els mesos posteriors a la repressió policial. Les càrregues la van deixar tocada, mentalment i físicament. I durant un any en va patir les conseqüències. Fa cinc anys dos guàrdies civils la van arrencar de l'entrada del pavelló d'esports de Sant Julià de Ramis (Gironès), on la Benemérita esperava que votés el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Encara s'emociona quan hi pensa: d'una banda, per la ràbia i la tensió; de l'altra, quan recorda "la tenacitat de la gent", l'èxit col·lectiu que no vol oblidar de la tardor del 2017.

Seguint la crida dels CDR, centenars de persones s'han concentrat aquest vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i també en dotze llocs més del país, repetint una vegada i una altra el mateix clam: "1 d'octubre, ni oblit ni perdó!" I no només anava dirigit als policies que aquell diumenge de fa tres anys van carregar contra els votants. Enguany també s'ha fet evident la crítica frontal als partits independentistes per no haver entomat el camí que havien definit l'endemà de l'1-O.