A les Illes Balears hi ha 112.484 persones que viuen en habitatges amb contractes de lloguer que expiren enguany o l'any que ve, segons dades recollides per la Secretaria General de Consum a partir del de l’Agència Tributària, en col·laboració amb l’INE i l’Institut d’Estudis Fiscals.

La Policia Local de Palma ha detingut una dona acusada d’haver-se quedat els doblers que un home li havia avançat per llogar una habitació i d’impedir-li posteriorment l’accés a l’habitatge.

La crisi de l’habitatge a Mallorca continua deixant anuncis que evidencien fins a quin punt s’han disparat els preus del lloguer. Un anunci publicat al portal immobiliari Idealista ofereix una “caseta-estudi” per estrenar en "plena naturalesa" per gairebé 700 euros al mes, una oferta que il·lustra la pressió del mercat immobiliari, fins i tot fora dels grans nuclis urbans.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que les setmanes vinents aprovarà un reial decret llei per donar incentius als propietaris que no apugin el preu als seus llogaters i per frenar abusos en els contractes de temporada i d'habitacions. La deducció que ha planificat l'executiu espanyol serà del 100% a l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que complementarà les rebaixes al tram autonòmic de l'impost que el Govern estudia implementar a les Balears.

L'Ajuntament de Santa Eulària ha multat amb 205.949 euros el canvi d'ús no autoritzat d'un habitatge residencial a turístic, segons ha informat aquest diumenge el Consistori. L'habitatge, ubicat al carrer de Santa Maria, al nucli urbà, s'oferia com a allotjament turístic a través de plataformes digitals durant l'estiu del 2024, per la qual cosa va ser detectat.

Palma és la ciutat d'Espanya on més interès genera cada habitació que surt al mercat de lloguer, amb 65 persones que competeixen per viure-hi, segons el darrer informe del portal immobiliari Idealista. Una dada significativa és la mitjana estatal, amb 22 persones que es disputen cada habitació de lloguer, lluny de la situació a Ciutat. Després de Palma, el municipi amb més competència per llogar una habitació és Sant Sebastià, amb 62 persones interessades. Així mateix, el 2024 es va arribar a un pic de 91 persones competint per una habitació de lloguer a Palma. A l'altra banda del rànquing hi ha Còrdova, Salamanca i Castelló, amb nou persones interessades per cada habitació que surt a lloguer.

El Govern ha reiterat el seu rebuig "frontal" a l'autorització per part del govern espanyol del lloguer turístic d'embarcacions d'esbarjo privades durant tres mesos de l'any i està estudiant "totes les vies" jurídiques i administratives per impedir-ne l'aplicació a les Balears.

El PSOE Palma ha alertat que els teòrics habitatges de preu limitat que es construiran a sòl municipal tindran "un lloguer prèmium d'entre 1.000 i 1.600 euros, molt allunyats dels entre 600 i 1.000 euros que va anunciar el batle, Jaime Martínez". Els socialistes fan aquesta denúncia després que l'empresa adjudicatària dels únics dos lots hagi calculat les rendes finals incloent-hi el pagament per part dels arrendataris de l'IBI, la taxa d'escombraries i les despeses de la comunitat, que poden arribar fins a 233 euros al mes, a par de l'aparcament i el traster.

El Parlament ha rebutjat sol·licitar al Govern que faci pública la relació d'habitatges inscrits al programa Lloguer segur i els beneficiaris de les rendes subvencionades. La PNL ha estat defensada pel portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, i ha quedat rebutjada pels vuit vots en contra del PP, Vox i el diputat no adscrit Xisco Cardona. Els sis diputats del PSIB, MÉS per Mallorca i el grup mixt hi han votat a favor.

La Policia Local de Palma ha intervingut en una discussió entre el propietari d'un habitatge de Ciutat i els seus llogaters. Segons ha informat el cos policial, suposadament el propietari de l'immoble va amenaçar els llogaters amb un ganivet de cuina i una pistola d'aire comprimit perquè abandonassin un pis.

El preu del lloguer ha passat de 606 euros al mes a 1.467 per a un pis de 80 m² a les Balears en només una dècada, la qual cosa representa una pujada del 142% enfront del 94% d'increment que s'ha registrat a la resta de l'Estat. Aquestes dades formen part de la darrera comparativa del portal immobiliari Fotocasa que indica que l'Arxipèlag és una de les cinc comunitats on els preus del lloguer han pujat més del doble.

A poc a poc anem veient els efectes de la nova normativa que, a través de les zones regulades, que contenen la immensa majoria d'habitatges, ha posat límit als preus de lloguer. El preu de lloguer, sent encara inassolible per a moltes persones, s'ha reduït un 0,9%, marcant una diferència amb la resta d'Espanya. Als municipis no regulats de Catalunya ha pujat un 6,1%. En tots dos casos comparem el tercer trimestre del 2024 amb el del 2023. Conclusió primera: posar límit als preus ha fet que els preus deixin de pujar. Amén. A priori, això sembla una bona notícia. Però en economia cal analitzar les dades en un context ampli. Què està passant al mercat?

La nova llei de l’habitatge ha reduït lleugerament el preu dels lloguers, però alhora també ha provocat que l’oferta de lloguer s’enfonsi. Segons Fotocasa, prop del 20% dels propietaris no volen llogar la seva propietat per por que no els abonin les rendes corresponents. A més, s’està plantejant una "vaga de lloguers" per tal de posar pressió en deixar de pagar les quotes corresponents. En aquest context, ¿el propietari pot assegurar-se que cobrarà la seva renda?

A Joan Rocamora, per sempre més

El Govern de les Illes Balears va anunciar aquest dilluns les claus del programa 'Lloguer segur' i va explicar quins són els requisits tant de propietaris com de llogaters per poder adherir-se a aquesta iniciativa i quins són els immobles que podran llogar-se. Segons va detallar l'Executiu, esperen que durant la primera fase 2.000 habitatges de l'Arxipèlag formin part d'aquest projecte.

Les reaccions a l'anunci del programa del Lloguer segur del Govern no s'han fet esperar. De fet, des de diferents partits, sindicats i associacions asseguren que aquesta nova iniciativa per facilitar l'accés a l'habitatge no tindrà l'efecte esperat i anunciat. Alguns defensen que no servirà per a altra cosa que per "normalitzar l'especulació immobiliària", altres posen en dubte els barems de les persones que hi poden accedir: "tenir dret a l'ajuda cobrant 60.000 euros, cal pensar-s'ho", mentre que altres defensen que aquesta mesura és "regalar diners a la gent que té pisos buits".

Aquest dimarts al matí, mentre al Palau de la Moncloa el govern espanyol es reunia amb diferents organitzacions per abordar la crisi de l'habitatge que viu Espanya, ERC ha anunciat el registre d'una proposició de llei al Congrés dels Diputats per regular els lloguers de temporada. Segons ha explicat el partit, i a falta de conèixer la lletra petita del text, es tracta d'una proposició pactada amb EH Bildu, Sumar, BNG i Podem semblant a la que van impulsar els moviments socials el mes de juny i que va acabar decaient després que Junts, PP i Vox votessin en contra de la seva presa en consideració i, per tant, d'iniciar el debat del text al Congrés dels Diputats. El document d'ERC, però, incorpora alguns canvis respecte a aquella proposició, que són els que han permès que el partit de Carles Puigdemont voti ara a favor de la presa en consideració i permeti el debat, tal com ha anunciat la diputada de Junts al Congrés, Marta Madrenas, en una atenció als mitjans de comunicació aquest dimarts a la tarda.

Al bloc número 22 del carrer General Lacy de Madrid, al barri d'Arganzuela i a tocar de l'estació de trens de Puerta de Atocha - Almudena Grandes, un grup de veïns han preparat pancartes com les que tenen penjades a la façana de l'edifici: "No marxarem", "Ens quedem", diuen. La intenció és portar-les a la manifestació que més d'una trentena de col·lectius, entre els quals el Sindicat de Llogateres, han convocat per a aquest diumenge a la capital espanyola sota el lema "S'ha acabat. Abaixem els lloguers". "Crec que serà un punt d'inflexió", reflexiona el Santiago, un dels llogaters del bloc, que rep l'ARA a casa seva. Ell i altres veïns de l'edifici han quedat per sortir plegats cap a la marxa que arrencarà al centre de la ciutat.

Decau a última hora la possibilitat que el Congrés dels Diputats tapi el forat legal dels lloguers de temporada que va deixar la llei d'habitatge estatal. Finalment, el vot contrari de Junts ha impedit la presa en consideració de la proposició de llei impulsada pels sindicats de llogaters d'arreu de l'Estat per regular aquest tipus d'activitat.

Els menorquins gairebé no poden llogar un pis per a tot l’any. Qui se separa ha de tornar a casa dels pares perquè no hi ha oferta, i els comptadíssims habitatges que es treuen al mercat tenen preus abusius. Ha passat agost i al portal Idealista tan sols es publiciten 13 pisos o apartaments que es lloguin tot l’any a Menorca. A Ciutadella només se’n troba un: 650 euros per un estudi de 45 metres quadrats. A Maó n’hi ha cinc i el més barat puja a 1.100 euros. La resta són lloguers d’hivern, d’octubre a maig, que deixen les mans lliures als propietaris per poder fer-ne negoci des de Sant Joan fins a acabar l’estiu. I encara uns pocs es lloguen només per 11 mesos. Segons algunes veus del sector, per evitar-se les obligacions de la Llei d’arrendaments urbans i poder exigir la fiança al llogater. Segons les immobiliàries, perquè així el propietari pot fer ús de l’habitatge almenys unes setmanes durant la temporada.