L'oferta de Formació Professional (FP) augmentarà a les Balears el curs que ve amb 36 nous cicles, entre els quals s'inclouen set dobles titulacions, que es poden completar en tres cursos, a més de dos cursos d'especialització sobre Coordinació del Personal en Esdeveniments i Desenvolupament d'Aplicacions en Llenguatge Python.

Eulàlia Flo, consellera delegada d’una multinacional nord-americana, inaugura un centre de dades a l'Hospitalet de Llobregat i diu que espera poder anunciar d’aquí poc la construcció d’un altre centre a Barcelona. Ho comento amb un enginyer informàtic d’una gran multinacional alemanya, establert a Barcelona, i m’expressa dos dubtes: fins a quin punt el preu de l’energia serà competitiu a Espanya però, sobretot, la necessitat de més desenvolupament local d’estudiants en carreres tecnològiques, perquè si aquestes empreses no troben aquí les persones formades que busquen ens les portaran de fora, amb els efectes coneguts sobre el preu de l’habitatge i altres externalitats.

El Centre de Formació, Innovació i Desenvolupament de Formació Professional de les Illes Balears (CFINFP-IB) ha posat en marxa les primeres activitats formatives previstes per al curs 2024-2025 dirigides als docents d’FP, segons ha informat la Conselleria d'Educació en una nota de premsa.

La Conselleria d'Educació va renunciar a 5,2 milions d'euros per a la creació de noves places d'FP. El govern espanyol havia assignat a les Balears 6 milions d'euros del Pla de Modernització de la Formació Professional per enguany, dins el repartiment territorial d'uns 158 milions d'euros del Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència (MRR), que va anunciar el dimarts passat la ministra d'Educació, Pilar Alegría. La renúncia de les Illes a participar d'una part d'aquests fons finalistes implica que deixarà de rebre al voltant de 5,2 milions d'euros.

Hi ha coses que cal consensuar per al bé del país. L’educació, en sentit ampli, n'és una. Però especialment, a hores d’ara, la formació professional i la seva organització s’han de transformar perquè hem de disposar d’una mirada més àmplia; cal actuar amb coratge i intel·ligència per donar una resposta clara i contundent al seu futur, que està profundament relacionat amb el futur del país. Aquest és l’objectiu del grup de reflexió creat ad hoc, responsable i autor de l’informe El futur de la Formació Professional a Catalunya. Algunes propostes, i organitzat a redós de la Societat Econòmica Barcelonesa Amics del País (SEBAP), de lectura disponible al web d’aquesta entitat.

Han estat guardonats amb el Premi Extraordinari de Formació Professional de Grau Superior de les Illes Balears. Són quinze alumnes del curs 2022-2023, als quals se'ls ha reconegut la seva excel·lència acadèmica. El premi per a cadascun d'aquests alumnes, que han obtingut una qualificació final del cicle formatiu igual o superior a 8,5, està dotat amb 1.000 euros. "Enhorabona a cadascun de vosaltres, que, amb el talent que aportau, representau el present i, sobretot, el futur de la nostra terra. Sou el millor exemple dels valors, tan necessaris per a la formació i per a la vida, com la cultura de l’esforç, l’excel·lència, l’autoexigència i la implicació", els ha dit la presidenta del Govern, Marga Prohens, durant l'acte de lliurament dels guardons.

La primera fase del procés d’admissió als cicles de formació professional per al curs 2024-2025 a les Balears està oberta des d'avui dilluns 3 de juny fins el 28 d'aquest més. Les persones interessades a cursar un cicle formatiu que compleixin els requisits ja poden presentar la sol·licitud d’admissió. La segona fase del procés serà del 29 d’agost al 4 de setembre, ambdós inclosos. Preferentment, les sol·licituds per cursar un cicle de formació professional a les Illes Balears s’hauran de fer de manera telemàtica i la primera i la segona fase no són excloents. És a dir, les persones que han fet el procediment a la primera fase i no han obtingut plaça a cap dels cicles sol·licitats hauran de tornar a fer el procés en la segona fase.

La Conselleria d'Educació i Universitats oferirà 29 graus nous d'FP, a més d'un nou curs d'especialització, durant el curs 2024-2025 pel qual disposarà de 150 professors que atendran aquest increment de places i la implantació de la Llei estatal d'FP. El conseller, Antoni Vera, ha explicat que l'ampliació de l'oferta educativa d'FP a les Balears s'ha centrat en les disciplines de sanitat i informàtica a causa de l'alta demanda que té aquest tipus de formació entre els alumnes.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha demanat al secretari d'Estat d'Educació, José Manuel Bar, la flexibilització en la creació de places de Formació Professional (FP) en centres concertats. Consideren que és una qüestió "primordial", ja que actualment existeix la limitació de poder destinar fins a un màxim d'un 20% de les places finançades amb fons europeus a centres concertats.

L’abandonament escolar és un desastre que compromet el futur de moltíssims joves. Però és un desastre que podem capgirar. Per fer-hi front haurem de buscar part de la solució, sens dubte, en els ensenyaments postobligatoris. 

Si pogués tenir moltes vides, i començar-ne una cada vegada, ara que al meu voltant els amics cauen malalts i penso que el temps s’escola, implacable, gota a gota, dia a dia, faria en cada vida una vida diferent. Soc escriptora, i no puc ser més feliç de ser-ne. Però també hauria sigut feliç sent arqueòloga, bàrman, pagesa, road manager. Dic això perquè l’ARA publicava una notícia —d’aquelles notícies que fa temps que intueixes— que deia: “Prou de DJ, necessitem fusters”. Explicava que la feina de tècnic de so té un 18,1% d'inserció laboral, mentre que la de fuster, més d’un vuitanta. Però, en canvi, no hi ha estudiants de fuster i sí de DJ.

Cap d'ells havia pensat que aquesta seria la seva primera opció quan, fins i tot abans d'arribar a la majoria d'edat, els van demanar que escollissin "què volien ser de grans". Els set testimonis amb què ha contactat l'ARA van acabar, tard o d'hora, estudiant oficis tècnics o industrials que –per la manca de treballadors disponibles– van molt buscats per les empreses. Són professions amb futur i sectors que tant els centres de Formació Professional (FP) com els mateixos gremis intenten fer més atractius per als joves que ara mateix naveguen entre l'oferta de cursos a la recerca d'una feina amb bones condicions laborals i oportunitats a llarg termini.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha fet pública aquest divendres a la seva web de formació professional la relació de places dels cicles d'FP en règim presencial i intensiu de les quals encara queden vacants per al proper curs 2023-2024. Segons ha informat la Conselleria i ha recollit Europa Press, en total són 2.955 places distribuïdes en les quatre illes i corresponen a cicles formatius de grau bàsic (311 vacants), de grau mitjà (1.342 vacants) i de grau superior (1.302 vacants). Per illes, 1.985 d'aquest places estan a Mallorca; 411 a Menorca; 518 a Eivissa i 41 a Formentera.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha nomenat dos nous directors generals. Es tracta de Salvador Ruiz Borràs, com a director general de Personal Docent, i de Rafel Maura Reus, que ja és el director general de Formació Professional i Formació Permanent del Professorat. Ambdós se sumen a Maria del Pilar Guasp Bergas, que és la secretària general de la Conselleria; Ismael Alonso, com a director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, i Catalina Neus Riera Estarellas, directora general de Primera Infància i Atenció a la Diversitat. Tots ells constitueixen l'equip del conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera.

Els diferents partits polítics no aturen d'anunciar projectes o compromisos de futur. Cada acte és l'escenari ideal per recordar el bé que ho han fet durant aquests anys, i que, gràcies precisament a aquesta gestió es pot afrontar un pròxim mandat carregat d'inversions.

El nou Centre Integrat de Formació Professional (CIFP) del Castell tindrà un cost total de 13,2 milions d'euros. Ho ha anunciat aquest divendres a l'illa el conseller d'Educació del Govern balear, Martí March, que ha destacat que el projecte servirà per dotar d'una millor estratègia i qualitat innovadora l'oferta integral de Formació Professional, d'acord amb les necessitats del teixit productiu i atenent les demandes dels ciutadans: "Incorporarà eines com aules de tecnologia aplicada als sectors, una altra d'emprendoria i un servei d'orientació acadèmica i professional".

La mateixa setmana que els docents del nou Institut de Logística de Barcelona, el nou centre de formació professional anunciat a bombo i plateret fa uns mesos, es queixen que no tenen ordinadors, connexió a internet ni fotocopiadora, representants de l'institut expliquen la seva experiència en una taula rodona al 8è congrés de FPEmpresa, a Sant Sebastià. Es tracta de la principal trobada del sector de la formació professional, que organitza cada any l'Associació de Centres de FP de tot l'Estat. Aquest any, s'hi han reunit més de 600 professors i equips directius amb l'objectiu d'aprofundir i debatre sobre com han de ser els centres de FP del futur. Un tema que està sota revisió ara mateix, aprofitant l'aprovació de dos decrets del ministeri d'Educació que han de desplegar la nova llei espanyola de FP: entre altres novetats, s'aprovarà la creació d'una xarxa de 50 centres d'excel·lència que funcionaran com a petits centres d'investigació, formant altres centres i transferint coneixement, a canvi de rebre més finançament.

La Conselleria d'Educació ha presentat aquest dijous les principals novetats del curs d'FP a les Balears. Actualment, hi ha 16.800 alumnes matriculats, però s'ha de tenir en compte que encara no ha acabat el període d'inscripció. La xifra de matriculats es manté constant malgrat la situació de plena ocupació de les Illes. Amb tot, enguany s'incorporen 118 docents més.