El ple de l'Ajuntament de Santa Margalida ha ajornat la votació sobre l'expropiació d'uns terrenys de Son Serra que estarien vinculats a la família del batle, Joan Monjo (Convergència). Estava previst que l'assumpte es debatés i votés en la sessió plenària d'aquest divendres, però finalment s'ha retirat de l'ordre del dia, segons ha assenyalat a Europa Press el portaveu del grup municipal socialista, Xisco Bergas.

"No tinc estudis, llicenciatura ni doctorat d’història, ni tan sols tinc un màster, ara que van tan barats. M’he posat a fer d’historiador. Fa 60 anys que circulo per l’autopista de la història sense carnet de conduir i en direcció contrària. I estic convençut que porto la bona direcció. I que són els altres que estan equivocats" (ARA, 4 de novembre del 2018). Només qui no hagués conegut el monjo i historiador Hilari Raguer es podria creure unes afirmacions d’aquesta mena. Ha estat un dels més importants historiadors que ha donat la segona meitat del segle XX català, de la mateixa manera que ha estat un dels monjos benedictins més savis, intel·lectualment i creientment més honestos que ha produït la comunitat de Montserrat en els darrers seixanta o setanta anys. Un personatge que va despullar les complicitats entre l’Església catòlica espanyola i els poders polítics (fossin monàrquics o franquistes), però a la vegada ens va explicar, amb una pedagogia, paciència i claredat dignes de millor causa, els clarsobscurs del Concili Vaticà II i les seves repercussions en el món catòlic, en general, però molt particularment a Catalunya; o com hem de llegir els documents de la Santa Seu i el seu llenguatge diplomàtic, elusiu, reptilià, quan va analitzar, fins al moll de l’os, les complexes reaccions i relacions entre la Santa Seu, el govern de la República, els feixistes i els catòlics i no catòlics catalans.

Veient la seva mirada i el seu somriure, costa de creure que el pare Jacques Mourad (Alep, 1968) passés 143 dies segrestat per l’Estat Islàmic. I encara resulta més inversemblant escoltar les seves paraules de perdó, pau i entesa, després de conèixer les tortures i el patiment que va viure. “Després de la meva experiència de captivitat, estic convençut que no hi ha cap altra ruta per aconseguir una pau veritable que la d’avançar cap al diàleg”, diu.