A finals del segle XIII, la part de Barcelona a tocar del mar no tenia gaire a veure amb la ciutat d'avui. L'actual plaça davant l'edifici de Correus era coneguda com la plaça del Vi i era un espai pràcticament buit. Al segle XIV, el Consell de Cent va aixecar la font de l'Àngel a la part oest de la plaça. Era força espectacular: feia vuit metres de diàmetre i havia d'abastir el barri de la Ribera i alguns dels vaixells que atracaven al port. Aquesta font va esvanir-se en algun moment del segle XVIII, perquè ja no apareix a la documentació de l'època. Ara sabem que es va tapar, però no es va destruir, perquè el Servei d'Arqueologia de Barcelona l'ha trobat pràcticament intacta en les obres de reforma de la Via Laietana.

Hi va haver un moment en el qual es van fer grans fortunes amb l'explotació dels recursos naturals i humans de les colònies i amb el negoci negrer. Els qui van fer fortuna, sovint, després van tornar i es van fer construir luxoses residències a Barcelona. Detallar-les totes ompliria moltes pàgines, però n'hi ha tres força imponents a la Rambla que acullen grans institucions culturals. Dues de la Generalitat: el Palau Moja, seu de la direcció general de Patrimoni Cultural, i el Palau March, seu del departament de Cultura; i una de l'Ajuntament, el Palau de la Virreina, que acull l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i la Virreina Centre de la Imatge. És una part de la història que és poc visible. "Més enllà del fet simbòlic de la retirada de l'estàtua d'Antonio López, les institucions han fet molt poca cosa a Barcelona, per exemple, en relació amb el record i la memòria del passat negrer de la capital catalana", assegura l'historiador Martín Rodrigo, autor de Un hombre mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas (Ariel).

La Pedrera ha fet història a Barcelona organitzant a la ciutat la primera gran retrospectiva d'Antonio López (Tomelloso, 1936). L'artista ha fet 87 anys, però no perd pistonada, també més enllà de l'art. "L'home està en una situació difícil –adverteix–. Som molts, amb moltes necessitats i no estem molt ben governats. No ens governen els millors. L'home està acabant amb moltes coses. Abans no podia fer res contra la natura i ara pot destruir la vida. L'art és preciós per a qui ens agrada, però queda en segon pla". La mostra inclou unes vuitanta obres, entre dibuixos, pintures i escultures, una de les quals és la vista de Barcelona des del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que va començar l’any passat.

Els projectes del Liceu amb les arts plàstiques són cada vegada més agosarats: dijous al vespre va estrenar amb èxit dins el Barcelona Obertura Spring Festival un muntatge del cicle de lied Winterreise (El viatge d'hivern) de Franz Schubert amb obres del pintor i escultor Antonio López, en un lloc tan inhòspit com una de les claustrofòbiques galeries de la presó Model. El públic va aplaudir calorosament el baríton alemany Benjamin Appl i el pianista sud-africà James Baillieu i també els encarregats de fer dialogar els dibuixos, les pintures i les escultures de López amb la peça de Schubert: el videocreador Tal Rosner i la directora d'escena Bárbara Lluch. També amb l'edifici, perquè és inevitable pensar en alguns moments que els colors terrosos de les obres de López estan amarats de la història de la presó.

Ha costat i ha estat un procés llarg, però avui divendres finalment Antonio López ha desaparegut del nomenclàtor de Barcelona. Ara la plaça s'ha dividit en dos i tindrà dos noms. Per una banda, Idrissa Diallo (cantó Besòs, en honor al migrant guineà mort al CIE l'any 2012); i, per l'altra, plaça de Correus (per l'edifici que obre la Via Laietana).

A l'artista James Colomina li agrada sorprendre i deixar la seva marca a l'espai urbà, sempre amb escultures que continguin algun tipus de missatge. El passat cap de setmana va deixar un noi encaputxat abraçat a un ós de peluix d'intens carmesí (tota la seva obra té el mateix color) al pedestal que fins al març del 2018 ocupava el controvertit Antonio López. La plaça encara manté el nom del negrer i empresari, a l'espera que el consistori barceloní col·loqui un nou cartell amb dos noms: Idrissa Diallo (cantó Besòs, en honor al migrant guineà mort al CIE l'any 2012) i plaça de Correus (per l'edifici que obre la Via Laietana).

Quan el 4 de març del 2018 l'Ajuntament de Barcelona va retirar l'estàtua d'Antonio López López, primer marquès de Comillas (1817-1883), es va desfermar la polèmica als mitjans i es van publicar articles d'opinió en què es defensava que el monument no havia de moure's de la plaça que continua duent el nom del ric empresari. L'argument és que enlloc constava que el marquès de Comillas hagués traficat amb esclaus. L'historiador Martín Rodrigo rebat ara aquestes veus amb Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas (Ariel), on aporta les proves documentals i els testimonis que confirmen que López va ser un esclavista i, a més, va comerciar amb esclaus quan fer-ho era il·legal. "Sense això no hagués pogut amassar la fortuna que el va convertir en l'empresari més ric de Catalunya", diu Rodrigo. López va arribar a acumular un patrimoni de 24 milions de pessetes, un capital que superava de llarg el d'altres prohoms de l'època com ara Joan Güell, que al morir va deixar 7,2 milions de pessetes.

Els anarquistes sabien molt bé què volien explicar a través de les fotografies que encarregaven i pagaven a fotògrafs professionals i a militants que captaven la revolució que es va propagar pels carrers de Barcelona entre el juliol del 1936 i el maig del 1937. Però aquest episodi de la memòria recent era poc conegut, perquè les fotografies, algunes envoltades encara de molts interrogants, havien sortit poc dels arxius.

L'any 2004, el museu madrileny Thyssen-Bornemisza celebrava que l'exposició Gauguin y los orígenes del simbolismo havia portat a les sales 279.591 visitants, un fet absolutament inaudit en la història del museu. Avui, però, el postimpressionista Gauguin ha caigut del primer lloc del rànquing i ha deixat la càtedra lliure al pintor de Ciudad Real Antonio López. L'obra de l'autor de la Gran Via ha rebut unes 315.000 visites des que el museu li va obrir les portes, fa cosa de tres mesos. Aquesta dada també ha fet que l'exposició que el Thyssen va dedicar a l'obra de Van Gogh ara fa 14 anys baixés un graó.