Navegant per les xarxes, Ofèlia Carbonell (Premià de Mar, 1994) va topar amb alguns vídeos de la comunitat expatriada nord-americana a Barcelona en què dones d'edats diverses comentaven que s'havien hagut de treure les pestanyes postisses o que ja no s'injectaven bòtox per no quedar tan estranyes entre les altres mares de l'escola. "Hi ha una manera de fer de poc esforç, per dir-ho d'alguna manera, que és diferent de l'estil parisenc", deien alguns dels comentaris de les publicacions sobre la cosmètica nostrada. Hi ha un cànon de bellesa específicament català en l’era de les xarxes i la globalització? Ha existit mai? Aquestes qüestions i altres són les que es planteja Carbonell a Les catalanes no es pinten (Pòrtic), una recerca autoficcionada sobre la bellesa que acaba d'arribar a les llibreries.

Fa uns mesos la model Vanesa Lorenzo sorprenia les xarxes explicant que havia descobert un oli nutritiu que servia tant per aplicar sobre la pell com per ingerir-lo. Un elixir fet amb arrels de raïm, borratja i gira-sol “multifuncional” que ajudava a lluitar contra els “estressors oxidatius”. ¿El resultat? Una pell delicadament nodrida per dins i per fora.

L'estiu fa olor de mar, de brisa salada, de terres remullats d'aigua, de loció antimosquits i, inevitablement, de crema solar. Una de les primeres coses en què cal fixar-se a l'hora de comprar-ne una de nova per a aquest estiu és en el nivell de protecció solar o SPF (sun protection factor), que són "uns índexs estandarditzats que tenen en compte quant de temps pots passar al sol sense cremar-te, però depenen molt de factors com l'índex UV o el tipus de pell", explica la doctora Sònia Segura, professora de dermatologia de la UPF i metgessa adjunta del servei de dermatologia de l'Hospital del Mar de Barcelona. Conèixer l'índex UV d'allà on ens trobem ens pot ajudar a saber com protegir-nos correctament del sol: "Amb un índex UV 2 o inferior no és estrictament necessari protegir-se del sol, però si és superior a 2, sí que és important fer-ho", aclareix Segura. Aquest índex es pot consultar a la mateixa apli del temps del mòbil, a la pàgina web del Meteocat o descarregant l'apli UV Derma de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia.

Quan es pensa en el Renaixement, venen al cap El naixement de Venus de Botticelli, La Bacanal de Ticià, les pietats de Miquel Àngel, els versos de Petrarca dedicats a Laura o els noms de grans mecenes com els Mèdici. Tots ells van fer possible un nou estil i una nova manera de concebre la bellesa. Tanmateix, Jill Burke, catedràtica de cultures visuals i materials del Renaixement de la Universitat d'Edimburg, no intenta entendre ni analitzar les obres d'art, sinó que es pregunta quin efecte van tenir en les dones de l’època. Al llibre Cómo ser una mujer del Renacimiento. Mujeres, poder y el nacimiento del mito de la belleza (Crítica) fins i tot dona algunes receptes per a qui vulgui provar cosmètica renaixentista.

Fa quaranta anys un jove comercial del món de la cosmètica, Jesús Bonan, va decidir produir al garatge de casa seva, a la localitat de la Pobla de Montornès (Tarragonès), cera depilatòria: veia una oportunitat de negoci en aquest mercat. Així naixia Maystar. Els inicis van ser complicats. Bonan explica que, en la primera fira a què va anar, el 1984 a Santander, se li va desmuntar l’aplicador perquè la cola es desfeia a causa de l'escalfor. Ho va solucionar a la nit a l’hotel amb Loctite i l’endemà ja va fer les primeres vendes. Quatre dècades després, amb seu al municipi veí de Torredembarra, Maystar Group és un referent en el sector de la bellesa professional i un líder mundial en el camp de les cremes depilatòries gràcies a Starpil, una de les seves marques. La produeixen amb roll-on, perles, pastilles o llaunes.

Sovint portem a dins un petit Peter Pan que ens retorna a la infància en moments dolorosos, quan volem tancar els ulls, oblidar el present i reviure l’època mítica de la innocència infantil. El no voler créixer és una síndrome que pot esdevenir patològica si es manté de forma estable al llarg del temps. Molt menys coneguda és la síndrome de Wendy, la noia de 12 anys que acompanyava Peter Pan al país de Mai Més. Aquest tret de la personalitat consisteix, al contrari que el del seu amic, en créixer massa ràpid, assumir rols de dona sense tenir temps de gaudir dels jocs, els riures, els aprenentatges que la infantesa procura. D’entrada, no crec que hi hagi cap mare o pare que vulgui sotmetre les seves filles a aquesta greu renúncia, que esdevé irrecuperable. ¿Volem que les nostres filles siguin grans abans de temps? Segur que no i, no obstant, és el que estem permetent i fins i tot promovent, col·lectivament.

La cadena de farmàcies sueques Apotek Hjärtat, que té gairebé 400 establiments al país, ha introduït un límit d'edat per vendre productes de cura de la pell arran de l'increment de la demanda entre adolescents cada cop més joves per aquesta mena de cosmètics, un fenomen batejat com a cosmeticorèxia que també va a l'alça a Catalunya. La companyia ha decidit que no vendrà certs tipus de cremes a menors de 15 anys tret que tinguin consentiment dels pares o motius mèdics per comprar-les. En concret, vetarà l’accés a les que incloguin ingredients com els àcids exfoliants AHA i BHA, vitamina A i C i peeling enzimàtic.

Un grup de nenes que no superen els onze anys entren en un establiment de cosmètica amb la mateixa emoció que si acabessin d’entrar en un parc d’atraccions. Davant seu, un paradís de cremes exfoliants, bases de pols compacta i correctors de pell es desplega en una infinitat de marques i colors. L’escena, gravada amb el mòbil i penjada a TikTok, va acompanyada de l’etiqueta de Sephora Kids.

Samira té 14 anys i explica a l’ARABalears la despesa que fa en cosmètica, just abans d’entrar a una botiga a comprar-ne. “Em gast 60 euros mensuals en cremes i maquillatge”, confessa. La seva font d’inspiració és només una: “Seguesc perfils de Tik Tok, n’hi ha molts en els quals es mostren productes barats i no tan barats, però entre la paga i negociets que tenc, me’ls pag”. Samira es posa una crema amb retinol (un principi que tracta les arrugues) tres vegades al dia i es repassa el maquillatge cada hora. “No sé si hi som addicta”, diu entre rialles, “però sé que necessit fer-ho per estar tranquil·la”. En aquest context, en què cada vegada hi ha més adolescents amb casuístiques semblants a la de Samira apareix una realitat que fins ara es limitava a les dones més grans: la cosmeticorèxia. És a dir, l’addició a la compra i l’ús de cosmètics.

El mes de març del 1961 la cadena de perfumeries Magda obria a Barcelona la seva botiga més luxosa, un espai de llum i glamur a la confluència de la plaça Francesc Macià amb l’avinguda Diagonal. Justament on fins fa poc hi havia la sabateria Padeví i ara hi ha el comerç de queviures chic Camarasa (essencialment fruita, però també xarcuteria i restaurant). Quatre anys després de la inauguració de la perfumeria Magda, els propietaris van organitzar un gran esdeveniment que van anomenar “còctel-col·loqui sobre la bellesa, el maquillatge i la nit”, on anunciaven l’arribada expressament des dels Estats Units de la “professora delegada d’Estée Lauder”. El càtering el va fornir el Sandor Bar, establiment veí a la mateixa plaça.

La recepta misteriosa de la Coca-Cola, la fórmula secreta del quètxup de Heinz, la combinació intrigant de les espècies que aromatitzen el pollastre de Kentucky Fried Chicken (KFC)... Ben poques persones al món coneixen els procediments exactes per elaborar aquestes tres icones gastronòmiques del fast food nord-americà. Però no tan sols les marques insígnia d'alimentació custodien les seves receptes amb pany i forrellat. Al sector de la cosmètica, Nivea és una de les empreses que té una bona caixa forta. Dins hi amaga des de fa 113 anys els ingredients i les instruccions per fer la crema hidratant que, dècada rere dècada, s'ha guanyat un lloc fix als tocadors d'arreu del món. De la seu central que la companyia té a Hamburg, a Alemanya, cada dia en surten camions carregats amb les emblemàtiques llaunes blaves arrodonides. Cada hora, se n'omplen 8.000, segons la companyia. Però, qui és el grup empresarial que hi ha darrere aquest or blanc i com s'ho ha fet per evitar l'envelliment d'una crema que ja es venia fa més d'un segle?

Es tracta del producte més buscat d’aquest Nadal, i no, no és un pijama, sinó un producte antiedat superefectiu que està formulat per un grup de científics que promet disminuir les arrugues en temps rècord.

Poques persones al món –o potser només una– poden presumir d’haver estat retratades per Salvador Dalí, Andy Warhol, Man Ray i, en general, un bon grapat d’artistes estel·lars del segle XX. Una d’aquestes persones –o l’única, com dèiem– és Helena Rubinstein, la dona que va inventar la bellesa.

Per a molts segueix sent la Rachel de Friends, però Jennifer Aniston té una llarga carrera televisiva i cinematogràfica que compagina amb la d'empresària, una faceta professional que va començar amb el llançament de la seva marca de productes per al cabell, LolaVie. Aniston és una apassionada dels tractaments de bellesa i també de l'activitat física per mantenir-se en forma, com demostra al seu Instagram. Aquesta setmana l'actriu ha concedit una entrevista al Wall Street Journal en què comparteix intimitats sobre la seva carrera però també sobre la seva vida privada. Entre altres coses, assegura que està disposada a seguir qualsevol tractament de bellesa que la faci aparentar jove. Un dels més estranys que ha provat? Esperma de salmó.

Els filtres ultraviolats de les cremes solars o els parabens són compostos químics freqüents utilitzats en productes de cura personal i cosmètica. Es tracta de substàncies que han generat una preocupació creixent a mesura que s'han anat detectant en una varietat de mostres, l'eventual risc per a la salut humana i el medi ambient de les quals els científics han demanat que s'estudiïn. Una de les darreres troballes ha estat la detecció de fins a 11 compostos químics relacionats amb aquests productes en la sang del cordó umbilical, un fet que mai s'havia detectat abans i que demostra "la transferència d'aquests compostos entre la mare i el fetus a través de la barrera placentària", segons conclou un estudi de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC).

Només cal fer una cerca ràpida a Google per trobar un nombre quasi infinit d'articles que detallen els motius principals pels quals hauríem de comprar desodorants naturals. Per exemple, asseguren que l'alumini que contenen la majoria dels desodorants convencionals pot provocar Alzheimer o càncer. D'altres afirmen que contenen ingredients "tòxics" o que poden matar els bacteris "bons" de les aixelles. Moltes empreses de desodorants naturals han basat l'estratègia de màrqueting en afirmar que els ingredients dels desodorants convencionals són perjudicials per a la salut i que el que necessitem són productes naturals fabricats a base "d'olors vegetals i minerals i d'ingredients nets".

Ja fa dies que la febre pel sèrum antiedat de la marca basca Sibari Republic fa que a les seves botigues no quedi ni una sola unitat. Abans que obrissin ja hi havia llargues cues de gent que esperava per comprar-lo a les seves botigues de Donostia i Bilbao. "Dissabte passat, abans d'obrir, vam portar una furgoneta plena de producte, però al cap d'un parell d'hores ja no quedava ni un sol Serum Origin a les nostres botigues", ens explicava Itziar Beitia, la responsable de la botiga.

Més o menys en cinc minuts, un zombi. Làtex, cosmètics i pinzells en mà, l’equip d’Always MakeUp ha maquillat unes 10.000 persones com si fossin monstres aquesta última campanya de Halloween a Port Aventura. Ho calcula Alexandra Alcañiz, fundadora d’aquesta empresa de Reus (Baix Camp), que concep el maquillatge com una expressió molt més enllà del rostre. Murals, vestuari, cossos sencers, embarassos, caracteritzacions, teatre, passarel·les, espectacles i rodatges són el seu espai. Festes populars, Halloween, Nadal, Carnaval, casaments, aniversaris, graduacions i cerimònies de tot tipus, el seu temps.

L'Eivissa dels anys 70 es va convertir en un cau creatiu per a artistes d'arreu d'Europa que buscaven esquivar les convencions socials dels seus països d'origen. En aquesta onada migratòria de hippies, que va arrencar amb la guerra del Vietnam, també van arribar a l'illa pitiüsa els pares de Charlotte Tilbury. Ell, Lance Tilbury, era un pintor fascinat pels paisatges que va trobar en aquelles platges i ella, Patsy Dodd, una productora que acabaria creant una empresa de rodatges per a publicitat, cinema i televisió a Santa Eulàlia des Riu. Quan van deixar Londres ja tenien una filla de nou mesos, que va començar a parlotejar el castellà quan amb prou feines sabia anglès.

La Conselleria de Salut i Consum ha recomanat als consumidors, a través del Servei de Control de Medicaments i Productes Sanitaris, comprovar l'etiqueta dels productes cosmètics que comprin. L'objectiu és garantir la seguretat i la protecció de la salut, així com detectar i controlar possibles efectes adversos.