“No sé què venim a fer a un teatre d’òpera per escoltar una missa de difunts”, deia el veí de darrere meu abans de començar la funció al Liceu. Ell mateix va sentenciar al final, “pobre cor”. Per una altra banda, una senyora del seu costat va exclamar, tot just abaixat el teló, “espectacular”. Divisió d’opinions, com a les corregudes de toros. Amb un toro, Romeo Castellucci, ja va crear polèmica al Teatro Real, quan a sobre de l’escenari hi va col·locar un semental xarolés de mil cinc-cents quilos en el muntatge de Moses und Aron. Per una altra banda, no ha acabat la tetralogia wagneriana que produïen el teatre de la Monnaie i el Liceu, pel qual tan sols podrem veure, o no, L’or del Rin i La valquiria. Coses que passen.

Començar la temporada a l’Auditorium del passeig Marítim amb Alban Berg no era el més comercial que es pugui triar, però el que és cert i segur és que deixa clar quin és el tarannà i on té el llistó l’Orquestra Simfònica Illes Balears. Un fet de confiança absoluta amb el seu públic i al mateix temps una declaració de principis. Potser programar aquest Concert per a violí. A la memòria d’un Àngel, d’Alban Berg tenia el seu risc, però, quedi clar, que hi havia xarxa sota aquest trapezi. Es diu Sergei Dogadin i fou l’acròbata que situà l’altura del concert a l’estratosfera. A manera de presentació: si haguéssim de transcriure la llista de premis del protagonista, el Txaikovski i el Joseph Joachim, entre d’altres i quasi res, segurament no hi cabrien, però serviria també fer saber que ha pogut tocar amb dos violins històrics, els que varen pertànyer a un tal Niccolò Paganini i a Johann Strauss. A partir d’aquí, queda prou clar que el risc era mínim i la possibilitat de no deixar bocabadat el públic, inexistent.

Profetessa a la seva terra, tot i que menys habitualment del que voldríem, Alba Ventura ha tornat a Barcelona. I ho ha fet amb una de les obres emblemàtiques de la literatura concertística per a piano: el cinquè –i darrer– concert per a piano de Beethoven, en mi bemoll major, conegut amb el sobrenom d’Emperador. 

El grup Antònia Font posa en marxa aquest dijous una gira per teatres i auditoris que comença a Sant Cugat del Vallès, a Barcelona, en el que serà el primer dels 27 concerts programats a Catalunya, les Balears, el País Valencià i Andorra, anunciats fins al moment. Segons ha informat l'agència musical Oigo Visiones aquest dimarts i ha recollit EFE, la venda d'entrades va tenir "una gran resposta del públic", que en alguns casos, com a Sant Cugat del Vallès o a Granollers (Barcelona), les entrades es varen esgotar en 48 hores. Així, de moment, ja hi ha vuit actuacions del tour en què s'han exhaurit, una de les quals és a Palma.

Els inicis de curs sempre tenen coses molt excitants: des de promeses com les d’anar al gimnàs fins al col·leccionisme de fascicles de quiosc, passant per l’estrena de l’estoig ple de llapis de colors per anar a l’escola. Qui més qui menys, tothom experimenta vivències positives, amb ànims i amb bones i renovades intencions.

La setmana passada vam fer-nos ressò de la bona notícia. El conseller de Cultura de Vox de Borriana va trepitjar la biblioteca municipal! D’acord, va ser per intentar endur-se’n diverses revistes molt perilloses, com la Cavall Fort, l’Enderrock o la Sàpiens, però el gest és el que compta i potser s’hi aficiona. Ara en tenim una altra, de bona notícia, també protagonitzada per la coalició voxpepera, també en terres dels meus avis. L’alcaldessa de Torrent (Horta) va llegir el nom d’un auditori. I no només això, que seria poca cosa, culturalment parlant. En haver copsat perfectament a qui es referia, va redactar (o va fer redactar) un text. Escriure, el que sigui, és una porta a la saviesa. Estic desitjant que Vox i el PP ens governin ben aviat, amb mà de ferro.

El Gran Teatre del Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el Palau de la Música Catalana i L'Auditori s'han unit en una iniciativa insòlita per portar públic jove a les seves sales. Els sis equipaments nacionals han presentat aquest dilluns Vibe35, un programa per a espectadors d'entre 18 i 35 anys que els permetrà comprar entrades a menys de 20 euros. L'entrada els donarà accés a una de les funcions de l'equipament i a un aftershow per després de l'espectacle.

Durant sis anys, Kazushi Ono ha estat el director musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. El mestre nipó ha ofert vetllades molt interessants, al costat d’altres de poc rellevants i que han palesat el permanent camí erràtic de la nostra primera orquestra.

Auditòrium.- De bell nou, la Simfònica tornà a sonar dins l’Auditòrium del passeig Marítim. Va ser precisament el dia que feia trenta-dos anys que ho havia fet per primera vegada amb l’inoblidable Luís Remartínez, el seu primer director, al capdavant de la història. No va ser l’únic esdeveniment de la vetlada. Mielgo i la Simfònica inauguraren la temporada, després d’alguns aperitius, amb La festa. Una estrena mundial aquesta nova Obertura d’Antoni Parera Fons, que enllaça amb Foners i Obertura per a un bon dia. Una altraclara demostració de les possibilitats de la seva paleta incombustible. Té el ‘segell Parera’?. Probablement. S’assembla a Foners –per posar un exemple més o menys adient–? Segurament en l’estructura, però poca cosa més, perquè tot en Parera té personalitat pròpia. Pel que fa a la resta, estam davant un exercici de versatilitat en estat pur. Una altra superposició de diferents capes harmòniques introduïdes per altres tants instruments que s’inicia amb els timbals anunciant la miscel·lània musical que vindrà a continuació. L’oboè d’amor, el violoncel, el fagot, les trompetes… No hi ha secundaris. L’orquestra és protagonista, instrument a instrument fins a arribar als tutti, esplendorosos concertats amb uns pianissimo –“la mort del silenci”, els definia un director– tan preciosos com precisos, lleugers i subtils. Tot plegat, contundència i elegància. El compositor, emocionat, sortí a saludar el respectable i felicitar l’orquestra. Com cal i de cor.

L'Auditori de Barcelona, en coproducció amb el Festival Grec, estrena aquest dissabte No puc arrencar-me el cap, un espectacle de l'actriu i professional escènica Alba Pujol que reflexiona sobre el descans compartit. "Tenia la necessitat de parlar del descans com una cosa que no depèn d'un mateix, sinó també de la societat que ens envolta", ha explicat Pujol en declaracions a l'ACN. El muntatge compta amb la soprano Maria Dolors Aldea i la participació d'una vintena de puntaires de Sant Andreu i Poblenou. "Per mi era molt important que dins de l'espectacle hi hagués un col·lectiu que no fos pròpiament escènic", ha justificat. Tot plegat s'emmarca dins del cicle Escenes, que enguany porta per títol Dones i Creació.

Nova cita per als amants de la música clàssica. De l'1 al 15 de juliol se celebrarà el primer Festival Mozart Nits d'Estiu, una de les grans novetats d'aquesta temporada de la programació de L’Auditori. Serà una ocasió única per explorar, de la mà de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l'obra del compositor de Salzburg i els seus contemporanis en dos espais clau de la vida musical barcelonina: L'Auditori i el Palau de la Música Catalana.

Ara com ara, poder fer un concert és gairebé un acte de justícia. “Crec que vam tenir el rècord mundial d’ajornaments de tota l’escena musical catalana, va ser un desastre total”, explicava fa unes setmanes Lluís Gavaldà recordant l’allau de cancel·lacions provocades per la pandèmia. Sense disc nou des que van publicar Som (2018), Els Pets havien preparat una gira especial titulada 20/20 per fer un repàs antològic a un repertori de més de 30 anys: una vintena de cançons interpretades en ordre cronològic invers. Van tocar al Festival de Pedralbes l’agost de l’any passat, “i un parell de concerts més”. I prou. Ara hi tornen, esperant que la primavera vacunada permeti fer tot el que no va poder ser; de moment, esclar, amb el públic emmascarat i assegut, i aforament al 50% com el d’aquest dimarts a L’Auditori, en el concert de Sant Jordi de l’ARA, un dels actes de celebració del desè aniversari del diari. "Llegir, estimar, ballar i cantar per la vida", va dir la directora de l’ARA, Esther Vera, just abans del concert i mirant de transmetre "la font d’alegria immensa" que representa poder trobar-nos amb música en directe "en aquest any tan sinistre".

Després de l'exitosa edició de la Biennal de Quartets, L'Auditori ha obert oficialment temporada amb una Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya que havia d'oferir la Simfonia Turangalila de Messiaen. Els efectius instrumentals que exigeix la monumental pàgina del compositor francès semblen incompatibles amb les distàncies imposades per la pandèmia, cosa que va obligar a un canvi de programació. Llàstima.