El musical Mar i cel; l'òpera Carmen; Tres danses espanyoles, d'Enric Granados, i El somni d’una nit d’estiu, de Felix Mendelssohn seran les protagonistes dels concerts gratuïts que es faran els dies 9 i 10 de juliol (21 h) a la platja de Sant Sebastià, a Barcelona. Es tracta d'una nova edició de Clàssica a la platja, una iniciativa de L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música i l'Ajuntament de Barcelona, amb el patrocini de la Fundació la Caixa i el suport de Casa Seat-Cupra, Hutchison Ports Best, El Corte Inglés i Aigües de Barcelona.

Dubto que la temporada 2024-2025 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sigui especialment recordada per alguna cosa brillant. Durant els darrers nou mesos han faltat idees, imaginació i creativitat en la programació i, sobretot, lideratge en la direcció.

Fa un parell de mesos, el musicòleg i crític Oriol Pérez Treviño va publicar, a Dinsic, el volum Tots els morts són un de sol, un assaig seriós i documentat sobre 27 misses de rèquiem. En un article també recent, el mateix autor documenta 1.055 rèquiems escrits entre el 1950 i el 1999 i deixa constància que el primer quart de segle XXI ja ha llegat 630 partitures basades en missa de difunts. Una curiositat: els segles XX i XXI són els del triomf del laïcisme, però, en canvi, la condició humana segueix preguntant-se per la mort i no deixa d’al·ludir a la forma sacromusical per excel·lència a l’hora d’intentar donar-hi resposta.

Aquesta és una història sobre l’apocalipsi, els focs que consumeixen Califòrnia i el triomf de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Però també és una història de gestos plens de tendresa, com la mirada del músic Rufus Wainwright (Rhinebeck, 1973) mentre Ludovic Morlot, el director de l’OBC, explica que ha perdut casa seva a Los Angeles a causa dels incendis d’aquestes setmanes. “Per poder afrontar la tragèdia, has d’entomar-la cara a cara. I la música em dona consol”, diu Morlot, que intenta mantenir el bon ànim i l’esperança en “la resiliència i l’esperit americà”.

L'OBC estrena la Simfonia efímera de José Río-Pareja (Barcelona, 1973), el compositor convidat de la temporada 2024-2025 de L'Auditori. L'orquestra, dirigida per Ludovic Morlot, la interpretarà en un programa que també inclou el Concert per a violoncel de Robert Schumann (amb Gautier Capuçon com a solista) i la Simfonia núm. 6 Pastoral de Beethoven. "És una obra d'uns 25 minuts amb tres moviments inspirats en músiques vocals preexistents", diu Río-Pareja. De fet, es tracta d'un homenatge a músiques d'autoria desconeguda transmeses per la tradició oral.

Sense cap mena de dubte, aquesta setmana era clau per acabar de donar sortida a la temporada musical barcelonina. Després de la inauguració de la temporada del Liceu el 25 de setembre amb Lady Macbeth de Mtsensk, el Palau de la Música i L'Auditori han iniciat el seu periple amb els cicles naturals que són marca de les respectives cases. I, òbviament, el primer concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sempre desperta un innegable interès.

L’Auditori de Barcelona comença divendres “una temporada plena de novetats”, tal com diu el director, Robert Brufau. La primera novetat és una de molt esperada, sobretot pels músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i de la Banda Municipal: l’estrena de la nova acústica de la Sala 1 Pau Casals. La intervenció ha costat uns 500.000 euros i ha consistit en la instal·lació de nous panells de fusta microperforada que han de millorar l’escolta dels mateixos músics a l’escenari, una de les assignatures pendents de l’equipament. “És un pas que serà rellevant per a la història de L’Auditori i per a l’orquestra”, assegura Brufau. A més de la millora de l’escolta a l’escenari, la reforma acústica, segons Brufau, aporta més “explosivitat” al so, que “es canalitza de manera més directa i efectiva”.

Hi ha qui tendeix a pensar que l'esport i la cultura tenen una relació irreconciliable, però, en realitat, no és res més que una falsa dicotomia. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va demostrar-ho aquest dijous al vespre a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, amb l’escenari fent de contrafort de l’Hotel Vela. Sota la batuta de Ludovic Morlot, els músics de l’OBC van oferir un tastet simfònic que, tot i ser d'un gran eclecticisme estilístic, quedava relligat per l'esperit de les competicions esportives. Des de l’Olympic fanfare de John Williams fins al Javelin de Michael Torke, passant pel Zadok the Priest de Händel –el famós himne de la Champions–, el repertori va servir per inaugurar la Regata Cultural de la Copa Amèrica de vela. "El 2024 serà un any olímpic", va explicar José Sanchís, de l'equip de L'Auditori, al principi del concert.

Diu Bob Dylan que conté multituds. I una multitud de 30.000 persones espera aplegar cadascun dels concerts del cicle Clàssic a la Platja, els dies 11 i 12 de juliol a les 21 h, a la platja de Sant Sebastià de Barcelona. El primer el protagonitzarà l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta del director titular, Ludovic Morlot, i el segon, l'Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Gustavo Dudamel.

És indubtable que hi ha moltes coses a millorar. Però també és cert que si es fan com en aquest concert de final de temporada, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) pot i hauria de donar-nos moltes alegries de cara al curs 2024-2025. Perquè aquesta darrera vetllada ha deixat el llistó molt alt en qualitat i en resultats.

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció d'Alfons Reverté, inaugurarà la 44a edició del Festival de Torroella de Montgrí, que se celebrarà del 2 al 22 d'agost. Aquesta serà la tercera vegada que l'OBC actuarà al festival del Baix Empordà, després de les edicions del 1991 i el 1993. El festival manté la seva proposta de la mà de la il·lusió amb el lema Custoditus ab ira mundi [A recer de la fúria del món] per oblidar els mals efectes de les crisis sanitàries, diplomàtiques, socials i climàtiques. El propòsit és que, mitjançant la música, es pugui prevenir "la pèrdua de l'esperança i de la sensibilitat envers les tragèdies humanes". "La música sempre ha estat un lloc on refugiar-se i un bàlsam per construir la humanitat", recorda la directora del festival, Montse Faura. "Ens fa molta il·lusió continuar fent del festival un espai d'oportunitats i alegria", afegeix.

Un dels encerts de les temporades de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) és comptar amb talents joves i emergents per a alguns dels seus concerts. Aquest ha estat el cas del cap de setmana, amb la presència divendres de la violoncel·lista austríaca Julia Hagen i dissabte del violinista andalús Javier Comesaña (per interpretar l’extraordinari concert per a violí de Mendelssohn).

Els inicis de curs sempre tenen coses molt excitants: des de promeses com les d’anar al gimnàs fins al col·leccionisme de fascicles de quiosc, passant per l’estrena de l’estoig ple de llapis de colors per anar a l’escola. Qui més qui menys, tothom experimenta vivències positives, amb ànims i amb bones i renovades intencions.

"Encara està permès tenir esclaus si són presoners", diu el reputat compositor nord-americà David Lang (1957) en la presentació de Prisoner of the state, l'òpera sobre presos polítics que arriba aquest dissabte al Teatre Grec en el marc del Festival Grec de Barcelona després d'estrenar-la a Nova York i al Regne Unit. La peça de nova creació ha estat coproduïda per L'Auditori juntament amb sis prestigioses institucions internacionals: el Barbican Center de Londres, el De Doelen Concert Hall de Rotterdam, la Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw de Bruges i l'Òpera de Malmö. Serà interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la batuta de Ludovic Morlot, que retorna amb aquesta òpera a l'escenari de Montjuïc, juntament amb el cor d'homes del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música. Com a solistes, la soprano Claron McFadden donarà vida al personatge de Leonora, que es fa passar per vigilant de presó per trobar-se amb el seu amor injustament empresonat, interpretat per Jarret Ott. Davóne Tines assumeix el rol de carceller i Alan Oke el de governador.

Fa molts i molts anys, quan l’OBC encara ocupava l’escenari del Palau de la Música Catalana, es van celebrar els primers Festivals Mozart. D’ençà de la primera edició (1997), la cosa ha conegut diversos alts i baixos, fins a arribar a un petit cicle que ara du per títol Festival Mozart Nits d’Estiu. La proposta és interessant, tot i que posar el nom del compositor salzburguès a concerts com el de dijous potser resulta exagerat: tan sols l’obertura i fragments del ballet conclusiu per a l’òpera Idomeneo van ser exclusius de Mozart. La resta, un aiguabarreig sense gaire sentit pel que fa al disseny del programa, tot i l’excel·lent tasca de Nicolas Altstaedt en el Concert per a violoncel en do major de Haydn, amb un fraseig envejable i domini de les dinàmiques.

Dos concerts simfònics gratuïts a la platja del Bogatell de Barcelona i tres actuacions corals a l'Hospital del Mar i en dues residències de gent gran. És el desplegament de Clàssica a la Platja, una iniciativa conjunta del Gran Teatre del Liceu, L'Auditori i el Palau de la Música que es farà els dies 20 i 21 de juny. "Barcelona és el Primavera Sound, el Sónar, el Cruïlla i els concerts d'aquests dies [Bruce Sprinsgteen, Coldplay, Beyoncé], però també és clàssica. I la manera de reivindicar-la és fent concerts en espais tan emblemàtics com la platja", ha dit aquest dimarts el director general del Liceu, Valentí Oviedo, en una roda premsa al Xiringuito Escrivà, a la platja del Bogatell.

"L'Auditori és una institució pública de primer ordre, i la temporada 2023-2024 farà més de 500 concerts de producció pròpia. No és assimilable a cap altra institució de l'Estat", diu el director de L'Auditori de Barcelona, Robert Brufau. Treu pit amb raó, i perquè a vegades no s'és conscient de la fondària de la feina que fa la gran institució musical pública del país. A més a més, toca celebrar el 25è aniversari, una efemèride que L'Auditori vol aprofitar per mostrar múscul simfònic, tant el de l'OBC com el de la Banda Municipal, i amplitud de mires en la vintena de cicles programats. Tot plegat al voltant del concepte Poder o revolta.

Satisfacció i fins i tot entusiasme al final del concert de l'OBC a L'Auditori. Una setmana més, l’orquestra la clava amb un programa eclèctic i interessant, amb estrena mundial i presència femenina. Obria foc el manresà Manel Ribera amb la Suite in stile antico, un títol que ja és de per si una declaració de principis i que proposa una peça molt ben teixida, amb sentit de l’humor, i prenent el model de la suite galant com a patró per enfrontar dues formacions orquestrals amb una distància intervàl·lica d’un quart de to. El repte no era fàcil de superar, però el treball de la directora Rebecca Tong va aconseguir que l’obra arribés i agradés al públic. Les idees de Ribera són bones i la peça traspua imaginació i saviesa musicals per totes bandes.

Quan les coses funcionen, i funcionen bé, hom té la sensació de viure en el millor dels mons possibles, com diria Voltaire a Candide. I no crec que sigui càndid afirmar rotundament que Ludovic Morlot és un encert per encarar programes tan interessants com el del cap de setmana davant de l’OBC.

El públic del Liceu va premiar la soprano Marta Mathéu (Tarragona, 1980) amb una ovació quan l’any passat va estrenar-se com a Norma a l’òpera de Bellini; era la recompensa a una feina de llarg recorregut que l’ha situat com una de les grans cantants del país. Entre els crítics, uns van valorar que afrontés el paper des de l’esperit mozartià i altres li retreien que no fos prou verdiana. En qualsevol cas, la Norma de Mathéu va ser el centre d’un interessant debat musical, i benvingut sigui. “El repte era doble: era el meu debut en el rol i ho feia a casa. A més a més, tenia la pressió de les comparacions amb Montserrat Caballé. Però en tot moment vaig tenir clar que jo volia fer la meva versió. M’agrada buscar la base, i amb Norma vaig pensar: què diria Bellini? Doncs segurament aniria a buscar l’antecedent, la línia mozartiana”, recorda la soprano tarragonina en una pausa d’uns assajos a L’Auditori de Barcelona, on aquest dissabte (19 h) i diumenge (11 h) canta La damoiselle élue de Debussy, dins d’un programa de l’OBC que també inclou La muse et le poète de Saint-Saëns, Noches en los jardines de España de Falla i el Concert per a piano per a la mà esquerra de Ravel.