Em trobo en una situació que imagino comuna a tots els que escriuen articles d’opinió a data fixa: no tenir prou coneixement expert sobre un esdeveniment recent però, alhora, no poder pensar en altra cosa. Em passa amb la tragèdia de València. I d’aquí que aquest sigui el tema d’avui.

Quan li comuniquen la mort del seu amic, en Vicente s'amaga darrere d'uns cotxes i plora. Aquesta història, viscuda en directe per aquest periodista al cap de cinc minuts d'arribar a Alfafar, a tocar de la damnificada Paiporta, reflecteix el drama que es viu al País Valencià quatre dies després de les inundacions. La història comença amb un policia local de Salou que està vigilant un cordó policial. Fa dos dies que hi ha arribat de voluntari. Protegeix una actuació de la Unitat Militaritzada d'Emergències (UME). Amb una bomba estan buidant l'aigua d'un pàrquing subterrani de dues plantes. A la primera hi podien estacionar els clients d'un supermercat Consum. A la segona, els veïns. Dimarts va quedar cobert d'aigua en un tancar i obrir d'ulls, i tot just aquest dissabte han pogut accedir a la primera planta.

Els aproximadament 25.000 veïns de Paiporta (Horta Sud) van veure dimarts al vespre com l'aigua s'enduia tot el que trobava al davant. En aquell moment gairebé no plovia, però l'aigua ho va arrasar tot amb una onada quan es va desbordar el barranc del Poio, que acumulava les pluges que havien caigut més amunt. De fet, en zones properes va caure tanta aigua en unes poques hores que es va registrar l'equivalent a les precipitacions de tot un any.

Les catastròfiques conseqüències dels històrics aiguats torrencials que han afectat aquestes últimes hores sobretot el País Valencià i Castella-la Manxa s'expliquen tenint en compte diferents aspectes. D'una banda, la quantitat de pluja que ha caigut en poques hores. Al municipi de Xiva –ubicat a la comarca de la Foia de Bunyol– hi han caigut prop de 500 l/m². És a dir, ha caigut en 8 hores la mateixa quantitat de pluja que hi cau habitualment en un any. Això provoca inevitablement greus inundacions i el desbordament sobtat de rius i rieres. Però la crisi climàtica i la gestió urbanística també són factors clau per entendre l’abast de la tragèdia.

Les esfereïdores imatges de dimarts al vespre de persones enfilades als seus cotxes, agafant-se a arbres per no ser arrossegades per l'aigua o havent de ser rescatades pels serveis d'emergències anticipaven un balanç catastròfic. El temporal de pluges que s'ha acarnissat amb el País Valencià ha deixat 92 víctimes mortals i desenes de desapareguts. A tot l'Estat la xifra s'enfila fins als 95. La tempesta també ha causat la mort de dues persones més a Castella-la Manxa, a les localitats de Letur i Mira, que van ser arrossegades per diferents riuades. I a Màlaga, un altre home de 71 anys va morir a l'hospital després de ser rescatat de les inundacions. De fet, Andalusia és ara un focus de preocupació per a les autoritats, especialment Cadis i Sevilla.

Quan aquest diumenge els veïns d'Alcanar van saber que s'havien de confinar pels aiguats van rebre una alerta al telèfon amb la qual ja estaven familiaritzats. Dos mesos enrere, van viure exactament el mateix: el mòbil va fer un so estrident i va aparèixer un text de Protecció Civil. Aquest cop, era un simulacre. "Atabala i espanta", admet la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany. "Per això, és important que ho hagis viscut abans i ho hagis après a gestionar. Si vols que marxi el so, has de clicar acceptar. Abans, però, has de llegir el missatge, si no no serveix de res". El missatge apareix com si fos "una pantalla emergent, que no s'assembla en res a cap aplicació, i atura tot el que estàs fent". Per tot plegat, i més si el reps en una situació de risc, és "molt important familiaritzar-s'hi". Entre simulacres i situacions reals, a Catalunya ja s'ha activat aquesta alerta 12 cops.

El Govern balear ha actualitzat per primera vegada en 15 anys el pla especial davant un risc d'inundacions (Inunbal), que conclou que les aiguades es mantindran constants o, fins i tot, augmentaran en els propers anys. La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha presentat el pla aquest dimarts i ha destacat que una de les novetats és que inclou la perspectiva del canvi climàtic com a factor de les inundacions. Ara, el document està pendent d'un informe que ha d'emetre el Ministeri de Transició Ecològica i, després, l'aprovarà el Consell de Govern.

La borrasca 'Àlex' ha afectat França de ple. Els vents huracanats de la façana atlàntica han portat un temporal de mar molt dur, a banda d'incidències degut a la caiguda d'arbres i danys materials en edificis i mobiliari urbà. Prop de 80.000 persones van quedar-se sense llum ahir a la Bretanya.

Al sud del Japó s'està vivint un inici d'estiu excepcionalment plujós. Els aiguats s'estan encadenant i això està provocant problemes en una zona que, de per si, és habitual que durant els mesos de juny, juliol i agost hi plogui amb molta abundància.

El temporal que va colpejar Catalunya a l’octubre, i de manera especialment dramàtica la Conca de Barberà, va deixar un balanç tràgic de cinc morts i destrosses molt importants per la crescuda de rius i rieres. A l’Espluga de Francolí, un dels municipis més afectats pels aiguats, el riu Francolí va multiplicar per 1.000 el cabal en poques hores -va arribar a portar tanta aigua com el Roine a la desembocadura- i en el seu desbordament es va endur arbres, cotxes i un pont i va esborrar del mapa el Celler Rendé Masdéu. Els incidents van succeir-se per tot el territori en la nit del 22 al 23 d’octubre: des del Camp de Tarragona fins a la zona de l’Ebre i el Maresme van experimentar talls de carreteres i avaries en el servei ferroviari. A Barcelona es van repetir imatges de carrers del Poble-sec i el Raval convertits en rieres.

Els efectius de recerca i rescat que des de fa una setmana pentinen la llera del Francolí per buscar les persones desaparegudes pel temporal de la Conca del Barberà han localitzat aquest dimarts al matí les restes d'un altre cos a la zona del pont de Vilaverd. La direcció de Protecció Civil ha confirmat que es tracta d'un dels dos ocupants del bungalou que es va emportar la riuada, un home de 43 anys. La seva mare, de 60 anys, que també era a l'interior de l'estructura, continua desapareguda.

Els bombers que treballen en el dispositiu de recerca dels desapareguts pels aiguats que van afectar Catalunya la setmana passada van trobar ahir el cos d'un home a la Pobla de Mafumet però, fets els treballs d'identificació del cadàver, es descarta que sigui el de cap de les quatre persones denunciades com a desaparegudes. Les primeres informacions apunten, segons fonts policials, que es tracta d'un home sense sostre que vivia en alguna mena de barraca a la llera del Francolí, a l'alçada de Constantí. De moment, però, la policia no estableix els aiguats com a causa oficial de la seva mort.

Els Bombers han informat aquesta tarda que han localitzat el cos sense vida d'un home en el marc del dispositiu de recerca de les quatre persones que continuaven desaparegudes arran dels aiguats. El cos, el tercer que es localitza després del temporal, l'ha trobat un grup format per trenta bombers que feien recerca intensiva al marge dret del riu Francolí, a la Pobla de Mafumet. I s'està pendent d'identificar-lo. Ja són tres les morts confirmades pels aiguats, juntament amb la d'un home que va ser arrossegat per la riera a Arenys de Munt i un altre que anava amb un vehicle a l'Espluga de Francolí. Ara queden tres persones desaparegudes.

Durant la matinada i primeres hores del matí, els ruixats i les tempestes han afectat a molts indrets del litoral i prelitoral. En general han estat de forma més aviat modesta tot i algun registre superior als 20 litres/m2. A partir de mig matí, les precipitacions s'han anat restringint posteriorment cap al Pirineu i comarques de la meitat oest, on han descarregat amb més persistència i ganes. Fins a les 16.00h, destaquen els següents registres (dades en litres/m2):

El temporal de pluges ha deixat aquest dissabte un mort a Platja d’Aro. La víctima és un home d’uns 30 anys que va morir ofegat després que s’inundessin els baixos comercials on dormia, pels forts aiguats que van caure en aquesta localitat. Els bombers van trobar el cos sense vida a dos quarts de vuit del vespre, dins el local –al carrer Ciutat de Girona– on el noi pernoctava amb permís del propietari, segons van confirmar fonts municipals. L’ACN va detallar que qui va donar la veu d’alarma va ser una veïna, que va denunciar la desaparició de l’home al no trobar-lo al lloc habitual.

Aquests últims dies els aiguats torrencials que han afectat el País Valencià són notícia, sens dubte, i la gran majoria de mitjans de comunicació han utilitzat correctament el terme de 'gota freda' per explicar-ne les causes. Quan tenim situacions meteorològiques potencialment perilloses com aquestes i es preveuen pluges torrencials, típicament a la tardor o a la primavera, la gota freda és una de les més comunes.

La borrasca que ens ha estat acompanyant durant bona part de la Setmana Santa ha deixat poca pluja al Principat. En conjunt s’han acumulat entre 5 i 30 l/m(2), però hi ha comarques on amb prou feines han caigut algunes dècimes de litre acompanyades de fang.

Pel cap baix, 152 persones han perdut la vida aquest any a Europa, al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient a causa de les inundacions. Una dada que fa posar els pèls de punta i que es desprèn del balanç que s'ha fet des del Laboratori Europeu de Tempestes Severes (ESSL).