El segle XIV va ser força convuls degut a l’impacte de pandèmies i la fam, a més de la guerra dels Dos Peres. Entre el 1356 i 1375, Pere el Cerimoniós, de la Corona Catalano-aragonesa, i Pere el Cruel, de Castella, es disputaven les terres del sud de València, i l’enfrontament, com tot conflicte bèl·lic, necessitava finançament. L’encarregada d’aconseguir els diners era la Diputació del General, però es van començar a detectar casos de mala praxis: no es recaptava tot el que s’havia de recaptar, hi havia frau fiscal i sospites de corrupció i tràfic d’influències. La solució va ser taxativa: la Diputació va ser cessada i auditada. Va ser una auditoria a consciència: funcionaris i dirigents havien de demostrar que havien rebut honoraris per treballs fets i, si no era així, havien de retornar els diners. Va ser en aquest moment quan van aparèixer els dos “nous” presidents de la Generalitat, dels quals, fins ara, pràcticament no se’n sabia res: Pere Vicenç i Bernat Bussot, que van ostentar el càrrec de regent entre els anys 1367 i 1375. Segons la investigació del professor de dret de la Universitat Pompeu Fabra Pere Ripoll, Vicenç i Bussot serien el cinquè i sisè presidents de la Generalitat.