L’Espanyol es queda a les portes d’obrar un miracle majúscul al Sánchez Pizjuán. Als blanc-i-blaus se’ls va fer massa llarg un partit en què es van avançar, però on van acabar treient aigua de la barca per acabar mantenint un empat (1-1) de molt valor. Un punt i gràcies. Per la quantitat i qualitat d’ocasions que va generar el Sevilla, va merèixer endur-se un botí major. Contra tot pronòstic, però, l’Espanyol va resistir en un escenari advers, sense gairebé trepitjar la meitat de camp rival amb la pilota, amb la defensa traient constantment aigua de la barca i amb el porter evitant que Lukébakio firmés un hat-trick a base d’estirades prodigioses.

Quedar-se o marxar, aquesta és la qüestió que haurà de resoldre Javi Puado en els cinc mesos vinents. El punta barceloní, segon capità de l’Espanyol, segueix sense desvelar el seu futur. Aquest dissabte (18.30 h, DAZN) serà la principal amenaça ofensiva dels blanc-i-blaus al camp del Sevilla, un dels equips que li van al darrere. Ell mateix va desmentir després de marcar contra el Valladolid que ja s’hagi decantat pel conjunt andalús: “Estic tranquil, el que ha sortit no és veritat. Soc de l’Espanyol, soc a casa i estic content”. 

Hi va haver un temps en què el Girona perdia partits que mereixia guanyar. El club fins i tot va arribar a ser conegut per aquella crueltat extrema que patia a les finals, en què després de grans temporades acabava caient en l'instant decisiu. Sovint, en el temps de descompte. O era remuntat quan ja fregava el cel amb les mans. Això li va permetre fidelitzar els que el seguien, que van continuar per una barreja de fe, tossuderia i llàstima. Però també va generar simpaties entre els catalans que fins llavors no s'hi havien fixat mai, cosa que el va convertir en el segon equip de moltes persones.

El creixement del Girona FC l’ha obligat a transformar-se sobre la marxa. Segurament, més de pressa que no preveia. També massa lentament, tenint en compte les urgències i necessitats que el club ja tenia abans de pujar a Primera, un escenari multiplicat per mil pel fet de disputar competició europea. En plena benvinguda al 2025, l’ombra d’un nou estadi comença a alçar-se. I plana un dubte: abandonarà Montilivi o hi continuarà? Ningú n’aclareix res.

L’Espanyol comença a fer cara de malalt. Després del naufragi de San Mamés, els blanc-i-blaus van demostrar davant del Sevilla (0-2) que continuen arrossegant problemes estructurals difícils de curar. Una imatge preocupant a les portes d’una setmana incòmode, amb un desplaçament a Galícia per debutar a la Copa, i d’un derbi davant d’un Barça en forma que, a més, tindrà una setmana neta després del Clàssic.

Ivan Rakitic viurà amb el cor dividit el Barça-Sevilla d'aquest diumenge. Per a ell, el Barça és club amb qui va guanyar la Champions, on va viure "el millor futbol" i on encara té bons amics. Sevilla és, com al futbolista croat li agrada dir, casa seva. Als 36 anys i després d'una breu experiència de sis mesos a l'Aràbia Saudita, on se'n va passar la meitat lesionat, ara és un dels pilars del Hadjuk Split, l'equip líder de la lliga croata, entrenat per Genaro Gatusso i amb una de les aficions més fidels del país amb més de 122.000 socis i sòcies. Abans d'un enfrontament en què admet que "si algun partit ha de perdre el Barça, que sigui contra el Sevilla", Rakitic atén l'ARA per telèfon.

72 hores després de divertir-se, el Girona va posar-se la granota de fer feina. El que fa sempre, vaja, perquè res no li ha arribat mai de franc. La cantarella que deia que tot el que passava a Montilivi era gràcies al Manchester City, si ja no colava abans, ara encara cola menys. Competint sota un calendari terrorífic, amb visites al Benito Villamarín, el Cívitas Metropolitano i el Sánchez-Pizjuán en tres dels primers quatre partits, i amb el repetitiu mantra de comparar la temporada passada cada dos per tres, un fet que a Míchel el té ben fart, els gironins estan oferint un nivell altíssim. Té molt bona pinta aquest any, també. La segona victòria consecutiva contra el Sevilla (0-2), permet estabilitzar l'equip en la zona alta de la classificació.

Les dues cares d'aquest Barça del qual Xavi Hernández s'acomiada després del darrer cop de volant de Joan Laporta van protagonitzar el triomf blaugrana al Sánchez Pizjuán (1-2). Robert Lewandowski (35 anys), símbol d'un club que només pot permetre's estrelles que van de baixada, i Fermín López (21 anys), una de les apostes pels joves del tècnic egarenc, van ser els protagonistes d'una nit estranya en què, almenys, Xavi i el seu cos tècnic poden acomiadar-se amb el gust de la victòria.

Diuen que abans de morir cal fer tres coses: plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. Per a Artem Dovbyk, no. Dovbyk només pensa en fer gols. Mentre altres compleixen aquests objectius, el davanter ucraïnès forada xarxes. En el triomf contra el Sevilla (5-1) va fer un hat trick en sis minuts, un fet que no només li va permetre al Girona mantenir el lideratge de la Lliga amb un punt d'avantatge respecte al Madrid (amb un partit pendent, això sí), sinó que va fer possible que els gironins superessin el seu rècord de punts a Primera Divisió. I això que queden disset jornades.

"Verticals. Dos tocs mínim per jugador. Finteu, finteu. Jugueu com al carrer", demanava Míchel Sánchez als seus futbolistes durant la primera pausa d'hidratació a Sevilla, on el Girona va confirmar el seu millor inici a Primera, amb set punts de nou (1-2). Míchel s'està fent viral molt sovint, últimament, des que les càmeres entren a tot arreu i emeten les seves xerrades. Les consignes valen un imperi.

El Sevilla no guanya la Supercopa d'Europa des que el 2006 va derrotar per 3-0 el Barça a l'estadi Lluís II de Mònaco en una gran nit del malaurat Antonio Puerta que va significar el principi del final del Barça de Ronaldinho. Des d'aleshores ha plogut molt i el conjunt andalús havia perdut les següents cinc finals que havia disputat de la competició. I, aquest dimecres, ha sumat la sisena decepció a l'estadi Georgios Karaiskakis d'Atenes, on ha perdut a la tanda de penals (5-4) davant el vigent campió de la Champions League, el Manchester City del català Pep Guardiola, després de finalitzar el partit amb un 1-1.

Ho va tenir a prop, força a prop, però un penal absurd, el canvi de Darder i una nefasta actuació del VAR va privar l’Espanyol d’aconseguir la gesta que necessitava al Sánchez Pizjuán (3-2). L’Espanyol va marxar de Sevilla amb les mans buides, després de deixar escapar un partit que guanyava quan quedaven vint minuts per al final, però amb la sensació d’haver trobat el camí per capgirar una situació molt complicada, tot i no ser irreversible. 

En cada enfrontament davant del Sevilla, rival d’aquest dijous (19.30 h, DAZN), l’Espanyol es pregunta què hauria estat del seu futur si hagués guanyat la fatídica tanda de penals de la final de la UEFA del 2007. Set anys abans, el maig del 2000, els blanc-i-blaus es trobaven en una posició més còmoda que la dels andalusos: mentre celebraven la seva tercera Copa, el Sevilla confirmava el seu quart descens a Segona. 

Per una cosa o per una altra, el Girona sempre ha acabat els últims anys patint. Sigui pel descens a Segona o pels tres intents seguits de tornar a l'elit, el conjunt gironí no ha tingut gaire temps per assaborir la seva situació. O, com se sol dir, de viure el moment. Sempre amb l'aigua al coll, mirant-se les classificacions amb una calculadora al costat. Els jugadors feien números, com si encara fossin a l'escola. Els costava dormir a la nit. Però aquesta temporada és diferent. El Girona, que també es va imposar a Sevilla (0-2), ara mateix desitjaria que la Lliga no s'acabés mai.

El Girona no només deixa empremta al terreny de joc, com es va poder comprovar en la pallissa al Madrid. També transcendeix en el seu vessant social. L'entitat catalana i l'organització humanitària Open Arms han signat un acord de col·laboració, amb un impacte de visibilitat que s'estima que arribarà a una xifra superior als 6 milions de persones, segons els estudis de les audiències que tindrà l'equip gironí fins al final de la Lliga. Ja en la golejada contra els blancs, l'equip gironí va lluir el logo d'Open Arms a la màniga esquerra de la samarreta, en un partit que va fer la volta al món. L'aliança permetrà que els programes educatius que difonen les dues entitats es facin de manera conjunta. Aquesta acció s'afegeix a les ja conegudes, com el foment del català o la cura dels animals de companyia, amb Gosbi com a patrocinador principal.

El Barça fa camí, amb pas ferm i segur, cap al seu destí. Deia Josep Maria Espinàs, l’home que va posar lletra al Cant del Barça i que va ser acomiadat al Camp Nou, que a la vida els plaers són una barreja d’ingredients. I així camina el Barça de Xavi, barrejant actuacions boniques amb altres de sofertes, ara gaudint, ara patint. Contra un Sevilla molt defensiu, van ser tres herois poc esperats, Kessie, Jordi Alba i Raphinha, els que van permetre que l’equip de Xavi ja tregui vuit punts al Reial Madrid. Si el primer temps va ser una tortura, el segon va ser una festa.

El destí ha tornat a assenyalar Yangel Herrera, l’àngel d’un Girona salvat per la campana. A aquest equip el persegueix el mal, jornada rere jornada, de concedir gols al contrari amb massa facilitat. Perquè ja sap fer-ne, també. De fet, en aquest sentit als gironins només els superen el Barça i el Madrid. Quan defensivament ets tan dèbil, un cop et sonarà la flauta i dos potser també, però temptar més la sort és una bogeria. Contra això, només queda una actitud impecable, la que llueix un equip que davant del Sevilla ho ha tornat a fer: ha guanyat al límit del temps (2-1) i ha fixat el rècord de partits invicte del club a Primera, que queda establert en set jornades.

Oriol Romeu és un futbolista diferent. “Igual en percentatge sí que surto del tòpic, però jo he conegut molts futbolistes curiosos, amb ganes de portar coses rutinàries i fer-les normals. Hi ha molta gent que es comporta com jo. Tenim traça per jugar a futbol, però també som moltes altres coses”, confessava el migcampista del Girona en una entrevista recent a Catalunya Ràdio. Aquest dissabte, i un cop completa la seva sanció, tornarà a la titularitat de l’equip de Míchel en la visita del Sevilla a Montilivi (16.15 hores, Movistar LaLiga).

Agents de la Policia Nacional han identificat aquest dissabte a sis persones presumptament involucrades en els aldarulls entre seguidors del Reial Mallorca i el Sevilla, que s'han produït 40 minuts abans del partit de futbol que enfrontava ambdós equips a l'estadi de Son Moix.

L’Espanyol ha après amb Diego Martínez que la rendició no és una opció. Els blanc-i-blaus han estat a punt d’aixecar un partit que perdien 0-3 just abans del descans contra un Sevilla que ha hagut de patir de valent per ressuscitar a Cornellà-El Prat (2-3). Respira Julen Lopetegui a costa d’un Espanyol que s’ha quedat a les portes d’esgarrapar un punt segurament en el pitjor partit com a espanyolista de Leandro Cabrera. L’uruguaià ha sortit a la fotografia de dos dels tres gols visitants en una tarda per oblidar en què no ha parat de cometre errades.