Una vintena de persones s’ha concentrat aquest dilluns davant el centre de salut de Santa Catalina en una acció convocada per l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública per defensar l’Atenció Primària i denunciar el que consideren un empitjorament progressiu de l’accés al sistema sanitari, lligat al col·lapse del servei, a la llarga demora per ser atès i al cansament dels professionals sanitaris.

L’Atenció Primària a les Illes Balears acumula demores que, segons un estudi de l’Asociació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Baleares (ADSPIB), afecten de manera significativa l’accés dels pacients a les consultes mèdiques. L’entitat denuncia que gairebé la meitat dels usuaris han d’esperar més de set dies per aconseguir cita amb el metge de família.

Els centres de salut d'Atenció Primària de les Balears varen atendre 29.938 persones amb un diagnòstic de depressió l'any passat, una xifra molt semblant a les del 2024 (30.479 pacients) i 2023 (29.917 pacients) –el 13 de gener es commemora el Dia mundial de la lluita contra la depressió. Els serveis d'Urgències atenen més de 600 persones a l'any per depressió. El 2023 hi va haver 507 ingressos a causa d'aquest trastorn, segons les dades que ha publicat aquest dilluns la Conselleria de Salut. La depressió és una de les principals malalties mentals i una causa de discapacitat que afecta 300 milions de persones en el món. Entre un 8% i un 15% de les persones patirà al llarg de la vida un episodi de depressió, ha informat l'agència EFE. La darrera enquesta de Salut d'Espanya reflecteix la prevalença de la depressió severa a les Illes: un 8,93% (unes 112.000 persones), mentre que la mitjana estatal és un 8%.

El Servei de Salut (IB-Salut) ha posat en marxa el Projecte Àuria, una iniciativa destinada a reduir les pràctiques mèdiques que aporten poc valor –aproximadament entre un 20‑40% de les intervencions realitzades a Atenció Primària– i a centrar l’atenció en tractaments i procediments que ofereixin millors resultats de salut i més seguretat. Les pràctiques de baix valor són proves, tractaments o intervencions mèdiques de dubtosa utilitat perquè no se n’ha demostrat l'eficàcia, poden generar efectes adversos o tenen una relació cost-benefici desfavorable. Segons Txema Coll Benejam, coordinador del projecte, “la col·laboració entre professionals i pacients és clau per revertir aquestes pràctiques innecessàries”.

Les Balears són la comunitat amb més dèficit de pediatres d'Atenció Primària. Les Illes tenen un 58,2% d'aquestes places sense cobrir als centres de salut, segons les darreres dades del Ministeri de Salut. D'aquesta manera, gairebé la meitat de la població infantil balear no té un pediatre assignat en el seu centre de salut.

El nombre de pacients positius en ketamina va augmentar l'any 2024 a les Illes un 157% respecte del 2023. Entre els serveis d'Atenció Primària de Mallorca, principalment a les Unitats de Conductes Addictives (UCA), i les Urgències de Son Espases, es varen atendre 206 pacients positius en ketamina, mentre que l'any anterior se'n varen registrar 80 casos, segons la informació recollida pel responsable del laboratori de toxicologia i farmacologia de Son Espases, Bernadí Barceló. El 80% dels pacients atesos que han consumit ketamina tenen entre 18 i 40 anys, el 16% en té més de 50 i el 4% són menors de 18.

L'accessibilitat al sistema de salut, sobretot a l'atenció primària, ha estat i és un dels grans camps de batalla i, alhora, una oportunitat de millora amb gran repercussió en el conjunt de la ciutadania. Però per afrontar aquest repte cal primer fer algunes consideracions importants des del meu punt de vista. Per exemple: la proposta dels actuals responsables de Salut de reduir l'accessibilitat de l'atenció primària al fet que el metge de família atengui els ciutadans que ho sol·licitin en un màxim de 48 hores, és, com a mínim, simplista. Per què?

L'any 81 vaig acabar la llicenciatura de medicina i cirurgia. Era sis anys després de la mort del dictador i un any després del reial decret que enunciava els traspassos en matèria de sanitat a la Generalitat de Catalunya.

Si teniu fills en edat escolar segur que algú de la seva classe, si no ha sigut el vostre fill o filla, ha contret aquest curs una pneumònia, i el més probable és que hagi sigut una pneumònia atípica, és a dir, causada, com el seu nom indica, per microorganismes menys habituals –generalment el Mycoplasma pneumoniae.

L’adolescència és una època de canvis. A tots els nivells. També pel que fa a l’assistència mèdica, ja que, al nostre país, està previst que l’atenció mèdica per part del pediatre sigui fins als catorze anys (malgrat que no hi ha cap llei que en marqui l’obligació). A partir d’aquesta edat, el referent de salut sol passar a ser el metge de família, les consultes de seguiment no són tan habituals i les preocupacions o afectacions de salut dels nostres joves també varien d’acord amb la seva etapa vital.

La intel·ligència artificial (IA) ja fa temps que ha sortit del laboratori i avança a passos de gegant. La nostra vida quotidiana ja no es pot comprendre al marge d’aquesta revolució tecnològica. La incertesa sobre cap on ens conduirà conviu amb la seva acceptació. Un estudi de l’IE Center for the Governance of Change revela que augmenta el suport a la utilització de la IA i les noves aplicacions tecnològiques, fins i tot en àmbits reservats únicament als humans. Per exemple, un 51% dels europeus o un 75% dels xinesos substituirien els seus parlamentaris per algoritmes d’IA. A Espanya l’acceptació arriba al 66%. Aquestes dades no només mostren el desencís social amb la política, sinó la idea que les màquines poden arribar a fer les coses millor que les persones.

Més de la meitat dels pediatres d'Atenció Primària a les Balears tenen assignades quotes de més de 1.000 pacients, per damunt del màxim estipulat en el Marc Estratègic d'Atenció Primària establert pel Ministeri de Sanitat i les Comunitats Autònomes, segons ha explicat la doctora Concha Sánchez Pina, presidenta de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPAP), i ha recollit Europa Press. Així es desprèn d'una anàlisi que ha fet l'AEPAP de la situació de Pediatria d'AP en el marc de la presentació del 20è Congrés Nacional d'Actualització en Pediatria d'aquesta societat científica, que ha tingut lloc a Madrid.

La intel·ligència artificial (IA) també aterrarà, aviat, als centres sanitaris. Sis centres d'atenció primària (CAP) assajaran l'eina Relisten, que és capaç de transcriure la conversa entre metges i pacients per proposar quins elements són prou importants per figurar a la història clínica. Aquesta prova pilot es presenta aquest dilluns al Mobile World Congress (MWC), segons ha avançat La Vanguardia, i consisteix a incorporar un micròfon a la consulta per captar i enregistrar el que diu el pacient. Així, la conversa es converteix en text, es filtra la informació més rellevant, com els símptomes, els medicaments o dubtes de la prescripció, i es tradueix al llenguatge mèdic. Cinc metges i una infermera assajaran aquesta tecnologia basada en la captació de veu i supervisaran totes les dades recollides abans que s'incorporin a les fitxes mèdiques.

Amnistia Internacional a les Balears ha lliurat més de 400.000 signatures digitals a la Conselleria de Salut per reclamar que dediqui el 25% del pressupost a l'Atenció Primària, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Assumim que una visita al metge no és agradable perquè sempre hi ha incertesa. Sovint ens hi trobem també un professional que es limita a demanar-nos un munt de proves diagnòstiques que, a banda de consumir una quantitat brutal de recursos econòmics i humans, gairebé mai descobreixen cap patologia rellevant. Unes exploracions innecessàries que col·lapsen el sistema i que obliguen aquells qui les necessiten de veritat a esperar anys i panys per fer-se-les.

Les Illes Balears han rebut 12,8 milions d'euros de fons finalistes per a l'Atenció Primària, dels 580 que va anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el míting central del PSOE a València. La partida, com els 38,5 milions per a salut mental anunciats el passat diumenge a Valladolid, s'han repartit entre les comunitats, que són les competents en sanitat.

El PSIB ha assegurat que, en cas de tornar a governar, destinarà 150 milions d'euros a construir nous centres i Unitats Bàsiques de Salut arreu de les Illes, i ha mostrat el seu compromís de recuperar "una demora raonable" en les llistes d'espera en un termini de dos anys. Així ho ha anunciat la número tres del partit al Parlament, i actual consellera de Salut i Consum, Patrícia Gómez, en el marc d'un acte al centre de salut de Son Serra - la Vileta.

Atenció Primària de Mallorca organitza aquesta setmana tota una sèrie d'activitats i tallers informatius amb l'objectiu de commemorar el Dia de l'Atenció Primària, aquest 12 d'abril. En una comunitat, la Conselleria de Salut i Consum ha explicat que la jornada es dirigeix, entre d'altres, als prop de 3.200 professionals que fan feina a Atenció Primària de Mallorca, distribuïts en 46 centres de salut i 86 unitats bàsiques.

La salut mental i la primera infància centraran les XIV Jornades d'Educació Infantil que promou el Consell de Menorca, que es faran a la sala multifuncional del Mercadal els dies 10 i 11 de març. La temàtica genera molt d'interès entre la comunitat educativa d'aquesta etapa que en els últims anys, tant infants com famílies, s'han incrementat significativament les dificultats per trobar el benestar.

Són les nou del matí, fa una hora que fa feina i la infermera Marina Alomar ja ha atès dos pacients a domicili. Ara, surt del centre de salut de sa Torre, a Manacor, per anar a dues cases més. Primer, pica la porta d’una usuària jove que està en cures pal·liatives, a qui ha de curar una ferida i hi va cada setmana, però com que no hi és, va cap a casa de na Francisca, una dona de 85 anys a qui fa el control rutinari i li posa la dosi contra el covid. Li obre la porta i parlen amb la confiança dels que es coneixen de fa estona. Alomar li pren la tensió i la vacuna mentre li fa preguntes per saber com està. “Tot és més fàcil quan ja coneixes la teva població. Tens una visió més àmplia de com estan i què és realment allò que necessiten”, diu la infermera.