Servidor, que ja ha posat un sis davant la xifra que diu la meva edat, fins ara li he sortit barat al sistema públic de salut. Si compt totes les atencions, proves, tractaments i intervencions que m’han fet al llarg de la vida, com que afortunadament no han estat gaires, el balanç econòmic li surt favorable a l’IB-Salut. Però no ho negaré: he començat a tenir cosetes. Foteses sense importància, peces que desgasten per l’ús continuat de la maquinària. I com que val més prevenir que guarir, he començat a passar unes quantes itevés. 

El Sindicat de Metges de les Balears (Simebal-CESM) manté la vaga prevista per a la setmana que ve, del 27 al 30 d'abril, contra l'esborrany de l'Estatut Marc davant la falta d'acord amb el Ministeri de Sanitat. Els aturs, els tercers enguany, es mantenen després de les diferents reunions mantingudes amb el Ministeri en relació amb les reivindicacions del Comitè de Vaga, centrades en la consecució d'unes condicions laborals dignes per als metges i la garantia d'una sanitat pública de sanitat, ha assenyalat Simebal en una nota de premsa recollida per Europa Press.

L’Hospital Universitari Son Espases ha començat a reprogramar cirurgies no urgents i a reforçar el personal del servei d’urgències arran del pic de demanda assistencial registrat des de dimecres, una situació que també ha obligat a revisar l’activitat prevista per a la setmana que ve.

Un total de 17.075 pacients estaven en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica a les Illes Balears en acabar el 2025, segons les darreres dades publicades pel Ministeri de Sanitat en el marc del Sistema Nacional de Salut.

L’Atenció Primària a les Illes Balears acumula demores que, segons un estudi de l’Asociació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Baleares (ADSPIB), afecten de manera significativa l’accés dels pacients a les consultes mèdiques. L’entitat denuncia que gairebé la meitat dels usuaris han d’esperar més de set dies per aconseguir cita amb el metge de família.

El debat sobre la situació de la sanitat a les Balears ha arribat aquesta setmana al Parlament de les Illes Balears, però les afirmacions fetes durant la sessió han generat la resposta de Metges del Món. L’entitat ha denunciat que s’han difós idees errònies sobre l’atenció sanitària a la població migrant i ha advertit que algunes intervencions es basen en “falsedats” o en el desconeixement de la realitat.

El Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) ha incorporat 895 professionals sanitaris que no han hagut d'acreditar el coneixement de català des que el Govern en va eliminar el requisit el 2023. Aquesta xifra representa prop d'un 6% del total de la plantilla pública i augmentarà a mesura que es convoquin places noves.

Centenars de metges s’han manifestat aquest dijous horabaixa pels carrers del centre de Palma en el marc d’una nova setmana de vaga convocada a tot l’Estat per reclamar millores laborals i un estatut específic per al col·lectiu.

Cada vegada que l'extrema dreta parla de llengua, convé traduir el seu discurs. Quan diu flexibilitat, vol dir eliminació; quan parla d'eficàcia del servei públic, vol dir que els ciutadans ja no podran exercir els seus drets lingüístics; i quan qualifica els certificats de català de titulito excluyente, el que realment els molesta és que la llengua pròpia d'aquest país continuï tenint presència a la vida pública.

Víctor Madera Núñez (Oviedo, 1961) és, des de fa uns anys, en boca de tothom. El president de la Quirón s’ha convertit en el gran magnat de la sanitat privada a Espanya, que tant s’afavoreix de planejaments urbanístics per construir un hospital privat a Madrid com treu de la runa castells, palauets o finques de mig Estat. De la seva Astúries natal fins a les Illes, on ja són desenes les propietats que ha comprat al llarg de la darrera dècada.

En els darrers 25 anys, la sanitat pública de les Illes Balears ha viscut una transformació profunda marcada per la construcció de nous hospitals, el tancament del vell Son Dureta, la modernització tecnològica i l’impacte brutal de la pandèmia del covid-19. Des de finals dels anys noranta fins avui, el mapa sanitari balear s’ha redibuixat completament i ha configurat el sistema que coneixem ara.

La Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB ha alçat la veu davant la imminent implantació d’estudis d’Infermeria i Fisioteràpia en universitats privades a les Balears sense una planificació conjunta amb la universitat pública ni amb el sistema sanitari. En un comunicat. la Junta de Facultat adverteix que la formació de professionals sanitaris “ha de respondre a un disseny de país i de comunitat autònoma, i no a una simple oportunitat de negoci”.

La vaga de metges contra la reforma de l'Estatut Marc proposat pel Ministeri de Sanitat ha obligat a reprogramar al llarg d'aquesta setmana un total d'11.538 consultes i 316 operacions al conjunt de les Balears.

Arrenca la tercera aturada del 2025 del col·lectiu mèdic –que es prolongarà fins divendres–, convocada a tot Espanya en protesta contra l’esborrany de l’Estatut Marc del Personal Estatutari del Sistema Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat. Segons el sindicat Simebal, el seguiment de la primera jornada a les Balears ha estat “molt massiu”, especialment als hospitals, amb un 85% de participació i fins al 100% a Anestesiologia. A Atenció Primària, en canvi, s’ha situat entre el 65% i el 70%, un fet que el Simbeal ha atribuït a la pressió assistencial per la grip.

Metges del Món ha registrat un total de 695 barreres per accedir a la sanitat a les Balears al llarg de l'any 2025, 304 de les quals han estat administratives; 244, informatives; 65, culturals; 52, econòmiques, i 30, físiques. Aquest divendres, l'entitat ha organitzat una jornada anomenada 'Sanitat universal? Barreres per a l'accés a la sanitat pública a les Balears' a la Universitat de les Illes Balears, en la qual ha donat a conèixer aquestes dades.

El temps d’espera mitjà per sotmetre’s a una operació a les Illes Balears ha superat per primera vegada els cent dies, després de situar-se en 104,6 el 31 d’octubre, xifra que suposa un increment del 8,3% respecte de fa un any.

L'obsessió de Vox per eliminar la llengua pròpia de les Illes Balears a tot arreu i les concessions del PP a canvi del suport de l'extrema dreta als pressupostos dibuixen situacions normatives que freguen l'absurd. Resulta que a la Cambra autonòmica ha aprovat dues vegades en tan sols un mes la mateixa cosa a dues lleis diferents: eliminar el català com a requisit no tan sols als metges i sanitaris —amb el pretext que no volien venir a les Balears per aquest motiu—, sinó per a tot el personal sanitari de qualsevol departament de Salut, amb l'excepció dels administratius i funcions similars.

La crema de sol és un element bàsic que la majoria de les persones duen dins la motxilla quan van a la platja. Ara bé, no fa tants anys, quan la gent anava a la mar s’untava amb crema hidratant o amb oli. “Ens posaven crema Nivea, la que és oliosa, moltes capes, i literalment ens fregíem”, explica Marga Darder, que té 53 anys. Els anys han passat i les tecnologies i la conscienciació han evolucionat a mesura que s’han conegut els riscos de la radiació. Però la pell té memòria i recorda el mal que se li ha fet.

Els processos de reproducció assistida tenen un impacte emocional, físic i econòmic. Parlem amb dones sobre com han viscut aquest periple.