A la Fundació Vila Casas no s’haurien imaginat mai que celebrarien el vintè aniversari del gir de la institució de l'àmbit de la salut cap al de l’art en un moment com l’actual, en què la medicina i els efectes beneficiosos de la cultura són tan presents. La celebració té el format tradicional d’una exposició però no ho és el contingut, ja que inclou un centenar d’obres fetes en el moment excepcional de l’estat d’alarma que van demanar a un centenar d’artistes per penjar-les a la seva web i fer menys dur el confinament. Les van batejar com a càpsula i a l’exposició estan organitzades per estricte ordre de recepció. La primera peça i l’última evoquen, respectivament, la necessitat de reconnectar-se amb un mateix i l’amor i l’humor com a eines de supervivència: Eulàlia Valldosera els va enviar un autoretrat amb una llàgrima cristal·litzada amb tots els colors de l’arc de Sant Martí i Carlos Pazos un altre autoretrat en què recrea amb la seva dona la imatge romàntica de La dama y el vagabundo menjant-se un espagueti. “L’atzar va voler que fos l’última obra que vam rebre, i ens va semblar molt bé acabar amb una nota simpàtica, provocativa, subversiva”, afirma Àlex Susanna, el director d’art de la fundació i el comissari de la mostra juntament amb Mercè Vila, coordinadora artística de la institució. Per reblar la celebració, a la fundació fan dues jornades de portes obertes avui i demà.