"Per arribar al poder estan pagant amb els drets de tots”. La frase, dirigida al PP, del portaveu socialista, Patxi López, resumeix el to del debat pel qual va optar ahir el PSOE. A l’atac des del primer moment, l’exlehendakari va marcar en vermell ràpidament els seus rivals –PP i Vox– en un intent de reiniciar les enquestes, que des de dilluns han ampliat la distància entre socialistes i populars. El fracàs de Pedro Sánchez en el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo obliga el PSOE a intentar aprofitar qualsevol oportunitat per tornar al mantra de la remuntada, encara que sigui en un debat deslluït sense presència dels principals líders estatals.

El plató d'IB3 Televisió ha acollit aquest diumenge el debat dels caps de llista al Congrés per les Balears a les eleccions estatals que es duran a terme el pròxim 23 de juliol. La cita ha començat puntualment a les 21.40 hores i ha estat moderat pel periodista Xavier Garcia Tur. Els caps de llista, José Vicente Marí Bosó, del PP; del PSIB-PSOE, Francina Armengol; el número u de Sumar Més, Vicenç Vidal, i el candidat de Vox, Jorge Campos, han exposat els seus posicionaments i han debatut entre ells en un debat estructurat en quatre blocs temàtics en què han aparegut qüestions com el model d'estat, l'economia, el finançament, l'habitatge, la sanitat, el medi ambient, l'educació i la cultura.

Dilluns, a les onze del matí, es feia pública la proposta de Pedro Sánchez de dur a terme sis debats per enfrontar-se al seu principal rival del PP, Alberto Núñez Feijóo. L’anunci agafava per sorpresa les presentadores dels magazins matinals espanyols. A Espejo público, després d’explicar que havien violat quinze gallines a Jaén i de presentar-nos la joveníssima parella de l’alcalde de Madrid, Susanna Griso comunicava la notícia. Davant l’astorament dels seus tertulians, la presentadora va entendre que la seva cadena podia sortir-ne beneficiada: “Los debates siempre son bienvenidos”, anunciava. I aclaria que Atresmedia ja s’havia ofert per acollir un debat. Dimarts, en la mateixa línia, Antonio García Ferreras considerava a Al rojo vivo que els debats haurien de ser obligatoris i que tots els candidats haurien de presentar-se voluntaris a fer-los. En aquest sentit, els dos presentadors del grup de comunicació tenien assumit que ells mateixos formen part de l’espectacle de la política i que si es fan els sis debats participaran de la festa.

El darrer debat electoral entre els candidats a les eleccions autonòmiques, organitzat per la Cadena Ser aquest divendres a Palma, ha causat una gran polèmica per unes paraules que ha pronunciat l'aspirant per part d'Unides Podem (UP), Antònia Jover. En el darrer bloc del debat, referent als pactes electorals, Jover ha retret la reforma de la llei del 'només sí és sí', impulsada pel PP i el PSOE després del degoteig de rebaixes de condemnes a agressors sexuals. "Vostè ha robat drets a la seva filla, però no es preocupi, que els hi tornarem a donar", ha expressat.

Entres a tuiter i tots els caps de premsa no oficials et venen l’article: els de la Colau, que si anava de vermell foc i va estar progressistíssima, els d’en Trias, que això sí que és un alcalde, els d’en Collboni, que quina seguretat i quina modernitat, els d’en Maragall, que no hi ha color, que és qui més coneix, estima i entén Barcelona; els de la Parera, que si... sí, que fora Colau, i fins i tot els de la Grau, que quina dona tan bilingüe i tan poc supremacista, escolti.

Els tres partits del Pacte, i especialment la candidata socialista Francina Armengol, han centrat bona part del debat a llançar atacs contra la líder del PP, Marga Prohens. Conscients que és l'enemiga a batre, pràcticament no han gastat temps en alertar dels possibles pactes amb l'extrema dreta, sinó que han intentat desmuntar les polítiques del PP, una actitud que també ha tingut Patricia Guasp, que competeix pel mateix electorat. Els representants del PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem han mostrat un perfecte alineament en aquesta qüestió i, tot i que Josep Castells (Més per Menorca) ha fet unes quantes crítiques al Govern, en el minut final ha deixat clar el posicionament: "Triam entre el model del passat i el del futur".

Vista l'agenda de Barcelona de l’última setmana es fa difícil negar que la capital catalana té molt poder. Des del Sant Jordi més massiu de la història fins a l’apoteosi de Bruce Springsteen, passant per l’exposició Digital Impact al Dhub, la dansa de Lia Rodrigues al Mercat de les Flors i la Filharmònica de Berlín amb l’Orfeó Català a la Sagrada Família, la setmana ha mostrat la indubtable capacitat d’atracció de la ciutat. Però fins a quin punt Barcelona necessita vendre’s com a marca global o més aviat necessita protegir la seva personalitat, caràcter i identitat? Aquesta és una pregunta clau autoformulada per Elisenda Alamany (ERC) i és un marc en què tots els partits s'han mogut amunt i avall per definir el seu model de ciutat en el debat preelectoral sobre cultura que han organitzat aquest dimarts l’ARA i l’Ateneu Barcelonès.

Primer debat electoral entre els candidats a les eleccions autonòmiques de pràcticament tots els partits polítics amb representació –llevat de Més per Menorca i la coalició formenterenca d'esquerres–, amb Francina Armengol i Marga Prohens assegudes una devora l'altra. Lluny de ser un avançament de certa proximitat, s'han vist dos models pràcticament contraposats en totes les àrees que s'han tractat: habitatge, sanitat, educació, llengua, economia i turisme.

Finalment, no hi haurà un cara a cara a IB3 entre les candidates del PSIB i PP, Francina Armengol i Prohens, poc abans de les eleccions autonòmiques del 28 de maig. Segons ha explicat el mateix ens públic de radiotelevisió en un comunicat, la Junta Electoral Provincial creu que el fet de diferenciar debats amb l'afavoriment de les formacions majoritàries (PSIB i PP sumen 35 diputats dels 59 totals) vulnera els principis de pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa.

Dilluns a la nit, el 24h de RTVE oferia el debat de Canal Sur entre els candidats a la Junta d’Andalusia. Un debat a sis bandes moderat per dos professionals de la cadena, Blanca Rodríguez i Fernando García. Una vegada més, un duet de periodistes per fer una feina que pot fer un de sol.

Un plató majestuós i una mica recarregat acollia el gran debat electoral entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen. Des de bon començament ja els vam veure asseguts cara a cara, molt a prop l’un de l’altre, en unes taules daurades. Els colors de la bandera francesa eren omnipresents en el decorat i la tricoleur feia acte de presència tant en els plans generals com en els plans dels candidats. Una fotografia nocturna del Palau de l’Elisi de fons recordava la destinació del guanyador. Sempre i en tot moment, dos requadres a la part inferior de la pantalla incloïen els intèrprets del llenguatge de signes. El debat el moderaven Gilles Bouleau i Léa Salamé. El duet era innecessari per les dinàmiques del debat però la parella equilibrava aspectes més estètics: paritat de gènere i paritat mediàtica. Bouleau és de TF1, una televisió privada, i Salamé, de France 2, la cadena pública. Tots dos van mantenir un rol discret per marcar els temps i separar blocs. Des del primer minut Le Pen va delatar-se com la candidata més fràgil. Quan els presentadors van iniciar la transmissió, la líder de l’extrema dreta va començar el seu discurs sense esperar el tret de sortida, la ràfega musical i el cronòmetre. Una engegada fallida que la va obligar a tornar a començar després que els presentadors li advertissin que s’havia precipitat. Macron somreia. 

En una campanya marcada per la pandèmia és lògic que el candidat a la presidència de Catalunya que fa només unes setmanes exercia el càrrec de ministre de Sanitat, el socialista Salvador Illa, concentrés la majoria d’atacs. També perquè els candidats independentistes van pugnar per ser l’anti-Illa més efectiu per mobilitzar els seus votants. I, en el flanc unionista, perquè gairebé tots els partits tenen vot fronterer amb un PSC que aspira a aglutinar el vot antiindependentista. Aquesta dinàmica va ajudar Illa a ser el centre del debat i a poder presentar-se com un presidenciable creïble amb l’objectiu de “rescatar Catalunya dels independentistes”.

El debat de vicepresidents entre Mike Pence i Kamala Harris passarà a la història per dos elements que no tenen res a veure amb la política: els inútils separadors de plexiglàs que presumptament protegien els dos candidats de contagiar-se, i la mosca que es va aturar durant dos minuts i tres segons sobre els cabells de Mike Pence. Visualment, en aquest debat, hi havia una imatge casual però meravellosa. Quan punxaven les càmeres situades darrere de Pence o Harris, els polítics quedaven reflectits en el plexiglàs del seu rival. Cinema pur. L’instant, que semblava inspirat en un pla d’una pel·lícula de Douglas Sirk, convertia aquesta duplicitat del candidat en un simbolisme poètic, una metàfora de la veritat i la mentida que amaga la política, potser.

No he estat mai gaire seguidor de la Mafalda, per bé que al meu entorn he vist com es feien panxons de riure amb les reflexions de la nena saberuda que odiava la sopa. Tampoc soc un expert en Quino, però sí que he col·leccionat tots els llibres que ha publicat de vinyetes de futbol. Els volums de Lumen sempre m’han acompanyat de mudança en mudança. Tot i que renegava del futbol, com a argentí es commovia per un gol de Kempes o Maradona. Però, alhora, sabia agafar distància i subratllar les múltiples bestieses d’aquest fenomen social que tanta violència ha generat als estadis del seu país. Considerava, però, que no tot és blanc o negre. Amb River o Boca no s’acaba el món. Si el papa Francesc és de San Lorenzo de Almagro, Quino era d’Independiente de Avellaneda, tot i que no en devia ser gaire si només havia anat al seu estadi a veure dos partits. Quan no s’està del costat dels guanyadors, la manera de veure el món ja és diferent. Una actitud. La d’assenyalar el poder insaciable, les desigualtats socials, les ironies de la vida i denunciar per on s’esberlen les costures del món, en tots els sentits. La sensibilitat ecològica, per exemple, ja era en els acudits de Quino abans que el medi ambient fos a l’agenda dels governs i dels mitjans.

]]>

La Comissió de Debats Presidencials, un organisme bipartidista, ha anunciat que proposarà canvis en les estructures dels dos pròxims debats presidencials que encara queden entre Donald Trump i Joe Biden per evitar escenaris com el d'aquest dimarts a la nit, en què les constants interrupcions i els insults van ser la tònica general del primer cara a cara, especialment per part del president en el càrrec.

]]>