“¿Y cree Ud. que habría que aprobar una reforma del actual Estatut para posibilitar que, sea cual sea el resultado de las elecciones, gobierne el partido que ha obtenido más votos y escaños, como se plantea en los estatutos autonómicos del País Vasco y Asturias?”

Gairebé sis anys després del canvi polític al País Valencià i a les Illes, la reciprocitat d’emissions entre les televisions pròpies dels diversos territoris encara resta pendent. Ens ho recorda la campanya Reciprocitat Ara, que ha hagut de tornar a engegar davant la manca de respostes per part de les administracions. TV3 s’havia vist amb normalitat a tots els Països Catalans, i Canal 9 es rebia a les Illes i al sud de Catalunya. En aquest sentit, la manca de reciprocitat plena és un pas enrere per a un espai lingüístic i cultural ja prou afeblit.

Jordi Muñoz (València, 1979) és un dels politòlegs de referència de l’àmbit sobiranista. Ha trigat dos anys, però al final ha construït el seu balanç del Procés al llibre Principi de realitat (L’Avenç).

Com la resta de la societat, en aquesta pandèmia les escoles i instituts han hagut de fer front i adaptar-se a correcuita a una situació inesperada i desconeguda. El que anem sabent de la resposta del nostre sistema educatiu, gràcies a la recerca de la Sheila González i el Xavier Bonal de la UAB, és que ha sigut molt variable. Trobem des de centres amb un model molt transmissor que han sobrecarregat els infants (i, de retruc, les famílies) de feina, fins a escoles que gairebé van desaparèixer de la vida dels seus alumnes d’un dia per l’altre. I entremig, esclar, molts centres i professionals que s’han adaptat i han treballat intensament per donar una resposta adequada, dins de les possibilitats.

Mirar-se l’actualitat política des de molt a prop, o fins i tot des de dins, té molts avantatges, però també algun inconvenient. La falta de perspectiva pot fer que ens distraguem en les anècdotes i ens oblidem del que és essencial. Un bon exemple d’això és la interpretació que s’ha fet del ple del Parlament d’aquesta setmana als mitjans catalans, espanyols, i de la resta del món. Els detalls procedimentals, que han sigut objecte d’un acarnissat debat al Parlament, són pràcticament absents de les cròniques dels mitjans internacionals, perquè el que és essencial és la convocatòria del referèndum no acordat, i la voluntat del govern espanyol d’impedir-lo per tots els mitjans.

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès es va fundar el 1998 i des de llavors ha viscut un procés de gestació i de creixement dividit en dos períodes. "Durant els primers set anys es va fer un treball d'elaboració dels continguts, més de petit format, amb 300-350 alumnes anuals", ens comenta Pau Pérez a l'entrevista per l'ACN. A partir del 2005-2006, el nombre d'alumnes es va enlairar fins arribar als 1.700 aquest últim curs. L'expansió de l'Escola és, segons els seus directors, fruit de dues mesures essencials. D'una banda, es van integrar a la xarxa d'entitats i institucions culturals per "difondre" mútuament les pròpies activitats, i d'altra banda, es va millorar la qualitat dels continguts i la metodologia.