Una “aventura”. Així descriu Japhet Bruchet, de 29 anys, el recorregut que va fer des del Camerun –el seu país natal– fins a Mallorca, que gairebé li costà la vida. Després de ser víctima de tràfic de persones i patir un segrest pel camí, va acabar embarcat en una pastera que per poc s’enfonsa. El vaixell de salvament Aquarius el va salvar el 2018 i ara fa només set mesos que, a la fi, ha aconseguit l’asil polític a Espanya. 

El Grup Barceló i Iberia s’embutxacaran un màxim de 9,9 milions d’euros nets en el proper any i mig en vols per deportar migrants arribats a l’estat espanyol en situació irregular. Dues de les seves firmes –les aerolínies Evelop, de Barceló, i Air Nostrum, d’Iberia– es presentaren com a Unió Temporal d’Empreses (UTE) a l’oferta del Ministeri de l’Interior per contractar serveis de transport aeri per traslladar estrangers fora de les línies regulars o convencionals, és a dir, de vols de repatriació sota custòdia policial. El govern espanyol li va adjudicar la licitació dia 15 d’abril, però el contracte –que té una durada de 18 mesos– no es va formalitzar fins dia 9 de juny amb els detalls de l’acord.

Ni Espanya ni la Unió Europea han firmat encara un acord oficial amb el Marroc que reguli la deportació de persones interceptades al continent sense tenir els papers en regla. Però l'estat espanyol s'ha convertit en la principal porta de deportacions d'Europa cap al Marroc tant de marroquins en situació irregular com d'altres ciutadans del continent africà amb la mateixa situació. Segons dades de l'Eurostat recollides en l'últim informe de l'entitat en defensa de drets humans Irídia, només l'any passat Espanya va executar més de la meitat d'aquestes deportacions, 6.380 d'un total de 10.350.

Gairebé 600 immigrants que es troben al centre de detenció israelià de Holot, al desert del Nègueb -prop de la frontera amb Egipte-, han iniciat una vaga de fam per protestar contra l'arrest indefinit de set immigrants eritreus després que aquests es neguessin a ser deportats.

Prop de 200.000 salvadorencs hauran de regular la seva situació legal als Estats Units si no volen ser deportats al seu país a partir del 9 de setembre del 2019, una situació que arriba després que el govern nord-americà hagi donat per finalitzat, aquest mateix dilluns, l'estatus de protecció temporal (TPS per les seves sigles en anglès) per als ciutadans del Salvador que van migrar després del terratrèmol de l'any 2001.

“Que els deportats no es moguin i es quedin dins de l’avió! Una persona vindrà a buscar-vos!”, crida un membre de la tripulació de la companyia aèria Turkish Airlines, mentre la resta de passatgers abandonen l’aeronau impassibles. L’avió, procedent d’Istanbul, acaba d’aterrar a l’aeroport de Kabul, com fa cada dia a primeríssima hora del matí. Fins ara en aquest vol regular hi viatjaven afganesos i afganeses amb un cert poder adquisitiu, i estrangers que treballen al país asiàtic -cada cop menys a mesura que la seguretat a l’Afganistan s’ha degradat-. Des d’aquest any, però, el vol de Turkish Airlines també serveix per retornar a l’Afganistan les suposades sobralles d’Europa: afganesos -la majoria són nois joves- que són deportats perquè en teoria “algunes zones de l’Afganistan són segures”. Aquesta és la versió oficial de la Unió Europea.

La delegació de la Unió Europea a Kabul és en un carrer on el trànsit està restringit. Hi ha un control de policia a l’inici del carrer que hi impedeix l’accés de vehicles i els agents escorcollen tothom que vulgui circular-hi a peu. El recinte de la delegació és una fortalesa. Cal superar fins a tres grans comportes d’acer, a més dels preceptius controls, arcs i escàners de seguretat, per arribar a l’interior.