A Francisco Capacete li va canviar la vida un cas a Buenos Aires en el qual es va sol·licitar un habeas corpus –el dret reservat a humans a comparèixer immediatament davant un jutge després de ser detingut– per alliberar un orangutan femella retingut en un zoo en contra de la seva voluntat. "Em vaig trobar amb els grans simis, que pensen i senten", rememora. Llicenciat en Dret per la UIB, es va especialitzar en dret animal el 2012. "Sempre m'han agradat els animals", reconeix. Avui viu de defensar-los.

Malgrat ser un magistrat amb una carrera brillant, Carlos Gómez (Madrid, 1957) no sabia que acabaria dedicant la seva vida a la judicatura. Va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar dos anys després dels assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha. Els seus inicis professionals el varen dur primer a Catalunya, a Santa Coloma de Farners, un lloc d’on hi té molts bons records, i després a Barcelona, on a només 26 anys va exercir com a jutge d’instrucció, una plaça especialment complexa en l’àmbit penal. A Palma va fer feina al Jutjat d’Instrucció número 2 i, posteriorment, va estar a una secció civil de l’Audiència Provincial (abans Audiència Territorial), on va quedar prop de 30 anys. A més d’innovar la pedagogia de la judicatura, ha estat el primer espanyol a formar part del Comitè de Drets Humans de l’ONU (2020-2024). En l’actualitat presideix el màxim òrgan judicial de les Illes Balears, el Tribunal Superior de Justícia.

La sala de vistes de la Facultat de Dret de la UIB fa anys que està a punt, però li faltava un impuls final per dur-hi a terme judicis simulats, que ha arribat sota el guiatge del nou equip deganal encapçalat per la doctora Aina Salom. Serà el pròxim 20 de maig a les 17 h quan alumnes de tercer i quart del grau de Dret, de tercer, quart i quint del doble grau de Dret i Administració d’empreses i també del grau en Relacions Laborals, jutjaran un cas real de robatori amb violència.

Les facultats de Dret han d'adaptar-se a la relació entre la generació Z d'alumnes i la intel·ligència artificial (IA). Aquesta és una de les conclusions d'un nou estudi de la UIB. Aquest estudi escrit per la doctora Margalida Capellà i Roig, professora de Dret Internacional Públic a la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i publicat a la Revista de Educación y Derecho, planteja la urgència d’adaptar la docència a les facultats de Dret a una nova generació d’alumnes que aprèn de manera diferent i amb eines noves, com la IA.

Ramón Riutort, advocat penalista mallorquí, va morir a 73 anys aquest dissabte, 9 de novembre, de matinada. Riutort ha estat un dels lletrats més prestigiosos de Mallorca. El tanatori tindrà lloc dilluns a Son Valentí.

Els professionals i estudiants del Dret a les Illes, el personal d’administracions i institucions o qualsevol professional que treballi en català tenen al seu abast el portal Compendium.cat, una eina gratuïta que aplega un miler de recursos sobre llenguatge jurídic en llengua catalana i que incorpora un apartat específic sobre el dret propi de les Illes Balears.

Katharina Pistor (Friburg, Alemanya, 1963), catedràtica de dret comparat de la Universitat de Colúmbia, és una de les grans expertes a escala mundial sobre com la llei i el dret afecten l'economia. La jurista ha publicat en català el seu últim llibre, El codi del capital (Edicions Saldonar en col·laboració amb la Fundació Irla), en el qual analitza com el sistema financer està sustentat en un grapat d'institucions legals que li donen forma, però que alhora fan possible que es repeteixin les crisis i es perpetuïn les desigualtats.

L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Balears activarà un servei especial d'orientació legal gratuït tant per a les persones que arribin d'Ucraïna a les Illes com per als ucraïnesos que ja resideixen a l'Arxipèlag. Segons han informat en un comunicat, la iniciativa neix com a complement dels serveis d'orientació jurídica que ja existeixen i del torn d'ofici.

Dins les actuacions de la campanya 'La justícia, també en català', la Direcció General de Política Lingüística ha reeditat el llibre Vocabulari de dret, una obra col·lectiva en la qual s’apleguen els termes jurídics bàsics emprats en els estudis de dret i altres branques jurídiques i de les ciències socials que conté 5.947 entrades, amb equivalències en castellà i amb els sinònims i les sigles corresponents en les dues llengües. 

Ho sap tot del renou i, per això, treballa per garantir el dret al silenci. Bartomeu Rosselló és l’enginyer tècnic industrial expert en acústica que, amb Francisco José Ojuelos, signa el llibre Derecho al silencio. Herramientas jurídico-técnicas contra el ruido (Editorial Amarante), un volum dirigit a jutges i missers, però també a qualsevol persona que vegi la seva vida afectada per un renou que sobrepassa la regulació. Avui parlam amb ell de renou i de silenci, tot i que podríem haver-lo entrevistat per molts altres motius: a més de dirigir la seva empresa, Avalua, és fundador i president del Cercle Mallorquí de Negocis i, entre d’altres, cofundador i vicepresident de la Fundació Mare Mar. 

S’ha generalitzat en matèria jurídica un tipus de client ben curiós. Quan algú va a un metge, acostuma a deixar-se aconsellar. És absurd dir-li categòricament al metge: “Curi’m aquest càncer”. El pacient sap que se sotmetrà a un tractament que pot requerir una intervenció quirúrgica i que el seu resultat és sempre incert, malgrat com s’ha progressat en aquesta matèria.

El desembre del 2013 vam denunciar la mort per suïcidi d’un intern del CIE de Barcelona, A.M., després de 12 dies de reclusió a l'espera de ser expulsat a Armènia. La informació dels interns a qui vam entrevistar i la documentació mèdica avalaven que A.M. hauria estat colpejat pels agents i, per aquest motiu, conduït a una cel·la de càstig, en què va arribar a una situació límit que el va empènyer a penjar-se. Els agents policials no van evitar aquell suïcidi, tot i tenir el deure de fer-ho. Aquest no va ser el primer ni el darrer suïcidi en un CIE. El 2014, es va adoptar un protocol antisuïcidis. Tot i així, el 2019, el jutge de control del CIE de València va tornar a instar a aplicar canvis, acte seguit a un altre suïcidi d’un intern. 

A les Illes Balears, hi ha judicis que es fan en castellà malgrat que tots els que hi participin siguin catalanoparlants. De fet, la norma, la inèrcia, és que tothom parli en espanyol en l’àmbit judicial; el català hi és totalment “inexistent”, hi és “marginal”, “residual”. Ho expressen amb aquestes paraules diferents operadors jurídics que formen part de la taula de feina que prepara una campanya per promoure l’ús del català en aquest àmbit, una iniciativa que va néixer directament des del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), presidit per Carlos Gómez. 

Resolucions judicials contradictòries, diferents fórmules legals per imposar restriccions, municipis on es mantenen i d'altres on s'anul·len. Des de l'aixecament de l'estat d'alarma, les situacions han estat múltiples: es va veure en el confinament perimetral del Segrià –primer tombat als jutjats i posteriorment avalat, després que el Govern optés per una altra fórmula legal per tirar-lo endavant–, o en la prohibició de fumar al carrer, avalada en algunes comunitats i tombada en el cas de Madrid. I tot plegat genera "inseguretat jurídica", expliquen en declaracions a a l'ARA el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós i el de dret processal de la mateixa institució Jordi Nieva-Fenoll.

L’exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha fitxat pel bufet d’advocats Cuatrecasas, segons un comunicat de l’empresa. L’exdirigent del Partit Popular serà sòcia i membre del consell d’administració de la primera firma catalana del sector.