Aquest 2024 es compleixen 50 anys de la fundació de dos partits gairebé homònims: la Convergència Democràtica (CDC) de Jordi Pujol i Miquel Roca, i la Convergència Socialista (CSC) de Joan Reventós, Raimon Obiols i Pasqual Maragall. La primera fou la base de CiU, i la segona ho fou del PSC. Tots dos partits han estat els protagonistes de la política catalana en aquestes cinc dècades. Aquesta diarquia ha estat la base del sistema català de partits, no només en l’eix esquerra-dreta sinó també en l’eix nacional: tot i que totes dues formacions eren autonomistes, la CDC de Pujol va posar l’accent en el nacionalisme, mentre que el PSC va acceptar, de facto, la subordinació a la línia política del PSOE. Igualment, així com el pujolisme va tenir una inèrcia lògica cap al centredreta, el PSC va tendir a marcar distàncies amb el nacionalisme reivindicatiu. Com a resultat, Catalunya va viure sota un bipartidisme imperfecte, en què només era possible votar nacionalisme conservador o esquerranisme espanyolista. Les opcions que volien trencar aquesta lògica (PP, PSUC-Iniciativa, ERC) van haver de romandre a la perifèria. El pastís del poder se’l van repartir socialistes i convergents fins a l’arribada del primer tripartit. 

L'expresident de la Generalitat Artur Mas tornaria a convocar eleccions anticipades l'any 2012, malgrat que va perdre dotze diputats, i també tornaria a fer el pas al costat del gener del 2016, tot i que no comparteix algunes decisions de l'expresident Carles Puigdemont com declarar la independència l'any 2017. Ara bé, el que no tornaria a fer ara –o almenys expressa dubtes sobre el tema– és posar fi a Convergència. "El temps m'ha fet dubtar de si vàrem fer bé tancant CDC", assegura l'expresident en el darrer capítol del seu podcast A favor de la política, en què conversa amb la periodista de l'ARA Núria Orriols sobre el llibre Convergència. Metamorfosi o extinció (Angle Editorial, 2023).

L'excomissari corrupte José Manuel Villarejo ha continuat disparant aquesta setmana acusacions sobre l'Operació Catalunya. Així, ha assenyalat en una entrevista a RAC1 diversos suposats confidents del CNI, i un que ha quedat esquitxat és l'exconseller del Govern Felip Puig, polític convergent que va estar en la primera línia política dues dècades, encadenant la darrera etapa de Jordi Pujol amb la d'Artur Mas, per acabar plegant el 2016. Villarejo l'acusa directament d'haver passat informació confidencial al CNI del seu arxienemic del partit Xavier Martorell, excàrrec de la Generalitat. Puig ho ha desmentit "rotundament" i ha negat haver-se reunit mai amb Villarejo.

La Fiscalia vehicula el càstig del cas 3% en les figures d'Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer de Convergència i exgerent del partit, respectivament, en l'època d'Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Són dos dels processats que han negat els fets i la seva participació i per a qui el ministeri públic reclama les penes de presó més altes. Viloca s'enfrontarà a una petició de 21 anys i deu mesos de condemna –un any més si no paga 253 milions d'euros– i Gordó a una de 18 anys i deu mesos, amb 4,6 milions d'euros de multa. Anticorrupció ha presentat el seu escrit d'acusació –avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l'ARA– més de dos anys després que l'Audiència Nacional dictés el processament d'una trentena de persones investigades i una quinzena d'entitats jurídiques, entre les quals CDC i el PDECat. Als dos partits els reclama tres milions d'euros de multa. En total, reclama 374 milions d'euros a tots els actors investigats: 267 a les persones físiques i 107 a les empreses.

L'Audiència de Barcelona, encarregada d'executar la sentència del cas Palau, ha decidit que el decomís de 6,6 milions d'euros que ha de pagar Convergència per haver-se lucrat il·legalment de comissions d'empreses anirà destinat a cobrir les responsabilitats civils de les entitats vinculades al Palau de la Música, primer, després a Hisenda (en concepte dels impostos que no es van pagar degut a l'activitat delictiva) i finalment a l'Estat.

El cas 3% segueix portant cua política, després de l’anunci de la Generalitat que es personarà com a acusació. La causa encara està en fase d’instrucció, per la qual cosa no hi ha cap sentència ni condemna, però sí que hi ha una interlocutòria de l’Audiència Nacional que ha permès conèixer els empresaris, alts càrrecs polítics i companyies sota sospita.

Punt final a la investigació sobre el cas 3%, que queda ja a les portes del judici oral a l'Audiència Nacional. El jutge José de la Mata ha proposat aquest dijous jutjar els exgerents de Convergència Democràtica de Catalunya Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germà Gordó –conseller de Justícia amb Artur Mas–, així com l'exresponsable jurídic de la formació Francesc Sánchez. A més, el magistrat processa també 28 persones físiques i 16 de jurídiques per delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals en el denominat cas 3%, l'estructura posada en marxa per finançar "il·legalment i de manera encoberta" la citada formació política. El magistrat dirigeix la causa, entre d'altres, contra diversos ex alts càrrecs polítics i funcionaris d'administracions públiques de Catalunya, la mateixa CDC, el PDECat, les empreses Teyco, Urbaser, Fundació ACS, Grup Soler Constructora o Copisa.

En un dels molts capítols que inclouen les 500 pàgines de la interlocutòria que posa fi a la instrucció sobre el patrimoni de la família Pujol, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata afirma que el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, va participar en el finançament irregular de CDC. D'acord amb la tesi del jutge, el primogènit dels Pujol hauria avalat personalment tres crèdits a les companyies Hispart, Winner Graph i Altraforma que, en realitat, hauria acabat rebent Convergència. Es tracta de tres empreses prestadores de serveis al partit que, per la data de l'operació, el magistrat creu que es poden relacionar amb la campanya electoral de les eleccions espanyoles de l'any 2000 –segons ha recollit Europa Press i consta en la interlocutòria del magistrat.

Convergència Democràtica de Catalunya emprén el camí final cap a la seva liquidació. Segons ha pogut saber l'ARA, la formació fundada per Jordi Pujol el 1974 ha presentat aquest dijous el concurs de creditors al jutjat mercantil número 9 de Barcelona, amb la represa dels tràmits judicials després del punt més àlgid de la pandèmia. CDC ja va entrar en preconcurs al final del desembre del 2019 i havia de presentar el concurs el 30 de març, ja que la llei concursal dona un termini de dos mesos i un mes més de pròrroga per intentar arribar a un acord amb els creditors. Tanmateix, amb la pandèmia i l'aturada de l'activitat del poder judicial es va frenar el procediment i no ha sigut fins ara que Convergència ha pogut presentar la documentació al jutjat.

L'exconseller de la Generalitat Germà Gordó hauria arreglat pagaments il·legals d'empresaris per finançar Convergència, segons es desprèn d'una conversa que va ser gravada per l'empresari i proveïdor de CDC Joan Manuel Parra, i publicada aquest dissabte per 'El Periódico'.

L’ombra de la corrupció continua perseguint CDC i, per extensió, el PDECat. Nascuda el 2016 en bona part com a tallafoc per fer front al desgast del cas Palau entre les files convergents, la formació que presideix David Bonvehí va veure ahir com el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ampliava la investigació del cas 3% -que investiga el presumpte cobrament de comissions a canvi de l’adjudicació d’obra pública- i incloïa CDC i el PDECat com a persones jurídiques investigades pels delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals. En una interlocutòria feta pública ahir, el magistrat considera que el PDECat és un “mer continuador” de CDC i que, per tant, també és responsable del seu finançament irregular.

El titular del jutjat d'instrucció número 2 de Blanes ha arxivat la investigació sobre les presumptes irregularitats en l'adjudicació dels contractes de la brossa i neteja a Lloret de Mar a l'empresa de Gustavo Buesa, exsoci del primogènit de l'expresident Jordi Pujol. Considera que les proves recollides durant els dos anys d'investigació "debiliten" les acusacions que feien els dos principals testimonis de la causa, un exregidor de l'Ajuntament i un tècnic municipal.