L'eurodiputada de Podem Irene Montero ha carregat contra el Govern balear, al qual ha qualificat de "racista" per nomenar el sotsinspector de Policia Nacional, Manuel Pavón, com a director general d'Immigracions. "Si Prohens vol cercar delinqüents, que comenci pel seu partit", ha dit Montero en declaracions als mitjans aquest divendres abans de participar en l'acte Vagas y Maleantes: insumisión queer contra el fascismo a Palma.

Yolanda Díaz o Irene Montero. Sumar o Podem. Aquesta sembla que és la disjuntiva a l'esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions espanyoles. La formació lila ja ha proclamat formalment que l'exministra d'Igualtat serà la seva candidata i ha convidat formacions que ara estan integrades dins de la coalició de Sumar, com Esquerra Unida, a renegar de Díaz i aliar-se amb ells. El partit de la vicepresidenta segona del govern espanyol no ho ha oficialitzat, però la seva constitució com a tal va lligada a l'objectiu que Díaz tingui una estructura al darrere que li permeti continuar liderant l'espai i repetir com a cap de llista.

A l'oferta de Sumar de fer una llista unitària, Podem hi ha respost una setmana després designant Irene Montero com la candidata a les pròximes eleccions generals. No és cap sorpresa la tria, però sí que és important que s'hagi anunciat quan falten dos anys –teòricament– per a les eleccions. Ni tan sols Pedro Sánchez ha confirmat la seva candidatura. L'exministra d'Igualtat i actualment eurodiputada és considerada el principal actiu polític i líder del partit lila, malgrat que Ione Belarra en sigui la secretària general. El veto que Yolanda Díaz li va imposar a les eleccions del 23 de juliol del 2023 pels errors en la llei del només sí és sí atorga a Montero un estatus especial i ara tota la pressió se situa sobre la líder de Sumar de cara a una eventual negociació. "Els que comparteixen govern haurien de presentar-se junts a les eleccions perquè són els que més a prop estan programàticament", ha apuntat Montero en una entrevista a RTVE. És a dir, ha 'enviat' Yolanda Díaz al PSOE.

Irene Montero (Madrid, 1988) és exministra d’Igualtat i eurodiputada de Podem. Visita l’ARA després de publicar Algo habremos hecho (Navona), en què repassa la història del partit lila i la seva tasca al ministeri.

Per primer cop des del 23-J, els partits espanyols tenen l'oportunitat de mesurar les seves forces al conjunt de l'Estat en una mena de segona volta de les eleccions generals. Els comicis europeus, a banda de ser un plebiscit entre el PP i el PSOE, també serviran per posar a examen les estratègies de Sumar i de Podem, que després de concórrer plegats fa gairebé un any, el 9-J es baten en duel després del divorci de fa uns mesos. La formació de Yolanda Díaz es posa a prova en ple debat intern sobre com encaixar totes les peces que la conformen i després d'encadenar fracassos electorals a Galícia, a Euskadi i a Catalunya. Per a Podem, aquestes eleccions són l'últim baló d'oxigen després de quedar exclosos del govern espanyol, de la posterior trencadissa amb Sumar al Congrés i de no haver obtingut representació en cap d'aquests tres Parlaments autonòmics. ¿Hi ha espai electoral per a tots dos a l'esquerra del PSOE? Poden resistir l'embat dels socialistes si van per separat?

Podem ha anunciat que concorrerà tot sol a les eleccions europees del 2024 i que l'exministra d'Igualtat, Irene Montero, serà la cap de llista, si ho confirma la militància en un procés de primàries. Ho ha avançat la líder del partit, Ione Belarra, durant un acte aquest dissabte amb el lema Ara més que mai, celebrat al Palau de la Premsa de Madrid, per rellançar el seu projecte després de la ruptura amb Sumar i el pas dels seus cinc diputats al Congrés al grup mixt.

De les cares que hi havia el 17 de gener del 2014 al Teatro del Barrio del barri madrileny de Lavapiés en queden poques. Aquell divendres l'espai va quedar petit per presentar el nou projecte polític, Podem, que volia beure de la força del 15-M i "assaltar el cel". Hi eren Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Teresa Rodríguez, Juan Carlos Monedero i Miguel Urbán. De tots ells, només l'exlíder de la formació lila continua defensant el projecte nou anys després. Pel camí, el partit s'ha perdut en batalles estratègiques i caïnites que els han acabat portant a cavar una trinxera que s'ha anat fent més estreta cada dia. Podem ha anat perdent efectius: l'últim, segons ha pogut saber l'ARA, Jaume Asens, després que el partit hagi abandonat Sumar al Congrés, cetificant el trencament amb Yolanda Díaz de la formació que pilota Ione Belarra al costat d'Irene Montero.

Podem no es resigna a quedar desdibuixat en el panorama polític espanyol i aquest dissabte ha fet un acte de reafirmació a Madrid per marcar perfil propi davant la possibilitat de revalidar el govern de coalició. Hi eren les principals cares visibles de la formació, encapçalades per la secretària general del partit, Ione Belarra, i la número dos dels liles, Irene Montero, davant la militància més fidel que els ha acompanyat aquest matí al Círculo de Bellas Artes. La distància amb Yolanda Díaz no s'ha escurçat i Podem ha volgut posar sobre la taula les seves prioritats per afrontar la negociació amb el PSOE. La més destacada, que Irene Montero es mantingui al capdavant del ministeri d'Igualtat. El nom, precisament, que va quedar fora de la candidatura pel 23-J i que va tensar les negociacions amb Yolanda Díaz fins al final.

Mes de juliol negre en crims masclistes: fins a vuit dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles a tot l'Estat. En total, la xifra puja fins a 31 víctimes durant tot aquest 2023 i 1.215 des del 2003, quan es van començar a recollir dades, segons les xifres oficials del ministeri d'Igualtat. Aquest recompte encara no inclou l'última dona de 22 anys assassinada a mans de la seva parella aquest dilluns a Utrera (Sevilla). A Catalunya, només aquesta última setmana hi ha hagut dues noves víctimes per violència de gènere que fan elevar la xifra fins a nou dones mortes aquest any. Davant d'aquest increment de casos, el ministeri d'Igualtat ha reunit aquest dimarts el comitè de crisi sobre la violència masclista i la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, ha fet una crida a "rebutjar" qualsevol violència masclista: "Salva vides". Rosell, a més, també ha alertat d'una dada: tres de les vuit dones assassinades eren menors de trenta anys.

¿Hi ha un feminisme integrador i un altre de confrontació? La resposta a aquesta pregunta es creia superada, però en una entrevista a Onda Cero de precampanya electoral Pedro Sánchez ha contraposat el feminisme integrador de la seva vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb el de la ministra d’Igualtat, Irene Moreno, que assegura que intimida i incomoda molts homes de 40 i 50 anys. Les paraules de Sánchez s’emmarquen en l’estratègia electoral del PSOE de desmarcar-se de Podem, però són la prova més que evident que ha calat el missatge de la ultradreta espanyola contra tot allò que traspuï igualtat, fins i tot en un president que va fer bandera del seu govern feminista i amb més dones que homes.

Costa trobar fotografies recents de complicitat de Pedro Sánchez i Irene Montero. Una de les últimes, de fet, es remunta al 7 de març del 2022, encara amb mascaretes. El president espanyol va acudir a l'acte institucional pel Dia de la Dona que va organitzar el ministeri d'Igualtat i van exhibir una sintonia que no té res a veure amb el qüestionament que el líder del PSOE explicita ara sobre l'encara membre del seu govern. Aquest dimarts, ja amb les llistes electorals tancades, es fa oficial el veto de Sumar a Montero, víctima d'una ofensiva al límit de les regles del joc polític per part de la dreta i ara vilipendiada també des de part de l'esquerra per una tortuosa etapa com a ministra d'Igualtat.

D'una manera no explícita, però sí clara, el PSOE de Pedro Sánchez ha plantejat la greu derrota electoral a les passades eleccions municipals i autonòmiques com un càstig per uns despropòsits que, en realitat, no eren responsabilitat seva sinó d'una part de Podem, concretament de la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Val a dir que aquesta diagnosi és compartida –de manera igualment no explícita, però també clara– per Yolanda Díaz, així com per moltes altres persones del seu entorn polític. Nascuts a començaments dels setanta, Sánchez (1972) i Díaz (1971) no pensen, ni actuen, ni s'expressen com la mil·lennial de manual Montero (1988). Com totes les generalitzacions, el retret generacional –inconsistència, hipersusceptibilitat, incapacitat per afrontar contratemps, etc.– és simplista i injust, però ve de lluny.

Són tristes les històries de desfetes anunciades que no s’ha fet res per evitar-les. Podem ha anat cavant la seva pròpia tomba i ara ja només falta tirar-hi l’última palada de terra. I tanmateix l’explosió social del 15-M va remoure l’escenari polític. Pocs s’imaginaven el que vindria després: un cop d’efecte a les eleccions a europees de 2014 i un èxit rutilant a les generals de 2015 i 2016, superant el 20% dels vots. El règim vivia la pèrdua dels lideratges forts –sovint autoritaris– de González i Aznar que ni Zapatero ni Rajoy varen omplir. Paral·lelament a Podem, feia camí el procés de l’independentisme català que culminaria amb el xoc de 2017. Dos símptomes explícits del desgast del règim del 78, que el 2014 havia viscut l’abdicació del rei patró. Tornem a l’ordre anterior?

"Ens demanàveu un acord i ho hem aconseguit". La ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, no ha tardat gaire a treure pit del pacte assolit amb més de quinze formacions polítiques d'esquerra per concórrer conjuntament a les eleccions generals del 23 de juliol. Tot i que no havien passat ni 24 hores des que el seu equip registrava la coalició, i les tensions amb Podem, la formació amb qui més ha costat que la negociació arribés a bon port, encara es palpaven, Díaz ha sortit amb ganes de celebrar el que defineix com un "gran pacte per a l'esperança", ha afirmat aquest dissabte, en el marc d'un acte per presentar l'acord i acompanyada dels seus, entre els quals destaca el català i històric membre d'ICV, Josep Vendrell.

Les bregues internes entre Yolanda Díaz, per una banda, i Irene Montero i Ione Belarra, per l'altra, per les quotes de poder dins la plataforma Sumar –que concorrerà a les eleccions generals– han generat certes tensions a l'espai a l'esquerra del PSOE al llarg d'aquestes setmanes. Si bé és cert que en aquesta campanya electoral s'ha firmat una treva per enfortir aquestes candidatures progressistes i afrontar les generals del pròxim desembre amb més múscul, hi ha comunitats on s'ha prestat més atenció que a altres, amb Díaz fent campanya per Unides Podem (UP). Aquest és el cas de les Balears, l'única que ha comptat amb la presència de les tres ministres, i també de l'exvicepresident del govern espanyol i actiu mediàtic, Pablo Iglesias.

La secretària d'Acció de Govern de Podem i ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha defensat la necessitat de reforçar el govern de coalició progressista de les Balears i també el d'Espanya: "Necessitam governs progressistes i Unides Podem és la condició de possibilitat perquè existeixin i facin polítiques públiques que garanteixin els drets de la ciutadania". Montero ha fet aquesta consideració durant la seva intervenció, aquest dimecres horabaixa, en l'acte central d'Unides Podem a Eivissa, enfront de prop de 200 persones. L'han acompanyada la candidata d'Unides Podem al Parlament, Antònia Jover; la candidata al Parlament per Eivissa, Gloria Santiago, i candidats a diferents institucions d'Eivissa.

Irene Montero (Madrid, 1988) és ministra d’Igualtat i aquesta setmana ha vist com el Congrés, gràcies a l’aliança entre el PSOE i el PP, li reformava una llei insígnia, la del només sí és sí.  Aquest dissabte ha estat a Barcelona per presentar el llibre de l’advocada Carla Vall, Trenqueu en cas d’emergència (Univers).

L'aplicació de la llei del només sí és sí ha comportat centenars de rebaixes de penes –l'últim recompte està en més de 900– i també la pitjor crisi en el si del govern espanyol de tota la legislatura. El desacord entre PSOE i Unides Podem es va convertir en irreversible ja fa unes setmanes i aquest dijous s'ha consumat. El Congrés ha aprovat la reforma en solitari dels socialistes que pretén aturar les rebaixes de condemnes amb els vots del PP, del PNB i el PDECat; l'abstenció de Junts i l'oposició d'Unides Podem i els socis d'investidura com ERC i EH Bildu (Vox no ha votat). Un esquema que es repetirà la setmana que ve al Senat quan es validi finalment la nova norma. Com s'ha arribat fins aquí? ¿Servirà el nou text per solucionar el problema?

Ni la precampanya electoral per al 28-M ni les previsions demoscòpiques poc optimistes per a l'espai a l'esquerra del PSOE han fet apaivagar el soroll, els atacs creuats i els retrets. Yolanda Díaz i Podem continuen amb les espases alçades per l'encaix del partit lila a Sumar de cara a les eleccions generals i fent evident que la unitat d'aquest espai, a hores d'ara, continua sent una quimera. La vicepresidenta segona i ministra de Treball va sortir a l'atac aquest diumenge contra el partit lila i el seu exlíder, Pablo Iglesias, en una entrevista a Lo de Évole de La Sexta. A Podem li ha faltat temps aquest dilluns per censurar el to de les seves paraules. La pugna creix i ho fa a les portes d'unes eleccions municipals i autonòmiques en què tota l'esquerra es juga mantenir governs tan rellevants com el de Barcelona i el del País Valencià.

La reforma de la llei del només sí és sí està més a prop d'aprovar-se gràcies a l'aliança entre el PSOE i el PP. A la comissió de justícia del Congrés s'ha aprovat aquest dilluns la nova ponència amb el suport dels dos grans partits de l'Estat, a més del PNB i Cs, mentre que Unides Podem, Esquerra, EH Bildu i Vox hi han votat en contra. Junts s'ha abstingut. Socialistes i conservadors han mantingut converses els últims dies i han fet alguns retocs que, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, portaran el PP a votar a favor del text dimarts en comissió i dijous al ple.