El Tribunal Constitucional (TC) avala que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense consentiment patern. El ple del tribunal de garanties, de majoria progressista, ha desestimat per set vots a favor i quatre en contra el recurs de Vox contra diversos preceptes de la nova llei de l'avortament, aprovada l'anterior legislatura. D'aquesta manera, el Constitucional dona el vistiplau al conjunt del text que va impulsar el ministeri d'Igualtat, aleshores encapçalat per Irene Montero, i que va rebre la llum verda del Congrés a mitjans de febrer del 2023.

Derivar a una altra comunitat autònoma una dona que vol interrompre voluntàriament l'embaràs dins dels terminis legals vulnera tots els drets fonamentals. La resolució l'ha dictat el Tribunal Constitucional (TC), que obliga a indemnitzar una dona de Múrcia que va haver de ser traslladada a Madrid amb l'excusa que cap dels facultatius del Servei Murcià de Salut havia demanat practicar avortaments als centres de la regió.

Les Illes Balears són una de les comunitats que més garanteix l'accés a l'avortament: és la comunitat on se'n fan més a través dels serveis públics i tots els hospitals de la xarxa fan aquestes intervencions. Així i tot, el 38% es fan en centres privats. Segons el darrer informe Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE) del Ministeri de Sanitat, que ofereix dades del 2020, aquell any es varen practicar a l'Arxipèlag 2.888 interrupcions, 1.798 de les quals es varen fer dins el sistema públic i 1.082 en clíniques privades.

Les dones que tinguin una regla dolorosa podran agafar-se finalment la baixa. I, segons el ministeri d'Igualtat, la prestació l'assumirà la Seguretat Social. La mesura es debatia entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, i aquesta tarda fonts del ministeri encapçalat per Irene Montero han anunciat que hi havia acord per tirar-la endavant. Però l'anunci ha generat un embolic públic tota la tarda, perquè el que Igualtat donava per tancat, els ministeris socialistes implicats deien que encara s'estava treballant. Per començar, el ministeri amb qui Igualtat negociava la mesura, el de Seguretat Social i Inclusió que dirigeix José Luis Escrivá, ha evitat confirmar-lo. Però tampoc el dona per tancat el departament d'Economia que pilota la vicepresidenta primera, Nadia Calviño. De fet, la ministra va expressar aquest dijous reticències amb la mesura quan va assegurar que "estigmatitzava" les dones.

El govern espanyol està acabant de pactar la nova llei d'interrupció de l'embaràs, que preveu aprovar al Consell de Ministres dimarts que ve. La normativa divideix la coalició en algunes propostes d'Unides Podem, com és el cas de la baixa laboral per regles doloroses, que el PSOE no veu amb bons ulls. Malgrat les discrepàncies, la secretària d'Estat d'Igualtat, Ángela Rodríguez, ha assegurat avui a Palma que la mesura "estarà a la llei" i que serà l'Estat qui assumirà el cost de les baixes "per no crear discriminació en el mercat laboral". El dret a la salut menstrual estarà reconegut en aquest país", ha ressaltat.

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha anunciat aquest dimecres a la Comissió d'Igualtat del Congrés de Diputats que l'executiu espanyol ha iniciat les tasques d'una reforma per derogar la llei de l'avortament del 2015. L'objectiu, segons Montero, és "assegurar que totes les dones tenen dret a decidir sobre els seus propis cossos i que fem tot el possible per assegurar la salut sexual garantint l'accés a l'anticoncepció, a les seves noves formes i a una educació sexual efectiva".

Tenien poc més de 20 anys i sortien al carrer a clamar pel dret al divorci i a l’avortament lliure i gratuït. Algunes ho feien embarassades dels seus primers fills. Eren els últims anys de la dècada dels 70. S’estrenaven els primers ajuntaments democràtics, als barris es creaven vocalies de dones i la lluita feminista començava per reivindicar el coneixement del propi cos. “Anàvem pels barris a explicar què era un clítoris o una vagina. Ningú ens havia explicat res perquè estava prohibida l’educació sexual”, recorda Isabel Pujol. Ella, amb la Montserrat, l’Antònia, la Montse i la Cesca, va fundar el Grup de Dones de Molins de Rei, un col·lectiu feminista que reivindicava els drets de les dones i que va aconseguir obrir un centre de planificació familiar, pioner a Catalunya.

Cristina Cifuentes: prefereriria una llei de terminis