El Barça ha anunciat aquest divendres que ha tancat una emissió de bons per un valor de 424 milions d’euros, fet que li permet refinançar un 40% del deute relacionat amb l’Espai Barça abans del retorn del primer equip masculí al Camp Nou el 10 d’agost per disputar-hi el Trofeu Joan Gamper. Amb la participació de Goldman Sachs, que vehicula l'operació des del punt de vista dels inversors, el Barça ha reconvertit a través de la mateixa estructura financera ja existent un total de 424 milions d’euros de deute utilitzat per a la construcció del nou estadi, els quals tenien un venciment inicial el 2028, cap a una nova estructura que es començarà a retornar l’any 2033 i s’acabarà de pagar el 2050.

Gairebé dos anys després d'acomiadar-se'n, el 28 de maig del 2023, el Barça ja ha posat una data oficial per al retorn al Camp Nou: serà el 10 d'agost per disputar-hi el Trofeu Joan Gamper. Així ho ha fet oficial aquest dimecres el club blaugrana mitjançant un anunci que s'ha difós per les xarxes socials sota el lema "Tornem a casa, vibrem" i en el qual el protagonista és el president Joan Laporta. El Barça, però, encara no ha desvelat quin serà el rival per a aquest partit ni quin nombre de seguidors hi podran assistir (tot i que és una certesa que l'aforament serà reduït). L'esdeveniment servirà de banc de proves de cara al retorn en competició oficial que tindrà lloc setmanes més endavant.

La remodelació del Camp Nou i la generació d'interessos del finançament que està permetent tirar endavant les obres avancen en paral·lel. Aquesta és una de les maneres que tenen de fer negoci la vintena de fons d'inversió que han aportat crèdit perquè el Barça pugui afrontar el seu projecte més important del segle XXI. Segons la memòria del 2024 del fons de titulització de l'Espai Barça, publicada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquesta primavera, el club blaugrana ja porta acumulats 132,4 milions d'euros d'interessos meritats (és a dir, encara no pagats) sense que encara s'hagi amortitzat res. Els primers 46,9 milions es van generar el 2023, i la resta, 85,5, el 2024.

Els moviments trepidants dels futbolistes del Barça en el terreny de joc han deixat pas a les corredisses als despatxos d'Aristides Maillol. Mentre es van tancant renovacions de jugadors, amb la de Lamine Yamal brillant a dalt de tot, al club no es perd de vista l'ombra de la gran espasa de Dàmocles que hi ha a l'horitzó en matèria financera: s'han de tornar uns 800 milions d'euros del finançament de les obres de l'Espai Barça abans del 2028. La xifra resulta dels bons (122,5 milions del primer venciment de l'operació), interessos i préstecs pont. Però aquesta previsió va pel camí de quedar desajustada perquè les obres de l'actiu que ha de permetre tornar els diners del finançament de l'Espai Barça, el Camp Nou remodelat, van amb un retard de gairebé un any.

Amb la gespa provisional instal·lada i les línies del camp pintades, tothom qui mira imatges de la remodelació del Camp Nou té la sensació que ja s'hi pot tornar a jugar a futbol. És just el que vol transmetre la junta directiva, que ha posat el compte enrere per al retorn a l'estadi i està donant tota la pressa del món a Limak perquè enllesteixi la feina aquest estiu. La intenció és tornar el cap de setmana del 9 i 10 d'agost per disputar-hi el Gamper, i convertir el torneig en una "prova pilot" –en paraules del president Joan Laporta. Ara bé, malgrat que les fonts oficials del Barça són molt optimistes amb la possibilitat de complir amb els terminis, la resta d'actors implicats són més escèptics.

Fa cosa d'una setmana que el Camp Nou torna a semblar un estadi de futbol de totes totes. La majoria de seients de les graderies primera i segona estan instal·lats i el terreny de joc ha deixat enrere la maquinària pesada i les grues per tornar a ser de color verd, gràcies a la instal·lació dels panells de gespa. També hi ha les línies pintades. En l'esprint que està fent Limak per lliurar la primera fase de les obres el 31 de juliol, aquesta imatge dona optimisme als que confien en poder tornar a jugar al barri de les Corts al principi de la temporada vinent.

Que el Barça hagi demanat ampliar l'estada a Montjuïc fins a finals de maig no vol dir necessàriament que s'hagi d'acabar el curs a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Joan Laporta manté la promesa de tornar com més aviat millor i vol que el nou Camp Nou es reinauguri amb el clàssic del cap de setmana de l'11 de maig. El president executiu blaugrana prepara un cop d'efecte. De fet, en l'última reunió de junta va dir als directius que Limak havia donat garanties que això era possible. Les empreses que treballen en la reforma de l'Espai Barça han corroborat a l'ARA que es pot arribar a temps. L'exemple és que s'està retirant el material del terreny de joc i acabant d'instal·lar el drenatge, pas previ a plantar la gespa. Ningú ho pot garantir al 100%, tot i que segons els seus càlculs a l'abril poden donar per acabades les tasques a la primera i segona graderies. "Una altra cosa és que realment surti a compte...", afegeixen els operaris.

Una de les peculiaritats de la reforma del Camp Nou és que es volia retre homenatge al primer Camp Nou. En l'elaboració del projecte hi destacava la construcció d'una tercera graderia majestuosa, una coberta per a tots els aficionats i el compromís de modernitzar tots i cadascun dels racons de l'estadi pel que fa a comoditat i serveis. Però això era compatible amb picar l'ullet a l'obra de Francesc Mitjans, inaugurada el 1957. Quan la junta actual va decidir tirar a terra la tercera graderia per fer-la nova, va justificar entre altres qüestions que el formigó de l'estructura erigida sota la presidència de Josep Lluís Núñez el 1982 estava en pitjors condicions que l'original. Però així que van començar les obres van comprovar que no era ben bé així. Per tant, no hi havia més remei que corregir aquests defectes i posteriorment pintar l'interior de la primera i de la segona graderia de color gris per dissimular les nombroses reparacions.

Un taxi de Barcelona aparca en el petit tros de carretera que es desvia de l'avinguda Joan XXIII per anar al Tanatori de les Corts. El taxista baixa del cotxe, agafa una estora del maleter i es dirigeix cap a la muntanyeta de gespa que té vistes a la remodelació del Camp Nou i la Masia del Barça. Allà es posa a resar de genolls en direcció a la Meca, que queda a milers de quilòmetres més enllà del que serà la zona de la grada lateral del futur estadi blaugrana. Quan ha finalitzat el res, el taxista recull l'estora, la torna a guardar en el maleter, engega el cotxe i marxa.

Una de les decisions que més enorgulleix Joan Laporta és la d'haver-se decantat per Limak per a la construcció del nou Camp Nou. Mentre el club buscava empresa per tirar endavant la reforma, tant el president com els membres de l'Espai Barça van començar a ensumar-se que les constructores espanyoles, les favorites per aconseguir l'adjudicació, s'havien posat d'acord i havien prepactat un preu elevadíssim per fer l'agost a costa del club blaugrana. L'aposta per a l'empresa turca va ser valenta, però també va generar certa desconfiança. D'entrada, perquè mai havia construït un estadi, però també perquè no cotitza en borsa i els seus números són una mica opacs.

Els retards en les obres de gran envergadura són més habituals del que la gent es pensa. Siguin estadis, aeroports, gratacels o carreteres, és difícil que les tasques s'acabin el dia que s'havia pactat prèviament. Són projectes d'enginyeria molt complexos i n'hi ha prou que falli alguna cosa perquè tota la construcció se'n vegi afectada. Al futbol, el cas del Santiago Bernabéu és el més paradigmàtic, ja que s'havia d'acabar l'estiu del 2023 i, un any i mig després, encara hi ha molta feina per fer. Altres camps, com l'RCDE Stadium, el nou San Mamés o el Metropolitano, es van inaugurar amb l'inici de la temporada futbolística però encara hi quedaven alguns serrells per polir.

La vicepresidenta del Barça, Maria Elena Fort, sabia molt bé el titular que havia de fer arribar als socis en la roda de premsa d’aquest dilluns. El missatge el va repetir amb claredat: si és pel Barça, abans d’acabar l’any es podria tornar al Camp Nou. Qualsevol retard serà atribuïble a tercers. Tenint en compte que la UEFA no permet jugar l’últim partit de la lligueta de la Champions lluny de Montjuïc (el 29 de gener contra l’Atalanta) i que el club sosté que no mantindrà dos estadis oberts a la vegada, queda bastant clar que la tornada a casa serà a partir del mes de febrer. Tot això ho explica a la perfecció Martí Molina en aquest diari. Per tant, intentem anar més enllà.

Encara que no sigui agradable dir-ho, és evident que la tornada al Camp Nou serà bastant més tard que al mes de novembre, la data inicialment promesa per la junta de Joan Laporta. El retard en l'execució del projecte és notable i les últimes informacions apunten que serà pels volts de Setmana Santa. De fet, algunes de les empreses que tenen contractades –i pagades– llotges VIP han demanat com estava el tema i la resposta obtinguda del club era que caldria esperar fins a l'abril.

Els vianants que passegen sovint pel voltant del Camp Nou acostumen a aturar-se uns minuts per contemplar l'estat de les obres. Cada dia hi ha novetats, sobretot des que s'ha començat a construir l'estructura de la tercera graderia. Les estructures d'acer vermelles s'eleven amb rapidesa i donen volum a un estadi que, des que es va tirar a terra l'anterior graderia, semblava que s'havia fet petit. Ara torna a guanyar cos. L'anada i tornada de camions és constant i a vegades els operaris no tenen temps ni de tancar les portes d'accés, un fet que els més tafaners aprofiten per, com qui no vol la cosa, badar més enllà de les tanques metàl·liques de protecció.

Joan Laporta va anunciar a principis de mes que el Barça tancarà l'exercici 2023-2024 –encara obert malgrat que formalment va finalitzar el 30 de juny– amb resultats ordinaris positius. Fonts oficials del club blaugrana han explicat posteriorment a l'ARA que "ara mateix s'està tancant l'exercici i s'auditarà sense més moviments amb la previsió de donar resultats ordinaris positius". És a dir, des de la cúpula del Barça es descarta que durant aquest mes de setembre es pugui tancar una renovació del contracte amb Nike o captar un nou inversor per a Barça Vision que l'auditor i la Lliga donin permís per encabir en els números 23-24. Tot està dat i beneït. A falta de l'aprovació dels comptes per part de l'auditor.

De tots els inversors que han format part de Barça Vision, només n'hi ha un que sigui estrictament estratègic: Socios.com. Els altres, Libero, NIPA Capital i Orpheus Media, són fons inversors o societats patrimonials que no aspiren a omplir de contingut el projecte i desenvolupar-lo, sinó a invertir-hi per treure'n profit financer. Amb l'entrada de l'empresa estatunidenca Aramark, que arriba per posar 25 dels milions d'euros que Socios.com s'ha desdit d'aportar enguany, el projecte de Barça Vision es queda sense socis estratègics especialitzats en l'objecte de negoci: els NFT, la web3 i el metavers. Ara tots són financers.

El Barça ha comunicat aquest dimecres al matí pels seus canals de comunicació oficials que Iluminación Disano, empresa italiana especialitzada en la fabricació i disseny de solucions d’il·luminació, es converteix en proveïdor exclusiu en termes d'il·luminació de l’Espai Barça. L'acord serà per a sis temporades, i passarà a ser efectiu des de l’1 de juliol del 2025 fins al 30 de juny del 2031.

No és cap secret dir que el nou Camp Nou es pagarà, principalment, amb l'increment de facturació derivat del Museu i la nova oferta de productes vip. Els abonaments, les entrades i la restauració també tindran importància, però els tours i els seients de luxe seran els trets diferencials d'un estadi que, finançament al marge, ha de servir per generar al voltant de 350 milions d'euros anuals. Però una cosa són les projeccions, sempre optimistes, i l'altra el que acabi passant quan tota la maquinària s'hagi posat en marxa.

Fa un any que les obres del nou Camp Nou estan en marxa. L'antiga tercera graderia ja és història i al seu lloc s'hi estan instal·lant a marxes forçades els pilars d'un dels trets diferencials del que serà el nou estadi. Un projecte retocat respecte del que van dissenyar els arquitectes catalans Pascual i Ausió, guanyadors del concurs per a la construcció del nou estadi el 2016. Els canvis han aixecat molta polseguera i són, encara avui, motiu de polèmica. La darrera, dilluns passat, en una taula de debat molt calenta que va organitzar l'associació Arquitectes per l'Arquitectura.

Quan el Barça va presentar els pressupostos d’aquesta temporada, a la seu de la Lliga gairebé van tenir un cobriment. Amb el Camp Nou tancat per reformes, l’exili a Montjuïc suposava una ruïna econòmica. "Sabíem que hi perdrien diners, però no tants!", exclama un alt executiu de la patronal. Però el pitjor estava per arribar. Dels 229 milions aconseguits el curs 22-23 es passava a 151 de pressupostats per a aquest 23-24. I, un cop acabat l’any, tan sols se n’hauran aconseguit 130, en realitat. Un centenar de milions de diferència. "Quan veus això entens que tinguin tanta pressa per tornar a casa", admet la mateixa font. Inicialment, s'hi havia de tornar el novembre, però tot apunta que serà al gener del 2025, com a molt aviat.