Un grup francès ha comprat Grupo Servera, una de les principals distribuïdores d’alimentació per al canal Horeca de les Illes Balears, en una operació que suposa un nou moviment dins la progressiva entrada de capital estranger en el teixit empresarial illenc. La compra ja s'ha oficialitzat i la part més important de l'acord, segons ha explicat el president i fundador de l'entitat, Tolo Servera, a l'ARA Balears és que "no canviarà res". De fet, segons ha detallat, la compra implica tant els clients, com els treballadors, la maquinària, les marques i tot el que compon l'empresa. "Teníem clar que no ho volíem vendre a un fons d'inversió que especulàs amb els llocs de feina, volíem continuar amb l'empresa, i per això ho hem venut a un grup del mateix sector", ha explicat.

Manacor no vol renunciar a ser la capital efectiva (i econòmicament retribuïda) de la Comarca del Llevant. Per això, ha incorporat al Partit Popular local, la clau que pot obrir la porta que el municipi pugui finançar-se amb 5 milions d'euros més a l'any, a canvi de satisfer Sant Llorenç, Son Servera, Capdepera i Artà amb la creació d'una mancomunitat de serveis.

El programa econòmic que ha presentat Salvador Illa sembla massa ambiciós per a un govern que acaba de prorrogar els pressupostos per falta de suports, però, així i tot, esperaré a veure què en diuen en Mas-Colell, en Miquel Puig i altra gent que en saben més. Sí que em veig en cor de dir que, políticament, el pla reflecteix una narrativa gastada, la de la “locomotora d’Espanya”, un eslògan decimonònic, despolititzador, que ignora la naturalesa veritable del contenciós català, tot i que el president ho compensa amb la pastanaga laportista de “superar Madrid”. Sembla que Illa vulgui explotar la rivalitat amb la megacapital per donar peixet als nostres baixos instints nacionalistes, que el PSC no comparteix però utilitza quan li interessa. Al cap i a la fi, obsedir-nos amb Madrid equival a integrar-nos en el marc mental espanyol –la lliga estatal– i oblidar-nos de la Champions. I com que, a més, Madrid és el feu d’Ayuso, el PSOE està content; per a ells, aquesta estratègia és un win-win.

Cada entrevista a Fernando Caballero sobre el seu llibre Madrid DF és una exposició descarnada de la ideologia de les elits de la capital espanyola, ideologia hegemònica a la ciutat i impregnada a tot l'espanyolisme a través de la centralitat que la mateixa capital té a l'Estat. A l'entrevista publicada a l'ARA, Caballero diu que el projecte de Madrid DF és convertir la capital en la versió positiva de Blade Runner; és a dir, una megaurbs construïda sobre l'esperança dels perifèrics de trobar-hi una via d'escapament al seu destí de ser usats com a bestiar humà global. Caballero està tan alienat amb el seu projecte que ni s'adona que el que ens vol vendre és precisament la ciutat de Los Angeles a Blade Runner, una megalòpolis miserable on tota via d'escapament està trampejada i el triomf personal és pura simulació.

Ara fa un any, els esportistes menorquins desfilaren a la inauguració dels Island Games (IGA), a l’illa normanda de Guernsey, cantant Un senyor damunt un ruc. És la sintonia que sonà també en les cerimònies d’atorgament dels set ors que aconseguí la delegació de Menorca en aquestes olimpíades que es fan cada dos anys entre territoris illencs de tot el món. Així passa, de fet, des de 2007, quan Menorca debutà als IGA que es feien a l’illa grega de Rodes i el Consell decidí adoptar la cançó popular del senyor que cau de l’ase cada vegada que un esportista menorquí s’imposàs en alguna prova de la competició. El Consell es va trobar que s’havia d’associar internacionalment Menorca amb una música i que no hi havia cap himne oficial que representàs l’illa. Un buit que encara manté avui dia, tot i que cada any, especialment quan hi ha canvis de govern a l’Ajuntament de Ciutadella, l’himne passa a ser motiu de controvèrsia política a Menorca.

¿Ha notat que els banquers dels Estats Units estan molestos amb les noves regles de capital que s'han proposat? Què fa pensar que sí? Potser han estat els anuncis que adverteixen sobre les conseqüències nefastes per a l'economia que sonen durant els espais de màxima audiència dels partits de futbol del diumenge al vespre. O potser les amenaces gens dissimulades dels executius. Demandar el regulador "no serà mai l'opció preferida", va dir Jeremy Barnum, de JP Morgan Chase, als inversors en una conferència recent sobre resultats, però "no es pot descartar". O potser ha estat l'allau de cartes que han arribat recentment a les bústies de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) i d'altres agències bancàries.

La productivitat és un concepte que està en boca de tots els economistes, però que deixa freda la majoria de la gent. Malgrat això, és un dels elements que millor expliquen l'evolució econòmica de Catalunya i Espanya els últims anys, des de la desindustrialització dels anys 90 fins a la bombolla immobiliària dels 2000 i la crisi del 2008. És un element indispensable per entendre per què tenim els problemes que tenim.

El capital, que ja venia d'una llarga ratxa guanyadora, acaba d'anotar-se una altra gran victòria, en un conflicte per l'ètica de la intel·ligència artificial. La minicrisi pel sobtat acomiadament del director executiu d'OpenAI, Sam Altman, i la seva posterior recontractació ens mostra una empresa sense ànim de lucre que es va plantejar la missió de prioritzar la seguretat de la IA sobre els guanys però ha estat incapaç de controlar una filial lucrativa.

L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és, juntament amb l'IVA, el més fàcil de reconèixer per als ciutadans. La majoria de contribuents l'associen a la declaració de la renda que es fa cada any i a les retencions que s'apliquen sobre el sou, però no afecta només els salaris. A banda del que es paga per les rendes del treball, també s'aplica a les anomenades rendes de l'estalvi o del capital.

pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso van fer una compareixença conjunta el 21 de setembre per mostrar una voluntat institucional d’acord sobre com afrontar la fase actual de la crisi del coronavirus a Espanya, després que la laxitud de la política de restriccions aplicada a Madrid des de l’estiu hagi provocat un empitjorament de la situació en aquella regió (pitjors dades de transmissió de la UE), que té un potencial de difusió de primer ordre a Espanya, com ja es va posar de manifest al març.

Indonèsia canviarà de lloc la seva capital a partir del 2020. Jakarta, l'actual capital del país, quedarà substituïda per una nova ciutat que es començarà a construir a finals del 2020 a la part oriental de l'illa de Borneo. El motiu del canvi, segons ha explicat aquest dilluns el president del país, Joko Widodo, és fugir de la congestió vial, la superpoblació i, sobretot, les inundacions que castiguen freqüentment –i de manera creixent– Jakarta. El creixement del nivell del mar ha situat la meitat de la ciutat per sota del nivell del mar, i incrementa cada dia que passa.