Escrivia l’any passat que unitat és una paraula enlluernadora, i que potser ens tornarà a enlluernar si PP i Vox arriben al poder. Mentrestant, Joan Tardà ha publicat un article proposant un viratge estratègic d’ERC per tal que esdevingui un partit “no exclusivament independentista”, que apel·li a les esquerres que defensen l’autodeterminació per tal de representar millor la pluralitat del país. No cal dir que a Tardà li han dit de tot els patriotes de sempre. Aquests atacs ens poden fer empatitzar amb ell i amb qualsevol que és prou lliure per enfrontar-se als que practiquen el que Ferran Sáez anomena “l’heretgia per aclamació”. Però això no vol dir que no puguem veure punts febles en la seva aposta. El principal és que una aliança d’aquesta mena dificulta tota mena de col·laboració d’ERC amb Junts, que és un aliat indispensable per aconseguir avenços en un sentit sobiranista. Si realment es crea un tercer espai d’esquerra “autodeterminista” (com l’anomena Tardà), aquest espai ha de ser capaç de cooperar amb el PSC i Junts quan sigui útil, i enfrontar-s’hi també quan convingui. Malgrat tot, com vaig escriure també fa una setmana, sumar escons és molt més fàcil que sumar vots, i no és descartable que una opció electoral unitària de l’esquerra “autodeterminista” sumés sufragis, però també en dispersés, com ja li va passar el 2015 a la candidatura de Junts pel Sí.

ERC ja ha pres una decisió sobre el que votarà dimecres en el debat de la pròrroga de l'estat d'alarma, i serà que no. Així ho ha decidit la seva executiva en una reunió aquest dilluns a la tarda. "L'estat d'alarma no és el mecanisme adequat", han exposat a través d'un comunicat. El govern espanyol cada cop té menys socis per prorrogar-lo.

L'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha assegurat aquest dissabte que Espanya és "evidentment" un "estat democràtic", tot i que ha qüestionat si "la qualitat democràtica" del país és "suficient" per resoldre la crisi catalana. "És evident que l'estat espanyol és un estat democràtic reconegut per la comunitat internacional i fins i tot per estats no democràtics", ha sostingut a Barcelona durant un debat en la IV Convenció Federalista organitzat per la Fundació Rafael Campalans -vinculada al PSC-, la Fundación Pablo Iglesias i la institució Friedrich-Ebert-Stiftung.

"El seu futur el decidirà ell". ERC es nega a perdre un actiu com el de Joan Tardà malgrat que, de moment, hagi hagut d'acceptar que no repetirà a les llistes al Congrés de Diputats. Després de quinze anys a la cambra baixa espanyola, Tardà ha decidit posar punt final a la seva trajectòria a Madrid i així ho ha comunicat formalment al partit en què milita des del 1992. La direcció d'Esquerra estava avisada des de feia quatre anys. El 2015 Tardà ja va mostrar-se reticent a continuar al Congrés, però aleshores –amb el projecte sobiranista en plena ebullició– el van convèncer de la importància de seguir una legislatura més. Va acabar acceptant-ho per "responsabilitat".

El judici del Procés, en directe

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha assegurat aquest dijous que el seu partit "no ha considerat necessària" la vaga de fam com a mesura de protesta per la situació de repressió contra els líders independentistes. "Em sap greu pel sacrifici, que la vaga de fam pugui ser un crit d'alarma davant d'aquesta situació és molt lloable. ERC no ho ha fet perquè ha considerat que no era necessari", ha dit Tardà en una entrevista a TVE. Les declaracions de Tardà contrasten amb la decisió que ha pres el president d'ERC a la Conca de Barberà i alcalde de Montblanc, Pep Andreu, que ha decidit començar una vaga de fam en solidaritat amb els presos polítics que l'estan fent.

El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, llançava dissabte la proposta de candidatura unitària a les europees entre “gallecs, bascos i catalans”. Tres dies després era el líder de JxCat, Carles Puigdemont, qui s’oferia com a número 2 d’una candidatura encapçalada per Oriol Junqueras i en què també es pogués integrar la CUP. I dimecres, el president del Govern, Quim Torra, afegia que, a més de gallecs, bascos i catalans, també s’hi haurien d’incloure els sobiranistes valencians i balears. Tres idees coincidents que xoquen amb l’estratègia dels seus socis potencials: el PNB i ERC no avalen la idea; i el president del PDECat, David Bonvehí, marca distàncies tot i que la vicepresidenta del partit, Míria Nogueras, sí que manté contactes amb Bildu al Congrés. Ahir els republicans se’n van tornar a desmarcar apostant per un front sobiranista d’esquerres. “Les esquerres amb les esquerres i els altres amb els altres”, va apuntar el portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, en una entrevista a la Cadena SER. ERC no vincula “la unitat d’acció a la unitat electoral” i segueix apostant perquè cada partit interpel·li el seu propi espai ideològic. En aquest sentit, Tardà va confirmar que les negociacions amb EH Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) estan molt avançades i que aquesta és la coalició electoral per la qual volen optar a les europees. Fonts de l’esquerra abertzale, però, encara no donen per tancat l’acord amb Esquerra, a l’espera d’escollir el seu cap de llista -el 23 de novembre en primàries- i mentre miren de reüll els moviments de la CUP, que encara ha de decidir si es presenta a les eleccions europees, informa Oskar Bañuelos.

Nova jornada d'indignació de l'independentisme amb la justícia espanyola. El mateix dia que s'ha conegut el pacte entre el PSOE i el PP perquè el jutge conservador Manuel Marchena rellevi Carlos Lesmes al capdavant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal de Comptes ha fet pública la sentència condemnatòria contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel procés participatiu del 9-N. "Els gestos Sánchez s'assemblen molt als gestos Rajoy", ha denunciat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que ha considerat un "abús" i una "arbitrarietat indigna" la condemna a tornar 4,9 milions d'euros pel 9-N. "Donar la veu al poble de Catalunya no pot ser mai un delicte", s'hi ha sumat la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, en roda de premsa.

El diputat d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha demanat fermesa a la societat i no ha descartat "haver de tornar a aixecar la bandera de la desobediència". El diputat ha posat d'exemple de desobediència l'1 d'octubre del 2017 en dos sentits: l'institucional i també el social. També ha pronosticat que es tornaria a votar i ha dit que calia seguir el Procés "a la catalana", de manera "cívica i pacífica". "Hi hem de posar més cervell que budell", ha apel·lat el diputat.

Ni el PDECat ni ERC no preveuen donar suport als comptes del president espanyol, Pedro Sánchez, si el govern espanyol no fa passos per l'alliberament dels presos polítics o per tirar endavant un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Aquest matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat que la negociació pels pressupostos és "impossible amb la situació actual de presos polítics i exiliats".

Després que el líder del PP, Pablo Casado, hagués assegurat que la Diada era un "aquelarre independentista", el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, l'ha qualificat de "destil·lació del pitjor Aznar". "De què serveix tenir tants màsters si s'acaba repetint el que deien els 'iaiets' falangistes?", s'ha preguntat Tardà en una atenció als mitjans al Congrés, en què ha considerat que Casado és un "hooligan".

Negociar un referèndum pactat i, si no dona fruits, tornar a apostar per la "desobediència". Aquesta és la recepta del portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que en un fil de piulades ha exposat els pròxims passos que al seu entendre hauria d'adoptar l'independentisme. Tardà diu que està "molt d'acord" amb el plantejament que apunta el president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, en l'entrevista que publica aquest diumenge l'ARA, en la qual destaca la necessitat de celebrar un "referèndum efectiu".

El dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà ha tornat a patir l'intent de boicot de seguidors de formacions d'extrema dreta al País Valencià com Defenem Valéncia, que es van concentrar ahir a les portes de la Casa de la Cultura de Barxeta (la Costera), on el diputat al Congrés va participar en un acte sobre el paper del 'Municipalisme en la construcció del país'.

L’únic informatiu que no va obrir amb la moció de censura va ser el d’Antena 3. Van prioritzar el titular inicial de la dimissió de Zinedine Zidane. Però la presentadora, Sandra Golpe, advertia: “Y quizá, quizá, estamos ante la primera de las dimisiones importantes que veremos hoy jueves”. Un informatiu que s’atreveix, fins i tot, a endevinar el futur.