Després de sacsejar la societat francesa, el cas dels abusos a Vanessa Springora salta al cinema. És la història que Springora ja va narrar al llibre de memòries El consentiment, que relata en primera persona la relació afectiva i sexual que va tenir des dels catorze anys amb l’escriptor Gabriel Matzneff, aleshores un autor consagrat de 50 anys que abocava en els seus dietaris les experiències que tenia amb nens i nenes adolescents sense que això repercutís en la seva reputació d’intel·lectual brillant i transgressor. L’encarregada de posar en imatges la història de Springora és Vanessa Filho (1980), que a El consentimiento (ja en cinemes) tracta el material literari amb respecte, sensibilitat i empatia.

El gener del 2020, navegant per la web d’una revista francesa, vaig trobar la ressenya d’un llibre de títol suggeridor. L’autora, que sortia en una petita fotografia al costat, era una dona d’ulls clars i mirada franca, d’estil sobri i elegant, d’uns quaranta anys. Vaig llegir les circumstàncies que havien motivat la seva novel·la autobiogràfica i em va semblar que, per problemes amb l’idioma, jo ho estava entenent malament. El meu francès és força macarrònic i vaig tenir la impressió que el que jo entenia era tan terrible que no podia ser. Però no. Vaig confirmar que ho havia entès bé. El llibre es titula El consentiment i aquest mes l’ha publicat l’editorial Empúries en català, amb una acurada traducció de Marta Marfany. Em vaig afanyar a comprar-lo.