Palma ampliarà de manera significativa la seva xarxa d'atenció sociosanitària amb la creació de 320 noves places distribuïdes en sis centres de dia, una residència i un habitatge supervisat. La consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, ha presentat aquest dimecres a la sala de plens de l'Ajuntament de Palma el Pla d'infraestructures sociosanitàries de Palma, que pretén donar resposta a l'augment de la dependència i a corregir el que ha qualificat de "discriminació" que ha patit la ciutat.

Aquest dimecres hem signat la Segona addenda de 2025 a l’acord sectorial de bases per a la construcció d’un sistema de serveis socials propi de Catalunya, un acord entre el Govern, els sindicats i les patronals per millorar el sector i les condicions laborals dels professionals i garantir la sostenibilitat de les empreses que presten aquest servei.

Més de cinc anys després la justícia comença a passar comptes per les 7.291 persones que van morir a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Per primer cop dos ex alts càrrecs del govern d'Isabel Díaz Ayuso hauran de declarar com a investigats en un procediment judicial, segons han informat en un comunicat dues associacions de víctimes i confirmen fonts jurídiques. Durant tot aquest temps la presidenta madrilenya ha evitat fer autocrítica per l'actuació del seu executiu durant la covid-19. Aquest moviment judicial dona empenta tant a l'oposició com als familiars de les víctimes, que han continuat pressionant la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, per demanar-li que assumeixi responsabilitats personalment.

El PSOE de Mallorca ha advertit que la "deficient" gestió de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS) està provocant que hi hagi 320 places de residència de persones grans que no s'ofereixen, mentre la llista d'espera supera les 2.200 peticions. Els socialistes recalquen que "segons les dades lliurades per l'IMAS, hi ha un centenar de llits de residència disponibles repartits entre les residències de la Bonanova, Llar d'Ancians, Felanitx, Oms Sant Miquel, Son Caulelles i Miquel Mir".

L'Ajuntament de Sencelles ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Hospital de Sant Francesc, entitat gestora de la residència Sor Francinaina. A través d'aquest acord, el Consistori donarà 38.000 euros anuals amb l'objectiu de reduir les quotes mensuals dels residents que hagin estat empadronats a Sencelles en els darrers 10 anys.

La història d’una motorista que es va aturar a cordar-li les sabates a una dona gran que anava carregada amb bosses a Barcelona ha transcendit com una història emotiva i solidària que posa de manifest la necessitat que tenim de notícies que, en realitat, no ho són. Certament, el gest de la motorista a qui aquella senyora va fer pensar en la seva mare, i a qui va voler evitar la probabilitat de caure, reconforta en una ciutat que cada vegada té la seva ciutadania més alienada, on sembla que si no vas a la teva ets ingènua o directament imbècil. Però la veritat és que si no fos per aquests gestos quotidians que es donen cada dia arreu, la vida seria molt més insostenible. Es donen, afortunadament, i la majoria no acaben esdevenint una notícia, diria que també afortunadament, perquè se’ls dona una categoria excepcional quan en realitat haurien de formar part de la nostra quotidianitat. A més a més, s’expliquen amb una dosi de carrincloneria innecessària que treu a l’anècdota part del seu encant. Una dona n’ajuda una altra sense esperar res a canvi, l’altra li vol donar les gràcies, i finalment es troben perquè l’agraïment es faci efectiu. És bonic quan ens ajudem sense esperar convertir-nos en heroïnes, i és bonic agrair als altres tot allò que fan perquè la nostra vida sigui més agradable, però no cal magnificar-ho ni buscar una emotivitat forçada. Encara que la fam que tenim de gestos de bona voluntat faci que les emocions també siguin exagerades, controlem-nos, per favor. Perquè al final només serem sensibles a la carrincloneria, i això sí que ens tornarà imbècils a tots plegats. Consti que ho dic amb respecte, encara que no ho sembli. I consti també que la majoria de nosaltres hem actuat moltes vegades com la motorista, potser sense cordar sabates però sí acompanyant quan la situació ho ha demanat. Perquè malgrat la sensació (?) que el món se’n va a la merda, encara hi ha empatia i refugis, sovint molt menys noticiables.

El problema de mentir sempre és que s’acaba perdent el sentit de la realitat. El problema de sortir sempre victoriós mentint és que s’acaba per sucumbir a la pròpia arrogància. És el que li va passar dijous passat a Isabel Díaz-Ayuso a l’Assemblea de Madrid, quan, responent preguntes de Manuela Bergerot, portaveu de Més Madrid, va admetre implícitament haver decidit no traslladar als hospitals els ancians malalts de les residències geriàtriques durant els mesos de març i abril de 2020, l’onada més letal de contagis per coronavirus. El PP sempre havia negat que s’haguessin aplicat els protocols que van dur a la mort de 7.291 persones als geriàtrics de Madrid (segons informacions publicades pel diari InfoLibre, no desmentides per ningú). Però l’encesa al·locució d’Ayuso a l’Assemblea de Madrid (una institució on ja es comporta com si fos propietat seva) va deixar en evidència que aquests protocols es van aplicar. Ayuso va viure el seu “per descomptat que vaig ordenar el codi vermell”, la frase que cridava, enfurismat i prepotent, Jack Nicholson al film Alguns homes bons.

"No se salvaven enlloc". Aquest ha estat un dels arguments utilitzats per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP), per defensar la gestió del seu govern durant la fase més crítica de la pandèmia del covid-19 i, en concret, el veto a traslladar persones grans de les residències als hospitals. Aquest dijous, la gestió de la pandèmia sanitària a la regió ha tornat a ocupar gran part del debat de l'Assemblea de Madrid, sobretot després que Manuela Bergerot, diputada de Més Madrid, hagi recriminat a Ayuso el fet de no publicar les actes de les inspeccions policials a les residències durant els primers mesos de pandèmia. "Els seus protocols van condemnar a morir milers de persones grans que no van poder anar a un hospital", li ha recriminat Bergerot. "Als hospitals també es morien", ha respost la presidenta madrilenya.

El departament de Drets Socials estrena aquest dijous la web de la transparència de les residències, centres de dia i habitatges assistencials per a gent gran. Es tracta d'un buscador de serveis geriàtrics on hi ha les llistes d'espera de cada centre amb places públiques perquè qui hi estigui interessat pugui decidir on apuntar-se i esperar-se menys. Aquesta mena d'Idealista del sector geriàtric és un compromís de l'equip del conseller Carles Campuzano per intentar, d'una banda, recuperar la confiança cap a les residències (molt tocades arran de la crisi del covid) i, de l'altra, que les famílies coneguin les característiques i les places que hi ha lliures en temps real.

El mes de febrer passat, més d’un centenar de familiars de les persones usuàries de Sa Residència Colisée, propietat del fons inversor suec EQT, es manifestaren a les portes del centre per demanar canvis que redundassin en la millor atenció als seus familiars. S’hi havien detectat deficiències en l’atenció higiènica i sanitària (errades en l’administració de la medicació, deshidratació, faltes greus d’higiene…), a més de manca de personal i de comunicació per part de la direcció. Aquest fons va comprar Sa Residència al Grup Policlínica, que promocionava l’establiment com un complex de luxe per a gent gran, tal com ha fet també des que el va adquirir EQT, que, sota la denominació de Colisée, té a tot l’Estat “més de 40 residències geriàtriques”, segons presumeix a la web. De fet, els preus que es paguen per l’atenció geriàtrica ho reflecteixen així: entre 2.300 i 3.500 euros al mes, si l’usuari és privat, i 1.000 euros al mes per a les places concertades, en concret 84. En total, el Govern balear ingressa als comptes d’aquesta empresa més de 2 milions d’euros a l’any per la cura de les persones grans que no troben plaça a la xarxa pública i és el competent pel que fa als recursos sanitaris que necessiti l’establiment.

En els propers anys Catalunya, com tot Europa, viurà un debat sobre el model de suports i serveis per a la gent gran. El continent veu com la població envelleix per l’arribada a la senectut de la massiva generació del baby boom, per la prolongació de la vida i l’augment de persones que arriben a edats de sobreenvelliment (majors de 85 anys) o per la rellevant falta de natalitat (Catalunya va tornar a tocar mínims l’any passat).

El Govern balear ha adjudicat les obres de la futura residència i centre de dia del Castell a l'empresa Citanias Obres i Serveis SLU, per un import total de 6,5 milions d'euros. Aquesta ha estat l'única empresa que s'ha presentat al concurs, després d'una primera convocatòria que va quedar deserta i obligà a incrementar el pressupost en uns 900.000 euros.

Unes 300 persones es troben en aquests moments a la llista d’espera per accedir a una plaça de residència pública de les Illes Balears, segons xifres de la Conselleria d’Afers Socials, mentre que en el cas dels centres de dia són una cinquantena les persones que es troben a l’espera per accedir-hi. Tot i la inversió feta pel Govern durant els darrers vuit anys en aquest aspecte, l’envelliment de la població fa que hi hagi més sol·licituds que llocs disponibles. Ara bé, en ocasions, aquestes places no s’ubiquen al mateix lloc on es troben els usuaris. “Ja fa uns anys –comenta Bernat Oliver, resident al municipi de Selva– que cada dia acompany mon pare, de 89 anys, al centre de dia de Mancor de la Vall. No som els únics selvatgins que ens trobam en aquesta situació. Som uns quants que cada dia duim els nostres majors al centre de dia de Mancor, de Campanet o de Lloseta”.

Una pujada del sou del 41,25% en un termini de quatre anys. Aquesta és la principal mesura que conté el primer conveni col·lectiu de les residències i centres de dia privats de les Illes Balears que han signat aquest dimarts la patronal i els sindicats, i en el qual també ha intervingut el Govern. Aproximadament, unes 4.000 persones es podran beneficiar d'aquest document, la majoria de les quals són gericultores. Tant els sindicats, com la patronal i les conselleries de Model Econòmic i Afers Socials han destacat que aquesta millora en les condicions laborals no només revertiran positivament en els empleats, sinó també en els usuaris de les residències.

Manuel Rico (El Bierzo, Lleó, 1967) és un periodista amb més de 30 anys d'experiència que ha decidit investigar a fons el que va passar a les residències de gent gran durant la pandèmia, en especial a la Comunitat de Madrid. El resultat és un llibre tan colpidor com necessari, ¡Vergüenza! El escándalo de las residencias (Planeta, 2022).

La residència de Son Caulelles, a Pòrtol, ha obert aquesta setmana les portes i seguirà el model d'atenció centrat en la persona de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS). Durant les darreres setmanes, s'han posat a punt els darrers detalls per a un desenvolupament òptim del servei, que es durà a terme amb personal propi de l'IMAS, i s'han fet les entrevistes amb els familiars dels primers usuaris, que provenen de la llista d'atenció a la dependència.

CCOO ha denunciat que les patronals del sector d'atenció a la dependència han incomplert el conveni que establia una actualització anual de les taules salarials de manera "flagrant". Aquest conveni té incidència sobre els treballadors de centres de dia, residències, teleassistència i ajuda a domicili.

“Tenim una indústria hotelera molt potent, que té un conveni laboral molt digne i com a societat no ens podem permetre que els que cuiden els turistes cobrin més que els que cuiden les nostres persones grans”. Així de contundent s'ha mostrat aquest dijous la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, que ha demanat un conveni autonòmic per millorar els sous dels treballadors de residències privades i un augment del doblers públics que es destinen a atendre a les persones en situació de dependència.

A Casa Planas comencen dues residències: la de Paisatges Expandits, que gira entorn de l'anàlisi del paisatge des de la cultura visual, els fons de l'Arxiu del turisme i els estudis antropològics, i la de Dones fent paisatge, co-coordinada per Casa Planas i l'associació Tramuntana XXI.

El Govern i l'entitat Geriatros, SAU, propietària de la residència DomusVi Sa Riera de Palma, han signat un conveni que permetrà que la Conselleria d'Afers Socials i Esports tingui concertades 30 places per a persones majors en situació de dependència. Segons ha explicat l'Executiu, es tracta d'unes places que a partir d'ara passaran a formar part de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Balears. Anualment suposa una inversió de prop de 550.000 euros.