Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

Quan comencen el curs, els infants de primer de primària de l’escola Turó del Cargol de Barcelona s’han de familiaritzar amb una novetat, l’agenda escolar, que va i torna cada dia del centre a casa a les seves motxilles. És, a més, una agenda especial, que elaboren conjuntament vuit escoles del districte de Gràcia. Cada any, entre totes escullen un tema que cadascuna treballa internament. D’aquesta feina n’acaben sortint uns textos i dibuixos, fets per alumnes, que es reparteixen pels diferents mesos i setmanes de l’agenda i que, per tant, després poden veure els infants de tots els centres implicats.

Una ciutat com Barcelona, que va ser capaç d’organitzar els millors Jocs Olímpics de la història, no pot naufragar en l’organització d’un parell d’etapes ciclistes. És un fracàs sense pal·liatius. Tampoc és cap consol que el director de la Vuelta es faci “responsable de tot”, per la senzilla raó que els perjudicis són per a la imatge de la ciutat, que va aparèixer a les fosques a les televisions que van emetre el pròleg de dissabte. Les declaracions dels corredors que deien que no veien ni les tapes de les clavegueres ni els sots de l’asfalt parlen per elles mateixes.

Esther Torras reconeix que ha estat “una friqui de l’ordre” des de petita. I quan una amiga li va explicar que a Austràlia hi havia persones que es guanyaven la vida ordenant, s’hi va llançar de cap: “Va ser en aquell moment quan vaig descobrir que existia tant desordre, perquè fins llavors sempre havia tingut un entorn de gent molt endreçada –els pares, els tiets…– i no n’era conscient”. Ara fa anys que treballa organitzant espais per a particulars, empreses i algun ajuntament: “S’ha de fer un treball de fons per entendre a què es deu el desordre, què tenen, què necessiten i què no… perquè l’objectiu és que quan jo marxi l’ordre es mantingui”.

Encara que els termòmetres hagin allargat la calor més del que semblava a l'acabar l'estiu, el canvi d'armari serà una urgència ben aviat. Passem l'equador de l'octubre i ja no hem de tenir a mà, ni a vista, algunes peces de roba que no ens tornarem a posar durant una bona temporada. ¿Hem de guardar els pantalons curts en una capsa fins al juny? ¿Cal treure aquell jersei de llana que no ens posarem fins als pitjors dies de febrer? El canvi d'armari és una constant anual, però no sempre el fem de manera adequada. De fet, és fàcil trobar armaris desendreçats i atapeïts, ja que tendim a l'acumulació i a quedar-nos amb un alt tant per cent de roba que no ens posem. Parlem amb l'organitzadora professional Clara Massons i responem algunes preguntes que ens ajudaran a fer un canvi d'armari sostenible i harmònic. Això sí, per aconseguir-ho caldrà que fem alguns sacrificis.

Montse Monroig és una referent en l'organització i decoració d'esdeveniments a les Balears. Amb més de 20 anys d'experiència dins el sector de les noces, assegura que aquesta professió només es pot fer amb molta passió i entrega. Manifesta que aquests dos anys de pandèmia han estat molt durs quant a la seva tasca. Tot i això, res li ha impedit continuar gaudint d'allò que més li agrada: ajudar les persones perquè la seva celebració sigui única i inoblidable.

Tenir un rebost ben endreçat i adequat a l'espai de què disposem ens pot ajudar a menjar millor, a tenir hàbits més sostenibles i a estalviar. Així doncs, encara que faci una mica de mandra, dedicar un matí o una tarda a fer endreça a la cuina pot comportar una bona recompensa. "Un rebost ben endreçat ens fa estalviar temps, diners i guanyar salut. Ens permet comprar els aliments que ens falten i evitar repeticions", assegura Clara Massons, organitzadora professional d'espais a Una Casa Clara , i afegeix: "Quantes vegades hem anat al supermercat, hem comprat productes que ja teníem i ens hem deixat els que ens calien? Posant ordre també estalviarem diners perquè no deixarem caducar el menjar amagat. A més, estalviarem temps fent la llista de la compra perquè detectarem ràpidament els productes que ens falten, perquè en un rebost ben endreçat veiem els aliments a simple vista. I pel que fa a la salut, una cuina endreçada ens ajudarà a aconseguir l’alimentació que desitgem, perquè ens resultarà més pràctica, relaxant i cuinar-hi serà un plaer". Hi coincideix Alicia Iglesias, organitzadora professional a Orden y Limpieza en Casa: "Tenir el rebost ben ordenat ens fa guanyar temps i salut. No hi ha res millor que posar-se a cuinar i saber per endavant que tens tot el que necessitaràs i que no està caducat".

Pocs dies enrere aquest mateix diari treia a la llum les acusacions d’abús i agressió sexual a l'exdiputat Quim Arrufat, davant de les quals la CUP havia activat el protocol intern per a l’abordatge d’aquestes situacions. La notícia, que va posar al centre del debat públic l’efectivitat dels protocols interns i la gestió que se’n fa davant les situacions de violència sexual en l’àmbit laboral, ha estat utilitzada, per uns, per alimentar les guerres partidistes i disparar contra les organitzacions que assenyalen aquests casos, i per altres per criticar l’essència dels mateixos protocols.

Què hi ha en un kebab de vedella? Segons els responsables dels establiments hi ha justament això: vedella. Però segons l'Organització de Consumidors i Usuaris la realitat és ben diferent. Hi ha vedella, normalment de poca qualitat, però també hi ha cavall, pollastre i gall dindi. Tot i que les anàlisis s'han fet en 25 establiments de Madrid, els resultats podrien ser extrapolables a qualsevol altra ciutat. De fet, aquest mateix any, una investigació de l'agència alimentària del Regne Unit va concloure que un de cada tres kebabs contenen ingredients diferents del que s'anuncia: el frau més habitual era, en el cas britànic, vendre com a xai un producte que en realitat contenia pollastre i vedella.