L'executiva d'ERC va tancar dilluns la carpeta dels presumptes assetjaments sexuals del cap de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias, a la conselleria d'Exteriors. L'exconseller, que va dimitir arran del cas destapat per l'ARA, ha quedat exonerat, sense cap sanció, i l'expedient s'ha acabat arxivant. Tot i això, des de la cúpula del partit assumeixen que el cas va ser "molt greu" i ha servit per fer un replantejament dels protocols de què s'havien dotat tot just uns mesos abans que esclatés. "Malgrat que el senyor Bosch era conscient que alguna cosa no estava bé, és veritat que no va saber veure, i no vull exculpar-lo, que allò era assetjament o eren uns fets greus. No vull que soni a excusa: que això passés a Exteriors, que ell ho permetés i no hi posés fi va ser molt greu", referma la diputada i vicesecretària de dones d'ERC, Raquel Sans, en conversa amb l'ARA. Sans ha volgut deixar clar que Bosch no ha estat sancionat perquè, malgrat que la comissió de garanties del partit ha trobat "indicis", no ha pogut acreditar que Bosch "encobrís" Carles Garcias.

El Govern aixeca el confinament perimetral del Segrià i relaxa algunes restriccions després que la corba epidemiològica doni una certa treva a la comarca. En les pròximes hores, Lleida podrà recuperar part de l'activitat comercial –ja no caldrà demanar cita prèvia–, cultural i esportiva, sempre que no se superi el 50% de l'aforament, però l'hostaleria i la restauració només podran obrir les terrasses a la meitat de la seva capacitat, tenen prohibit servir dins dels locals i hauran de tancar com a molt tard a la mitjanit. Pel que fa a les interaccions socials, la Generalitat prohibeix les trobades de més de deu persones, tant en l'espai públic com en el privat.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha qüestionat avui la utilitat de les reunions de Pedro Sánchez amb els líders autonòmics i ha lamentat que aquestes trobades s'hagin convertit en "l'eco dels dissabtes", ja que el president espanyol "es limita a repetir els anuncis fets el dia abans en roda de premsa". Per aquest motiu, el president Torra ha instat Sánchez a celebrar aquesta trobada els dissabtes per tal de fomentar el debat i les propostes territorials i que, posteriorment, el president espanyol traslladi als ciutadans "el que s'ha decidit entre tots". "Posem la vida i la salut dels ciutadans per davant de qualsevol altre criteri en la presa de decisions", ha sentenciat.

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, no ha confirmat la presència de Quim Torra a les reunions proposades pel govern de Pedro Sánchez per reeditar uns "nous Pactes de la Moncloa". Aquesta setmana Sánchez va anunciar que començarà a fer reunions amb partits, agents socials i administracions autonòmiques per "impulsar uns nous Pactes de la Moncloa". "Hem de fer front a la guerra i a la postguerra", va afirmar després de les crítiques rebudes per diferents presidents autonòmics, tant de Catalunya i el País Basc com de zones presidides pel PP.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que quatre sanitaris han mort pel covid-19 a Catalunya. Segons Salut, almenys un d'aquests sanitaris no estava en actiu. Vergés ha assegurat que la "màxima prioritat" és protegir els professionals davant l'epidèmia i ha fet un agraïment als treballadors que es troben en aquesta situació de "risc". La consellera ha donat el condol a les famílies dels sanitaris morts, així com a totes les persones que tenen familiars i amics que han perdut la vida pel coronavirus. "Hem de ser conscients com a societat de com està afectant aquest virus, que no ens permet acompanyar les persones quan moren", ha afegit Vergés. La consellera ha assegurat que els protocols de protecció "es van adaptant" amb el consens clínic i ha remarcat: "És important protegir-nos com a societat seguint les mesures higièniques, de distància social i confinament".

Superat el sainet per definir una data i les tensions per decidir els membres de la delegació catalana, finalment aquest dimecres es reuneix la taula de diàleg entre el govern espanyol i els representants de la Generalitat. Amb el risc, però, que la reunió s’acabi reduint a una fotografia insòlita, però tan sols fotografia, que escenifiqui la voluntat de tots dos executius de recuperar el diàleg institucional. No hi ha un ordre del dia pactat entre Barcelona i Madrid, i tant al Palau de la Generalitat com a la Moncloa adverteixen que serà una primera presa de contacte i que qualsevol solució política al conflicte va per llarg.

Quan el president de la Generalitat, Quim Torra, es va reunir amb el vicepresident, Pere Aragonès, el passat 2 gener, va advertir al seu número dos a l’executiu que el Govern no quedava vinculat a l’acord a què els republicans acabaven d’arribar amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. Un pacte que incloïa una taula de diàleg entre governs amb un calendari: s’havia de reunir per primera vegada quinze dies després de la formació del govern PSOE-Podem. Un mes i mig més tard, Torra ha assumit el diàleg entre governs, però amb el seu propi tempo i amb la voluntat de renegociar les condicions. El primer símptoma, de fet, va ser la mateixa reunió entre el president català i l'espanyol al Palau de la Generalitat –no prevista d’entrada en el document rubricat per Esquerra i el PSOE–. El segon capítol ha sigut la qüestió del mediador (JxCat l’exigeix i Esquerra diu que no és imprescindible). Per últim, ara hi ha la data de la reunió entre els dos governs. Si bé Pedro Sánchez està obert a fer que sigui aquest febrer, des de la presidència de la Generalitat alenteixen el calendari.

“Aquesta legislatura no té més recorregut polític. Arriba al final”, va sentenciar el president de la Generalitat, Quim Torra, a l’inici de la seva declaració del 29 de gener per respondre a la crisi de Govern amb Esquerra. Ara bé, aquest final pot ser més o menys llarg en funció del que decideixi el cap de l’executiu: ahir la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va refredar la possibilitat de convocar eleccions de forma immediata després dels pressupostos i, fins i tot, va obrir la porta a fer-les un cop passat l’estiu. De fet, no va voler concretar res i va assegurar que la decisió serà exclusiva del president. “Li correspon a ell”, va remarcar. “Un cop aprovats els pressupostos, ell dirà en quina data considera que s’han de celebrar”, va afirmar, sense dir quines variables influiran en la decisió.

Un cap de setmana per evitar que la legislatura explosioni definitivament. És el temps que tenen ERC, JxCat i la CUP per consensuar una resposta que faci compatible la reivindicació que el president de la Generalitat, Quim Torra, continuï de diputat, amb la certificació que la Junta Electoral Central ha decidit que ja ho ha deixat de ser i el Tribunal Suprem no ha admès les cautelars presentades. Els republicans -que ostenten la presidència del Parlament- han mogut fitxa i ja s’han posat en contacte amb JxCat i la CUP per abordar la qüestió durant el cap de setmana. Amb una evidència: si dilluns Torra vota a l’hemicicle -el primer punt de l’ordre del dia del ple és l’aprovació del pressupost del Parlament- la mesa s’arrisca a una querella per desobediència i les votacions a partir d’ara serien impugnades, incloent-hi la dels pressupostos o les ajudes pel temporal. Malgrat l’aval del Tribunal Suprem, Torra no està disposat a acceptar la legitimitat de la Junta Electoral Central (JEC) per deixar-lo sense escó -ahir mateix va reclamar a la de Barcelona que anul·li la decisió- i, de moment, es veu capaç de resistir esgrimint el consens votat el 4 de gener per la majoria independentista: “El Parlament ratifica com a diputat i president de la Generalitat el molt honorable president Quim Torra”.

La convocatòria d'unes eleccions anticipades torna a planar sobre el Govern i la legislatura. Aquesta vegada el debat que comença a instal·lar-se amb força entre els dos socis de l'executiu, JxCat i ERC, és si l'avançament electoral serà inevitable quan el Suprem decideixi si és ferma i, per tant, definitiva la inhabilitació del president Torra. L'escenari de tornar a les urnes pren força però ni uns ni altres volen sortir a la foto com els responsables de posar punt final a la legislatura.

El president de la Generalitat, Quim Torra, està disposat a participar en la taula de negociació entre la Generalitat i el govern espanyol que ERC i el PSOE van pactar fer si es desencallava la investidura de Pedro Sánchez. Però aquest dimecres Torra hi ha posat una condició prèvia: primer vol celebrar una trobada entre ell i el president del govern espanyol.

Els espanyols diuen no a un referèndum d'independència a Catalunya, però responen sí a un diàleg entre Catalunya i l'Estat per abordar el conflicte. Aquesta és la principal conclusió que s'extreu de l'enquesta que ha presentat aquest dijous el Govern i que ha fet el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). La gran novetat és que ha sigut la primera vegada que l'òrgan demoscòpic de la Generalitat ha enquestat ciutadans de tot Espanya, i no només els catalans, com havia fet fins ara. L'emplaçament al diàleg que aflora del sondeig arriba en un moment significatiu: diàleg és el que reclamen precisament JxCat i ERC si Pedro Sánchez vol comptar amb els seus vots per a la investidura.

Dues setmanes de protestes i aldarulls i d’actuacions policials polèmiques, arran de la sentència del Procés, han situat el conseller Miquel Buch a l’ull de l’huracà. Però les tensions internes, especialment entre ell i el president, Quim Torra, semblen haver trobat una sortida. Almenys de moment. La portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, va anunciar ahir que el departament d’Interior ha detectat 15 accions dels Mossos d’Esquadra sospitoses de mala praxi. Aquests expedients administratius podrien acabar en sancions. “A mesura que es vagin revisant, es prendran les mesures”, va dir Budó, que va admetre que no els han agradat algunes imatges que s’han vist aquests dies per les xarxes socials. La també consellera de la Presidència va afegir un altre anunci en relació a la policia catalana: el Govern assumeix la proposta del president, Quim Torra, i impulsarà una comissió d’investigació al Parlament “sobre els fets ocorreguts” després de la sentència -un acord que l’executiu no va prendre la setmana passada i que, en canvi, sí que va prendre ahir.

Mentre el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, compareixia a Madrid per explicar el seu programa de govern, en el qual ha negat explícitament que hi tingui cabuda el dret a l'autodeterminació, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, no s'ha volgut pronunciar sobre quin serà el posicionament de JxCat i Esquerra a la pròxima investidura espanyola. "Ho decidirà cadascuna de les formacions polítiques que formen part del Govern", ha dit Budó. En tot cas, sí que ha assegurat que l'executiu català "no s'aixecarà de la taula del diàleg": "Volem parlar de tot sense exclusions, també sobre el dret a l'autodeterminació".

Els arguments del govern espanyol per mantenir els impagaments a les comunitats autònomes no tenen, de moment, base jurídica. L’executiu de Pedro Sánchez ha admès finalment aquest dimarts que l’informe de l’Advocacia de l’Estat en què s’argumenta que un govern en funcions no pot transferir més diners a les autonomies simplement no existeix. Fa dues setmanes, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar que segons l’òrgan no podien actualitzar les bestretes del finançament autonòmic fins a formar govern. Tot i així, ara des del mateix departament asseguren que estan a l’espera de rebre“aviat” l’estudi.

El consell executiu s'ha reunit aquest dimarts per primer cop després de les vacances d'estiu, ja que l'última trobada del Govern va ser la primera setmana d'agost. La reunió arriba després de la conferència del president, Quim Torra, a l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, en què va situar la "confrontació" amb l'Estat com la via a seguir després del fracàs de la negociació entre Podem i el PSOE. El cap de l'executiu, segons ha explicat la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha compartit la seva conferència aquest dimarts amb els consellers d'ERC i JxCat que, en les últimes setmanes, han manifestat discrepàncies sobre el camí a seguir.

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha demanat aquest dijous per carta una reunió amb el govern espanyol per exigir "explicacions" sobre l'actuació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) els dies previs al 17-A i la seva relació amb l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, el cervell dels atemptats, així com del seguiment exhaustiu de la cèl·lula terrorista per part dels serveis d'intel·ligència espanyols

El govern de la Generalitat ha acordat aquest divendres en un consell executiu extraordinari sol·licitar, a través d'una carta, al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la Fiscalia que compleixin la resolució de les Nacions Unides que demana la llibertat "immediata" de Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Jordi Cuixart. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha criticat la reacció del govern espanyol de posar en qüestió els membres del grup de treball i demanar la dimissió de dos dels integrants, i ha assegurat que l'estat espanyol ha de complir amb la Declaració dels Drets Humans i el Pacte de Drets Civils i Polítics.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat aquest dimarts que l'executiu veu "amb preocupació" els primers gestos del líder de PSOE, Pedro Sánchez, com a presidenciable després de les reunions que ha mantingut amb el cap de files del PP, Pablo Casado, i el líder de Cs, Albert Rivera. En la roda de premsa habitual dels dimarts, Budó ha criticat que els socialistes hagin vinculat ara el diàleg a un nou govern de la Generalitat –el PSC va dir que no el veu factible fins després d'una sentència i uns nous comicis–, ja que considera que és "saltar-se la voluntat democràtica" actual de la ciutadania de Catalunya.

Arran del salt d’Elsa Artadi a la política municipal, Meritxell Budó va assumir la conselleria de Presidència. L’exalcaldessa de la Garriga, pròxima a l’exconseller Jordi Turull, pres a Soto del Real, explica el rumb del Govern després del 28-A.