Agents de la Policia Nacional han detingut a Palma un home de 26 anys com a presumpte autor dels delictes de receptació, amenaces, contra la intimitat i la pròpia imatge, estafa, coaccions i revelació de secrets. Segons fonts policials, el detingut hauria robat el telèfon mòbil d'una dona septuagenària, hi hauria accedit i posteriorment, hauria fet fotos de la víctima mentre era en el seu domicili. Després d'això, amenaçà la víctima amb difondre les imatges si no li donava doblers.

L'ús del telèfon mòbil no està relacionat amb l'augment del risc de càncer cerebral. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi a gran escala encarregat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i liderat per l'Agència Australiana de Protecció Radiològica i Seguretat Nuclear (Arpansa), que ha fet una revisió exhaustiva de l'evidència més rellevant publicada en els últims 30 anys. Així, l'estudi, publicat a la revista Environmental International, presenta la perspectiva més completa i actualitzada sobre la possible relació entre l'ús del mòbil i el risc de càncer fins al dia d'avui.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha enviat als col·legis públics i concertats directrius respecte dels telèfons mòbils com a pas previ a l'ordre que s'està tramitant, que serà d'obligat compliment i que preveu la possibilitat de retirada dels dispositius per part dels docents, com ja va avançar l'ARA Balears.

S'ha convertit en una escena habitual. El telèfon sona, però en lloc d'un missatge de text és un avís que algú ha gravat un pòdcast privat només per a tu, de qualsevol extensió imaginable i de tema desconegut fins que pitgis play. Pot ser una xafarderia, una anècdota plena de girs i sorpreses o un relat totalment rutinari d'algú que simplement no tenia les mans lliures per escriure. És un missatge de veu, una de les maneres modernes més controvertides de comunicar-se.

La meitat dels joves tenen la sensació de dedicar massa temps a navegar per internet. Gairebé el 50% fan servir diàriament entre quatre i sis dispositius per parlar per xat, mirar vídeos, consultar les seves xarxes socials, veure sèries i, fins i tot, seguir les notícies. Davant d'aquesta hiperconnexió, són cada cop més conscients dels riscos que assumeixen a la xarxa i, malgrat que la majoria en subratllen els efectes positius, també tenen experiències negatives. Així, dos de cada deu han hagut de bloquejar perfils per insults o assetjament i un percentatge similar ha rebut missatges de caràcter sexual sense consentiment. Malgrat això, més d'un terç dels adolescents (35%) gestionen en solitari aquests perills i no reben cap consell del seu entorn per protegir-se.

El cervell d'un infant triplica el seu pes entre el naixement i els tres anys, i multiplica per milions les connexions neuronals. Per això aquesta etapa de la vida és tan delicada i no podem deixar de protegir-la. El cas és que, massa sovint, els adults interpretem el que fa una criatura des de la nostra mirada i oblidem que el seu cervell és notablement diferent del nostre, perquè encara ha de desenvolupar-se.

Resulta si més no pintoresc que l'administració hagi decidit treure primer els mòbils de les aules que del Parlament. L'espectacle de representants polítics completament absents mentre un d'ells parla a la tribuna (sovint amb la intenció de dir alguna ocurrència que es pugui fer viral) diu molt de la magnitud del problema. No fa gaire, un polític va votar al Parlament espanyol en contra del que estava previst pel seu grup i va crear una situació potencialment catastròfica. A les imatges de la tele se'l veia uns instants abans grapejant frenèticament el telefonet (és hiperactiu a les xarxes) sense fer gaire cas del que estava passant al seu voltant. Ara mateix això és la norma en qualsevol àmbit professional: els entranyables dibuixets de reunió han estat substituïts per les efímeres facècies que van segregant les xarxes de manera ininterrompuda, nit i dia. El fet de considerar socialment normal que 350, o 135, càrrecs electes no facin la seva feina com cal hauria de preocupar-nos una mica, potser. Però passa més aviat el contrari: veure com els governants fan el mateix que el bon poble relaxa uns i altres.

Encara que sembli paradoxal hi ha pares i mares que em demanen ajuda per ajudar el seu fill o filla menor de tres anys a no ser tan dependent de les pantalles, quan el millor que podria passar seria que em preguntessin com introduir-les gradualment a partir d'aquesta edat.

La delegació de Mallorca del grup Adolescència sense Mòbil ha presentat un seguit d'aportacions a l'esborrany de les instruccions per regular l'ús dels telèfons mòbils als centres educatius que ha elaborat la Conselleria d'Educació i Universitats. Laura Moyà, una de les promotores del grup a l'illa, considera que és una instrucció "necessària" i que un dels punts forts, "molt positiu", és que no permet l'ús del mòbil en tot l'horari escolar, inclosos patis i extraescolars, però que des del col·lectiu consideren que s'hauria d'estendre a les sortides organitzades i als viatges d'estudis, "més que res, per una qüestió d'igualtat, ja que hi ha infants que no tenen mòbil i queden com que no són igual que la resta".

La Guàrdia Civil ha detingut a Barcelona sis persones que formaven una organització especialitzada en les estafes telefòniques i que han afectat prop de 60 persones a les Balears en operacions que haurien acumulat 1,5 milions d'euros. Els detinguts són sis persones d'entre 16 i 22 anys, dues de les quals són menors d'edat, mentre que els quatre majors d'edat han ingressat a presó provisional.

Els instituts High Tech High (HTH), a Califòrnia, fa una dècada que van integrar l’ús dels smartphones en el seu model educatiu, orientat a projectes en comptes d’exàmens. Amb la idea que els telèfons intel·ligents, igual que els ordinadors, s’han convertit en una eina de treball imprescindible per a la majoria d’oficis i un fidel acompanyant per a milions de persones, van incorporar aquesta eina al sistema pedagògic dels centres. Però després de detectar casos d’assetjament, el centre ha decidit restringir els aparells tret que siguin imprescindibles per fer l’activitat de classe.

Qualsevol pare amb cara i ulls i una mínima capacitat d’observació pot veure que vincular infància amb tecnologia és un negoci rodó per a les grans corporacions de la indústria digital i un autèntic desastre per a la protecció i benestar dels menors. Hem pecat de cofoistes i ingenus. Ens van dir que els nostres fills eren d’un nou món, fins i tot que pertanyien a una espècie diferent, i que nosaltres ja havíem quedat desfasats. La millor campanya de màrqueting de la història de la publicitat, que va fer que ciutadans i institucions ens empasséssim acríticament tota la propaganda que camuflava ben hàbilment els seus interessos mercantils amb destí a la humanitat sencera. Ara fa vergonya recordar l’Eduard Punset explicant que se’ns farien grossos els dits polzes de la mà perquè enviàvem molts missatges de text. Darwin no sabia si plorar o riure dins de la seva tomba escoltant la frivolitat amb què es divulgaven les seves teories, però Punset tenia cues quilomètriques el dia de Sant Jordi.

Fa uns anys, la Xina va prendre mesures enèrgiques contra els videojocs. Després va imposar límits a les transmissions en viu fetes per nens. Ara el govern xinès vol que passin menys temps utilitzant els seus telèfons intel·ligents. A primers d’agost, l’ens regulador d’internet del país va proposar algunes mesures que, si s’implementen tal com estan escrites, requeririen que els telèfons intel·ligents, les aplicacions i les botigues d’aplicacions integrin un "mode per a menors" en els seus productes. L’objectiu és restringir el temps que poden passar els nens en els telèfons i quin contingut poden llegir o mirar.

En matèria de connectivitat, els quatre iPhone 14 que Apple va presentar ahir i que es podran comprar d’aquí pocs dies són naturalment compatibles amb les xarxes 5G, però la gran novetat és que també inclouen l'antena necessària per disposar de connexió via satèl·lit amb què enviar i rebre missatges breus d'emergència en llocs remots on no hi hagi cobertura de mòbil. El servei s'oferirà mitjançant la xarxa comercial Globalstar i s’hi inclourà de franc durant dos anys, inicialment només als EUA i al Canadà. Anirem veient aquesta funció cada vegada en més smartphones: Qualcomm ha dit que l’inclourà en la pròxima generació de xips Snapdragon, Google ja la preveu per a la futura versió 14 d’Android i Elon Musk s’ha aliat amb T-Mobile per oferir-la d’aquí un any mitjançant la seva constel·lació Starlink. Apple se’ls ha avançat a tots i marcarà tendència, però no pot presumir de ser la primera marca de telèfons amb connectivitat per satèl·lit: Huawei va presentar fa pocs dies el nou Mate 5, que no té 5G però es connecta a la constel·lació xinesa Beidou.

Fa quinze anys, Steve Jobs va anunciar tres nous productes: un reproductor de música, un telèfon mòbil i un comunicador d’internet. Però, a mesura que l’aleshores conseller delegat d’Apple avançava en la presentació, el públic es va anar adonant que, en realitat, els tres eren un sol aparell: l’iPhone. Amb la seva al·locució, Jobs va provocar els aplaudiments del públic i va fer possible el renaixement d’Apple i el començament d'una nova era en la tecnologia. L’smartphone prenia el relleu de l'ordinador de sobretaula com a centre de la informàtica personal.

Porto el telèfon sempre a sobre i el miro centenars de vegades al dia. ¿Hi ha un mètode útil per tractar l'addicció a les pantalles?

La feina, la vida social i l'entreteniment ja van indissolublement lligats als nostres mòbils. A més, la pandèmia ha empitjorat la situació: una enquesta del Pew Research Center presentada a l'abril va demostrar que del 81% dels adults dels Estats Units que van fer videotrucades durant la pandèmia, un 40% estaven esgotats, i un 33% havien intentat reduir la quantitat de temps que passaven a internet o amb el telèfon. Evidentment, no tot l'ús dels mòbils és dolent. El psicòleg de la Universitat de Nova York Adam Alter creu que sovint “ens fan més feliços, ens enriqueixen i ens connecten amb altres persones”. Però molta gent vol reduir-ne el consum. Hi ha maneres eficaces de fer-ho? Els experts asseguren que sí.

]]>

No hi ha proves que l’ús del telèfon mòbil i del telèfon fix sense fil augmenti el risc dels joves de desenvolupar tumors cerebrals. Aquesta és la conclusió de l’estudi MOBI-Kids, el més ampli fet fins ara sobre la relació entre l’exposició als camps electromagnètics que emeten aquests dispositius i l’aparició d’aquest tipus de tumor en persones joves. Els resultats s’han obtingut després d’analitzar 900 casos de tumors cerebrals en la població d’entre 10 i 24 anys i comparar-los amb 1.900 persones sanes de les mateixes edats. L’estudi ha abastat 14 països, entre els quals n’hi ha d’europeus, com Espanya, Alemanya i Itàlia, i d’altres continents, com Austràlia, el Japó, l’Índia, Nova Zelanda o Israel. Els resultats s’han publicat a la revista Environment International.

]]>

La Unió Europea va anunciar fa unes setmanes l’Aliança Industrial per a Processadors i Tecnologies de Semiconductors, que aspira a recuperar per al nostre continent una mica de sobirania tecnològica en l’estratègic mercat dels xips. Es pretén captar un soci asiàtic com TSMC o Samsung que fabriqui aquí els circuits més complexos per integrar-los en els diversos tipus de semiconductors que ja es produeixen a Europa, fent servir en tots els casos les eines i l’equipament de la firma holandesa ASML.

]]>

Google paga cada any al voltant de 400 milions d’euros a la fundació Mozilla a canvi que el navegador web Firefox d’aquesta última s’instal·li als dispositius dels usuaris preconfigurat per fer a Google –i no en un altre cercador– les cerques. L'acord actual entre les dues entitats estarà vigent fins al 2023, segons ZDnet, però s'ha anat renovant des del 2006 amb una única interrupció entre el 2014 i el 2017, període en què el cercador agraciat va ser el de Yahoo.

]]>

Tres de cada quatre alumnes de 1r d'ESO, de 12 anys, tenen mòbil, un percentatge que arriba pràcticament al 100% en una aula de 4t d'ESO: els telèfons, doncs, formen part del dia a dia de la immensa majoria d'alumnes del país. Conscient que el fenomen s'expandia, el Consell Escolar de Catalunya ja va aprovar el 2015 un document que sostenia que prohibir-ne l'ús a l'aula podia ser una "restricció" del dret dels alumnes. Aquest organisme, que reuneix la comunitat educativa –pares, alumnes, professors, sindicats i administració–, advocava per “donar als alumnes l’oportunitat de ser responsables en l’ús de les tecnologies”. Quatre anys després, l'ús d'Instagram, Snapchat o YouTube està encara més estès, i el mateix ens ha anat un pas enllà: ara ja parla obertament d'introduir els dispositius per "incidir en la millora de l'ensenyament i dels aprenentatges". Dona quatre arguments: augmenta la motivació dels alumnes, permet introduir noves metodologies educatives, fomenta el treball cooperatiu i redueix l'impacte de la "fractura digital" entre els alumnes desfavorits –que no tenen mòbil– i els més avantatjats econòmicament. La publicació del document arriba dos dies abans de començar el nou curs i quan fa un any que França va prohibir l'ús dels mòbils a classe i el govern espanyol ho va estudiar.

]]>