El decret que regularà les noves tarifes dels taxis està a la fase final per l'aprovació definitiva, segons ha anunciat aquest dimarts la directora general de Mobilitat, Lorena del Valle. Una vegada que s'aprovi la nova norma, els ajuntaments podran triar si volen aplicar les noves tarifes o no "perquè les competències en els taxis són dels municipis, no del Govern", segons ha explicat Del Valle.

L’allau de turistes que arriben a les Illes també impacta en les rutines de Grindr, l’aplicació de contactes del col·lectiu LGTBI per excel·lència. Des del mes de març i fins ben entrat el setembre, la visibilitat dels perfils de la gent local es redueix notablement a favor d’aquells forans que a la descripció diuen “visiting”, “from England”, “German straight man” (home alemany heterosexual), entre d’altres. Aquest fet genera malestar entre una part dels usuaris illencs, que manifesten no sentir-s’hi a gust. Dels 17 usuaris consultats per l’ARA Balears, 15 critiquen l’evolució que ha patit l’aplicació: “Jo sé idiomes, però és que ara per estar a Grindr n’has de parlar mínim tres: castellà, anglès i alemany, i si parles francès, també és un plus. Trobar gent que parli català és una absoluta odissea, perquè de cada deu perfils sis són de turistes”, explica Tomeu Pocoví, usuari. Ell, per exemple, a l’estiu es desinstal·la periòdicament l’aplicació, atabalat per la quantitat de missatges que li arriben d’homes que estan de pas per les Illes.

El mes de gener és la temporada alta de les aplicacions de cites. Segons dades facilitades per Tinder, s’envien més d’11 milions de missatges a escala mundial entre principi d’any i el 14 de febrer en comparació amb la resta de l’any. Milions d’usuaris han convertit aquestes plataformes en el seu mètode preferit per conèixer gent.

I si WhatsApp o LinkedIn poguessin tenir una alternativa més segura i, a més, d'origen català? Aquest és el darrer projecte de la consultora tecnològica Setesca, que fa unes setmanes va llançar al mercat Xattering, una aplicació creada per ells mateixos amb l'objectiu de "ser una xarxa social que millori les propostes ja existents com WhatsApp, X (antiga Twitter), LinkedIn o fins i tot Slack". Així ho explica Jordi Damià, el fundador de Setesca, que assegura que amb Xattering es combina "el millor de les tres aplicacions en una de sola, i que a més és més segura", diu en declaracions a l'EMPRENEM.

Al passeig d'avui, l'Eva agafa un dels corriols que es desvien del riu i s'atura davant una mata de flors que sempre li han semblat margarides. Obre la càmera del mòbil i fotografia una de les flors amb l'aplicació per identificar plantes que li va recomanar una amiga: PlantNet. L'aplicació compara la foto amb imatges d'espècies amb característiques similars i li demana que confirmi quina es correspon amb la planta que vol identificar. L'Eva confirma la primera opció, a la qual l'app li donava un 92% de probabilitat d'encert. Ara ja sap que les flors del corriol no són margarides comunes (Bellis perennis), sinó vitadínies (Erigeron karvinskianus DC). Així funciona PlantNet, una de les aplicacions per identificar plantes amb el grau de fiabilitat més elevat.

Els viatges en grup, sigui en família o amb amics, sempre tenen l'inconvenient d'haver de passar comptes quan s'acaben. Amb els smartphones, però, el tràmit d'haver de repassar factures i fer transferències passa a ser més fàcil gràcies a un gran nombre d'aplicacions de mòbil que permeten saber en cada moment quants diners ha pagat cada persona i quants se'n deuen.

Foto, nom, edat, preferència per homes o dones... Fins aquí, res diferent de la resta d’aplicacions de cites. Però per completar la carta de presentació, cal contestar una pregunta clau: “Quina és la teva relació amb Déu?”. Aquest és un dels requisits per crear un perfil a Salt, el nou Tinder per a cristians, on ja cerquen parella desenes de persones a les Illes Balears. El funcionament és ben igual que qualsevol aplicació d’aquest tipus: llisques a dreta o esquerra, segons si t’agrada o no la persona; fas match i pots xerrar per xat amb les persones que t’agradin fins que –si tot va bé– acordes una primera cita. “Cinema, missa o platja?”, em varen proposar a mi –darrere d’un perfil fals d’una dona de 40 anys de Palma– després de dos dies de converses amb Andrés (nom fictici, per preservar la identitat de l’usuari). També d’uns 40 anys, d’un poble del Raiguer, aquest home afirmava cercar “conèixer una al·lota amb qui connectar i, si Déu vol, arribar a ser parella”.

Tenen les aplis per lligar una ideologia de gènere? N'hi ha de feministes? N'hi ha que són neutres? N'hi ha d'antifeministes? La publicació aquesta setmana de la llista Forbes del 2021 ha posat un dels seus focus en la incorporació al rànquing de milionaris i milionàries del món en Whitney Wolfe Herd, cofundadora de Tinder –plataforma que va deixar el 2014 entre acusacions d'assetjament sexual contra la seva exparella i també impulsor del projecte– i ara exitosa directora executiva de Bumble, l'aplicació per establir contactes que va fundar el 2014 i que es ven, sobretot, com a "feminista" i per a classes professionals.

Un treballador que arriba tard a una reunió de feina i no ha esmorzat ni té temps. Un altre que està a punt de començar el torn nocturn i que pateix per no poder aguantar despert tota la nit. I un tercer que ha d’agafar un tren i s’ha oblidat el carregador del mòbil a casa. Tots tres poden resoldre ara el seu problema dins un taxi o un vehicle de transport amb conductor de Barcelona si aquests treballen amb Hangry, perquè podran vendre al primer una barreta energètica, al segon un Red Bull i al tercer un carregador.

“Ets aquí? Ens pots sentir?” La pregunta cau al buit. Com la d’un mèdium invocant un esperit que es vol fer esperar. Passen uns segons incòmodes fins que a la pantalla apareix un petit cercle amb la fotografia del cul d’un home. Porta uns calçotets vermells amb la paraula sexi estampada. Quan per fi la veu respon és la d’Elon Musk, fundador de Tesla i aficionat habitual a la irreverència a les xarxes. Encara no ho sap, però ha trobat una nova joguina preferida. Durant una hora i mitja parlarà de la colonització de Mart, les criptomonedes i les vacunes del covid-19, i entrevistarà ell mateix el conseller delegat de l’apli de compravenda d’accions Robinhood, Vlad Tenev. Els seus somnis espacials, però, no els podrà sentir tothom: tan sols la selecta audiència de 5.000 espectadors que han pogut accedir a la conversa després de rebre una invitació.

Un dia la Gemma, una gerent de 53 anys, va fer-se de Tinder. Com que no coneixia gaire el funcionament d’aquesta aplicació de cites, va començar a passar els perfils sense adonar-se que estava marcant un “m’agrada” a tots. De seguida li van sortir tres pretendents. I d’aquests tres amb un es va entendre i ja fa un any que són parella. Està encantada. “És una manera molt fàcil de trobar gent, encara més fàcil que anar a una discoteca”, comenta sobre aquestes plataformes. 

Google paga cada any al voltant de 400 milions d’euros a la fundació Mozilla a canvi que el navegador web Firefox d’aquesta última s’instal·li als dispositius dels usuaris preconfigurat per fer a Google –i no en un altre cercador– les cerques. L'acord actual entre les dues entitats estarà vigent fins al 2023, segons ZDnet, però s'ha anat renovant des del 2006 amb una única interrupció entre el 2014 i el 2017, període en què el cercador agraciat va ser el de Yahoo.

Tot apuntava que el conflicte particular entre Trump i TikTok havia arribat a bon port, però l'últim comunicat que ha fet ByteDance (empresa propietària de l'aplicació) mostra que encara hi ha coses per resoldre. Entre elles, la més important: si TikTok serà una empresa en mans nord-americanes o xineses. Si ahir el govern dels Estats Units celebrava l'acord entre aquesta companyia i Oracle i Walmart per convertir TikTok en una empresa sense ingerències xineses, aquest dilluns ByteDance hi ha dit la seva: l'empresa resultant d'aquesta aliança, TikTok Global, llançarà una oferta pública d'accions per millorar "la seva estructura empresarial i la transparència" i que la intenció és acabar tenint el 80% de la participació de la nova empresa.

Nou capítol en la batalla comercial entre els EUA i la Xina per l'aplicació de mòbils TikTok. Aquest diumenge havien d'entrar en vigor les mesures aprovades per l'administració de Donald Trump que passaven, sobretot, per prohibir aquesta aplicació i WeChat –utilitzades per més de cent milions d'usuaris als EUA– a les botigues de descàrregues. Però ahir el govern dels EUA va anunciar que endarreria una setmana les mesures contra la plataforma TikTok després que el president Donald Trump hagués donat la seva "benedicció" a un acord preliminar perquè pugui funcionar als EUA, explica l'agència Efe. El pacte no inclou, d'entrada, la xarxa WeChat, que sí que estaria sotmesa a limitacions a partir d'aquest diumenge, malgrat que les podria eludir després d'una ordre d'una jutge de Califòrnia.

L'administració Trump ha anunciat aquest divendres que prohibirà les aplicacions mòbils xineses WeChat i TikTok a les botigues d’aplicacions dels Estats Units a partir del diumenge. Un fort cop contra dues plataformes utilitzades per més de 100 milions d'usuaris als Estats Units.

El confinament i la distància social van limitar a partir del març milers de reunions, classes i activitats a l’espai digital. Sobretot a través d’una videotrucada i molt sovint sota un mateix nom comercial: Zoom. Amb la porta barrada a les trobades físiques per evitar els contagis, la pandèmia s’ha convertit en l’oportunitat sobtada per a una empresa que ha tardat gairebé una dècada a fer-se un nom entre els gegants tecnològics. El 2011 l’enginyer xinès Eric Yuan deixava la seva feina a la multinacional nord-americana Cisco per fundar Zoom, una plataforma de videoconferències per a un màxim de 15 participants que -malgrat aterrar en un mercat plagat de competidors- va situar-se en el milió d’usuaris en només dos anys.

Fa dues dècades, tan aviat com la quantitat d’ordinadors connectats a internet va començar a ser substancial, els propietaris d’alguns d’aquells aparells van posar-los a buscar extraterrestres o, més concretament, signes de la seva existència, participant en la iniciativa SETI@Home, impulsada per la universitat californiana de Berkeley. Instal·lant una aplicació que s’activava en forma de salvapantalles -és a dir, mentre l’ordinador no es feia servir-, el processador es dedicava a analitzar petits paquets de dades procedents dels grans radiotelescopis nord-americans d’Arecibo (Puerto Rico) i Green Bank (Virgínia), tractant d’identificar patrons potencialment corresponents a emissions de ràdio. Des d’aleshores, tot i la participació acumulada de més d’1,8 milions d’usuaris i un pic històric de potència conjunta de càlcul a finals de novembre del 2016, aquesta cerca d’intel·ligència extraterrestre (SETI, per les seves sigles en anglès) no ha aconseguit trobar cap rastre d’àliens i el projecte va quedar formalment aturat al mes de març, amb menys de 100.000 participants actius.

L'aposta per l'ús d'aplis per controlar els contactes de covid-19 no té el suport de les organitzacions de defensa dels drets humans. L'última a alertar del costat fosc d'aquestes aplicacions ha estat Human Rights Watch (HRW), que a través d'un informe ha posat en dubte que siguin realment útils per controlar l'avanç del virus. A més, l'organització recorda que si aquestes aplicacions no segueixen els estàndards de privacitat necessaris poden vulnerar els drets dels usuaris, tal com ja ha assenyalat diverses vegades la Comissió Europea.

Governs d'arreu del món estan posant en marxa aplicacions digitals per fer seguiment de l'expansió del coronavirus i controlar el progressiu desconfinament de les seves poblacions. La Comissió Europea ha recordat aquest dijous que, si bé són eines útils, cal que compleixin mesures de protecció de la privacitat dels usuaris. Per aquest motiu, la Comissió ha publicat una guia que estableix els requisits bàsics que haurien de complir aquestes aplicacions.