"Rebel·lar-se contra la classe política. Rebel·lar-se contra el Procés. Rebel·lar-se contra tota l’enganyifa que han dut a terme des del 2017. Rebel·lar-se contra el segrest emocional. Rebel·lar-se contra la idea que la independència no és possible". Sense subterfugis, Dempeus, el nou partit independentista que sorgeix del sector de l'ANC que apostava per la llista cívica, s'ha presentat aquest dijous al vespre a les Cotxeres de Sants de Barcelona davant de mig miler de persones.

Xoc d'arguments entre els conservadors d'art catalans i aragonesos sobre el trasllat de les pintures murals de Sixena, després de la sentència del Tribunal Suprem que obliga a tornar-les al monestir de Vilanova de Sixena. La consellera d'Educació, Cultura i Esports del govern de l'Aragó, Tomasa Hernández, va afirmar divendres en declaracions a TV3 que "no hi ha risc" de malmetre les peces en l'operació de treure-les del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i portar-les a Sixena.

Aquest divendres, abans de les vuit del vespre, l’avinguda Maria Cristina de Barcelona es va anar omplint de gent que havia pagat els 25 euros que costava l’entrada al concert Catalunya amb el País Valencià, impulsat per Òmnium Cultural i l’ANC. Èxit de convocatòria per a un aforament de 15.000 persones, tot i la pluja. La solidaritat musical amb els afectats per la DANA implicava una vintena de grups artistes de diferents generacions, de Julieta i Figa Flawas a Lluís Llach i l'Elèctrica Dharma, passant per Sopa de Cabra, Brams, Santi Balmes, Joan Dausà i Oques Grasses, entre d’altres. 

El diumenge posterior al referèndum de l'1-O, els veïns de Sant Julià de Ramis tornaven a votar si volien que Catalunya fos independent. Una setmana abans no ho havien pogut fer, si més no al pavelló, on justament havia de votar el president Carles Puigdemont. La Guàrdia Civil hi va irrompre violentament i es va endur les tres urnes que hi havia. Aquest cop ho van fer en una urna de l'1-O que els va regalar el municipi veí de Quart i que ara conserven a l'entrada del pavelló en una vitrina. "Vam decidir deixar-la aquí perquè és el lloc on havíem de votar", explica l'alcalde Marc Puigtió. "No teníem urna i vam fer una crida als pobles veïns per si ens en podien donar una i Quart de seguida s'hi va oferir", explica Jaume Casamitjana, de l'ANC de Sant Julià de Ramis. "Nosaltres en teníem tres i ells cap i com que volien fer un referèndum simbòlic no vam dubtar-ho ni un moment", corrobora l'aleshores coordinador de l'ANC a Quart, Quim Vilar, que en va tenir una a casa, que ara té el nou responsable de l'entitat a Quart. "Qui és el coordinador se la queda i quan deixi el càrrec faré el mateix", explica Xavier Castelltort.

Aquest any la manifestació convocada per a l'Onze de Setembre tornarà a sortir de Barcelona. L'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI, el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els CDR han decidit impulsar una gran mobilització descentralitzada entre Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. Un esquema que ja es va seguir el 2016 i on cada territori reivindicarà una qüestió diferent. Segons els organitzadors, l'objectiu de la crida és "denunciar" les "nefastes conseqüències de la dependència" i els "greuges" soferts "pel fet de pertànyer a l'estat espanyol".

El sí de les bases republicanes a la investidura de Salvador Illa alleuja la pressió que el PSOE arrossega des que es va fer seu el pacte entre Esquerra i el PSC per impulsar un “finançament singular” per a Catalunya. Poc després de saber-se els resultats de la consulta, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha celebrat la “política en majúscules” que ha permès arribar a un “gran acord entre diferents” perquè Salvador Illa sigui el pròxim president de la Generalitat. “Catalunya guanya, Espanya guanya”, ha escrit a X (en català). Les paraules de Bolaños contrasten amb el silenci en què encara es manté el PSC: cap dels seus dirigents ha sortit a celebrar la decisió de les bases republicanes, com tampoc no ho van fer durant la setmana quan es van fer públics els pactes amb ERC primer i amb els comuns després (a excepció d’uns tuits de la número 2 del PSC i negociadora, Lluïsa Moret).

S'ha estès dins la part enrabiada de l'independentisme català la idea que cal mobilitzar-se per impedir la investidura de Salvador Illa, en el cas que les bases d'ERC aprovin aquest divendres el preacord que els dirigents del partit han acordat amb els del PSC. Lluís Llach, com a president de l'ANC, ha gravat un vídeo en què surt ell amb una estelada i amb aire greu, i circula una espècie de convocatòria que diu: “si hi ha investidura, estigues a punt”. A punt per a què?

Lluís Llach (Girona, 1948) aterra a la presidència de l'ANC amb l'objectiu de recosir ponts amb partits i entitats. Ho fa després d'una convulsa assemblea en què va necessitar la celebració de dos plens per poder ser escollit.

"Si vens amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg". Com si es tractés d'una profecia, Lluís Llach ha viscut en primera persona el que cantava a Que tinguem sort en el seu desembarcament a la presidència de l'ANC. Des d'aquest dissabte, però, ja és oficialment nou president de l'entitat després d'obtenir el suport de 48 dels 72 secretaris. La travessa per convertir-se en el màxim dirigent de l'entitat, això sí, ha estat ben costeruda. En l'assemblea més accidentada de la seva història, el cantautor ha necessitat dues sessions per fer-se seu el tron de l'organització en una situació que no s'havia produït mai. Aquest dissabte, però, finalment, s'ha desbloquejat la situació després que ara fa set dies ni Llach, ni Josep Punga, el candidat de la direcció actual, aconseguissin obtenir el suport de dos terços dels secretaris.

Durant el Procés, la competència dins l’independentisme va produir-se tant en el terreny dels partits polítics com en el de les entitats civils. Més enllà de l’ideal d’unitat, hi havia la vitalitat de projectes i estratègies pròpies d’una societat dinàmica i plural. Si convergents i republicans competien per liderar el moviment des de la dreta nacionalista i l’esquerra liberal –amb la CUP pressionant a l’extrem–, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural jugaven al mateix estira-i-arronsa en el terreny civil. De fet, d’entrada, la irrupció de l’ANC va agafar Òmnium a contrapeu.

Lluís Llach o Josep Costa. Aquesta és la qüestió. La presidència de l’Assemblea apunta a un dels dos activistes, quan d’aquí set dies es renovarà la nova direcció de l’entitat. El cantautor ha rebut 3.268 vots dels socis, mentre que l'exdiputat de Junts n'ha rebut 3.105. Llach és l’aposta dels crítics per girar full a la llista cívica, mentre que l’exvicepresident de la mesa del Parlament és l’esperança de la direcció actual per evitar sucumbir al dictat dels partits, com creuen que passarà si s'imposen els primers. Costa no va signar el manifest dels crítics, però mai va amagar que amb la llista cívica no n'hi havia prou, que calia repensar l'estratègia de l'independentisme no només des del punt de vista electoral. 

El sector de l'ANC contrari a presentar una llista cívica a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya mou fitxa. En plena votació entre els socis de l'entitat per decidir si l'Assemblea ha d'impulsar una agrupació d'electors als pròxims comicis catalans, el cantautor Lluís Llach, que va signar el manifest contra la llista cívica, ha anunciat en una entrevista a El Punt Avui que es presentarà al secretariat de l'ANC per "sacsejar" l'entitat. De fet, no descarta optar a la presidència i substituir Dolors Feliu a les eleccions que tindran lloc abans de l'estiu per "reestructurar, renovar i redinamitzar" l'organització. Si bé ha manifestat que ara per ara no es veu com la persona "ideal" per ser-ne president, podria optar-hi si cal "una reina mare".

1. Un dia de tardor de 2011, quan l’economia mundial s’ensorrava i a Catalunya encara hi plovia, em va trucar un home d’aquells que sempre en duen alguna de cap. Era un històric fundador de Convergència, un home tan llest que mai havia volgut fer vida política i que dedicava la seva jubilació al que havia fet durant els anys de cotització laboral: treballar pel país. Amb abnegació, imaginació i persistència. Em va dir que, més enllà de la confiança que ens tinguéssim, m’havia de suggerir un possible tema per a l’Àgora, el programa de TV3 que jo tenia la sort de dirigir en aquells moments. Ens vam citar prop de l’estació de Sant Cugat, a la rebotiga de la Lionesa, on la Muriel potser feia els millors croissants del Vallès. Allà, vam menjar poc i vam xerrar molt. L’home em va treure una pila de papers i em va parlar d’una cosa important que s’estava gestant i que seria decisiva per a la revolta pacífica cap a la independència: la creació de l’Assemblea Nacional Catalana. Pretenia que la televisió en fes difusió pública. Al cap d’uns dies, d’acord amb la Mònica Terribas i la Rosa Marqueta, que eren –respectivament– la directora i la cap d’informatius de TV3, li vaig respondre que de moment no faríem res però que, en tot cas, quan fossin notícia els entrevistaríem. 

Les eleccions del 23-J van atorgar a l'independentisme un gran poder de decisió, malgrat la desorientació dels últims anys en què el moviment ha anat desenfocant els objectius i ha anat perdent centenars de milers de votants pel camí. En un context de reorientació estratègica sis anys després de l'1-O, les reivindicacions sobre la llengua i la identitat han tornat amb força. Van entrar de ple amb les negociacions de la mesa del Congrés, en què es va acordar l'oficialitat del català a la UE –encara no assolida– i l'ús de la llengua a la cambra baixa estatal amb els vots de Junts i ERC. En la Diada també hi van jugar un paper clau, fins i tot en la manifestació de l'ANC. I el Govern també s'ha centrat en l'impuls de la llengua com "un pilar bàsic" i objectiu de legislatura. Així el president, Pere Aragonès, ha acordat aquesta setmana amb Pedro Sánchez una llei de pluriulingüisme.

Una de les primeres conseqüències de la paràlisi del Procés ha estat la desmobilització de l’independentisme a les urnes. A les municipals les llistes de Junts, ERC, la CUP i el PDECat van perdre gairebé 300.000 vots respecte al 2019 i el doble a les darreres eleccions espanyoles. El desencís de part de les bases del moviment amb els tres grans partits també està fent aflorar nous actors que es proposen per presentar batalla al Parlament, com ja van fer, amb èxit i sense, Solidaritat i Reagrupament el 2010.

Una de les primeres conseqüències de la paràlisi del Procés ha estat la desmobilització de l'independentisme a les urnes. A les municipals, les llistes de Junts, ERC, la CUP i el PDECat van perdre gairebé 300.000 vots respecte al 2019 i el doble a les darreres eleccions espanyoles. El desencís de part de les bases del moviment amb els tres grans partits també està fent aflorar nous actors que es proposen per presentar batalla al Parlament, com ja van fer, amb èxit i sense, Solidaritat i Reagrupament el 2010.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964), confia que la comunió entre el carrer i un nou espai polític independentista impulsat per l’Assemblea sigui clau per reactivar el Procés.

"La independència no es fa només desitjant-la molt fort". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha respost així a l'ANC un dia després de la Diada, en què l'entitat va reclamar circumscriure la negociació amb el PSOE a la independència i que el Parlament aixequi la declaració unilateral del 2017. "No és una qüestió de proclamar-la i prou [...]. Podem sortir al balcó 15 vegades. La qüestió és com es fa efectiva i cal reconeixement internacional", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Una DUI no serviria de res ara mateix si no va acompanyada d'un reconeixement internacional", ha reblat. El mateix argument ha utilitzat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa després del consell executiu: "El Govern aposta per la via de la negociació per assolir un referèndum acordat amb reconeixement internacional perquè les coses es puguin fer bé". La contrarèplica de la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, no ha trigat a arribar. "El reconeixement internacional vindrà quan Catalunya es reconegui", ha dit, entrevistada a Ràdio 4 i Rac 1.

Des del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 l'independentisme apareix dividit en les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fa sis anys que partits i entitats no han aconseguit retrobar-se estratègicament en cap rumb compartit i enguany, en què la Diada està marcada per la investidura espanyola, no ha sigut una excepció. L'aritmètica de les eleccions del 23 de juliol ha situat l'independentisme al mig del tauler de joc espanyol, però els actors sobiranistes d'aquesta partida no estan d'acord sobre com jugar-la: des de l'ANC fins a Òmnium, passant per Esquerra, Junts i la CUP, tenen una recepta diferent. En tot cas, la mobilització de les bases aquest Onze de Setembre ha tornat a ser multitudinària tot i el ball de xifres: 115.000 manifestants segons la Guàrdia Urbana i 800.000 d'acord amb els organitzadors.

Un grup de mallorquins ha acompanyat a l'ANC durant la Diada de Catalunya d'aquest 2023. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu ha estat acompanyada dels mallorquins durant les primeres hores del dia.