"Ja no existeix la Gàl·lia irreductible del català", afirma la regidora de Llengua Catalana de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme, referint-se a una ciutat en què semblava que el català estava fora de perill. "A Girona rai!", ens deien. Davant la preocupació per la deriva de la llengua a tot el país, i amb vista al retard del full de ruta que ha de ser el Pacte Nacional per la Llengua, alguns ajuntaments catalans han decidit desplegar mesures per revertir la davallada del català. El conseller de Política Lingüística, de fet, els animava a fer-ho fa uns dies en la primera trobada municipalista per la llengua. Els demanava lideratge per "rellançar la política lingüística en l’àmbit local" igual com el van tenir els primers consistoris democràtics, que muntaven cursos i actes de dinamització del català. Allò va ser l’embrió del Consorci per a la Normalització Lingüística, “el principal artífex de la política lingüística municipal durant molts anys”, advertia Francesc Xavier Vila. Per al conseller, el problema és que la política municipal s’ha reduït durant anys només a aquests cursos bàsics, potser “per la rapidesa dels canvis que s’han produït”, justificava.

El gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge (PMH), Miquel Pujol Vicens, ha renunciat al càrrec a l'Ajuntament de Palma a penes mesos després del seu nomenament. La portaveu del PP a Cort, Mercedes Celeste, s'ha limitat a indicar aquest dijous que la partida de Pujol es deu a "qüestions personals i professionals". "Ha decidit tornar al seu lloc de treball", ha afegit. No existeix un recanvi i les funcions les assumirà el subgerent de la gerència d'Urbanisme, Pedro Carretero.

"Tu saps qui és Tejero?", pregunta el regidor de Vox a Salou Paul Daniel Axinte a la seva companya de partit Ana Belén Rodríguez. "Sí, per què?", respon Rodríguez. "M'identifico amb el seu modus operandi en aquest moment. "Al suelo todo el mundo", contesta el regidor. "Ahí está", comenta després la també regidora del partit ultra. Aquesta conversa la capten els micròfons de la realització del ple municipal de Salou d'aquest dimecres. La sessió ja ha acabat, però els micros encara no s'han tancat i graven la referència del regidor de Vox al cop d'estat del 23-F. Aquesta reacció arriba després d'un últim debat pujat de to amb l'alcalde del municipi, Pere Granados, sobre una manifestació independentista.

El manual Construir pobles feministes, escrit per vuit professores i activistes, recull les eines necessàries per incloure la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. La iniciativa, que sorgeix de la Direcció Insular d'Igualtat del Consell de Mallorca i que s'ha presentat aquest dimarts a la Fundació Sa Nostra, pretén abordar el repte de fer política local feminista a l'illa. "Són propostes des de diferents àmbits que ajuden a repensar com feim poble", explica la coordinadora i coautora de la publicació, Catalina Gayà.

L'actual batle d'Inca, Virgilio Moreno, ha presentat aquest dimecres davant la comissió executiva dels Socialistes d’Inca la seva candidatura per repetir com a elegit del PSIB-PSOE en les eleccions municipals del 28 de maig. “És un honor i un orgull presentar la meva candidatura al capdavant d’aquest projecte i, sobretot, fer-ho envoltat d’un equip que manté intacte el  compromís i la il·lusió per continuar treballant per la nostra ciutat”, ha assenyalat Moreno. 

“La política municipal no és de dretes ni d’esquerres. Per asfaltar un carrer no s’ha d’ensenyar cap bandera, només aplicar el sentit comú, ja que la gent està cansada de política i vol que li resolguin els problemes del dia a dia”. Són paraules del batle de Búger, Pere Torrens, després d’haver acordat amb la Federació Socialista Mallorca (FSM) el maig del 2021 la renúncia com a militant del PSIB, juntament amb els altres tres regidors socialistes, per la qual cosa varen passar a ser no adscrits. La causa? Haver incorporat una regidora del PP –Coloma Capó– en l’equip de govern per tenir una majoria absoluta en el Consistori i deixar MÉS a l’oposició. “El PSIB no forma govern amb el PP. Mai i sota cap circumstància. Si es pacta amb el PP no serà en nom del PSIB-PSOE. Si tenim una línia vermella és aquesta”, declarava qui llavors era secretari d’Organització de la FSM, Miquel Àngel Coll.

Avui fa exactament un any que Damià del Clot observava el calendari i veia que encara quedaven tres setmanes per saber si la tercera seria l’última com a alcalde d’ERC a Vilassar de Mar. El 2019 es va quedar a un regidor de la majoria absoluta, el que necessitava per aprovar els pressupostos. Es va trobar una “negativa d’entrada” de l’oposició -que va des de Junts fins a Cs-, i va presentar una qüestió de confiança vinculada als pressupostos. Si la perdia, s’obrien 30 dies on l’oposició havia de moure fitxa per presentar una moció de censura i fer caure el batlle. A priori, pot semblar que això “desgasta molt el govern”. Però Del Clot ja ho va fer pensant que era un partit “d’anada i tornada”. El primer matx el va perdre, però va remuntar el segon: l’oposició no es va posar d’acord i els comptes es van aprovar automàticament. “En van sortir més desgastats ells”, explica. Un any després, es torna a plantejar fer el mateix. Això sí, la negativa d’entrada de l’oposició ja no hi és. Aquesta situació no s’havia viscut mai a Vilassar de Mar, i tampoc en municipis com Tortosa, Lleida, Premià de Mar o Mont-roig del Camp.

La pandèmia s’ha demostrat com una oportunitat per tal que els que manen en els ajuntaments ens engaltin les seves dèries personals. Uns instal·len pilones matamotoristes, altres insensats proposen desmantellar la Seat, d'altres pinten línies de coloraines, etc. Les animalades no han defraudat i han estat a l’altura dels governants municipals. No em cansaré d’insistir-hi: els pares no han de privar mai els seus fills de l’osset de peluix. Després passa el que passa, i els contribuents no només hem de posar el rostit a taula dels que manen sinó que, per afegitó, hem d’aguantar les seves obsessions.

Ada Colau ha anunciat aquest dijous la compra de l'edifici d'habitatges més gran que ha adquirit fins ara l'Ajuntament: un bloc de 114 pisos al barri de la Marina que pertanyia a l'entitat Proviure CZF (Consorci de Zona Franca), societat formada en un 50% pel Consorci i en l'altra meitat pel BBVA. 59 d'aquests 114 pisos estaven buits.

Els abandonaments dels regidors independentistes de la CUP, Esquerra, PDECat i els no adscrits Juanjo Puigcorbé i Gerard Ardanuy no han frenat el ple municipal d'aquest divendres a l'Ajuntament de Barcelona, que ha aprovat, entre altres coses, el reglament per a la igualtat de gènere, demanar prohibir la Fundación Francisco Franco i que l'empresa pública Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) busqui un soci privat per establir una societat mixta que arribi més lluny en la construcció d'habitatge públic.

El nomenament de Xavier Marcé com a comissionat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, que divendres es donava per fet, ha dut a la primera crisi del pacte entre Barcelona en Comú i el PSC, que tan sols és un preacord i quan encara l'han de ratificar tots dos partits. Marcé ha confirmat a l'ARA que renuncia a ser el nou comissionat i que fa un pas enrere. El seu possible nomenament havia causat rebuig a la formació d'Ada Colau, que l'ha vetat.