Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest divendres –quan se celebrava el 8-M, el Dia de la Dona Treballadora– l'alcalde de Puigverd de Lleida (Segrià), Josep Solsona, acusat de dos presumptes delictes: un d'amenaces i coaccions, i un altre de lesions i amenaces en l'àmbit de la violència de gènere, maltractament en l'àmbit familiar i agressió sexual a una menor d'edat. La detenció es va produir divendres a les 16.30 h, tal com va avançar el diari Segre, i, després de passar la nit a la comissaria de Lleida i de declarar davant del jutjat de guàrdia, Solsona ha quedat aquest dissabte a la tarda en llibertat provisional sense mesures cautelars. Així ho ha dictaminat el jutge després d'escoltar les declaracions tant del propi investigat com de diversos testimonis i seguint el criteri de Fiscalia. A més, no s'ha acordat cap ordre d'allunyament ni protecció.

Diuen que les llegendes no moren mai. Però, si més no, la de Rudolph Giuliani ha quedat força tocada. Era alcalde de Nova York durant l'atemptat de l'11 de setembre de 2001; aquell mateix any, la revista Time el va considerar "persona de l'any" i la fama que va guanyar va fer que la gent l'anomenes "l'alcalde d'Amèrica". Però després de tocar el cel, Giuliani s'ha passat els darrers anys entre denúncies, difamacions i deutes. Molts deutes. I això l'ha dut a vendre samarretes i sandàlies i fins i tot a vendre's la imatge: amb cameos, a través d'una plataforma. Però n'hauria de vendre 4.186 més només per pagar l'advocat.

Per què Xavier Trias no és l'alcalde de Barcelona? Per als afectats, la resposta és simple: una tèrbola conxorxa, definitivament immoral i clarament equivocada, va impedir que un independentista s'emparés de l'alcaldia de la capital de Catalunya. Ara que la monumental enfurismada amaina, potser és el moment d'assajar una reflexió més serena sobre els fets del 17 de juny.

Jaylen Smith es va graduar a l'institut el maig passat i aquest gener, vuit mesos després, ha agafat les regnes del seu poble, Earle. Als seus 18 anys, ha estat escollit alcalde d'aquest municipi rural a Arkansas, amb una població de gairebé 2.000 habitants. Es convertirà així en l'alcalde afroamericà més jove de la història dels Estats Units. "Ciutadans d'Earle, Arkansas, és oficial! Soc el vostre nou alcalde", va publicar a Facebook tot just saber-se la seva victòria per 235 a 185 vots. "Ha arribat l'hora de construir un millor capítol per a la ciutat", va afegir el jove candidat del Partit Demòcrata.

Per a desgràcia de tots, el descrèdit de la política ha esdevingut un lloc comú, una idea que a força de repetir-la s’ha instal·lat en el nostre imaginari col·lectiu com una fatalitat que no té solució. La crítica als polítics, sempre necessària i a vegades del tot justificada, rep l’aplaudiment fàcil, mentre que la defensa de la seva tasca s’entén com un exercici de sectarisme o corporativisme que sempre oculta algun interès. No sé si és certa la cèlebre frase del polític i filòsof Joseph de Maistre, que deia que cada nació té el govern que es mereix, però el que és segur és que ens faríem un favor col·lectiu si fóssim capaços de donar valor a la política i reconèixer, quan hi hagi motius, tot allò que fan bé els polítics.

Final tràgic en el cas de la desaparició de l'alcalde de Seül. Park Won-soon, de 64 anys, un home molt popular al país i considerat el relleu natural de l'actual president, Moon Jae-in, ha aparegut mort aquest divendres a primera hora en un turó al nord de la capital de Corea, el mont Bugak. La troballa del cos ha tingut lloc just dos dies després que fos denunciat per assetjament sexual per una de les exsecretàries de la seva oficina, han informat les autoritats sud-coreanes també aquest divendres. Park Won-soon havia aconseguit a les urnes tres mandats electorals com a candidat del Partit Democràtic. Ara mateix no se saben les causes exactes de la mort, però la policia especula amb un possible suïcidi.