El Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha expressat la seva condemna als actes vandàlics ocorreguts recentment a la comissaria de la Policia Nacional de Maó (Menorca), on el col·lectiu juvenil Arran va llançar ous amb pintura contra la seu policial. El col·lectiu independentista denuncia la "retallada als drets i llibertats polítiques" que suposa infiltrar policies en els col·lectius socials i en el seu moviment.

El col·lectiu Arran s'ha atribuït aquest dijous l'autoria d'un acte vandàlic contra la comissaria de la Policia Nacional de Maó, on treballa el jove menorquí que, amb tres agents més, es va infiltrar en els col·lectius socials i el moviment independentista català.

El vot és un instrument –no l’únic, evidentment– que els ciutadans tenen per fer política. Els dos-cents mil votants independentistes que aquesta vegada han votat el PSC han fet l’opció racional del vot útil per frenar la dreta autoritària, en comptes del vot d’adhesió al seu projecte polític –la independència– o l’abstenció. La seva sensibilitat política els ha fet entendre que impedir la majoria reaccionària era la millor opció possible, també per a la seva causa. I s’equivocaria el PSC si fes triomfalisme d’aquesta circumstància. Són vots guiats per l’interès general, propis d’una societat capaç d’aplicar la racionalitat a la política mantenint la distància justa respecte a les transferències del fet religiós a la ideologia en forma d’adhesions incondicionals. Un exercici de raó democràtica que ha fet possible que es pugui dir que Catalunya i Euskadi han salvat Espanya, de moment. Els que se’n volen anar han estat determinants. ¿Una paradoxa? Un gest de racionalitat democràtica: sempre cal evitar que el neofeixisme governi. Només des de la infantil lògica del com pitjor millor es pot optar pel contrari: és a dir, per l’abstenció. 

Demà a la nit pot passar qualsevol cosa, i no em refereixo només al resultat electoral. La dreta i la ultradreta nacionalistes espanyoles (valguin les redundàncies) estan en mode “¿qué pasará, qué misterio habrá? Puede ser mi gran noche” i si les enquestes es confirmen, des de diumenge a la nit reclamaran que els hi tornin les claus de la Moncloa.

La Llotja de Mar de Barcelona va ser l'escenari escollit per Pedro Sánchez per intentar vendre una imatge de normalitat poc més d'un any després del referèndum de l'1 d'Octubre. El 21 de desembre del 2018 el consell de ministres es va reunir en aquest espai, el primer cop que ho feia a Catalunya des de la restauració de la democràcia. Amb el Procés a flor de pell, presos polítics i el record recent del 155, els carrers van bullir (no només els de Barcelona) per rebutjar la presència de l'executiu espanyol a Catalunya. En aquest context, algunes protestes van acabar amb aldarulls, i van requerir un fort dispositiu d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra. A les 14 hores, quan ja havia acabat el consell de ministres, les manifestacions continuaven en diversos punts, entre ells al carrer de la Fusteria, a tocar de la Llotja de Mar.

És pràcticament impossible que el discurs que el rei Felip VI ha pronunciat aquest dimarts des de Barcelona hagi sigut escrit després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els exiliats catalans. Els del monarca són discursos mil·limetrats i preparats amb temps, que fins i tot supervisa abans la Moncloa perquè no hi hagi cap desajust. Sigui com sigui, les paraules que el rei ha pronunciat en la tradicional entrega de despatxos judicials –enguany 215– prenen més sentit que mai si es té en compte tot el que ha passat avui. El mateix dia que el TJUE ha entrat de ple en la dinàmica de la justícia espanyola marcant el terreny de joc per a la batalla de les euroordres, el monarca ha volgut recordar a la nova promoció de jutges que també són "jutges europeus". "No ho oblideu", ha dit, i ha insistit que han d'aplicar també el "dret de la Unió Europea".

La falta d’una estratègia unitària dins de l’independentisme és una de les principals crítiques que s’han fet al moviment després del 21-D. Des d’aleshores, han sigut nombrosos els episodis de divisió entre partits i també entre entitats, i encara ara es negocia per buscar un full de ruta unitari. Les diferències entre les dues ànimes existents en els dirigents independentistes -el que s’ha vingut a denominar unilateralistes i pragmàtics - s’aprecien també entre els ciutadans partidaris de la independència. Segons els resultats de l’enquesta que publica avui l’ARA, entre els que votarien sí a la independència (un 47,7% dels catalans) n’hi ha un 38,4% que creuen que la principal via a seguir a partir d’ara és la de la unilateralitat. Gairebé quatre de cada deu independentistes, doncs, prioritzen aquesta opció a qualsevol altra, tot i que la via preferida entre aquest col·lectiu continua sent insistir en la negociació i la pressió política per fer un referèndum (el 51,8%) i només un 4% opten per renunciar a la consulta i negociar més autogovern.

Després d'una setmana marcada pel conflicte dels llaços grocs –el mateix líder de Cs, Albert Rivera, en va arrencar a Alella– el PSOE s'erigeix en una posició de centre. Aquest diumenge el portaveu del grup parlamentari socialista al Senat, Ander Gil, ha fet una crida a PP, Cs i els partits independentistes a deixar d’"atiar" el conflicte a Catalunya "per esgarrapar vots". Una actitud, segons Gil, "clarament irresponsable" en un moment en què es necessita "calma" i "assossegament". Per això el socialista ha demanat "intel·ligència" i "sensatesa" al president de la Generalitat, Quim Torra, i li ha dit que no torni a incórrer en els "errors del passat". En concret, Gil ha exigit a Torra que no aposti per la unilateralitat "que tants mals resultats ha donat".

Amb bons ulls però encara amb reserves. Així ha rebut Podem la proposta de treball del PSOE per negociar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Com ahir va fer Pablo Iglesias, aquest dimarts el seu número dos, Iñigo Errejón, ha reconegut en declaracions a Telecinco que el document "no és un mal començament", però ha demanat que inclogui compromisos reals i ha insistit a reclamar al PSOE que triï entre Podem i Ciutadans, perquè un acord que inclogui els dos partits és impossible.

El partit independentista flamenc (N-VA) podria convertir-se en la primera força al Parlament belga després de les eleccions federals previstes per al maig. Segons una enquesta d'intenció de vot publicada aquest divendres pel diari 'Le Soir', la N-VA obtindria 33 escons (actualment en té 27), molt lluny del segon partit més votat, el socialista francòfon (PS), que només obtindria 21 escons.

Dues grans plataformes polítiques i ciutadanes han obert la campanya pel referèndum d'Escòcia. Yes Scotland aplega el Partit Nacional Escocès i els Verds mentre que Better Together reuneix laboristes, conservadors i liberal-demòcrates escocesos. Expliquen els seus arguments pel sí i el no una portaveu de cada campanya.

Al Camp Nou no només es disputarà un partit de futbol. Tal com està l'ambient polític a Catalunya, per molts aficionats el Barça-Reial Madrid de demà serà com un Catalunya-Espanya, amb una càrrega política que va molt més enllà d'un simple partit de futbol.